Els millors restaurants de la Barceloneta

Casa Costa va ser un restaurant emblemàtic de la Barceloneta dels anys 40, amb una ubicació privilegiada davant de la platja de Sant Miquel. Sempre a les mans de la mateixa família, va anar canviant de nom i de concepte, fins que fa poc, a finals del 2023, va reobrir amb el nom original i amb un toc contemporani. L'única diferència entre el nou Casa Costa i l'antic és que ara jo no fa arrossos i s'ha especialitzat en peixos a la brasa. Llobarros, turbots, escórpores... Tot el que ve del mar té cabuda a la seva carta.

Als fogons hi ha el xef Juan Martínez (ex Torre d'Alta Mar). El menjador és ampli i a la terrassa hi caben 60 clients molt afortunats. Un dels restaurants més 'cool' del barri. 

On: Baluard, 124

L'eslògan del restaurant és 'Cuina de mercat d'arrel catalana i mediterrània; bona teca, glops i alegria'. Millor definit, impossible. La Fuensanta Hernández (sala) i en Roger Soteras (cuina), els amos, es mouen com peixos a l'aigua en aquest petit local obert el 2022.

Molt arròs -el de peus de porc gratinats amb all i oli i gamba roja és el mar i muntanya més exitós de la carta- i molta cosa que passa per cassola. Un parell d'exemples; fideus amb bacallà, bolets i botifarra negra i romesquet de cueta de rap amb ametlles, escamarlans i bouchots. Peix i marisc de rigorosa temporada i sempre de llotja. D'entrants hi teniu la bomba de pernil, escabetxats i salins. Una meravella de lloc. 

On: Sant Carles, 28

El trio format pel xef Marc Singla, el pastisser Albert Enrich i la cap de sala Marta Cid aconsegueix un equilibri entre els sabors mariners definits i un ambient en què s’està d’allò més a gust. Els arrossos són dels millors de la zona, gràcies a l’elecció del producte, que sempre prové de la llotja del barri i que té en compte, entre altres factors, com s’han pescat els animals marins. També aposten per alleugerir una mica la tradició, canviant acompanyaments com els cigrons, sovint pesats, per un hummus suavíssim.

Tot i que la carta canvia amb regularitat segons l’estacionalitat, tenen clàssics que sempre retornen, com l’amanida de pop o el risotto amb base de sèrum de parmesà.

On: Pg. de Joan de Borbó, 58-59

El Grup Família Nuri fa molts anys que defensa receptes mediterrànies de qualitat que miren arreu del món. La cuina marinera troba un dels seus màxims exponents a Ca la Nuri, on es pot gaudir de delicioses tapes de calamars nacionals a l’andalusa, bunyols de bacallà amb melmelada de pebrots del piquillo i patates braves amb el toc diferencial que hi aporta l’allioli de xipotle. D’entrants; els musclos, les cloïses i les petxines variades passen per la planxa. De principals, opcions de mar i muntanya sòlides. No cal dir que els arrossos (paella, negre, mar i muntanya...) són un encert segur.

Tot això a peu de platja. Reconegut amb un Solete a la Guia Repsol el 2025. 

On: Pg. Marítim de la Barceloneta, 55

Obert el 1996, el Barceloneta aposta per productes de màxima qualitat per elaborar receptes tradicionals de mar. Com que només toquen matèria primera excel·lent de llotges pròximes, la seva manipulació a la cuina és mínima i tota la importància recau en el tall, la cocció i el punt de sal. Evidentment, la carta canvia amb les temporades de pesca, però diàriament disposen de supremes de peix, clatells i peces de peix senceres. Els arrossos i calderetes complementen l'oferta marinera. L'arròs del Moll és un dels clàssics de la seva carta.

El restaurant disposa de quatre salons privats i una terrassa amb vistes espectaculars al Port. No és barat, però ja se sap, la qualitat es paga. Pertany al grup restaurador Olivé Slow Food (Cañete, Paco Meralgo, Pastisseria Baixas). 

On: Escar, 22

La història d’aquest restaurant de la Barceloneta comença als anys cinquanta, quan el murcià Pedro Ruipérez va obrir una peixateria que aviat es va convertir en marisqueria. Conegut com el “xèrif de la Barceloneta” pel seu barret de cowboy i estrella, va donar pas a la seva filla Nini, que va consolidar el local com una de les arrosseries de referència del barri, amb paelles i peix fresquíssim.

El 2016, el grup Elche va agafar el relleu i va actualitzar el projecte sense perdre l’essència marinera. Avui la carta és una oda al mar: peix a la planxa, arrebossats, arrossos, calderetes i sarsueles. L’espai, reformat el 2020, aposta per un minimalisme elegant amb cadires d’Oscar Tusquets i una estètica que evoca el Mediterrani en estat pur.

On: Ginebra, 15

Sembla que entreu a una casa particular de planta baixa de la Barceloneta, al menjador de casa d’algú. Però no, de fet, sou en una taverna de pescadors com les d’abans. Així, de cara a barraca, és com treballen a Can Maño. No hi busqueu floritures, ni fusions, ni modernors. Aquí és tot molt més senzill però no per això menys bo.

El peix fresc es pot menjar fregit o a la planxa, amb all i julivert. Ni filigranes, ni coccions complexes, ni guarnicions exòtiques. Ens encanten les patates fregides casolanes que hi serveixen: van buscades a la ciutat. Les sardines són un clàssic en aquest local de la Barceloneta, punt de trobada de curiosos vinguts de tot arreu.

On: Baluard, 12

A la Barceloneta, aguantar trenta anys sense desvirtuar l’essència té mèrit. El Merendero de la Mari, és això: un restaurant familiar que fa honor a una nissaga amb un segle de cuina marinera. El van fundar la Rosa María Ribera Vellvé i en Jorge Coloma el 1994, després de l'enderroc del primer Merendero, a la platja, el 1991. Avui, els fills mantenen el timó amb la mateixa filosofia: cuina mediterrània, saborosa i sense bajanades.

Aquí no trobareu fum, sinó lluç fresquíssim a la romana, cloïsses a la marinera, rap a la Mari, llenguado a la taronja, fregits que no fallen i arrossos de veritat. Com la "paella del Nen", entre seca i melosa. Racions generoses, sabor autèntic i el gust de menjar en un lloc amb història i una terrassa esplèndida. 

On: Plaça de Pau Vila, 1

Santiago Rusiñol, Josep Maria de Sagarra, Vázquez Montalbán i Sara Montiel són alguns dels famosos que anaven a Can Solé, un llegat històric que es pot recórrer en les fotografies i els dibuixos que decoren l’interior d’aquest restaurant d’estovalles blanques que va obrir portes el 1903. En aquella època, el local donava menjar als pescadors del port; ara, ho fa a tots aquells que passegin per la Barceloneta a la recerca d’elaboracions de cuina tradicional.

Delicadeses com els escamarlanets de la costa saltejats o les navalles de Sant Carles de la Ràpita donen pas a segons com l’arròs amb garotes o la fideuà amb llamàntol. El praliné d’avellana, per a les postres, és ja un clàssic.

On: Sant Carles, 4

Amb una ubicació privilegiada a la Barceloneta, Xup Xup és un restaurant obert al mar que crida l'atenció per la seva terrassa gairebé tocant la costa i un espai lluminós amb grans finestrals, vistes directes al Mediterrani, en un dels punts més especials del litoral barceloní.

La seva cuina marinera combina tradició i creativitat, sempre amb producte fresc i de qualitat. Hi brillen els arrossos, el peix del dia i una selecció de tapes i carns pensades per compartir. Tot s’acompanya d’una carta de vins ben cuidada, completant una proposta gastronòmica relaxada però solvent, ideal per gaudir de la Barceloneta amb calma i bon menjar.

On: Passeig de la Barceloneta, s/n

Nascut el 1957 i pare del Nou Ramonet, La Fresca i La Vinoteca, Can Ramonet continua sent la taverna insígnia del grup i és una de les icones gastronòmiques de la Barceloneta. És la casa dels bons arrossos de tota la vida però amb un aire modernitzat.

La carta es manté a l’altura, on trobareu èxits de sempre com l’arròs negre i la fideuà. Una de les noves propostes és un gustós i melós arròs de cua de bou amb l’agosarada intervenció de musclos, una aposta arriscada d’òptims resultats. Recordant la Barceloneta més marinera i popular, hi menjareu clàssics com callos amb cigrons o cargols guisats: les receptes de la iaia Ramona. 

On: Maquinista, 17

Situat als peus de l’hotel W Barcelona, just a l’apèndix de la Barceloneta, aquest 'nou concepte de xiringuito', com l’anomenen, té una terrassa amb vistes espectaculars al mar i al barri i és un dels restaurants recomanats de la Barceloneta. Des d’aquí es té la sensació d’estar en una badia.

El grup Tragaluz ret homenatge als autèntics establiments preolímpics que hi havia a peu de platja amb una cuina senzilla i molt ben feta; tapes marineres (peixet fregit, escopinyes a la brasa amb Espinaler), amanides, arrossos (espectacular l’arròs negre de sepionetes i carxofes), carn i peix fresc a la graella. És el lloc ideal per plantejar-se si temps passats van ser millors o si les coses simplement han de canviar. Bona música i gent 'cool'.

On: Passeig Mare Nostrum, 19-21

Sal Mar és la incorporació més recent a la família Ca La Nuri, un grup de cuina marinera amb més de 60 anys d’història a la Barceloneta. El projecte, reformat i actualitzat el 2022, manté una aposta clara pel públic local: arrossos, peix fresc i preus raonables, amb el segell del xef David Noguera, fill de la casa.

La carta combina tradició i algun toc internacional, amb gyozes o tacos, però el protagonisme és del producte: arrossos com el de sèpia i calamars o el d’ànec confitat, i clàssics com la paella del senyoret. Menjar aquí, literalment, és dinar arran de mar.

On: Passeig Marítim de la Barceloneta, s/n

L’Enric i la Rosa van agafar el relleu de la taverna marinera oberta pels seus pares ara fa 50 anys. Com si fóssim al 1968, aquí encara s’hi cuinen peixos com el rèmol i el gall de Sant Pere al forn o a la planxa i es devoren calderetes d’arròs de llamàntol, seguint una tradició que els enorgulleix. Els popets saltats, els escamarlans al forn i les cloïsses a la marinera són algunes de les especialitats recomanades de la carta, com també ho és l’arròs melós negre trufat amb gambes i cloïsses o les ortigues fregides, cruixents per fora i cremoses per dins, un dels 'hits' de la casa.

Bona cuina marinera i de mercat amb un client internacional i una terrassa amb vista al passeig Marítim.

On: Emília Llorca Martín, 23

Des de l’any 2000, La Platjeta ha destacat amb la seva cuina tradicional i desenfadada, subratllant l’excel·lència dels fregits i la robustesa dels sabors. La carta ofereix tapes fredes com les anxoves del Cantàbric i els seitons en vinagre, així com plats calents com la broqueta moruna, els musclos al vapor i les cloïsses a la graella. Els fregits, amb bombes de la Barceloneta, croquetes de pernil i bunyols de bacallà, en són els protagonistes, però també hi destaquen els plats de peix i marisc a la brasa.

El local també ofereix bones opcions de menú de migdia, amb preus ajustats i sabors casolans, també durant el cap de setmana. Una celebració viva de la rica tradició culinària del barri.

On: La Maquinista, 11

Hi ha molt d’experiències viscudes en la cuina de Paco Pérez, un xef capaç de fer-nos reviure records gastronòmics gràcies a una tècnica excel·lent i una recerca al passat que no perd de vista el futur. L’Enoteca ens transporta al cap de Creus i a la genialitat del restaurant Miramar de Llançà, des de la primera planta de l’Hotel Arts Barcelona. Ho fa en un espai elegant i luxós, a través d’una carta amb arrossos clàssics i també amb un menú de degustació amb més d’una desena de platets.

El nom del local no és perquè sí: la fantàstica selecció de vins és un dels seus signes d’identitat. Té un catàleg que supera àmpliament les 700 referències; des de les clàssiques fins a les més innovadores. 

On: Marina, 19-21

L’experiència d’aquest restaurant d’altura va més enllà de la pròpiament gastronòmica. La vista sobre la ciutat i la carta marinera es combinen amb un espai distingit d’estovalles i copes llampants perfecte per celebrar ocasions i moments especials. El preu puja com ho fan els metres d’aquesta torre de telefèric, però el record de l’àpat perdura en el temps.

La proposta, prominentment clàssica, inclou plats com el llenguado amb salsa beurre blanc i caviar, però també una creativitat que s’expressa en les vieires, mango, ají i blat de moro torrat. Feu forat per a les postres, que recuperen delícies com el lingot de xocolata o el coulant de xocolata gianduja amb praliné d’avellanes.

On: Pg. de Joan de Borbó, 88

Dins del Museu d’Història de Catalunya s’erigeix un restaurant amb terrassa que és tota una institució de la cuina basca a la ciutat. El grup Sagardi és qui hi ha darrere un projecte que elabora arrossos amb varietats bomba i marisma, conreades a l’illa de Buda del del Delta de l’Ebre. També tenen marisc i peix de la llotja de la Barceloneta, amb què proposen plats com l’arròs cremós de gamba vermella. Els combinen amb txangurros de bou de mar i bacallà, cuinats a la donostiarra i amb ajoarriero, que arriben de la Confraria de Pescadors d’Hondarribia.

Els carnívors són feliços amb el txuletón de vaca prèmium. Tothom té un lloc en aquest edifici centenari amb vista al mar.

On: Pl. de Pau Vila, 3

El restaurant Fire es troba als peus de l’hotel W de la Barceloneta, just a tocar del mar. Sorprenentment, en aquest racó tan mariner de la ciutat, el foc n’és el gran protagonista. I és que transformen ingredients orgànics i de temporada, com carn, peix i verdures, en sabors inesperats i originals. Als fogons hi ha el jove xef Mario Cabrera, un talent en l’aplicació de tècniques tradicionals a la graella.

L’interiorisme és sofisticat, amb contrastos estètics i una cuina oberta que connecta interior i exterior amb unes vistes al mar realment espectaculars. No us perdeu la cocteleria, que també gira entorn del concepte del foc. Serveixen brunch, dinars i sopars.

On: Pg. de Joan de Borbó, 1

No demaneu explicacions a aquest restaurant on només sona música amb vinil. Ells mateixos apunten que la carta 'canvia amb la lluna i torna com els estels', el que vol dir que cada dia s’hi pot trobar una experiència radical i diferent. Els projecte està ideat pel xef Michael Pérez, que, després de recórrer ciutats com Nova York, Washington o Tòquio, va obrir un local barceloní trencador.

Aquí capgira esquemes amb receptes d’albercocs farcits de sobrassada, tàrtars amb tiramisú i tofus amb ostres. Els vins, menys evasius que els ingredients, aposten sovint per rieslings i Müller-Thurgaus artesans. Un menú de degustació nocturn, de 8 a 15 plats, i algun brunch efímer que anuncien a les xarxes.

On: Salamanca, 23

L’Ají és un dels productes més emprats a la cuina peruana, un bitxo allargat molt picant amb moltes varietats diferents. A l’Ají de Barcelona, al Casino de Barcelona –amb accés des del carrer– es barreja la cuina més tradicional del Perú amb la japonesa, és a dir, fan nikkei. I ens rendim a l'estil i la creativitat del xef Luis Miguel García Vílchez, que ha aconseguit un equilibri fenomenal entre la voluptuositat del Perú i la precisió de la cuina japonesa.

Si el 'nikkei' en si mateix ja és una fusió, ell crea amb una cuina d'autor que posa el peu en dues o més gastronomies per plat amb naturalitat. En són un exemple magnífic uns fideus udon on el caldo és un chupe de camarones que remet al suquet, amb llagostins, calamars i petxina variada al wok amb salsa nikke. 

On: Marina, 19

Anís, que en àrab vol dir ‘bon amic’, va obrir a l’hivern del 2025 amb la idea de dedicar-se en cos i ànima a la cuina libanesa, al cafè d’especialitat i als vins naturals. No coneixeu gaire la gastronomia del país? Cap problema. Concepte número u: aquí tot gira al voltant del 'saj', un pa pla, lleuger i cruixent fet en una planxa metàl·lica convexa col·locada directament sobre el foc. El seu és d’espelta. Podeu acompanyar-lo amb dips (labné, hummus i muhammara) o amb toppings (bolets amb magrana, 'za’atar' i festucs, kafta, etc.).

També tenen alguns platets per compartir i versions dolces del 'saj', amb tahini o melmelada i fruits secs. Les mascotes són benvingudes.

On: Pontevedra, 25

Lamai Thai Tapas, a la Barceloneta, és el germà petit de Lamun Cuina Thai, a Sant Antoni. Comparteixen sòcies i receptari, però aquí el plantejament canvia: la proposta gira al voltant d’especialitats més properes al street food tailandès, servides en format tapa.

El local va obrir a començaments del 2024 i, a finals del 2025, va rebre el distintiu Thai Select. Aquest reconeixement, concedit pel Ministeri de Comerç de Tailàndia, certifica l’autenticitat i la qualitat de la cuina tailandesa. Atenció, perquè a Espanya només 17 restaurants compten amb aquest segell.

On: Sant Carles, 12

Fa dues dècades que aquest restaurant de la Barceloneta es dedica a l’asado argentí, convertint-se en un petit refugi carnívor amb esperit familiar i preus ajustats en un barri cada cop més turístic. La carta és àmplia i contundent: empanades, amanides, provolone, entrepans com l’horipan, milanesa o hamburguesa, i una selecció de carns a la brasa amb entrecot, bife, vacío, tira o xoriço crioll. Les parrillades són una de les especialitats estrella, amb racions generoses i pensades fins i tot per compartir.

Per acompanyar, cervesa Quilmes, Fernet-Cola i opcions locals. També hi ha propostes vegetarianes, però el protagonisme és clarament de la graella. Les patates a la crema són un clàssic addictiu que arrodoneix una experiència senzilla, abundant i molt honesta.

On: Pepe Rubianes, 3

Azul Rooftop és d’aquells locals que, amb etiqueta de “place to be”, podrien fer sospitar. Però aquí la proposta té pes gràcies al xef Romain Fornell, amb estrella Michelin a Caelis. Reobert el 2023, torna amb unes vistes espectaculars sobre Barcelona i una cuina que les acompanya amb solvència.

La proposta és una mediterrània amb to francès centrada en brasa i bon producte. Carns i peixos com el turbot, el rap negre, el secret ibèric o el wagyu de Burgos conviuen amb guarnicions molt ben resoltes com els pebrots de vidre o les patates fregides casolanes. També hi ha plats més frescos, com l’escórpora amb maionesa de chipotle o l’amanida de remolatxa amb burrata i festuc. Una cuina sòlida per un 'rooftop' que no és només aparador.

On: Pg. de Joan de Borbó, 101

La Balmesina, sens dubte una de les millors pizzeries de Barcelona (¡la nostra preferida!), té una focacceria. Max Morbi i companyia son uns asos de la panificació creativa en la pizza, i han traslladat aquest coneixement al pa del panino, l'entrepà italià, d'elaboració pròpia i diària al seu obrador.

El local és auster: una cuina oberta des de la qual serveixen els entrepans, una barra amb el producte  i una taula comunitària. El luxe és en el producte: petits productors italians i locals. Bones? Delicioses! Mastegues com de meditada és la textura de l'entrepà – crosta cruixent, suau i lleugera suspensió d’alvèols, que subratlla l'encert de la recepta – i la qualitat de la matèria primera. I els preus són relativament populars donat el nivell. 

On: Maquinista, 13

A Can Sardi triomfen els calamars amb bròquil, el bonítol amb crosta de pane carasau i l’especialitat: les sardines. Les fan a la brasa, en escabetx i, si teniu sort, potser les trobareu fumades amb burrata. Per als que no sou gaire sardiners, sapigueu que aquí tenen molt talent per la planxa i que el seu verat és irresistible.

En aquest petit restaurant italià folrat de rajoles més aviat andaluses, en Pasquale i en Fabrizio també hi despatxen plats de pasta (raviolis de ricotta i escarola saltada amb salsa d’anxoves i pinyons), carn (estofat de xai), excel·lents vins (Cannonau) i grans postres (pastís de formatge amb safrà i reducció de murta). Mai Barcelona i Sardenya havien estat tan a prop.

On: Pepe Rubianes, 25

La bellesa de la costa amalfitana inspira aquest restaurant amb una entrada del tot cinematogràfica. Les escales que hi donen accés ens traslladen a la Dolce Vita i als viatges a Vespa per carreteres secundàries, mentre que, a l'interior, les baldoses blanques i vermelles recorden un Capri barceloní.

De la barra de crus, surten ostres fumades, carpaccios de gamba vermella i làmines de pop amb alvocat. També s'innova amb ingredients com el guisat ibèric i la pimienta Kampot, si bé la tradició és innegociable a la pasta, que sigui el procés de 'trafilata al bronze'; és a dir, que s'elabora com una trefiladora de bronze en un obrador propi. Quan cau la nit el local es transforma en un exclusiu 'nightclub'. Pertany al grup restaurador Carpe Diem.