Els millors restaurants de cuina caribenya a Barcelona

Molts cuiners joves veneçolans s’afilien al Carib, però no tots. El Cristian Laprea i la Carolina Marín han obert el Medio o Pinto, on Laprea defensa fer “una cuina oberta a la Veneçuela maca i creativa”. “Serem caribenys a l’estiu, però volem unir la cuina espanyola i la veneçolana d’una manera imaginativa”, matisen. Més que defensar la tradició a ultrança (no hi trobareu 'pabellón'), practiquen un repertori propi on Catalunya s’enriqueix amb l’ají dulce –pebrot que afegeix color i sabor i pica poc– i possibilita plats com una coca de recapte de iuca cruixent amb un saltat de marisc, partint de la tradició veneçolana revisitada. A la planta baixa s’hi pot menjar una carta de 'picadera' –tapes, com per exemple els 'tequeños', saborosos palets de yuca i formatge, o degustacions d''arepas' en petit format– i a dalt una carta molt meditada. El millor exemple és la seva versió de la 'cachapa': un senzill entrepà tradicional de pancake amb formatge convertit en un plat de precisió. 

Es pot parlar de cuina caribenya? Rotundament sí, segons el Macondo (que subtitula ‘Cuina del Carib’). Una de les sòcies, Carolina Casas, diu que “la gastronomia de la costa de Veneçuela amb prou feines s’ha exportat fora del país”. Aquí hi podreu descobrir, sota el mateix sostre, cebiches, cuina de carrer i de ranchería (de cullera). Una recomanació: l’arroz sinuano, deliciosa patacada d’arròs amb frijoles negros, costella, plàtan madur i formatge fos.

El lema de la Paola di Meo i el Miguel Portillo –sala i cuina del Tarantín– és 'serious caribbean cuisine'. Ells són de Maracaibo, topònim amb ressò de canons pirates. El Tarantín –equivalent a xiringuito de carrer fet amb un pal i una espardenya– vol “establir un petit repertori de cuina d’autor inspirada en les receptes del Carib: Grenada, Trinitat i Tobago...”, diu Portillo.  No es defineixen com a restaurant veneçolà, sinó “com a plaça oberta a les influències afro comunes del Carib”, diu Di Meo. Una carta curta i mutant que va cara a barraca (antillana), amb sis tapes i set principals: excel·lents les boles de iuca farcides de 'jerk chicken', pollastre favorit de Bob Marley, delicat i fumat (l’au!). De la República Dominicana tenen el 'mofongo', una cúpula d’arròs, plàtan fregit i espècies que ells fan amb galta de vedella. I de collita pròpia, un tendre magret d’ànec que, rostit en una fulla de plàtan i amb verduretes i espècies, agafa un suquet propi deliciós, res a veure amb l’ànec amb crema de llet. 

La jove cuinera veneçolana Adnalay Osio regenta, amb la seva germana Adriana, un restaurant que enfoca la cuina veneçolana d’una manera urbana i autoral. I un plat com el pabellón criollo –oda a la subsistència de carn desfilada, frijoles fregits amb mantega, arròs i plàtan fregit– es jivaritza en una piloteta de golf arrebossada que sembla una bomba. No temeu, que aquí es menja fort: al menú de degustació (30 i 37,50 €) hi sovintegen plats calòrics però alhora refrescants, com el cebiche Levanta Muertos, pop marinat amb llima i fruita de la passió. “Esclar que existeix la cuina caribenya. Per un comú denominador de zona d’influència, producte, sabor i fruites tropicals”, reflexiona Adnalay.

Un glop de frescor a la part més fosca del Raval: aquest preciós restaurant es diu així perquè la carta recull receptes del cinturó del cafè, de Sumatra a Guatemala. La iuca, el plàtan, la llima, tot són productes presents en aquesta franja, expliquen. Aquí podeu optar per fer un 'brunch' atípic –tasteu-hi les arepas fregides, més gustoses que les que es fan al forn, farcides d’ous remenats amb tomàquet, ceba i mozzarella, amb plàtan i alvocat són preferibles a totes les sales holandeses del món–. I per sopar, delícies per menjar amb una mà, que van des de 'coxinhas' brasileres fins a 'gyoza'. Menjar amb batuts tropicals: dolçor eufòrica!

Un clàssic popular: el Pastor Wilson us acollirà amb la inefable simpatia i el carisma que destil·la la seva figura de dibuixos animats. Per poc més de 20 € a la nit, aquí hi menjareu una degustació de cuina dominicana tradicional: 'chivo' (xai guisat amb espècies i herbes), plàtan i iuca fregida, pollastre i arròs amb frijoles. Ni són especialment ràpids ni hi ha cap luxe (de fet, la posada en escena cutreja), però el menjar és autèntic, bo i substanciós.

Un cuiner de la Guaiana Francesa –es fa dir Funky Chef– exerceix el receptari de Jamaica, Barbados i Granada en aquest acollidor local ravaler, un oasi sincer entre bars de shisha per a Erasmus i disco-pubs decadents. Aquest és l’únic lloc de Barcelona on podreu tastar el pollastre 'jerk', que sota una pinta d’allò més vulgar –i un marinat excel·lent– és una delícia equilibrada entre picant, dolça i fumada.