Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Premis Butaca 2016

Descobreix els finalistes dels Premis Butaca 2016 i vota!

Els Premis Butaca són un dels guardons de referència del món del teatre a Catalunya. Aquí teniu els finalistes, el bo i millors del teatre català d'aquest 2016: voteu i decidiu qui és mereix el premi!

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Millor muntatge, petit format, dansa, públic familiar, actors i actrius, musicals... Els Butaca són, permeteu-nos la llicència, els Òscars del teatre català. La diferència, això sí, és que als Butaca vosaltres mateixos podreu decidir qui són els guanyadors. Voteu i feu vostres aquests premis de teatre!  

Ah, i si voleu viure-ho de primera mà, apunteu-vos a la festa d'entrega de premis, el 19 de desembre al Teatre Apolo. Ja podeu comprar la vostra entrada per viure en directe la nit del teatre català.

Millor muntatge

1. Millor muntatge

- Dansa d'agost de La Perla 29, una obra sobre els records exquisits dels dies d'estiu el 36 a casa de les germanes Mundy, que vam poder veure a  la Biblioteca Nacional.
- Hamlet, al Teatre Lliure, una mirada contemporània en el fons i la forma, sense referències d’actualitat, que humanitza els personatges tot despullant-los de qualsevol solemnitat en una proposta escènica.
- Maria Estuard que vam veure al Teatre Lliure. L’obra de Friedrich Schiller és un drama històric que mostra una genial confrontació de dos reines que representen interessos polítics i religiosos oposat.
- Marits i mullers ens va fer riure a La Villarroel. La direcció d'Àlex Rigola va atorgar un nou aire a la obra de Woody Allen les seves pauses, vacil·lacions, errors, taques, fermesa, velocitat, inclinació, separació, amb els seus majúscules i minúscules.
- Només són dones, una peça de la sempre combativa Carme Portaceli, que posa llum sobre aquelles que van ser víctimes del terror franquista durant la Guerra Civil i la postguerra.

- El público que Àlex Rigola va dirigir al TNC ens va impressionar amb un entorn propici perquè el plàncton lorquià flueixi cap a un públic que no té res a què agafar-se excepte el lliure albir d'acceptar la immersió i submergir-se en un torrent d'imatges nascudes de paraules.
Ja podeu votar el vostre muntatge preferit.

Petit format

2. Petit format

- Dona no reeducable, un monòleg de l’italià Stefano Massini al Lliure, que tracta de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè.
- Història on Sixto Paz ens van tornar a sorprendre amb una història d'amor, un relat diàfan sobre les relacions pares-fills, un discurs punyent sobre com s'ensenya la Història en majúscules, com mirem el passat.
- Ragazzo on la companyia Tot Terreny ens va tocar la fibra amb una obra dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.
- Broken Heart Story, una peça que ens va sorprendre, un conte de la insatisfacció, com si la promesa de Virginia Woolf d'una cambra pròpia només funcionés en teoria, un text sense sortida, preciós i sensible.
- Psicosi de les 4.48 ens va deixar enganxats a la cadira amb una Anna Alarcón que es mimetitza amb la dramaturga Sarah Kane, morta als 28 anys.
- Watching Peeping Tom d'Indi Gest és una indagació sobre la mirada sorgida d’un acte d’amor paternofilial que exhibeix una saníssima i tendra autoparòdia d’ambdós personatges.
 
Publicitat
Millor direcció

3. Millor direcció

- Xavier Albertí per El professor Bernhardi, que ens va agradar per la sòbria i acurada posada en escena, la magnífica direcció d’actors que fa que les tres hores de funció es facin curtes. Una proposta imprescindible per als qui agradi escoltar la paraula ben dita, per als que gaudeixen amb un teatre del llenguatge.
- Lluís Pasqual per A teatro con Eduardo, que vam poder veure al Teatre Lliure, que planteja un joc sobre realitat i il·lusió que aboca a tantes reflexions com es vulgui, i més en una societat on es difícil tot sovint diferenciar l’una de l’altra.
- Carme Portaceli per Només són dones, una peça que posa llum sobre aquelles que van ser víctimes del terror franquista durant la Guerra Civil i la postguerra.
- Àlex Rigola per El Público, per l'atmosfera lorquiana, les paraules i els actors impecables.
- Pau Roca per Història, on Sixto Paz ens van tornar a sorprendre amb una història d'amor, un relat diàfan sobre les relacions pares-fills, un discurs punyent sobre com s'ensenya la Història en majúscules, com mirem el passat.
- Ferran Utzet per Dansa d'agost, una obra sobre els records exquisits dels dies d'estiu el 36 a casa de les germanes Mundy, que vam poder veure a  la Biblioteca Nacional.
Ja podeu votar el vostre director o directora del 2016
Altres disciplines

4. Altres disciplines

- Cosas que se olvidan facilmente de Xavier Bobés, un espectacle fotogràfic que transforma els records i, de la mateixa manera que ho fa la ment, n’inventa de nous. Un joc de cartes convertit en un muntatge teatral per a cinc espectadors.
- Most of all, you've got to hide it from the chicks de Carla Rovira. Basada en la pregunta què volen i viuen les nenes i nens quan van al teatre, la Mrs. Robinson i el Grup de Pollastres Rebels han estat treballant per ajudar-te a què aprenguis a acompanyar-te en aquest camí.
- Patetisme il·lustrat de Carles Santos, un impacte sensorial i emocional per capítols, un retaule gloriós sobre la caducitat de la carn i l'eternitat de la ment que somia i desitja.
Ja podeu votar el vostre espectacle d'altres disciplines preferit.
Publicitat
Espectacle per a públic familiar

5. Espectacle per a públic familiar

- Ozom, ens transporta a un festival de màgia amb 4 mags, presentat pel Mag Lari, que farà d’enllaç entre un mag i l’altre i que, a la vegada, representa tots els personatges.
- Patatu, la història d'un mig pagès mig pallasso que viu a la muntanya i té una pila d’amics amb qui passa moltes aventures divertides.
- Tripula, un viatge estàtic dins un globus aerostàtic on dos científics il·luminats han descobert una nova manera de viatjar i avui ho exposen a un grup de passatgers.

Espectacle de dansa

6. Espectacle de dansa

- El cinquè hivern amb la companyia Mal Mal Pelo, que ens ofereix així una reflexió, marcada per l'expressió poètica, sobre el pas del temps i els límits dels territoris propis.
- In Somni, un experiment impactant i atractiu en què col·laboren dos mons artístics llunyans per crear una proposta fantàstica: la Cobla Sant Jordi amb la companyia de dansa urbana Kulbik Dance i el Dj Mario Nieto, que hi suma la música electrònica al projecte.
- Vorònia de La Veronal, una peça que vam veure al Festival Grec, brillant ideològicament, d'execució, dramàticament, en petit i en gran, ambiciós.
- Sinestesia de la Iron Skulls Company, una peça de dansa experimental que ens porta, a través de les emocions i els sentits, a una obra contemporània en un món post-apocalíptic, on els seus habitants s’expressen a través d’acrobàcies.
Ja podeu votar pel vostre espectacle de dansa preferit del 2016.
Publicitat
Actor teatral

7. Actor teatral

- Andreu Benito per Marits i mullers, on pren l'esperit de Woody Allen en una comèdia que barreja l'humor amb vacil·lacions, errors, taques, fermesa, velocitat, inclinació, separació, amb els seus majúscules i minúscules.
- Oriol Genís per Vespres de la beata verge, on fa d'un pare ha vingut a recuperar el cos del seu fill, que s’ha suïcidat a les aigües de la base d’hidroavions.
- Lluís Homar per El professor Bernhardi, una proposta imprescindible per als qui agradi escoltar la paraula ben dita, per als que gaudeixen amb un teatre del llenguatge.
- Ramon Madaula per A teatro con Eduardo, que vam poder veure al Teatre Lliure, que planteja un joc sobre realitat i il·lusió que aboca a tantes reflexions com es vulgui, i més en una societat on es difícil tot sovint diferenciar l’una de l’altra.
- Pol López per Hamlet, una mirada contemporània en el fons i la forma, sense referències d’actualitat, que humanitza els personatges tot despullant-los de qualsevol solemnitat en una proposta escènica.
Ja podeu votar a la web dels Premis Butaca.

Actriu teatral

8. Actriu teatral

- Anna Alarcón per Psicosi a les 4.48, que ens va deixar enganxats a la cadira amb aquesta actriu que es mimetitza amb la dramaturga Sarah Kane, morta als 28 anys.
- Mercè Arànega per Neus Català, un cel de plom, una història que crida per ser coneguda, una actriu en estat de gràcia i una direcció impecable.
- Sílvia Bel per Maria Estuard. L’obra de Friedrich Schiller és un drama històric que mostra una genial confrontació de dos reines que representen interessos polítics i religiosos oposat.
- Miriam Iscla per Dona no reeducable, un monòleg de l’italià Stefano Massini al Lliure, que tracta de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè.
- Clara Segura per Conillet, pur 'speed' vital i emocional en una funció que catapulta a l’espai reflexions d’una dona i mare treballadora  sotmesa eas estàndards de la societat contemporània. Clara Segura, descomunal, fa seu el caos i l'exageració d’aquesta 'superwoman' que explica el que li passa, com ho viu i com pensa.
Ja podeu votar la vostra actriu preferida.

Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat