La cripta de la colònia Güell: 5 coses que ignoràvem de Gaudí

Redescobrim Antoni Gaudí en una de les seves obres més innovadores i creatives

Gaudí és més que la Casa Batlló, el parc Güell, la Casa Milà i la Sagrada Família; també és les Teresianes, la Casa Vicens, i el Palau i la colònia Güell. Experts nacionals i internacionals reunits a Barcelona en el marc del primer congrés mundial dedicat a l'arquitecte coincideixen que la cripta de la colònia de Santa Coloma de Cervelló i les innovacions que Gaudí va aplicar-hi van ser fonamentals per aixecar altres fites modernistes. Això és el que no sabíem de Gaudí...

L'església que mai va ser

L'església que mai va ser

El 1898 Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí un temple per a la colònia de Santa Coloma de Cervelló. L'arquitecte hi va instal·lar el seu taller i durant els deu anys que va durar el projecte, abans de la col·locació de la primera pedra, Gaudí va desenvolupar la primera maqueta de catenàries, amb cadenetes de llautó i fils de pesca que formaven paràboles (aquestes es modificaven en funció del pes dels saquets, que omplia amb perdigons). Les dificultats econòmiques dels Güell a la mort de l'empresari tèxtil van obligar a aturar les obres de l'església, i Gaudí només va poder completar la cripta, on va "néixer" la maqueta polifunicular.

Totes les columnes són diferents

Totes les columnes són diferents

L'interior de la cripta mereix una observació detallada; aquí cada columna és diferent de l'anterior, i la seva inclinació semblaria respondre a un equilibri anàrquic. Res més lluny de la realitat; Gaudí sabia quant de pes havia de suportar cada columna, i ho va deixar anotat als fonaments de la cripta... Les tècniques i experimentacions que va introduir a l'obra –reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO– els replicaria després a la Sagrada Família.

Advertising
Un rellotge de sol

Un rellotge de sol

Orgànic i partidari d'integrar l'obra a la natura, d'aquí l'ús de materials com el basalt i el maó que havien de conferir un un aspecte rudimentari i primitiu al conjunt, l'aprofitament integral de la llum no va passar desapercebut a Gaudí. La cripta funciona gairebé com un rellotge de sol, i es filtra a través de vitralls amb forma de pinya –i lleugerament hiperbòlics– que s'articulen i s'obren com si fossin finestres.

Bancs de col·leccionista

Bancs de col·leccionista

Gaudí amortitzava tots els materials de què disposava. El conservador de la cripta, Manuel Medarde, explica que si a l'arquitecte alguna vegada li faltava paper seguia fent anotacions a les mànigues de camisa procedents de la fàbrica de cotó de la colònia (el Vapor Vell). En la seva dèria per optimitzar recursos, Gaudí va decidir reconvertir les caixes d'embalatge de la maquinària industrial procedent d'Anglaterra per fer els bancs de la cripta. Una quinzena dels bancs originals, de roure anglès, es conserven a l'Arxiu Episcopal; la resta estan escampats pel món, en museus com el MOMA, l'Hermitage i la TATe, entre d'altres.

Advertising
Els arcs plans

Els arcs plans

Salvador Tarragó, arquitecte i professor emèrit de la UPC, fixa l'atenció en un altre punt: el pòrtic, aquest joc de paraboloides hiperbòlics, el salt a les superfícies reglades. La "llegenda" explica que quan va arribar el moment de retirar les bastides, Gaudí va quedar-se gairebé sol davant de l'obra; i és que ningú es refiava que aquests arcs d'aparença plana poguessin aguantar el conjunt. "No estan armats, i s'aguanten, és tot un misteri", remarca Tarragó.

També t'agradarà

Expos que has de veure

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars Gènesi. Sebastião Salgado El fotògraf brasiler Sebastião Salgado presenta 'Gènesi', un treball realitzat durant vuit anys on ha explorat els orígens del món. En un viatge a Minas Gerais, al seu Brasil natal, Salgado va retrobar-se amb la terra deforestada i, juntament amb la seva dona Lélia Wanick Salgado, va decidir recuperar el ric ecosistema de la finca agrícola on havia crescut. Aquesta experiència també va ser l'embrió de la sèrie de més de 200 fotografies en blanc i negre dedicades a paisatges i civilitzacions que han restat intactes i verges. "El 46% del planeta està com el dia de 'Gènesi' –recorda el fotògraf–. Quan viatjava, a peu, amb embarcacions, avionetes o globus, mentre fotografiava volcans, icebergs, deserts i jungles, vaig poder contemplar un món que no havia canviat al llarg dels mil·lennis". L'Antàrtida, les Malvines, els santuaris d'Indonèsia, Àfrica i el desert del Kalahari, els paisatges d'Alaska i l'altipla del Colorado... Salgado ens transporta a regions vastes, remotes i silencioses on la natura continua regnant majestuosa i fràgil. Aquest és l'homenatge que el fotògraf ret a "l'esplendor de la natura". Catalunya des del cel Selecció de 44 imatges de Yann Arthus-Bertrand de diferents racons de Catalunya, contemplats des del cel: una mirada pe

Llegir-ne més

10 edificis singulars

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc

Llegir-ne més
Per Albert Forns
Advertising

Temporada de fotografia

La ciutat viu un boom d'exposicions fotogràfiques. Us recomanem les millors Exposicions recomanades Els inconformistes La Virreina recupera un dels primers treballs de Martin Parr, 'The Non-Conformists', un projecte que va dur a terme amb Susie Mitchell i que fa referència a les comunitats metodistes i baptistes de prop de Yorkshire. El 1975 el fotògraf va retratar el dia a dia de les ciutats de Hebden Bridge i Calderdale i la seva gent, treballadors de fàbriques, miners i grangers d'esperit independent. Family Love Darcy Padilla presenta un projecte basat en la biografia de Julie Baird. L'ha seguit durant 21 anys i n'ha recollit la història: la de Baird és una història de pobresa, drogues, VIH, relacions, naixements, morts, pèrdues i retrobaments. Toshibu La darrera de les exposicions que es podrà veure a la galeria de la llibreria Kowasa evoca les sensacions d'aïllament i solitud que sent el visitant tot recorrent les zones urbanes i rurals de Japó. A 'Toshibu', Gerard Boyer desenvolupa treballa amb la nostàlgia, el pas del temps i la relació entre el món rural i l'urbà. Fotolibros. Aquí y ahora Gràcies als fotollibres, l'interès de les editorials i la moda pel col·leccionisme, una nova generació d'autors s'està donant a conèixer a nivell internacional. A més dels treballs de paret de Ricardo Cases, Cristina De Middel, Oscar Monzón, Aleix Plademunt, Simona Rota, Txema Salvans, Carlos Spottorno i Antonio M. Xoubanova, la mostra de Fotocolectania presenta una desena de llibre

Llegir-ne més

Tardor d'art 2014

Des d'Ai Wei Wei passant per la nova col·lecció d'art modern del MNAC, la fotografia i el disseny. Aquestes són algunes de les propostes destacades de la tardor d'art Per evitar el pànic de la tornada tenim dues opcions: podem tirar de les millors expos en cartellera i mirar a l'horitzó per descobrir les novetats que prepara la temporada artística. L'inici del curs tindrà lloc a les galeries, que celebren la tercera edició d'Art Nou/Primera Visió, una oportunitat per conèixer els nous talents a partir del 4 de setembre. I amb la tardor a les portes, el relleu el prendran els museus que ens aproparan a les figures d'Ai Wei Wei, Carles Casagemas, Pieter Hugo, Carol Rama i David Douglas Duncan, entre d'altres. Ganes d'estrenar nova temporada? Exposicions recomanades L'herència immaterial Sabeu allò de 'tothom es creu capaç de ser entrenador del Barça'? Doncs a mi em passa el mateix amb les exposicions del MACBA. Ara hi mostren la primera d’una trilogia on es repassen les obres de la col·lecció del museu pertanyents al període de la dècada del 1980. I el meu interior crida, mentre recorre les sales: “No! Marcatge a l’home, res de defensa zonal!”, “Kippenberger davanter? Millor lateral!”... “Aquest Valldosera està encara molt verd, millor cedir-lo una altra temporada”, etc.Ai, els 80, època de desencís. Ni Kennedy ni Joan XXIII, ara Reagan, Joan Pau II i punks. I aquí, mort el Merma, el naixement de les institucions artístiques i culturals. El creador passarà de criticar

Llegir-ne més
Advertising

Comentaris

0 comments