El que hi ha a la cartellera de Barcelona i que no et pots perdre de cap de les maneres
A l’edat mitjana, els bufons eren els encarregats de fer riure els reis i la cort. En el nou espectacle de Toni Albà, reis i cort són els espectadors, i el bufó, ell mateix, que construeix l’espectacle, Bufonant, en temps viu i amb la cara descoberta, segons les ordres i la inspiració del públic. “Poso un tros de fang deforme, que sóc jo, a la mercè dels espectadors, i els provoco durant els deu primers minuts de l’espectacle, perquè em reptin”, explica. Aquestes són les normes del joc que proposa Albà. “Tot el que jo faci dependrà del que ells em diguin”. Entre tots, públic i actor, es crea l’espectacle. El seu joc té una única prohibició: avorrir. Per tal d’evitar-ho, el bufó retorna a la immediatesa de la Commedia dell’Arte, i a les arrels de la seva formació en mim i pantomima.
“Sempre estem tornant als inicis. Quan miro el vídeo del meu espectacle de fi de curs a l’escola Jacques Lecoq, a París, m’adono que fa 30 anys buscava els mateixos orígens que em preocupen ara: el nen que juga”. De fet, l’element del joc és present en l’anglès (play) i el francès (jouer) per designar la representació teatral. “El que faig és exactament això; jugar. No he inventat res, l’única originalitat amb què compten els artistes recau en el com”, conclou. Hi ha una veritat immutable i simple, i és que veure algú que ensopega i cau fa riure el mateix des de fa milers d’anys. “Si Chaplin veiés quin cinema es fa avui dia, s’adonaria que la base és exactament la mateixa. És una qüestió natural.”
