Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

El cas Sixto Paz

Per
Andreu Gomila
Publicitat

Els Sixto Paz són, sens dubte, la companyia que més èxit ha tingut de les sorgides al principi de la present dècada, enmig d'una crisi furibunda i amb el tap generacional tancat i precintat. Des de 2013, han aixecat onze produccions, l'última de les quals és 'Les coses excepcionals', en cartell al Capitol, una peça molt bonica alhora que dura i directa, on Pau Roca, el capità de la formació, dialoga amb el públic, el fa pujar a l'escenari, fa que es meravelli. La qüestió és que de les onze obres que han presentat, cap, zero, ha comptat amb el suport econòmic d'un teatre públic. Una dissort que comparteixen amb la majoria de companyies aparegudes entre 2010 i 2015. Sí, han estat en teatres públics en règim d'exhibició, a caixet, però els teatres públics no han posat un euro en les obres.

Tot això és una anomalia flagrant del nostre sistema teatral, sobretot perquè parlem d'una 'troupe' que ha demostrat tenir públic i gaudir del favor de la crítica. Han omplert sales com La Villarroel, la Beckett, el Capitol... Però no han aconseguit atraure els diners dels teatres públics. Per què?, li preguntem a Roca. "Per falta d'interès", dispara. El pitjor, assegura, és que han descobert que hi ha una llei no escrita segons la qual si obtens una ajuda del departament de Cultura (una triennal de 50.000 euros, per exemple), tens menys possibilitats que Lliure o Nacional et programin. "Ara sabem que si jo i el Jan Vilanova [dramaturg i director], anem per lliure al TNC, ens miren amb més bona cara que si hi anem com a Sixto Paz, cosa que és absurda", diu Roca.

"Si no ho fan els teatres públics, caldria que les institucions públiques d'aquest país s'adonessin que el pulmó teatral són les companyies que, sense un duro, estan creant projectes molt potents", afegeix l'actor i director. Roca, per exemple, cita dues produccions recents, 'Tender Napalm' i 'Dybbuk', per deixar clar que ells també s'arrisquen. Dues peces que, assegura, no podran tornar a fer si no hi ha un teatre públic al darrere, ja que, tot i la bona rebuda, no han aconseguit prou bolos per fer-les viables. Ara mateix tenen entre mans una obra de Vilanova, 'Somriu', una distopia molt política que no podran muntar sense el TNC o el Lliure al darrere. I és una obra molt bona. S'escriuen poques obres com aquesta en aquest país.

Amb 'Bull', vista la temporada passada a La Villarroel, no els va anar tan bé com esperaven i ara se la juguen amb 'Les coses excepcionals'. "No tenim dret a equivocar-nos", assenyala Roca, que destaca el suport que han rebut sempre dels teatres privats, de Focus a Balañá, que sempre l'escolten quan els proposa una obra, a diferència del que passa amb els públics. "Hi ha un gran desinterès sobre què han d'aportar els teatres públics a una ciutat", rebla el clau l'actor i director, que ha quedat al·lucinat de com fan la feina a Montpeller, on hi ha va anar com a actor del 'Bodas de sangre' d'Oriol Broggi i La Perla 29. "A Barcelona, cal un espai on les companyies com nosaltres puguem créixer, per ajudar el teixit artístic, ajudar els joves i poder arriscar-se", argüeix Roca.

I qui diu Sixto Paz, podria dir La Ruta 40, La Virgueria, Projecte Ingenu o Íntims Produccions. Companyies formades per artistes d'entre 25 i 36 anys que fa temps que empenyen amb força, però que no han tingut la 'sort' dels més grans, com La Brutal de David Selvas-Julio Manrique o La Perla 29, que, tot i rebre ajuts del departament de Cultura, sí que han coproduït amb els teatres públics.

NO T'HO PERDIS: Obres que has de veure si tens menys de 30 anys

Últimes notícies

    Publicitat