Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La petita França de l'Eixample resisteix
Bistrot Bilou
Foto: Maria Dias Bistrot Bilou

La petita França de l'Eixample resisteix

Entre Roger de Llúria i l'Hospital Clínic s'hi menja i s'hi parla molt francès

Advertising

Fins fa quatre dies, l'Eixample era un eixam de restaurants francesos, si em perdoneu l'homofonia: sobretot a les Roger de Llúria i Pau Claris, carrers paral·lels, i a les seves rodalies. Des de petits bistrots clàssics (Au Port de la Lune) a arriscada cuina d'autor amb un esperit cent per cent francès (L'Escale) passant per mags de la pastisseria (Patachou). 

Aquests tres locals han tancat, però l'arrelament de la comunitat francesa en aquest barri fa que n'obrin de nous. Com per exemple, el Bistrot Bilou (Pau Claris, 85), que va obrir cinc minuts abans que esclatés l'horror. Éric Basset, ex-cap de cuina del Caelis de Romain Fornell, volia fer un bar de vins però es va embolicar. I en aquest deliciós local tant toquen tapes amb mà d'alta cuina –quines braves!– com cuina clàssica francesa: plats quasi inèdits a barcelona: com un 'pithivier', pasta fullada en què se substitueix el farcit dolç per un cor de foie-gras melós, embolcallat amb carn picada de porc. L'esperit és de proximitat –producte de temporada cuinat al moment. N'hi ha per triar, remenar i descobrir. 

Bistrot Bilou

 

Bistrot BilouFoto: Maria Dias

 

L'arrelament de la comunitat francesa a la dreta de l'Eixample es fa palès amb la llibreria Jaimes (o la llibreria francesa pels amics), un esplèndid punt de cultura francòfon que sobrepassa els 75 anys d'existència, franquisme i crisis immobiliàries (quan va ser expulsada de Passeig de Gràcia, no fa massa, va cercar la protecció de l'eix Llúria-València). I una casualitat curiosa: el carreró que uneix Mallorca i València, a tocar Roger de Llúria, es diu Passatge dels Camps Elisis. No és cap homenatge a la gran avinguda de París: deu el nom a uns grans jardins amb un parc d’atraccions que, amb aquest nom, va existir entre el 1853 i el 1873. Aquests Camps Elisis barcelonins ocupaven tres illes de l’Eixample des de la Diagonal fins al carrer d’Aragó. 

El parc d'atraccions Camps Elisis de Barcelona

 

El parc d'atraccions Camps Elisis de Barcelona Foto: Wikipedia/F. Gobinet de Villecholes

 

No us voleu complicar la vida, menjant? L'Entrecôte Barcelona és la vostra. Hi serveixen un únic plat: un exquisit entrecot filetejat –pura carn, ni greix ni os, banyat en la famosa salsa Cafè de París– amb una amanida de nous i un plat gegantí de patates fines. Un plaer primari que remet directament al país veí; la família propietària fa mes de mig segle que es dedica a fer entrecot i patates fregides. 

L'Entrecôt Barcelona

 

L'Entrecôt Barcelona FOTO: Maria Dias

 

Voleu quelcom més saludable? Doncs la cafeteria Épicerie del gran Romain Fornell –estrella Michelin al Caelis– ofereix un ventall d'opcions que van des de l'hedonisme dolç (esmorzars a base de brioixeria artesana d'alta gamma feta al seu obrador) a les amanides i quiche d'allò més saludables, sempre amb l'extra del toc gustós que pressuposem a la cuina francesa.

Épicerie

 

Épicerie Foto: Épicerie

 

Els cuiners francesos que s'han instal·lat a Barcelona solen tenir sempre un gran nivell (no per res venen del país que va revolucionar la cuina moderna al segle XX). I per això és un plaer gaudir d'un projecte de proximitat de barri i alt nivell:  la Clara i en Darius són dos parisencs amb ampli bagatge Michelin –tant a França com aquí– que el 2018 van obrir el Clarius, el clàssic local allargat de l'eixample que ells han convertit en un racó encantador, on conviu la cuina de bistrot amb tocs asiàtics, i on disposen un menú de migdia fenomenal.  

Una bona baguet –res a veure amb aquella immundícia xicletosa que ens venien fa anys– forma part de l'orgull nacional de França: cap parisenc al migdia sense la seva barra llarga i saborosa. En podeu comprar a Le Pain d'Éric & Benjamin, on en Benjamin Brabant ret homenatge al seu mestre Éric Bonnet, un forner artesà de Camélas (Pirineus Orientals, res de tecnopop 'cañí'): fermentació lenta amb llevats natural, farines ecològiques, i donar forma a mà. No fa servir foc de llenya, però té un d'aquells preciosos forns Matheu giratoris de paret de 1950. I ja se sap que el bon pa fa barri: primer, perquè per una bona fleca hi passa tothom. Segon, perquè les delicioses olors d'aquest forn ja et posen de bon humor mentre t'esperes. 

Le Pain d'Éric et Benjamin

 

Le Pain d'Éric et Benjamin Foto: Le Pain d'Éric et Benjamin

 

NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants libanesos de Barcelona

Share the story
Últimes notícies
    Advertising