Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Coses per fer l'1 de gener a Barcelona!

Coses per fer l'1 de gener a Barcelona!

Tan important és el final com el principi, per això us proposem una llista de plans per al primer dia de l'any

primer bany de l'any
Per Maria Junyent |
Advertising

Per a prop d’un 80% de les persones que conec, el dia 1 de gener no existeix, més que amb forma de ressaca i estat d’hibernació. Ara que he conegut la quantitat d’altres formes de vida possibles l’1 de gener, maleeixo –tot i que només una mica– tots aquests malaguanyats primers d’any, sumits en la inconsciència. En una de ben alegre, això sí. Joan Vinyoli té un poema que es diu 'Primers d’any', recollit al llibre 'Ara que és tard', on escriu: “He pensat que faríem alguna cosa junts: inventarem un núvol de foc? Desviarem un riu? Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar? Les mudes flors d’un altre jardí, potser, se’m tornaran paraules”. Pas a pas. Potser abans d’inventar núvols de foc o desviar rius podríem cometre un acte d’inferior heroïcitat i tanmateix temerari, com fer el primer bany de l’any a la Barceloneta.

primer bany

El fred purifica

No se m’ocorre res més infal·lible contra la ressaca i la letargia que un bon bany d’aigua freda. Ni res de més simbòlic per començar l’any que arrencar a córrer cap al mar com si t’hi anés la vida. Al Club Natació Atlètic Barceloneta (12 h) ja fa disset anys que practiquen aquesta tradició col·lectiva, que cada any té més adeptes, tant si fa sol com si gela. Tot i els 13 graus de temperatura de l’aigua del passat 1 de gener, van ser 650 els intrèpids banyistes que no van dubtar a llançar-s’hi. Després d’una tassa de brou cortesia del Club per recuperar la temperatura, no hi haurà res que us aturi.

peus de porc

Aliment per al cos

Després d’una proesa com la d’atrevir-se amb les aigües gèlides de la Barceloneta, res més merescut que un àpat contundent i calent. Avui, sigui per cansament esportiu o festiu, tothom mereix omplir els budells de felicitat. La solemnitat del dia demana un punt tradicional i amb solera. Com l’Agut (Gignàs, 2) i els seus peus de porc farcits de botifarra negra i del perol amb salsa de tòfona. O una bona escudella del centenari a Ca l’Estevet (Valldonzella, 46). O allà al costat mateix, el lletó al forn d’El Rincón de Aragón (Carme, 28), tot un clàssic. “Ningú no pot pensar bé, estimar bé ni dormir bé si no ha menjat bé”. Ho diu Virginia Woolf a l’assaig Una cambra pròpia. Molt cert.

Advertising
El somni d'una nit d'estiu

Aliment per a l'ànima

Amb la gana saciada, arriba el torn de la poesia. El menú gastronòmic era tradicional i contundent i la proposta intel·lectual no ho és menys: Shakespeare. Abunden les obres del dramaturg anglès a la cartellera: A la Sala Atrium, Marc Chornet i Raimon Molins dirigeixen 'Hamlet', la companyia de l’Akadèmia aixeca 'Com us plagui (Al vostre gust)' sota la direcció de Dugald Bruce-Lockhart, i a la Sala Gran del TNC Joan Ollé dirigeix 'El somni d’una nit d’estiu' amb una vintena d’intèrprets.

Strauss Festival Orchestra

La banda sonora

Per a mi el primer dia de l’any és la Filharmònica de Viena tocant la Marxa Radetzky mentre el públic embogeix picant de mans. Al concert del 2014, el director, Daniel Barenboin, va deixar de capitanejar l’orquestra per donar la mà un per un a tots els intèrprets mentre tocaven, i al final es va girar cap al públic i els va dirigir a ells. Magnífic. No és exactament el mateix, però nosaltres també tenim un concert de Cap d’Any al Palau de la Música (18 h) a càrrec de la Strauss Festival Orchestra, amb un repertori que inclou els títols més reconeguts del rei del vals.

Advertising
ET3.jpg

Distracció mundana

Ja ho deia l’Òscar Broc al seu reportatge d’idees paganes per viure el Nadal: quedar-se al sofà veient l’especial de Cap d’Any de José Luis Moreno només agreujarà la vostra agonia. El remei més simpàtic per passar els possibles mals tràngols d’aquest primer d’any és córrer als cinemes Phenomena Experience i gaudir d’una programació especialment pensada per a la convalescència: E.T i Regreso al futuro. Ideal per apagar el cervell.

ElRow

No tot ha acabat

“L’any no comença fins que la nostra festa acaba”. És el lema de la festa de Cap d’Any (de 9 a 21 h) del Row14, la república festiva independent instaurada a l’autopista de Castelldefels. Si hi ha una cosa, per sobre de tota la resta, que es pot deixar per l’any vinent, són els mateixos propòsits. Així doncs, calma; deixeu per demà el que no us vingui de gust fer avui i balleu fins que el sol es pongui.

També t'agradarà

Què fer, Tertúlies i lectures

Les cares del 2014

Rere aquests rostres hi ha les millors pel·lícules, obres de teatre, llibres, tendències, música i propostes culinàries que ens fan dir que el 2014 ha estat un gran any També t'agradarà Les millors pel·lícules del 2014 Repassem els 10 films que més ens han agradat durant l'any i fem justícia amb les pel·lícules que també mereixien estar al podi S'acaba l'any, i com cada desembre abans de tancar la barraca toca fer caixa. Feina de micos, hem repassat, una per una, totes les pel·lícules que aquest 2014 s'han endut cinc estrelles, segons criteri dels nostres estimats crítics. I així, posades en fila índia, ens ha semblat que tal vegada hi faltava algun títol més. Potser en alguna ocasió hem estat una mica rates, i hem escatimat l'última estrelleta a algun títol que mereixia el complet. 'Errare humanum est', que diuen. Aquesta és la nostra llista definitiva, amb un apèndix que, esperem, ens ajudarà a redimir-nos. Últimes crítiques El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitos “El capítol definitiu”. Així s’hi refereixen els pòsters que trobareu per tota la ciutat. La meva obligació, com a crític, és treure-us de l’engany: de definitiu, en té ben poca cosa. A Peter Jackson l’únic que l’interessa és perpetuar la fórmula: més batalles, més criatures estranyes, més discursos grandiloqüents, més efectes abracadabrants. Si fins ara 'El hòbbit' us ha agradat, 'La batalla de los cinco ejércitos' per a vosaltres serà una mina. Però si estàveu esperant alguna bonificació per haver

Música, Pop

Les cançons del 2014

Una tria amb 55 dels temes que més hem escoltat aquest any, amb artistes del pop d'aquí i de fora, el millor de cada casa El final de l'any és moment de fer propòsits per al següent i per passar revista al que tanquem, i per fer llistes, moltes llistes, amb el millor que hem pogut veure i sentir. Si us agraden les llistes, aquí en teniu una més: la nostra tria de les cançons favorites del 2014. Una selecció de 55 temes de pop, una 'playlist' de 3 hores i 33 minuts de música, amb artistes i grups d'aquí, d'allà i de més enllà, amb melodies i tornades enganxoses, lletres enginyoses o emocionants, ritmes per moure el cul o balades per plorar, ideal com a banda sonora de les reunions nadalenques.Aquests són alguns dels temes i artistes destacats, però a la 'playlist' en teniu 50 més: 'Seasons (Waiting on you)', Future Islands El quart àlbum del trio synth-pop nord-americà es diu 'Singles', però el senzill estel·lar de la col·lecció és aquest, que ja s'ha enfilat fins a dalt de tot de les llistes de les millors cançons de l'any de diversos mitjans. Podríem posar-vos el videoclip del tema, però és en directe en què s'aprecia la passió i total entrega del cantant Samuel Herring, i allò que ens té de veritat el cor robat. Les millors cançons del 2014   'Pequeño vals vienés', Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró Parlant d'interpretacions corprenedores. De 'granada', el millor disc del 2014, editat aquí i a Pequín, podríem triar qualsevol de les cançons que la Sílvia i el

Advertising
Què fer

10 plans per fer al gener

Exposicions, teatre, concerts, mercats... les 10 millors coses per fer a la ciutat Ja s'acabat fer balanç i pensar en el millor i el pitjor que ha passat a Barcelona durant el 2014. Mirem sempre cap endavant i ja us hem preparat un top 10 del millor que ens espera al mes de gener. Des de mercats a obres de teatre amb primeres figures, concerts per a totes les edats, exposicions d'art esperades i fins i tot un ral·li de vehicles clàssics. Passin i vegin! 1 dia 1 foto. 31 fotògrafs, 365 dies, Catalunya 2014 365 fotografies perquè 365 dies fan un any, 31 fotògrafs perquè 31 dies són els que caben en un mes, i 2014 perquè aquest és un any important per a la història de Catalunya. Els autors són 31 professionals de la informació gràfica de Catalunya. Cadascun d’ells té assignat un dia concret dels dotze mesos de l’any: l’1, el 2, el 3… i així fins a arribar al dia 31. Palo Alto Market Palo Alto Market és un nou mercat per a Barcelona, basat en el concepte del street market popular. El recinte de Palo Alto, antiga fàbrica del Poblenou, rehabilitada i reconvertida en estudis i tallers de creadors, dissenyadors i artistes, acull aquest mercat que ocupa els quatre carrers exteriors del recinte (Principal Avenue, Food Street, Central Street i Bugambilia Street) i tres naus interiors (Art Gallery, Espai Black i Espai Blanc) sumant aproximadament 3700 m2 on s'ubicaran fins a un màxim de 150 expositors i on hi podreu trobar art, nou disseny, vintage, hand-made, street food, música i

Cine

50 pel·lícules del 2015

Un nou Bond, una nova guerra de les galàxies, un nou Terminator, i a més pel·lícules, de Scorsese, Spielberg i Paul Thomas Anderson... 2015 es presenta carregat de grans estrenes També t'agradarà Els cinc films que has de veure Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Interstellar L’última de Christopher Nolan és una història èpica, espacial, amb curvatures temporals incloses, que fa que el Gravity d’Alfonso Cuarón que admiràvem fa un any i escaig ara ens sembli poc més que un entremès per entretenir la gana mentre no arribava el plat fort. Molt més llarga, extrema, estranya i, per descomptat, exigent, 'Interstellar' és una aventura còsmica amb un toc surrealista, oníric, tot i que mai no perd de vista el més tediós del realisme. En realitat, les lliçons d’astrofísica, amb totes les seves fórmules, són poc més que una música de fons. És difícil parlar de la història sense arruïnar les múltiples sorpreses que amaga. Així que seré imprecís. Cooper, gran Matthew McConaughey, viu amb la seva família en un futur no gaire llunyà en què l’únic mitjà de subsistència és el conreu del blat de moro. Som en un món de tempestes de pols, amb vibracions apocalíptiques i una economia desarmada. És com si la Gran Depressió dels anys 30 s’hagués traslladat en el temps i reaparegut en una Terra moribunda, lunar, on la humanitat sembla que estigui a punt d’extingir-se.Una experiència brutal, tensa. Hi trobareu un oceà que s’eleva cap als astres en la més immens

Advertising