Flors a Barcelona: botigues i activitats per gaudir de la ciutat florida

La fascinació que sentim per immortalitzar les flors, gràcils o decadents, no és nova. Hi ha els retrats d’Irving Penn, que s’hi va sentir atret després d’un encàrrec de la revista Vogue el 1967 (i en fotografiaria fins al 2009); els lliris metafòrics de Robert Mapplethorpe, dels anys 80, i les pictòriques tulipes de l’holandès Leendert Blok, dels anys 20, protagonistes d'un llibre editat per l'alemanya Hatje Cantz (58 euros).

Les sabates de Chie Mihara tenen una forma estudiada i un estil ultra reconeixible, a estones maximalista: aplics amb forma de rosa a la puntera; interpretacions de la saxífraga a l’empenya, o l’alternativa suau, un estampat impressionista sobre setí (les Selma Nude, 235 euros; podeu trobar altres models a Notenom o bé a la web online). En clau urbana, destaquen les Chuck 70 Paradise Floral de Converse, amb l’hibisc de protagonista.

Ja s’havia encunyat el 'flower power' i s’apropava la primavera de Praga; mentrestant la cineasta txeca Vera Chytilova es treia del sarró el film 'Les margarides' (1966), on dues joves vagaregen pel món com si fossin nines, ballant en camps de flors, duent corones d’ídem (la podeu llogar a Video Instan). No ens oblidem que Lola Anglada, el 1928, va dibuixar un cant d’amor a la natura a 'Margarida.'

Els 'prints' florals no passen de moda, si bé és cert que fluctuen i no només en funció de les estacions. En trobareu d’estridents a la col·lecció de primavera-estiu dels italians de MSGM, a les col·leccions de Sandro i també a la botiga de la marca francesa Cotélac (València, 264). La marca francesa tria la subtilesa de la flor d’inspiració japone sa i la declina en aquesta camisa (155 euros).

Keef Palas es van donar a conèixer amb les seves joies fetes amb plantes i flors d’aires mediterranis (més recent és la col·lecció Eternal). Les magnòlies, les craspedia, les roses... totes caduquen, com indica l’original envasat, però representen un exercici per deixar enrere la lògica de la possessió en favor de la filosofia de l’alegria. Les trobareu a la web de la marca, i costen 55 euros.

Les flors són bones aliades de Raül Balam, que usa la caputxina, la flor de farigola i els pensaments en la cuina del Moments; també de Ly Leap, a l’Indochine, i de Fabio Gambirasi i Roser Asensio, al Mala Hierba. Alta gastronomia i alimentació silvestre van de la mà al restaurant del Carmel, on treuen profit de les agrelles, les roses i les borraines. Mentre no arriba el gaspatxo guarnit de flors, tenen en carta plats com el corball salvatge amb flor de saüc i espàrrecs verds.

Com triar una fragància floral? Amb el nas i per l’embolcall. Olène de Diptyque, que ens recomanen de Les Topettes, ens porta als jardins venecians, amb una barreja de gessamí, glicina i narcís. Al cos de l’ampolla s’evoca la deessa Flora, sinònim de fertilitat i primavera. Entre les essències d’Officina Profumo Farmaceutica di Santa Maria Novella triem la Fresia, dolça i neta com una glopada d’aigua, dins d’una capsa bellament il·lustrada.

Un ram contemporani, econòmic, nou cada setmana, per què no? Jandyra Parra, de FlowersWill, ens convenç que és possible apostar per flors singulars –les preferides són Ornithogalum, Trachelium, Scabiosa, Nerine i Astrantia– sense que s’encareixi molt el producte. Atenen encàrrecs per WhatsApp i a través de la web, per a gent del món que regala flors a l’àrea de Barcelona.

A partir de l’abril, les basses dels jardins de Jacint Verdaguer són un espectacle visual: hi floreixen els nenúfars, la flor aquàtica que Monet va interpretar tan bé. Si no us cau a prop, sempre podeu redescobrir el jardí Ferran Soldevila, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, on viuen fins a 250 espècies diferents; en destaquen la datura groga, l’estrelítzia alba i la dragoneta.

Que és el mes de les flors ho corroboren cites històriques com la gironina Temps de Flors (a partir de l’11 de maig) i nous esdeveniments: el Flors al Mercat, a la plaça Margarida Xirgu (dg. 19), i el festival d’ecologia urbana De Buena Planta Market, a La Central del Raval (del 21 al 25 de maig, on trobareu creadors com Sara Andújar). Per descobrir projectes, productes, artesans i guanyar cultura verda (mireu Europa!).

La Rosa de Foc és el sobrenom que va rebre la Barcelona anarquista el 1909, arran de la Setmana Tràgica, i també la llibreria especialitzada en moviments polítics del Raval (Joaquín Costa, 34). A la segona meitat del segle XX, les flors reivindicatives es mutlipliquen: en branda el moviment antibel·licista i hippy als Estats Units, i també el Maig del 68. El clavell és símbol de la revolució que va acabar amb la dictadura a Portugal l’abril del 74.

La natura esdevé font d’inspiració per al moviment modernista, d’aquí les profuses decoracions florals a què recorren mestres com Domènech i Montaner en els seus edificis. Aixecant la vista, a peu de carrer, trobareu bouquets com els de la Casa Lleó Morera. En clau contemporània, ens criden l’atenció les pintures de Mina Hamada, que estrena paret floral a Sant Andreu, a la Via Favència.

En l’univers dels estampats amb nom propi destaquen els sorgits del magatzem tèxtil Liberty de Londres, amb les seves flors en miniatura, i també els d’Orla Kiely –qualificada de reina dels estampats al Regne Unit, que l’any passat anunciava el desmantellament de l’empresa. En clau nòrdica, el protagonisme és per a Marimekko: flors que salten del tèxtil als accessoris de cuina i la llar, i a la roba.

Amb Tulip, l’arquitecte Eero Saarinen va provar de reinventar la cadira. Volia acabar amb els “boscs de cames”, per això només té una pota, i va apostar per fer-la d’una peça i un material, el plàstic (i la base d’alumini). És una icona del disseny –i com a tal té un preu elevet– que encara es produeix i es pot adquirir a En Linea Barcelona.