Pasta artesana al Born: bona, bonica i molt barata

Com el nostre cobejat pollastre durant la postguerra -recordeu Carpanta?- la pasta farcida a Itàlia era sinònim de festa major. John Dickie escriu a Delizia -molt recomanable història de la cuina italiana- que "amb els tortel·linis de diumenge les famílies reafirmaven que tot anava bé".

Ara i avui, al barri de la Ribera -refugi italoargentí- aquesta suculenta pau d'esperit es pot aconseguir diàriament visitant dos petits obradors de pasta fresca i artesana on el repte és oferir qualitat de festa major a preus molt assequibles.

Demaneu pel plat del dia
Emiliano Corrieri, propietari del Maccaroni -polida cuina a la vista, una barra i tres taules, 1 i 3-, argumenta la italianitat al cent per cent de la seva cuina: "La pasta la fem casolana cada dia, amb sèmola i farina italiana. Una senyora que fa 40 anys que té un pastificio -restaurant de pasta- ens ha ensenyat l'ofici".

Els plats estan ben presentats -en cassoles de fang- i són generosos: uns 150 grams de pasta coberts de 200 grams de salsa a foc lent. Disposen de cinc menes de pasta fresca, combinable amb nou salses, i el hit són els exuberants spumone amb ragú de vedella (7,50 €).

Hi ha especialitats diàries fora de carta: de dilluns a dimecres, nyoquis de patata; de dijous a divendres, pasta farcida. I petites exquisideses en comptagotes, com pasta amb botàriga, "que els italians no cuinen a casa perquè va a 170 euros el quilo", diu Corrieri. Sovint hi veureu una clientela del país de la bota que demana el plat del dia; com, per exemple, uns raviolis farcits de mascarpone i tomàquet sec, alfàbrega i parmesà, i amb pesto a la siciliana. Sí, no es menja pa amb la pasta, però la meva llesca se'm va quedar petita per escurar el plat. I us dissuadiran de fer sacrilegis combinatoris, com un xinès que volia gorgonzola i gambes.

Raviolis punk!
Luciano Bertolini té dues històries, la musical i la gastronòmica. En la primera, va ser el bateria de Los Demonios de Tasmania, apreciable banda argentina de punk-pop-glam. Van publicar sis discos. La gastronòmica: ve d'una nissaga italiana, amb lustres de fer pasta els diumenges amb la iaia. Encara més petit que Maccaroni, La Pasta Nostra -amb l'inequívoc aire punk de qui s'ho fa ell mateix, 2- és "més aviat un obrador obert al públic, amb degustació", explica.

L'especialitat és la pasta farcida i les salses, tot fet a mà i diàriament. Per 8 € m'endrapo uns raviolis farcits de ricotta, mozzarella i pernil, i una empanada argentina excel·lent, de la casa, més cervesa. Li demano el seu millor tret a Bertolini: "Els raviolis que has menjat amb una salsa de tomàquet i pesto. Els argentins d'això en diuen el nostalgico". Què deia el conseller de les tisores? "Hi ha nens que no passen gana, però només poden menjar pasta". Tant de bo fossin plats de pasta com aquests.