Les millors pizzeries de Barcelona

Clàssiques, noves, especialitats sense gluten... us portem un llistat de les pizzeries més delicioses i econòmiques. Gaudiu com si fóssiu a Itàlia!

© Iván MorenoNonna Maria

La pizza és el menjar popular d'origen italià però present arreu del món, una fita per excel·lència de la cuina internacional: trobareu bones pizzeries de Hong-Kong a Lisboa. A Barcelona, ciutat plena d’italians, la primera va ser el Tropeziens, l’any 1971 (on anaven sovint M. Ferrussola i Pujol). Des d'aleshores la recepta al forn s'ha escampat per tota la ciutat, amb receptes increïbles de pizza per a tots els gustos i butxaca. A la nostra ciutat conviu l’ortodòxia napolitana –la pizza conqueridora– amb noves maneres de treballar la massa. Mengem-les totes i gaudiu d'un plaer rodó que sempre ve de gust!

Les més noves

N.A.P. Mar

La feina ben feta a vegades té recompensa: els nois del N.A.P. (Neapolitan Authentic Pizza) el 2013 van agafar la pizza napolitana d’alta qualitat i la van portar a un establiment d’esperit jove, tiquet 'low-cost' i folklorismes i espai mínim (un menjadoret asèptic agenollat al voltant d’un forn/ obrador gegantí). Avui tenen una sucursal a la Barceloneta –més còmoda, s’hi pot fer reserva i sopar en grup– que manté els preus i la qualitat: cap pizza passa dels deu euros. Només creuen la línia per les especials de la setmana. S’ho valen sempre: la de bresaola, llimona ratllada, ruca i parmesà n’és una.

Llegir-ne més
La Barceloneta

Buon Appetito

Sí, la gentrificació mai fa festa, i has de ser Bruce Lee per esquivar les clavades. Però a vegades pots abaixar la guàrdia al cor de Guirilàndia. Per exemple, a la pizzeria i restaurant Buon Appetito, al rovell de l’ou del Born, hi fornegen una massa excel·lent –48 hores de fermentació, veuràs el 'pizzaiolo' a l’entrada amassant– que és ben fina, amb vora cruixent i alveolada (bon senyal!). Els preus són continguts, el producte generós, i podeu demanar qualsevol pizza de la carta dins un menú de migdia a 10,90 euros.

Reserva ara Llegir-ne més
Advertising

NAP

No, no és una pizzeria vegana. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza, i existeix on hi va haver l’excel·lent i bufó Rococó. No ploreu la pèrdua, val molt la pena: el propietari, l’Antonello, ens explica que la seva intenció és “traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà”. Han seguit obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià–  i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc sorollós: ple de jovent italià, ja està tot dit.

Llegir-ne més
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Vesuvius

Dit sigui per endavant: el Vesuvius és una pizzeria però també un restaurant italià com una casa de pagès. Un dels socis, el napolità Giovanni Oriano, m’ensenya com les làmines de pasta es converteixen en 'pappardelle' movent la manovella de la maquineta. "No direm que fem la millor pasta i pizza, només volem fer un producte honest que arribi a la gent", diu. Doncs això: el menú de migdia (11,50 euros) avança per dos caps a ofertes similars, les pizzes són napolitanes bones, de menjar tota la vora, i plats com els raviolis d’espàrrecs, mozzarella i festucs són un deliri de sabor.

Llegir-ne més
Esquerra de l’Eixample
Advertising

Nonna Maria

La pizza és italiana, sí, però no cal que sigui hermètica: a Nonna Maria hi mana una japonesa (Rye Yasui) i un francès (Jérôme Quilbeuf). Esclar que ella va ser cap de sala de la Ruscalleda, i Quilbeuf és el cap de cuina del Sant Pau. "La gent s’espera qui sap què i es troben un local de barri", riu Yasui. Ara bé, han aconseguit una pizza fermentada durant 48 hores, de massa compacta i lleugera de la qual et menjaries fins l’ombra. A part de les receptes clàssiques, tenen un apartat d’invencions pròpies: la Jérôme (burrata fresca, cirerols, pesto i salami picant) és un deliri de producte, frescor i sabor. I sí, hi ha punt de trobada de pizza i 'okonomiyaki'.

Llegir-ne més
Sarrià - Sant Gervasi

La Balmesina

En Max Morbi –'mòrbid' vol dir “blanor delicada”, gran nom per a un pizzer– és un ferm defensor d’una nova manera de fer pizza: “La pizza és sobretot textura. Cal un bon equilibri amb el gust, i som partidaris de portar-la al terreny de l’alta panificació”. Ells són italians, però van “descobrint tot allò que et diu la tradició que no has de fer”. A La Balmesina, oberta des de fa un any, hi trobareu tres masses (a partir de massa mare i moltes hores): la clàssica, fina i cruixent, una d’espelta integral i la Pala. Aquesta darrera, una rectangular per compartir, en porcions. Tireu- vos-hi de cap: l’alveolat cruixent i la delicadesa de receptes com la de crema de carxofa les fan quasi etèries (però saboroses!).

Llegir-ne més
Sarrià - Sant Gervasi
Advertising

Da Michele

4 de 5 estrelles

El triomf mundial de la cuina italiana té un component sentimental: autenticitat, producte, tradició. I Da Michele, una de les grans pizzeries de Nàpols –va obrir el 180–, n’és un exemple rodó. "El sabor està calibrat per 150 anys fent aquestes pizzes" –explica un dels socis, Francesco Spinosa– "exactament igual que a Nàpols: el mateix forn, productes amb DO, aigua i farina". Potser per això ja hi ha cues quilomètriques en temps rècord. A Nàpols, afirma, fan de "1200 a 2000 pizzes cada dia i hi ha cues de dues hores per menjar". Només hi trobareu 4 receptes, quintaessencials: la marinara, la napolitana, la calzone i la fregida. Són bones? Sí. I gegantines!

Llegir-ne més

La Sedici

La pizza és menjar popular i de carrer, i les pizzetes de La Sedici apel·len a aquest caràcter. La Michela Cocco ha exportat a Barcelona aquesta especialitat que podeu trobar als forns dels Abruços, que no té res a veure amb les 'cutrades' que et trobes a les festes infantils amb el nom de minipizza. Són temptacions delicioses i esponjoses, amb una massa digerible i productes italians amb DO.

Llegir-ne més
Vila de Gràcia
Advertising

Pizza d'Autore

Dos joves romans són els propietaris d’aquest local de pizza al tall –es cobra a pes– on les receptes van d’allò més normal a receptes barroques que, segons com, remeten als banquets papals d’antuvi: pizza al tall farcida de porchetta, taronja i mel! Fan alguna cosa que, ignorant de mi, no havia vist mai: pizzes d’amanida, com la de bolets amb enciam, crema de tòfona i olives negres. La massa fermenta 24 hores i és la plataforma, cruixent i lleugera, de bon producte fresc del mercat de la cantonada. Alta digestibilitat.

Llegir-ne més
Sant Antoni

Madre Lievito

Si hi aneu a sopar o us emporteu una pizza, us sorprendrà la rapidesa amb què aquests napolitans us la serveixen. Des del moment que la demaneu fins que us la posen a taula, no passen ni tres minuts! El secret, m’expliquen, és un plat preparat amb massa mare casolana i farines ecològiques. El forn de llenya actua quasi a 500º durant a penes un minut. El resultat és una pizza napolitana de vora gruixuda però fina, com a Itàlia: és a dir, tirada de preu i molt bona. Això sí, l’heu de menjar acabada de sortir del forn. La casa recomana la marinara, la més senzilla –5 euros!– feta amb molt tomàquet, all i orenga, la millor per comprovar les virtuts de la massa. Però si teniu molta gana, demaneu una pizza al gust del pizzer.

Llegir-ne més
El Poblenou
Advertising

Frankie Gallo Cha Cha Cha

El primer cop que t’asseus davant una 'pizza made in Frankie' t’assalta els narius la cobertura, com una bufetada: frescor, aroma, potència. Producte de gastronòmic. I quan la mossegues, t’adones que la massa és una altra cosa: fina i cruixent per les vores, per dins tova i elàstica, però lleugera i digestiva. El 'pizzaiolo' Lollo Vouturni em parla d’alta panificació, i d’una massa que mescla farina molta a pedra i farina integral. I una biga (el preferment que fa de llevat i afegeix sabor) fermentada divuit hores amb massa mare. La piloteta de les pizzes en total fermenta quatre dies! Jo només sé que són acollonantment bones i intento gaudir civilitzadament –sense abocar-m’hi com un lladre– amb meravelles com la Paki Raval, amb xai confitat i 'crème fraîche'.

Llegir-ne més
El Raval

Amassame

4 de 5 estrelles

Agradable sorpresa a Sants. Al costat del mercat, la Carmen Ramírez hi ha obert Amassame, un restaurant inspirat pel seu amor i freqüents visites –pel seu passat en la moda– a Itàlia. En un local amablement decorat, amb llum natural i taules còmodes, podem veure des de primera hora com preparen les pastes. L’oferta combina les cuines espanyola i italiana, aconseguida amb molt bon resultat gràcies, sobretot, a la frescor dels productes i al bon fer de l’equip de cuina. La intenció, aconseguida, és presentar una “gastronomia sana italiana amb tocs ibèrics”, explica la Carmen, amb pastes i pizzes fresques fetes a mà diàriament, amb opcions per a totes les dietes.

Llegir-ne més
Advertising

Flax & Kale Passatge

El tercer Flax & Kale és monumental: 600 m² que abracen el passatge de les Manufactures, dividits en dues estances. Són l’avantguarda del tema 'healthy' a casa nostra, però l’epicentre aquí és un forn on busquen "el futur saludable de la pizza napolitana", explica la Mar Barri. Van anar a fer un curs a Nàpols, i van fer recerca per trobar una massa elàstica, de textura plaent i que s’elevés, però sense fermentació a l’estómac (ho han aconseguit combinant farines integrals i el 'psyllium', la clova de la llavor del 'plantago'). Dit així no sona gaire atractiu, però és excel·lent: a més de textura que evita el gust planer del blat, hi descobrireu matisos de sabors de cereals poc habituals. Sorprenent.

Llegir-ne més
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Parking Pizza/Pita

Més i millor: fa dos anys, Parking Pizza va fer saltar la banca amb rodones excel·lents, tirant cap a la massa fina, receptes originals i un interiorisme de cafeteria moderna i serveix-te tu mateix. El nou local és una sublimació del model: s’han establert en un pàrquing de veritat –500 m², hi podeu aparcar la bici!– i han afegit a l’oferta un parell de plats de pasta i un bar per fer el còctel. La resta, immutable: "Potser no fem la millor pizza del món, però treballem la senzillesa i la qualitat", diuen. No es pot posar cap pega a un mos com la de sobrassada picant, cremós i fi formatge taleggio i farigola.

Llegir-ne més
Dreta de l'Eixample
Advertising

La Come Dia

La bona qualitat del servei honora l’esperit de la pizzeria com a lloc de menjar popular: aquest acolorit i ampli local del Poble-sec, allunyat de la decadència de Blai, ofereix clàssics de la cuina italiana ben executats i a preus low cost. El seu menú de migdia n’és un bon exemple; minicalzone de compliment, amanida caprese –amb mozzarella fresca–, una pizza de massa fina a triar de la carta, molt gran i lleugera i un cannolo (les demencialment bones postres d’El padrí) més beguda: 9 euros (també pots fer beguda, pizza i cafè per 7!). Alhora que fan la massa de pizza fornegen el seu propi pa i les postres (cannolo, mascarpone i tiramisú) són casolanes. No us perdeu el seu raconet per fer el cafè amb butaques de cinema.

Reserva ara Llegir-ne més
El Poble-sec

Clàssics que sempre surten rodons

Murivecchi

En un panorama superpoblat d’oferta, ells van obrir el 2004 i han mantingut l’estendard d’una pizza napolitana que mai ha baixat de qualitat. Els seus antipasti són molt fiables –tasteu la 'parmigiana di melanzane'!–, i si sou de vida i greix, heu de descobrir la pizza fregida.

Princesa, 59 (Born).

Reserva ara Llegir-ne més
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Piazza Grande

I si voleu una bona pizza fina i de producte bo i generós, aquest és el vostre restaurant. Amb poc llevat, cauen bé a la panxa i trenquen el tòpic que per fer una bona pizza necessites un forn de llenya. El seu és elèctric, i Messi i Beppe Grillo, que hi van anar a menjar i surten a la foto, no s’han pas queixat.

Plaça de Julio González, 10 (Poblenou).

Llegir-ne més
Advertising

Solo Pizza

La pizza romana, cruixent i de vores fines, té un nom a Barcelona: Solo Pizza. Puntuen alt els seus 'antipasti', i que podeu menjar en un ambient íntim i romàntic, xiuxiuejant, als antípodes dels menjadors amb ampolles de 'chianti' buides i napolitans bromistes.

Enric Granados, 108 (Esquerra de l’Eixample).

Llegir-ne més
Eixample

Tress i No Res

Si parlem de pizza creativa, cal parlar de Tress i no Ress. La seva creativitat és rústica, però efectiva, molt propera a l'ortodòxia catalana. Potser els fonamentalistes de la massa rebutjaran aquest entranyable cau com a pizzeria: són porcions de pizzes estil Chicago –massa esponjosa, d'uns tres centímetres d'altura– que van equipades amb cobertures sorprenents: d'api i foie gras, de botifarra negra, de samfaina de verdures, de vedella rostida... Delicioses és dir poc. Tres porcions són un sopar de campions i que embafa molt poc, per la seva flonjor.

Llegir-ne més
El Raval
Advertising

Sports Italian Bar

Capítol “un italià m’ha dit que...”. Un amic em va comentar que coneix un genovès que li va dir que “les millors pizzes de Barcelona són a l’Sports Italian Bar”. Calia comprovar-ho, perquè és el típic lloc on no hi posaríem mai els peus: un bar rònec i minúscul a l’epicentre del desgavell guiri, pantalla gegant i fotos del Barça de mida mural. Però és cert que les pizzes són la mar de bones i barates: disposen de forn de llenya i us porten a taula una pizza a l’estil napolità excel·lent. Amb tots els tòpics: si la vostra acompanyant li fa el pes, el cambrer li declararà amor etern. Al migdia, menú a 8,95 euros amb qualsevol pizza, tiramisú i (bon) cafè.

Llegir-ne més
El Gòtic

La Perla Nera

Som en el quilòmetre zero de la pizza a Barcelona. Ja deu fer quasi 30 anys que La Perla Nera dispensa pizzes a la Via Laietana. I encara que hagi patit l’allau de turistes, aquest restaurant de dimensions hercúlies ha resistit l’inevitable punt de degradació de les zones massificades. Hi podem menjar unes peces fines, ben torradetes i cruixents, amb una matèria primera molt digna. La meva favorita és la de salmó flamejat i gambes.

Llegir-ne més
Ciutat Vella
Advertising

La Briciola

Recomanat

Tingueu sempre en compte el local del calabrès Pino Prestanizzi i de Patricio Sodano, napolità. El van obrir el 1989, "quan només hi havia una pizzeria a la ciutat". Són bones en extrem, però també s’enorgulleixen d’una carta d''antipasti' i plats principals molt completa i seriosa.

Olzinelles, 19 (Sants).

Llegir-ne més
Sants - Montjuïc

Il Commendatore

Obert des del 1974, ofereix pizzes variades i de bona qualitat, igual que la resta de plats de la seva carta. La decoració, amb "commendatore" inclòs forma part del seu encant.

Llegir-ne més
Eixample
Advertising

Sense gluten!

Il Piccolo Focone

A part de les pizzes de nova tendència saludable del Flax & Kale, ja fa una bona pila d’anys que dos locals es dediquen a la pizza sense gluten: un nombre molt baix, per la dificultat d’infraestructura que requereix evitar la contaminació creuada amb totes les garanties. A Il Piccolo Focone (Dos de Maig, 268) disposen d’una carta que replica la de pizzes estàndard amb un augment nimi de preu, gràcies a una massa de farina de blat de moro, fajol i fècula de patata que és bona, lleugera i digestiva, molt propera a la romana.

Llegir-ne més

Messié Sin Gluten

A Messié Sin Gluten (Siracusa, 15) han optat per una massa de farines de blat de moro, arròs i tapioca, i el resultat també és òptim: recorda la base d’una quiche i el xef hi posa imaginació amb receptes de temporada d’allò més encertades.

Llegir-ne més
Vila de Gràcia
Advertising

Fora de Barcelona

El Cap de la Vila

El Cap de la Vila

Modera el teu xovinisme pizzer, barceloní: has de saber que a Sitges encara funciona –amb èxit de crítica i públic– la primera pizzeria que va obrir a Espanya, el 1966. Al Cap de la Vila, punt de reunió amb caixet popular, hi trobareu pizzes i pasta que desafien l’italià més orgullós.

Cap de la Vila, 1 (Sitges).

La Locanda

La Locanda

Buscar un restaurant amb cara i ulls (italià o de qualsevol altra mena) en la marina delirant i kitsch que és Empuriabrava acoquina. Ara bé, podeu confiar en aquest restaurant italià al bell mig de l’apocalipsi xancleta; bones pizzes i plats casolans: calamars a la romana de veritat!

Joan Carles I, 6 (Empuriabrava).

Advertising

Can Pizza

Els bessons Colombo, els del Xemei, tenen una pizzeria amb totes les de la llei a El Prat: Can Pizza. I han optat per l’alta qualitat a preus continguts (el producte aristocràtic queda per a Can Cisa i el Xemei). En un antic magatzem reconvertit en pati pizzer, hi trobareu pizzes clàssiques, cruixents, fines i torrades. Salta a la boca la cura posada en la massa i fermentació, i a la vista la generositat de rodones on l’scamorza, l’speck o la burrata no deixen veure el vermell del tomàquet. Hi trobareu una varietat d'unes dotze pizzes impecables i assequibles, i també una bona tria d''antipasti' on es nota la saviesa de coneixement del producte.

Llegir-ne més

Comentaris

2 comments
Anna B

Sento que no aparegui una de les pizzeríes més bones que he trobat a Barcelona, el local és petit i molt senzill. Les pizzes poden ser per emportar i també les porten a domicili. 

Són brutals, autèntica massa italiana i tenen una varietat infinita. Vegetarianes, picants, calzones, Sense tomàquet.... 


Nom de la  pizzeria : Piccola Italia , la pizza amb aquest nom és la meva preferida. 

Carrer de Mossèn Amadeu Oller, 34 a Sants-La Bordeta



Laura T

Increíble que no este Tomasso New York Pizza! Lo tiene más que merecido!