Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les 'Dones com jo' no es rendeixen

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Les 'Dones com jo' no es rendeixen

‘Dones com jo’ tanca la trilogia generacional de Pau Miró

Per Maria Junyent
Advertising

Primer van ser homes que rondaven la seixantena (Els Jugadors, recentment guardonada amb el premi Ubú, el reconeixement més important del teatre italià). Més tard, joves de vint-i-pocs (Un refugi indie). Ara és el torn de quatre dones a l’abisme dels cinquanta, interpretades per les T de Teatre.

Àgata Roca explica que quan va sortir de veure Els Jugadors ho va tenir clar pel que fa a Miró: “Si pot despullar els homes d’aquesta manera, aquest tio ha de saber escriure sobre dones”, va dir-se. A Dones com jo hi planeja l’ànima d’aquells simpàtics fracassats que es reunien entorn d’una baralla de cartes i una ampolla de bourbon. Però aquí les cartes són literàries, i les copes, de ginebra. També elles saben quin gust tenen els somnis frustrats. Una és biòloga (Mamen Duch) però treballa a un peatge. L’altra, arqueòloga (Marta Pérez) però neteja pisos. Hi ha també una mestra (Carme Pla) que acaba de perdre la feina, i una arquitecta a l’atur (Àgata Roca) que ha dit prou. Després de cometre una acció insòlita en algú com ella, ha sentit la necessitat de desaparèixer. La Marta, l’arqueòloga reconvertida en dona de fer feines, li ha proporcionat el refugi que necessitava: un estudi buit, al Raval, on aïllar-se del món. Però no de les amigues, que la visitaran contra la seva voluntat, amb excuses tan ridícules com la d’assajar un ball per guanyar el concurs que celebren a un centre cívic, i així, animar-la. És a partir d’aquí, d’aquesta excusa insignificant que les porta a compartir espai i temps, quan cadascuna d’elles iniciarà un recorregut endins dels propis somnis, esperances, dèries. I això serà només el principi de l’odissea, perquè si alguna cosa li agrada a Pau Miró és tot allò que no és el que sembla. El que a estones s’acosta a un Txékhov amb personatges que esperen una resolució que no arriba mai, es converteix, de sobte, en Thelma & Louise. En acció. Perquè a l’autor, i per extensió a les dones que protagonitzen aquesta proposta, no els complauen els discursos sobre l’enyorança, ni els discursos teòrics.

“Sembla que a mesura que fas anys no puguis permetre’t una dosi d’adrenalina... Quan l’adrenalina és una necessitat”, conclou Miró. D’adrenalina, a Dones com jo, no en falta. En aquesta comèdia negra que thrillereja hi trobareu furgons blindats, pastissos d’èxtasi, una misteriosa maleta, i malgrat tot, moltes ganes de viure (i de riure).

També t'agradarà

Advertising
Advertising

El camí de 'Cels'

Teatre

La Perla 29 d’Oriol Broggi ens obre la porta mentre aixequen una peça immensa de Wajdi Mouawad: cinc setmanes que ens han permès veure com neix una obra de teatre, ‘Cels’, que aspira a la millor de la temporada. Passin i vegin...

Lluís Homar és 'Terra baixa'

Teatre

Entrevista a l'actor, que assumeix el repte d'interpretar tot sol al Teatre Borràs l'obra de Guimerà, amb Pau Miró com a director d'escena Lluís Homar està pletòric. Per ser més exactes, està eufòric. Ho diu ell mateix. Assegura, veu ferma, convençut, content, que està en un d'aquells moments dolços de la vida i que tot té a veure amb l'amor. I és un home de 57 anys que s'emociona quan li preguntem els seus lligams afectius amb Terra baixa, l'obra que va posar de llarg a Temporada Alta i que ja és al Borràs. És un home que és la història viva del teatre i del cinema català. Un amant que vol tornar alguna cosa al públic, a la gent. Fa prop de 35 anys, va veure Michael Pennington fent de Hamlet a l'Aldwych Theatre de Londres per a 1.200 persones. "Vaig veure un actor que es mostrava com a ésser humà". I això és el que vol fer ell amb l'obra d'Àngel Guimerà, mostrar-se com a Lluís Homar mentre interpreta el clàssic dels clàssics del teatre català. Per què? Doncs, perquè, confessa, està en un moment vital en què veu les coses clares, en un d'aquells instants en què "comences a entendre de què va la vida". I 'Terra baixa' té una mica a veure amb tot això. Té a veure amb què és una obra que ha marcat la seva vida, amb què ha crescut, amb què s'ha fet. Als 17 anys, Homar va fer per primer vegada de Manelic. Era a Horta. I Josep Montanyès el va veure. De seguida li va proposar de passar a formar part de la companyia Teatre de l'Escorpí, embrió dels que fundarien el Teatre Lliure el 1

Advertising
Advertising

Guillem Clua fa 'Gust de cendra'

Teatre

Entrevistem el dramaturg, que per fi estrena a Barcelona una obra que va triomfar als EUA ¿Tenies ganes que es veiés a Barcelona 'Gust de cendra'? La veritat és que sí. Ja farà set anys que vaig escriure l'obra i mai no s'ha presentat a Barcelona. He de reconèixer que tinc alguna reticència, ja que és un dels meus primers textos i ara li veig mil defectes, però no deixa de ser una obra important en la meva carrera, que em va obrir moltes portes, especialment a Nova York. El més natural hauria estat estrenar-la a Barcelona en el seu moment, però no va poder ser així. Més val tard que mai. Explica'm com va anar l'aventura americana d'aquesta obra. L'obra va sorgir de dues experiències que vaig viure: un viatge a Israel durant Setmana Santa, durant el qual vaig tenir ocasió de visitar els territoris ocupats (Jericó, Betlem, Hebron...) i els camps de refugiats que encara hi ha a la zona. Vaig tenir ocasió de conèixer de primera mà testimonis palestins molt poc temps abans de mudar-me a Nova York el 2006. A Terra Santa ja havia vist molts turistes americans devots que peregrinaven a Jerusalem, i a Nova York vaig estar en contacte amb la comunitat jueva, que és molt poderosa aquí. Tot plegat, amb el meu passat de col·le de capellans, va fer una barreja estranya de la qual va sorgir l'obra.  Quan vaig arribar a Nova York, amb una maleta i només una obra traduida a l'anglès ('La pell en flames'), el meu objectiu va ser trobar un agen

Mostra'n més
Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising