Escultura espanyola. Segles XX-XXI

El títol de l’exposició, 'Escultura espanyola. Segles XX-XXI', ja ho diu tot, o gairebé. Estem davant d’una selecció d’escultura espanyola realitzada durant els darrers cent anys. El recull, que ha estat cosa de Kosme de Barañano, inclou peces dels principals escultors del territori, però no hi són tots. “És una aposta personal –es defensa, abans de possibles atacs, en el text del catàleg–, és la meva reflexió que comença pel millor escultor basc, Paco Durrio, i acaba amb l’obra d’un alumne de fa anys, David Rodríguez”. Entremig, es traça un recorregut pels camins sinuosos –per tècniques, materials i conceptes– de l’art d’esculpir i modelar. Una vintena d’obres que donen una idea general del que s’ha fet i del que es fa avui.
La ceràmica 'Gran medallón con figura o El sueño de Eva' (1908), de Durrio, serveix per començar. A continuació, dos aiguaforts de Picasso, que formen part de la meravellosa 'Suite Vollard' (1930-1937), donen fe de l’interès de l’artista per l’escultura. Llàstima que no s’hagi pogut incloure cap obra del malagueny que és qui, de nou, agafa una de les arts i la porta fins a límits aleshores insospitats. Però no ens desviem i tornem a la sala. L’exposició transcorre –no necessàriament de manera cronològica– amb 'El Picador' (1925), de José de Creeft; dos autoretrats de Juli González i el bronze 'Femme dite Les trois plis’ (1931), i la fusta 'Ilarik II' (1954), de Chillida; i es desenvolupa amb una nòmina de noms prou previsible (no per això menys valuosos): Gargallo, Miró, Clavé, Palazuelo, Tàpies, Plensa... Fins a arribar a la peça que es veu des de la porta i espera al final de l’espai: 'Blotter figure with shutter III' (1999), de Juan Muñoz (a la foto).
És interessant trobar una mostra d’aquestes característiques –algú diria que més pròpia d’un centre d’art– on la majoria de peces vénen cedides per fundacions privades o museus. Una exhibició ambiciosa que, en definitiva, serveix per posar en solfa l’obra dels artistes que sí que són representats per la galeria: Blanca Muñoz, Manolo Valdés, Francisco Leiro, David Rodríguez, Martín Chirino i Antonio López.