Teatre i dansa

Estrenes, crítiques i la cartellera de teatre i dansa de Barcelona

Per què Koltès és tan gran
Teatre

Per què Koltès és tan gran

L'estrena de 'En la solitud dels camps de cotó' i l'arribada des de França de 'La nit just abans dels boscos' ens posa davant d'un autor enorme

Nous talents (diferents) de l'escena
Teatre

Nous talents (diferents) de l'escena

Els espectacles que has de veure de la gent de teatre més prometedora

Festival de Teatre en francès
Teatre

Festival de Teatre en francès

Tots els espectacles que podreu veure del primer certamen escènic francòfon de Barcelona

Les estrenes de la setmana
Teatre

Les estrenes de la setmana

Les estrenes més destacades de la cartellera de Barcelona. També incloem els espectacles que tornen.

El millor teatre de Barcelona

Obres recomanades
Teatre

Obres recomanades

El que hi ha a la cartellera de Barcelona i que no et pots perdre de cap de les maneres

Teatre infantil
Nens

Teatre infantil

Els espectacles que faran parar boig els nens de Barcelona

Les obres d'aquí que has de veure
Teatre

Les obres d'aquí que has de veure

El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera

Invasió de musicals
Teatre

Invasió de musicals

El gènere més popular també és a la cartellera

Últimes crítiques

En la solitud dels camps de cotó
Teatre

En la solitud dels camps de cotó

El públic no és una presència òbvia en un text de Bernard-Marie Koltès. Els seus personatges són especialment aliens a aquests inevitables intrusos sense els quals el teatre seria un exercici estèril. Són figures alliberades d'actuar, de captar l'atenció de tercers. Per això sorprèn la decisió presa per Joan Ollé d'incorporar una pronunciada teatralitat l'únic destinatari de la qual és l'espectador.'A la solitud dels camps de cotó' –text sense indicaciones– desplega el seu misteri només amb la paraula i uns cossos anònims.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
L'hostalera
Teatre

L'hostalera

La Biblioteca de Catalunya s’ha convertit en una magnifica i atractiva trattoria dels anys 50 a Italià amb taules rodones coronades amb estovalles de quadres. La representació de 'L’hostalera' de Goldoni pensada com una festa en la qual els espectadors hi són convidats i a on durant l’entreacte els serveixen una excel·lent cassola de rigatoni amb salsa de verdures, beuen vi i escolten les cançons dels actors i actrius convertits en una simpàtica banda.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín
Teatre

Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín

Don Perlimplín, home madur i inexpert, accedeix a contraure matrimoni amb la jove Belisa perquè així ho exigeixen les convencions socials. Se li obre un nou horitzó, el de la passió amorosa, en contemplar el cos de Belisa.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Davant la jubilació
Teatre

Davant la jubilació

Al final del primer acte, Vera (Mercè Arànega) li diu a la seva germana tetraplègica Clara (Marta Angelat) que potser en Rudolf (Pep Cruz), el germà, voldrà que aquesta nit es posi el vestit de presoner, com l’any passat. A la paret, senyoreja penjat un vestit d’oficial de les SS. Vera repeteix que és autèntic, sense gaire convicció, un xic commoguda, i es disposa a planxar-lo, on abans ha allisat la toga de president de l’audiència de Rudolf. Acciona el vapor de la planxa, alena i fa el moviment d’escometre el vestit. Però s’atura i corre cap a la finestra, l’obre i agafa aire. Al cap de més de tres hores de funció, qui vol sortir al carrer, asfixiat, exhaust, és l’espectador d’aquest magistral muntatge de Krystian Lupa del 'Davant de la jubilació' de Thomas Bernhard. 

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Sempre teu, Òscar
Teatre

Sempre teu, Òscar

Oscar Wilde va patir a finals del segle XIX les mateixes vicissituds a les quals en ple segle XXI s’enfronten tants homosexuals d’arreu del món. De ser un home admirat, un escriptor elogiat i un autor dramàtic de gran èxit va passar a ser un apestat a qui li van arrabassar  fins i tot la vida, ja que no es recuperaria ni anímica ni físicament de l'empresonament per estimar un home.  

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Totes les crítiques

Entrades

Sota teràpia

Sota teràpia

Direcció: Daniel Veronese. Amb: Francesc Ferrer, Marina Gatell, Cristina Plazas, Miquel Sitjar, Andrés Herrera, Meritxell Huertas.   Les comèdies amb psiquiatra són gairebé un subgènere amb  molts elements en comú: uns pacients en una sala asèptica que d’una o altra manera s’explicaran i, a la fi, faran riure, que és l’objectiu fonamental de la comèdia. 'Sota teràpia', de l’argentí Matias de Federico, segueix la matriu convocant tres parelles un divendres a la tarda per a què resolguin en una teràpia de grup autoconduïda els problemes que per separat han exposat a la professional, absent. L’obra respon a les expectatives i recorre conflictes de parella passant per l’educació dels fills, la convivència i, com no, la sexualitat. En arribar a aquest punt, la comèdia, fins aleshores força intel·ligent, desbarra i es posa una grollera però al final res és el que semblava i el riure es gela i la intranscendent comèdia esdevé un al·legat sobre un greu problema de la nostra societat. Un final que val per tota l’obra i que confereix a la proposta un valor afegit innegable i d’agrair.La direcció de Daniel Veronese, en una producció tan diferent de les que li hem conegut amb la seva companyia, és eficaç i els sis intèrprets la serveixen amb gran encert.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Be God Is

Be God Is

Autors, directors i actors: Oriol Pla, Blai Juanet i Marc Sastre.   Una afirmació tan agosarada com certa: si el concepte espectacle es pot definir amb un espectacle, l’espectacle en qüestió és Be God is. Que tothom prengui nota d’aquest nom: Espai Dual. I dels seus integrants: Blai Juanet Sanagustín, Oriol Pla i Marc Sastre; dels seus tres bigotis i dels tres barrets que accionen la palanca d’un joc embruixador.   Som davant de tres personatges muts que es prenen molt seriosament el joc, com a forma de vida, amb una ingenuïtat i una senzillesa que fa pensar en els germans Marx i les maneres de Chaplin. Aquí hi ha coses que només es poden aprendre al carrer, parlant pels descosits i observant d’una manera obsessiva. Hi ha vida. Gairebé tothom de la ciutat ja sap qui és Oriol Pla. L’hem vist a 'Animals', l’opera prima de Marçal Forés, o a la família disfuncional de 'Jo mai', d’Iván Morales. Ara també a 'Truman', l’última pel·li de Cesc Gay. Qui l’ha vist sap del carisma i el domini físic salvatge que té, i que aquí brilla a tota potència acompanyat de dos intèrprets excel·lents: Marc Sastre i una guitarra que sembla que sigui un òrgan, i Blai Juanet, que pot tocar una melodia romanticona al saxo mentre aguanta una rosa en equilibri sobre el nas i fa ullets al públic. Aquí hi ha molta classe, hi ha ritme i hi ha vida, un cop més. Això és Espai Dual i 'Be God is' és la seva carta de presentació dins del circuit professional. –Maria Junyent

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Els usuaris diuen
  • 5 de 5 estrelles
Astronautes. Houston tenim un cadàver

Astronautes. Houston tenim un cadàver

Autors: Rafel Barceló i Jordi López Casanovas. Direcció: Xavier Ricart. Actors: Queco Novell, David Olivares, Xavier Serrano, Mireia Portas.   Minoria absoluta està entossudida a aconseguir en el teatre el merescut èxit assolit en el món de la televisió i fer-ho amb els seus parodiadors de referència. Quan han treballat sobre els seus temes com a la 'Família irreal', amb la col·laboració de Dagoll Dagom, o  'Polònia el musical' els ha anat prou bé. Ara s’enlairen fins a l’estratosfera en una comèdia xavacana escrita per dos guionistes de programes d'humor, Rafel Barceló i Jordi López Casanovas. Imaginem que el text no hauria arribat a l’escenari sinó fos perquè el director del xou, Xavier Ricart, se'l va "empassar d’una volada i el més important, vaig riure molt". Doncs, potser sí que en el calor de la nit l’obra pot tenir alguna gràcia, però el que es veu al Capitol resulta bàsicament avorrit.   Queco Novell, David Olivares i Xavier Serrano són, respectivament, Neil Amstrong, Michael Collins i Bruzz Aldrin, els tres astronautes que van arribar a la Lluna i que es relacionen com nens al pati de l’escola. Olivares i Serrano tenen aptituds per al clown, però necessiten alguna cosa més que els recursos adquirits a plató. L'agent de la NASA ,Mireia Portas, se’n surt una mica millor en les seves exagerades composicions.

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
El Petit Príncep

El Petit Príncep

Hi ha espectacles dolents, regulars, bons i especials, ja ho saben. I el més difícil de tot és entrar en l’última categoria, encara que sàpigues que no has  vist el millor muntatge de la teva vida. La versió del conte de Saint-Exupéry que han fet Àngel Llàcer i Manu Guix és d’aquests, una obreta senzilla i directa, que no fabula, ni va més enllà, que és el que és, però és tan diàfana, les cançons són tan boniques, que és realment una obra especial. I això, penso, és pel nivell de compromís que han adquirit amb el muntatge els seus creadors, sobretot Llàcer, que no sols dirigeix, sinó que també fa d’aviador, amb el repte difícil de narrar la història, oferir el punt de vista immediat. Podria haver-hi posat tones se sucre, i no ho ha fet. Perquè aquesta obra és emotiva, però no ataca directament la llagrimeta. La màgia la posa la rosa d’Elena Gadel, i el petit príncep, noi de veu angelical sense el qual aquesta obra només hauria estat una anècdota.    

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Els usuaris diuen
  • 4 de 5 estrelles
Més entrades a Time Out Barcelona

Què? On? Quan?

Teatre Lliure: Montjuïc

Teatre Lliure: Montjuïc

Teatre Nacional de Catalunya

Teatre Nacional de Catalunya

Mercat de les Flors

Mercat de les Flors

Teatre Tivoli

Teatre Tivoli

Teatre Romea

Teatre Romea

La Villarroel

La Villarroel