Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Museus i institucions

Museus poc coneguts que hauries de conèixer

Petits museus, centres d'art i fundacions que s'allunyen del circuit habitual. Descobriu-los!

Llegir-ne més

Últimes crítiques

Què fer

America Sanchez. Retrats romànics. Tintes sobre paper

A escassos metres d’on s’exposa la impressionant col·lecció d’art romànic del Museu Nacional, a un petit espai de la Sala Oval, el dissenyador gràfic, dibuixant i fotògraf America Sanchez (Buenos Aires, 1939) desplega una setantena de dibuixos inèdits, una mirada contemporània als rostres que hi ha en les pintures murals i sobre taula de fa un miler d’anys. Durant prop de tres dècades, l’artista ha estat un visitant habitual de les sales del romànic i conten que s’ha passejat observant i tractant de copsar la màgia d’aquells pintors llunyans. Dels esbossos dels rostres que ha trobat a frontals d’església i absis, en sorgeix aquesta proposta que ofereix una nova i atractiva lectura d’antics relats. America Sanchez és fidel a les formes i al dibuix de traç gruixut. Conserva la simplicitat i l’esquematisme i manté els rostres hieràtics i allargassats dels personatges representats. Però és tremendament creatiu en l’aplicació del color i és quan el romànic, voilà, esdevé pop.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Documents d’acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965)

Una seixantena d’obres del període de postguerra a Europa i al Japó, representatives del que el crític d’art Michel Tapié va anomenar 'art altre'

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Moisès Villèlia: L'equilibri de les formes

Amb l’obra de Moisès Villèlia (Barcelona, 1928-1994) em passa una cosa molt estranya. Si em trobo davant d’una de les seves escultures –però només davant d’una, no pas de dues– frueixo cadascun dels seus detalls: precaris, gairebé impossibles equilibris, insòlits maridatges de materials, i uns referents que enfonsen les arrels en un constructivisme biomòrfic o, si ho preferiu, en un surrealisme concret. Però si em trobo davant d’un aplec d’obres com el d’aquesta exposició, és com si unes peces anuŀlessin les altres, com si els arbres villelians no em deixessin veure el bosc. I el que era fruïció pels detalls, es converteix en embús de variables...Villèlia es va formar en un taller d’ebenisteria. No era aliè a les influències de Henry Moore, Torres García i Naum Gabo –va batejar el seu fill com el profeta Nahum–. Va cultivar la poesia, es va guanyar la vida com a dissenyador industrial, va dissenyar jardins i, esclar, va ser un prolífic escultor.Les seves obres són com fràgils dibuixos en l’aire, peces acoblades, que no enganxades, de canya, filferro, algun branquilló i de vegades una mica de pintura roja o negra. També hi suren influències ameríndies amb forma d’atrapasomnis o motius de la cultura Quitu-Cara, fruit d’una estada a l’Equador. La majoria d’escultures que hi ha a can Joan Gaspar pertanyen al període 1978-1986. Villèlia havia abandonat la figuració el 1954, i va realitzar la primera peça amb canya el 1957. La seva obra assaja camins més enllà de la tradició escult

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Catalunya a Venècia. SINGULARITAT

En el món de la inteŀligència artificial existeix un cert consens a pensar que, més aviat que tard, les màquines superaran els humans. De fet, el terme singularitat s’utilitza per definir el moment en què el progrés tecnològic s’accelerarà produint aparells capaços de millorar-se exponencialment, sobrepassant el control i la capacitat inteŀlectual humana. Els especialistes no es posen d’acord a fixar una data, però molts diuen que ja ho tenim a tocar i que és qüestió d’una vintena d’anys… Davant d’aquest panorama distòpic que pot sonar més a ciència-ficció que a altra cosa, Albert Serra desplega en la seva instal·lació audiovisual 'La Singularitat', un catàleg de les misèries humanes. Res a veure amb la proposta de la sèrie 'Black mirror', aquí no hi ha gairebé rastre tecnològic, a excepció d’uns drones que planegen a algunes escenes. El relat es dissemina i s’expandeix sense ordre narratiu per les vuit pantalles de les sales del Palau de la Virreina. És la història d’un grup de persones que viuen entorn d’una mina i d’un ric empresari. Hi ha promeses, desitjos, somnis i explotació sexual i laboral. L’'enfant terrible' del cinema català crea un ambient angoixant, tens, de decadència i desassossec, amb diàlegs, personatges i escenes desconcertants. Algunes resulten profundament tedioses i d’altres, per contra, estranyament hipnotitzants. En aquest joc de perspectives, que traslladen a l’espectador la responsabilitat de construir la narració al més pur estil 'Tria la teva avent

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més exposicions

Exposicions recomanades

Què fer

America Sanchez. Retrats romànics. Tintes sobre paper

A escassos metres d’on s’exposa la impressionant col·lecció d’art romànic del Museu Nacional, a un petit espai de la Sala Oval, el dissenyador gràfic, dibuixant i fotògraf America Sanchez (Buenos Aires, 1939) desplega una setantena de dibuixos inèdits, una mirada contemporània als rostres que hi ha en les pintures murals i sobre taula de fa un miler d’anys. Durant prop de tres dècades, l’artista ha estat un visitant habitual de les sales del romànic i conten que s’ha passejat observant i tractant de copsar la màgia d’aquells pintors llunyans.Dels esbossos dels rostres que ha trobat a frontals d’església i absis, en sorgeix aquesta proposta que ofereix una nova i atractiva lectura d’antics relats. America Sanchez és fidel a les formes i al dibuix de traç gruixut. Conserva la simplicitat i l’esquematisme i manté els rostres hieràtics i allargassats dels personatges representats. Però és tremendament creatiu en l’aplicació del color i és quan el romànic, 'voilà', esdevé pop.

Llegir-ne més
Art

Documents d’acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965)

Una seixantena d’obres del període de postguerra a Europa i al Japó, representatives del que el crític d’art Michel Tapié va anomenar 'art altre'. Tapié fou el pontífex d’una sensibilitat, d’una actitud davant l’art segons la qual el que trobem en una pintura és tan sols la conseqüència, el resultat, d’una acció prèvia de l’artista damunt la tela; d’aquí el documents del títol. Tapié construïa ponts, el galerista Stadler venia quadres, i el fotògraf Denney –com tants d’altres professionals liberals– coŀleccionava. Quins autors? Karel Appel, Alberto Burri, Christo Coetzee, Jean Dubuffet, Lucio Fontana, Hans Hartung, Georges Mathieu, Antoni Tàpies i els japonesos del coŀlectiu Gutai.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

H-H. Halley meets Hortal

Exposició que s'inicia pel desig de Peter Halley (Nova York, 1953) de plantejar aquesta, la seva quarta mostra a Senda, com un projecte conjunt amb l'artista emergent barceloní Yago Hortal (Barcelona, ​​1983). La exposició pren forma després de 8 mesos de converses, intercanvis de correus electrònics i enviament creuat d'idees, estudis i esbossos en els quals un autor inferia en el projecte de l'altre i viceversa. Converses sobre els punts que els uneixen i els que els distancien en el món de la pintura abstracta. El mestre i l'alumne; l'estranger i el local; l'experiència enfront de la joventut; allò racional enfront el món d'allò fortuït; geometria i gestualitat; dos acostaments al domini del color, etc. Camins d'anada i tornada entre el que els uneix i els distància.   En l'exposició, els artistes presentaran 3 grans teles noves individuals, concebudes per dialogar entre elles i al costat d'aquestes, cinc obres en col·laboració signades pels dos artistes.

Llegir-ne més
Art

Espècies d'espais

Inspirada en el títol de la novel·la de Georges Perec i a partir de l'obra d'una cinquantena d'artistes, 'Espècies d'espais' és una proposta comissariada per Frederic Montornès que reflexiona sobre els espais que habitem. El visitant es mou lliurement per les dues sales de la mostra, que representen l'espai privat (concebut com l'interior d'una casa, a partir de l'arquitectura efímera construïda per l'estudi Maio) i l'espai públic, i descobreix les interelacions i diàleg que es produeix entre obres de Lara Almarcegui, Guy Debord, Pep Duran, León Ferrari, Gordon Matta-Clark, i Saul Steinberg, entre d'altres. Aquí també trobareu les suggerents obres de Lucio Fontana i Luz Broto, a partir dels quals Montornés ha iniciat aquesta recerca sobre els espais.

Llegir-ne més
Art

Michelangelo Pistoletto

No sé si us passa a vosaltres, però jo estic una mica fart de les pràctiques conceptuals anglosaxones, tan mentals i tan poc sensuals, que ataquen el statu quo amb balls de xifres, imatges colpidores, textos de guerrilla... Quina diferència amb els corrents mediterranis! Passolini, Bruno Munari, Piero Manzoni o Michelangelo Pistoletto.Pistoletto (Biella, 1933) podria parlar d’art amb la meva mare –és un dir– i ella, d’acord o no, l’entendria. Podem anar a la Viquipèdia i esbrinar el seu paper seminal en el moviment de l’'arte povera', el treball amb miralls, la seva implicació amb el treball social... Però la seva obra és, bàsicament, vivencial.A qui no li agrada mirar-se al mirall? O qui no pot evitar-ho?

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Llegir-ne més
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

Llegir-ne més
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

Llegir-ne més
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Llegir-ne més
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

Llegir-ne més
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Llegir-ne més

Les principals galeries d'art

Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Llegir-ne més
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Llegir-ne més
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

Llegir-ne més
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Llegir-ne més
Més galeries d'art

Els principals museus

Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Llegir-ne més
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Art

Exposicions gratis

Llegir-ne més
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Llegir-ne més
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Llegir-ne més
Art

Fotografia gratis aquí!

Llegir-ne més