Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Art

Es ven plaça de pàrquing

Martí Anson converteix la galeria Estrany-de la Mota en un aparcament

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més

Últimes crítiques

Art

Martí Anson. Es ven plaça de pàrquing

Diu el mestre Arnau Puig que l’art és provocador o no és; i jo no hi puc estar més d’acord. Provocar en el sentit de motivar, incitar, interpeŀlar el visitant. Distreure’l dels quefers quotidians i portar-lo al terreny de les idees, anar més enllà de l’‘ara i aquí’ davant d’un objecte exposat en una galeria i vigilat per càmeres de seguretat. Fer bullir el cervell, buscar les respostes de tots els interrogants que portem de casa. En definitiva, oferir diverses perspectives per obtenir altres punts de vista sobre allò que creiem o donem per cert. Martí Anson és un mestre en això. En les seves propostes, l’objecte és el que menys importa, però hi és, no el defuig. Potser recordareu l’espectacular vaixell que l’any 2005 va construir, durant 55 dies a l’interior del Centre d’Art Santa Mònica, emulant l’esbojarrat Fitzcarraldo, que després va haver de destrossar perquè era cinc centímetres més gros que la porta. El que li interessa és l’experiència i el relat que queda de tot plegat. A la galeria Estrany-de la Mota ho ha tornat a fer. A Es ven plaça de pàrquing, Anson ocupa el hall –un espai arquitectònic mort– transformant-lo en un garatge. El terra i la paret pintats de gris i una franja grana són senyals inequívocs del lloc. Una cistella de bàsquet a l’enfront i una pilota, al racó. A prop, una bicicleta de corredor recolzada a la paret. Un extintor amb el rètol corresponent penja de l’única columna. Al costat, una nevera de platja blava fa de taula per als fulls de sala. Al ce

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Albert Ràfols-Casamada. Pintura

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009). Un sol home per explicar la tragèdia de l’art català del segle XX. I una exposició per acolorir-la. La mostra es titula 'Pintura': un epígraf que diu molt més del que sembla. Sí, hi ha una quarantena llarga d’obres de gran format, la immensa majoria realitzades durant el període 1987-1997. O sigui, a partir de l’edat legal de jubilació del mestre. I és que l’art de Ràfols no vol pressa...Fill i nét de pintors, marit de la pintora Maria Girona, cofundador –el 1967– de la mítica escola Eina, una Bauhaus mediterrània amb glopets Montessori... i poeta. Podríem dir sense ironia que l’art de Ràfols-Casamada és la plusquamperfecta encarnació del noucentisme en temps d’avions de reacció i embussos a les carreteres de la costa; l’hereu del Torres-Garcia més menestral –fins i tot n’adopta el guionet entre cognoms– que, arriscant ser confós amb els adeptes al 'color field painting', resta inassequible a les tendències suïcides dels abstractes nord-americans gràcies a la joia de viure mediterrània. Aquí, tragèdies, les justetes...Ràfols-Casamada fou prolífic. Encara no sabem com aguantarà el pas dels anys. Si serà bandejat pels campions de l’art políticament compromès, o incorporat al fecund cànon formal de paisatgistes de l’ànima. O sigui, si moblarà els murs del MNAC o els del MACBA. Les reaccions a la present exposició ens mostraran el camí.Precisament, molts dels nostres dissenyadors i pintors en actiu –si en queda algun– han après teori

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Miserachs

Quan encara cuegen les reaccions a la controvertida exposició del MACBA –ara ja clausurada– Miserachs Barcelona (a partir del fotollibre 'Barcelona, blanc i negre'), la flamant galeria Ana Mas Projects s’esforça a presentar, amb la connivència de les hereves, un Xavier Miserachs (1937-1998) polièdric, ric en lectures i matisos. La mostra, que aplega una vuitantena d’instantànies en blanc i negre, entre còpies d’autor vintage i posteriors, se centra en els primers anys d’aquest fotògraf precoç: les dècades dels 50 i 60. Més enllà de les icòniques imatges de la Barcelona de l’època (destaquen les del Born, la Rambla, Poblenou, Gràcia), la tria, que s’articula en petits grups temàtics, amplia els interessos i les narratives d’una de les mirades més lúcides i poroses a l’esdevenir del seu temps. El relat transita pel litoral ('Arribada dels creuers a Tossa de Mar'), el camp ('Pagès a Peñafiel', 'Carretera a l’Aragó'), Espanya ('Sevilla', 'Tarifa'), l’estranger ('París', 'Londres', 'Nova York'), formes de senyalística ('Balcó a Eivissa') o propostes més abstractes sense títols. Per sobre de totes aquestes fotos, però, sobresurt el suggeridor retrat 'Bettine', una jove que desafia en un poderós escorç la presència de qui l’observa. A la sortida, ens acomiada 'L’Autoretrat a la mili', on l’autor apareix reflectit dins un petit mirall. Corrien els anys 60 i estava germinant la carrera d’un dels fotògrafs més interessants del segle passat.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Abraham Lacalle. Incendios

Que no s’enganyi qui assisteixi a la darrera exposició d’Abraham Lacalle (Almeria, 1962) a la galeria Marlborough. Es titula 'Incendios' i la majoria dels olis i aquareŀles mostren boscos devastats, paisatges inundats, erms, detonats... Un aŀlegat ecologista? Un clam pacifista? No. Pintura romàntica, diria jo. Pur 'sturm und drang' castís i postmodern.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més exposicions

Exposicions recomanades

Art

Abraham Lacalle. Incendios

Que no s’enganyi qui assisteixi a la darrera exposició d’Abraham Lacalle (Almeria, 1962) a la galeria Marlborough. Es titula 'Incendios' i la majoria dels olis i aquareŀles mostren boscos devastats, paisatges inundats, erms, detonats... Un aŀlegat ecologista? Un clam pacifista? No. Pintura romàntica, diria jo. Pur 'sturm und drang' castís i postmodern.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Miserachs

Ana Mas Projects presenta una selecció de més de setanta imatges, còpies vintage i posteriors, d’un dels fotògrafs espanyols més importants del segle XX, Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998). La mostra recupera, gràcies a la col·laboració de les hereves de Miserachs, una interessant selecció de còpies, la majoria dels anys 60, que evoquen l’obra del fotògraf. La selecció comprèn algunes de les seves imatges més icòniques procedents de les seves publicacions més conegudes però també revela aquelles fotografies de caràcter més íntim i personal que fan patent una extraordinària habilitat per capturar instants i emocions.

Llegir-ne més
Art

Cuixart. Geometria experimental

Anem a descobrir la sopa d’all. Em direu que ja està inventada... però a Catalunya hi ha una colla d’artistes, actius entre el 1925 i les darreries del segle XX, que ens són sistemàticament amagats. Tàpies n’és l’excepció...Però Tàpies es va donar a conèixer en el marc del grup Dau al Set, amb el filòsof Arnau Puig, el poeta i dramaturg Joan Brossa i els pintors Joan Josep Tharrats, Joan Ponç i Modest Cuixart –d’altra banda, cosí de Tàpies, el país és així de petit–.Cuixart va morir el 2007 a Palafrugell, i Barcelona no ha vist més la seva obra. Per cert, el MACBA té mig centenar de cuixarts, procedents del Fons d’Art de la Generalitat, adquirits per un munt d’euros amb la col·lecció del galerista Salvador Riera, però no els mostra. Deu ser que destenyeixen...

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Impressionistes i moderns

En la línia dels '100 llibres que has de llegir abans de morir', arriba 'Les obres mestres que has de veure almenys un cop a la vida' (i, ara, sense haver de sortir de Barcelona!). La mostra, provinent de la Phillips Collection –el primer museu d’art modern dels Estats Units–, ofereix un panòptic dels principals moviments artístics que es van desenvolupar des del segle XIX i fins a la segona meitat del XX, començant pel realisme i el romanticisme i arribant a l’expressionisme abstracte, passant per l’impressionisme i el cubisme. I ho fa amb una seixantena de pintures i una alineació de luxe (Van Gogh, Cézanne, Matisse, Modigliani, Pollock, Rothko), que és per treure’s el barret. Brillen amb llum pròpia: La petita banyista d’Ingres, Ballarines a la barra de Degas, L’habitació blava i Dona amb barret verd de Picasso o Tardor II de Kandinski.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Diàlegs de la mirada

Diguem-ho d’entrada. La Fundació Suñol té una de les millors coŀleccions d’art contemporani de la ciutat. Diguem-ho, també: ja fa temps que la Suñol dedica una planta del seu edifici a mostrar tries d’obres de la seva pròpia col·lecció... Culpa de la crisi? Aquesta vegada l’excusa porta per títol 'Diàlegs de la mirada'.Les obres estan aplegades entorn de seccions que ens ajuden a reflexionar sobre diverses qüestions relatives al fet artístic i el diàleg que s’estableix amb el fet perceptiu.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Llegir-ne més
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

Llegir-ne més
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

Llegir-ne més
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Llegir-ne més
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

Llegir-ne més
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Llegir-ne més

Les principals galeries d'art

Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Llegir-ne més
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Llegir-ne més
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

Llegir-ne més
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Llegir-ne més
Més galeries d'art

Els principals museus

Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Llegir-ne més
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Art

Exposicions gratis

Llegir-ne més
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Llegir-ne més
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Llegir-ne més
Art

Fotografia gratis aquí!

Llegir-ne més