Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

8 obres d'art per veure a l'agost
Art

8 obres d'art per veure a l'agost

Les exposicions més estimulants d'aquest estiu

Llegir-ne més

Últimes crítiques

De Lipchitz a Sol Lewitt. Dibuixant una col·lecció
Art

De Lipchitz a Sol Lewitt. Dibuixant una col·lecció

“Un gran dibuix és com el mapa d’una illa recentment descoberta. Excepte que és molt més fàcil llegir un dibuix que un mapa; davant un dibuix, els cinc sentits esdevenen agrimensors”. M’he trobat amb aquestes línies, del llibre 'Un pintor de hoy' signat per John Berger, just uns dies abans de visitar 'De Lipchitz a Sol LeWitt. Dibuixant una col·lecció' i descobrir amb goig com un galerista es rendeix als caminois del paper sense més pretensions que la de voler assenyalar-ne els noms propis. Marc Domènech conjura, de manera quasi cartogràfica, els principals artistes del segle passat i, a vegades, ho fa per parelles, cercant estètiques semblants i motius que es repeteixen malgrat la distància cronològica. Per començar, 'Estudi per un baix relleu', de principis del segle XX, de Jacques Lipchitz, presentat entre dos Sol Lewitt ('Quadrat' i 'Paral·lelogram', dels 80), un tàndem on hi reverbera una continuïtat formal més que evident. Enmig de dos gargots de Joan Miró, sobresurt un cartó premsat irregular de Gaston Chaissac, i les línies i colors del surrealisme i l’art brut s’entrellacen. Palplantada davant de l’estiuenc 'Home que llança una pedra' (1920) de Picasso, se m’acut que el dibuix és una de les arts més honestes. Mostra el vigor de l’artista, el traç dubtós, l’errada i la correcció, i delata la senzillesa meravellosa en l’execució. No hi ha trampa, la intenció es revela de manera natural. L''Escena camperola' (1912) de Joaquim Torres García amb les marques i les mesures

Llegir-ne més
Col·lecció MACBA 31
Art

Col·lecció MACBA 31

'Panta rei', que deia Heràclit l’obscur. Tot flueix. Mai et banyaràs dues vegades a les mateixes aigües. Tampoc veuràs dues vegades la mateixa col·lecció del MACBA... Perquè, què és la col·lecció del MACBA? Més de 5.000 peces: les unes, propietat dels components del patronat de la fundació, les altres, dipòsit de coŀleccionistes, un anar i venir de vint anys registrat en 31 estratografies curatorials.Els DJ/curadors de torn –Ferran Barenblit i Antònia M. Perelló– han llançat els daus. La fortuna revela tres hashtags: #Experiència #Temps #Conflicte. Som davant una mena de sacra conversació, un assaig interactiu que aborda l’obra d’art com a sistema obert en transformació constant, esdevé reflexió sobre percepció, cos, paisatge i moviment en l’espai/temps, i denúncia de conflictes i injustícies sistèmiques vàries. Capitalisme, repressió, etc. Hi ha peces magnífiques, per bé que la majoria són resultat o registre d’una acció engolida pel temps. De vegades el seu mèrit és purament contextual, com l’acció de fer desaparèixer un paper de fumar –Benito– o d’endinsar un parterre de gespa al mar –Miralles–. L’obra més espectacular és 'Entrevendo' (1970/1994), de Cildo Meireles: un gran embut de fusta amb un ventilador que dispara aire calent. Hem de posar-nos a la boca dos bocins de gel, amb forma d’espiral i d’ona: l’un amb aigua salada i l’altre dolça, i caminar mentre el gel se’ns fon a la boca. Sinestèsia. O alguna cosa així.També hi ha peces que miren als ulls de l’espectador, co

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Ignasi Aballí. Seqüència infinita
Art

Ignasi Aballí. Seqüència infinita

Si us dic: “No penseu en l’exposició d’Ignasi Aballí a la Fundació Miró”... els que ja hi hàgiu anat, hi pensareu. I els que no? Aquest és el meu dilema. Si us enumero una sèrie de peces de l’exposició i, com és habitual en l’art conceptual, us he d’explicar de què van, us fareu una imatge que no es correspon en absolut amb el que hi trobareu.No és el mateix llegir una crítica sobre la pintura religiosa del ‘diví’ Morales, al MNAC, que fer-ho sobre l’exposició d’Ignasi Aballí a la Fundació Miró. Morales pinta i Aballí metateoritza sobre l’acte de pintar, l’acte de mirar i el pas del temps... que és també una forma de pintar. L’exposició d’Aballí és una cinta de Moebius sobre el mateix art d’Aballí, que al seu torn és una altra cinta de Moebius sobre la tradició pictòrica i perceptiva enteses en la seva accepció més generosa. Per això el títol gens innocent de 'Seqüència infinita'. Seqüència com a progressió, com a algoritme vivent que nega tota noció de progrés i fins i tot d’horitzó.Dit això, visitar l’exposició d’Aballí a la Fundació Miró és engegar la màquina de pensar. No som davant d’un creador críptic; la seva obra té força nivells de lectura i una presència física agradablement neutra, poc agressiva però tampoc innòcua. Tal vegada massa cerebral, però això va a gustos.'Panta rei', que deia Heràclit. Tot flueix. Ningú es banya dues vegades a les mateixes aigües, i cap constant d’Aballí –el temps, el color, la percepció, l’acte descriptiu, la representació– es manté immu

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
La Barcelona de Pilar Aymerich
Art

La Barcelona de Pilar Aymerich

La Pilar Aymerich fa 40 anys que es dedica a la fotografia. Gairebé tants com té la galeria Eude. Ambdues són, doncs, filles d’una mateixa època. Una època que sembla que retorna, com deia Marx, disfressada de farsa.La Pilar va estudiar a l’Institut del Teatre, amb la Maria Aurèlia Capmany i el Ricard Salvat de mestres, i la Montserrat Roig de companya. Se’n va anar a Londres, a perfeccionar estudis; i allí, davant l’esclat 'beatnik' i anti-Vietnam, va empunyar la càmera... a hores d’ara encara en porta una de petita a la bossa de mà. Mai se sap.Tot i això, la Pilar no és una caçadora d’imatges. És, més aviat –com deia Robert Desnos–,  una pescadora. Ella no arriba corrent a una manifestació i dispara. Ella es fon amb la manifestació i, com una més, retrata una situació coŀlectiva. La majoria de les fotos que trobareu a l’Eude corresponen a la segona meitat de la dècada del 1970: Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Ovidi Montllor, feminisme, reivindicacions sindicals, actors i actrius, inteŀlectuals... Una mica com ara després de l’11-M, en blanc i negre i sense xarxes socials. Ara bé, la incertesa, intacta.Per la Pilar, una fotografia és una mena d’agressió. Per això tracta de fer oblidar als retratats que la càmera és allí. M’expliquen a l’Eude, davant una foto de Josep Pla, que la Pilar va anar un dia a veure l’escriptor al seu mas de Llofriu, acompanyada de la Roig. L’escriptor les esperava empolainat. Aquell no era el Pla que la Pilar volia. Hi va tornar l’endemà i e

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més exposicions

Exposicions recomanades

La màquina de pensar. Ramon Llull i l’'Ars combinatoria'
Què fer

La màquina de pensar. Ramon Llull i l’'Ars combinatoria'

Exposició que explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. La mostra, que combina la documentació històrica i les mirades més recents d’artistes que s’han inspirat en l’obra de Llull, com David Link, Ralf Baecker i Perejaume, dóna a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, i proposa entendre l’ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació.

Llegir-ne més
Bruce Davidson
Art

Bruce Davidson

Primera exposició retrospectiva de Bruce Davidson a Espanya, un dels més destacats fotògrafs de l'anomenada fotografia humanista i membre de l'agència Magnum. L'exposició fa un recorregut al llarg de tota la seva carrera, més de cinquanta anys de treball continuat, i presenta algunes de les seves sèries més cèlebres, com 'Brooklyn Gang', 'East 100th Street' i 'Time of Change: Civil Rights Movement'. A més, a la selecció s'han inclòs també els seus últims treballs 'Nature of Paris' i 'Nature of Los Angeles', de manera que aquesta mostra suposa una oportunitat per conèixer-los. 

Llegir-ne més
Col·lecció MACBA 31
Art

Col·lecció MACBA 31

'Panta rei', que deia Heràclit l’obscur. Tot flueix. Mai et banyaràs dues vegades a les mateixes aigües. Tampoc veuràs dues vegades la mateixa col·lecció del MACBA... Perquè, què és la col·lecció del MACBA? Més de 5.000 peces: les unes, propietat dels components del patronat de la fundació, les altres, dipòsit de coŀleccionistes, un anar i venir de vint anys registrat en 31 estratografies curatorials.Els DJ/curadors de torn –Ferran Barenblit i Antònia M. Perelló– han llançat els daus. La fortuna revela tres hashtags: #Experiència #Temps #Conflicte. Som davant una mena de sacra conversació, un assaig interactiu que aborda l’obra d’art com a sistema obert en transformació constant, esdevé reflexió sobre percepció, cos, paisatge i moviment en l’espai/temps, i denúncia de conflictes i injustícies sistèmiques vàries.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Harun Farocki. Empatia
Art

Harun Farocki. Empatia

No és fàcil definir l’obra de Harun Farocki (Neutitschein, 1944 - Berlín, 2014). Cineasta? Escriptor? Artista visual? Tot plegat... o per separat? O simplement un pensador que empra els recursos tècnics del seu temps? 'Empatia' consisteix en una sèrie de pel·lícules militants de la dècada del 1960, instaŀlacions realitzades entre el 1995 i el 2014 i un projecte coŀlectiu: 'El treball en una sola seqüència', que aborda el fenomen laboral a través de breus plans seqüència rodats en quinze ciutats del món, en el marc d’una sèrie de tallers.A veure, dit així, no entren gaires ganes d’anar-hi... Però feu-me cas, Farocki s’explica molt millor que un servidor.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Punk. Els seus rastres en l'art contemporani
Art

Punk. Els seus rastres en l'art contemporani

El punk va sorgir a Londres i Nova York entre 1976 i 1978 com una explosió de malestar i descontentament envers una situació sense futur que de seguida va quallar i es va estendre geogràficament. Aquesta exposició és un recorregut per la influència del punk en l’art actual que es fa ressò de la importància de la seva presència com a actitud i com a referent entre molts creadors. Amb la participació de més de cinquanta artistes, nacionals i internacionals hi són presents instal·lacions, rastres documentals, múltiples, fotografies, vídeos i pintura; a més, inclou una secció documental sobre els orígens del punk i els seus rastres fins a l’actualitat.

Llegir-ne més
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Llegir-ne més
Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

Llegir-ne més
10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

Llegir-ne més
25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Llegir-ne més
Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

Llegir-ne més
La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Llegir-ne més

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Llegir-ne més
Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Llegir-ne més
Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

Llegir-ne més
ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Llegir-ne més
Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Llegir-ne més
Museu Picasso
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Llegir-ne més
Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Llegir-ne més
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Llegir-ne més
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Llegir-ne més
Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Llegir-ne més
Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Llegir-ne més
Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!

Llegir-ne més