Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Entrevista a Guim Tió
Art

Entrevista a Guim Tió

Exposa un relat sobre la memòria a la Casa Capella, només del 13 al 19 de desembre

Llegir-ne més

Últimes crítiques

Joan Fontcuberta. Trauma
Art

Joan Fontcuberta. Trauma

La galeria Àngels Barcelona llueix des de fa uns dies com una mena de cementiri de fotografies on s’exhibeixen una quinzena d’instantànies moribundes, agòniques, a un pas de perdre la imatge. Les fotografies, diu Joan Fontcuberta, neixen, creixen, es reprodueixen i moren. El pare del manifest sobre la post fotografia es planteja ara “què resta de la foto quan només en romanen els residus, unes taques químiques sensibles a la llum?”. De la saturació de píxels a la recerca de la materialitat, oda al gramatge. El resultat és una petita tria de peces en “estat de trauma”, extretes de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Algunes ampliades i positivades sobre paper, com la nena de primera comunió amb el rostre desfigurat per una hipotètica humitat que li atorga un aire fantasmagòric, o la parella cofoia que resisteix a una taca que amenaça part de l’escena. També hi ha plaques originals malmeses i algunes transformades en caixes de llum, on les ferides són sinuoses línies d’una nova composició. Totes les obres són anònimes i estan sense datar, excepte una de pràcticament negra, signada per l’artista als setanta. Prova que res s’escapa del temps i els efectes de la química. Només un “però”, Trauma és com un plat de nouvelle cuisine: boníssim però d’un mos s’acaba. La tesi de l’exposició és molt suggeridora i justament per això una s’esperaria un recorregut més extens per aquesta proposta d’arqueologia visual, amb múltiples obres que exemplifiquessin els diferents estadis d’una foto mala

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Ramon Casas. La modernitat anhelada
Art

Ramon Casas. La modernitat anhelada

Sempre ve de gust anar a Sitges. Però si a sobre hi ha la més gran exposició que s’hagi realitzat mai sobre Ramon Casas, millor encara. Bé, la mostra parla de Casas, però de moltes altres coses: de l’art català i europeu al tombant del 1900, del naixement de la modernitat i de les conseqüències socials de la revolució industrial: les masses obreres, la nova burgesia industrial i una incipient emancipació femenina. I al costat de l’obra de Casas –olis, però també dibuixos i cartells–, noms de coetanis tan importants com l’inseparable Santiago Rusiñol, els joves Torres-García i Picasso, Joaquim Sorolla i Romero de Torres, John Singer Sargent, Toulouse-Lautrec o Carolus-Duran. La mostra s’estructura a través de cinc paradoxes que aborden la complexa identitat artística de Casas i s’interroguen sobre els límits de la seva proposta innovadora. Era modern perquè pintava multituds? Per què no va fer el salt estètic cap a les avantguardes? Les seves dones són objectes de desig o representen un nou esperit hedonista? En fi, segueix sent modern, avui, Ramon Casas.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Bàlsam i fuga. La creació artística en la institució penitenciària
Art

Bàlsam i fuga. La creació artística en la institució penitenciària

A mitjans dels anys quaranta del segle passat, Jean Dubuffet va inventar-se el terme “art brut” per referir-se a les expressions artístiques creades per autodidactes, en la marginalitat, fora dels circuits establerts de l’art. A 'Bàlsam i fuga', Mery Cuesta trasllada a la institució artística prop de setanta obres realitzades per presos en centres penitenciaris de Catalunya, confrontant-les i fomentant les coincidències amb peces d’artistes consagrats de la col·lecció La Caixa. L’aposta és arriscada, però el resultat és digne d’ovació. D’entrada, la comissària replica les estances d’una presó per traçar el recorregut expositiu (entrada, taller, pati, cubicle, escapisme i -l’anhelada- sortida) i desglossa els temes recurrents en la vida presidiària, que són presents també en les propostes d’autors consolidats. Proliferen els ocells ('Ocells', d’Andrei Cristea, de Brians 2; 'Aus-Ucelli', de Jochen Lempert) o els vaixells (un de llosques, d’autoria múltiple; una petita joia que mostra la precarietat de materials per treballar), com al·legories de llibertat, i les al·lusions al pas del temps ('el gran rellotge d’arena', de Jorge Barbi; 'Pati gris', de Requena, de Quatre Camins). Tot i que hi ha molta figuració, també es flirteja amb el surrealisme, que ajuda a exemplificar les evasions, amb referències clares a Dalí, Magritte o Ernst, i on es dialoga directament amb pintures de Ponç, Zusch i Barceló. L’exposició elogia la feina dels monitors artístics, que ofereixen nous referen

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cubisme i guerra. El cristall dins la flama
Art

Cubisme i guerra. El cristall dins la flama

Visca l’efemèride! El cubisme i la Primera Guerra Mundial no tenen res a veure, a part que van coexistir. Però si d’aquesta confluència n’ha sortit una gran exposició, cal celebrar-ho.En ple centenari de la Primera Guerra Mundial, el comissari Christopher Green, sota el paraigua del Museu Picasso de Barcelona, ha aconseguit reunir 21 pintures, 8 escultures i 39 obres sobre paper d’artistes cubistes residents a França entre el 1914 i el 1918: Picasso, Braque, Gris, Rivera, Matisse, María Blanchard, Léger, Lipchitz i Severini. Gairebé 70 obres mestres procedents d’alguns dels museus més prestigiosos del món, com el MoMA de Nova York, el Pompidou de París o la Tate de Londres. Es tracta d’una circumstància pràcticament irrepetible.De cubismes n’hi ha tants com cubistes. Aquest corrent artístic tractà de representar la realitat perceptible mitjançant l’ús de la geometria, l’aplec de diferents punts de vista, i la desconstrucció de la composició per acomodar-la a la lògica interna de cada obra. El resultat és, sovint, tan poc sensual com desconcertant. Les velles eternes convencions ja no servien.Amb la matança més gran de la història d’Europa a menys de 100 quilòmetres, una sèrie d’expatriats i descartats per al servei militar –Lipchitz era coix, Matisse vell– elaboraran a París una de les propostes més interessants de la història de l’art contemporani. Una història que Green ens narra any a any, de l’estiu de l’esclat bèl·lic a l’armistici final, entre els primers collages i un

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més exposicions

Exposicions recomanades

Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic
Art

Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic

Oblideu l''entre les dones' del títol. Oblideu també el 'de l’ideal modern a l’ideal clàssic' del subtítol. I si voleu, obvieu les explicacions de les cartel·les a peu de sala. Quedeu-vos amb Renoir... i companyia. Perquè aquí hi ha picassos, cézannes, maillols i fins i tot casas i santiagorusiñols!Us diria que fa anys i panys que no es veu pintura de tan bona qualitat a Barcelona... però encara no fa dotze mesos de l’exposició inaugural de la Fundació Mapfre a la casa Garriga i Nogués, amb obres mestres dels museus d’Orsay i de l’Orangerie. Qui necessita anar a París?

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Darío Villalba. Resplandor seco
Art

Darío Villalba. Resplandor seco

Darío Villalba, figura clau en l'art dels anys 50, desenvolupa un treball molt personal a partir de la fotografia. Les imatges extretes d'arxius, revistes o realitzades per ell mateix són descontextualitzades, fragmentades i modificades, ja sigui amb gestos pictòrics o amb manipulacions pròpies de la tècnica fotògrafica. La mostra monogràfica comissariada pel propi artista aglutina obres de la Fundació Suñol i treballs procedents d'altres fons.

Llegir-ne més
Bàlsam i fuga. La creació artística en la institució penitenciària
Art

Bàlsam i fuga. La creació artística en la institució penitenciària

A mitjans dels anys quaranta del segle passat, Jean Dubuffet va inventar-se el terme “art brut” per referir-se a les expressions artístiques creades per autodidactes, en la marginalitat, fora dels circuits establerts de l’art. A 'Bàlsam i fuga', Mery Cuesta trasllada a la institució artística prop de setanta obres realitzades per presos en centres penitenciaris de Catalunya, confrontant-les i fomentant les coincidències amb peces d’artistes consagrats de la col·lecció La Caixa. L’aposta és arriscada, però el resultat és digne d’ovació.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art Revolutionaires. Homenatge al Pavelló de la República Espanyola, 1937
Art

Art Revolutionaires. Homenatge al Pavelló de la República Espanyola, 1937

Projecte artístic amb obres de Pablo Picasso, Joan Miró, Alexander Calder i Julio González en commemoració del 80è aniversari del Pavelló de la República Espanyola a París i que és el resultat d’un any de recerca i de documentació que permeten mostrar i evocar el Pavelló espanyol de manera acurada i exhaustiva. Les obres que s’exposaran tenen un lligam molt estret amb les peces que van representar els artistes republicans l’any 1937.

Llegir-ne més
1989. Després de les converses d'Argel. Deliri i treva
Art

1989. Després de les converses d'Argel. Deliri i treva

Exposició 'Cas d’estudi' inclosa en el projecte Tractat de pau de Sant Sebastià 2016, Capital Europea de la Cultura que aborda un període en què el terrorisme ha mobilitzat fins a l’última partícula de la societat. Lluny d’il·lustrar la violència amb les perspectives ètiques i polítiques que ella mateixa ha generat, aquest projecte presenta els efectes del terrorisme sobre l’art produït en aquest interval històric, amb obres d’Ibon Aranberri, Luis Claramunt, Jon Mikel Euba, Iñaki Garmendia, Jeff Koons, Asier Mendizábal, Jorge Oteiza, Asier Pérez González, Xavier Ribas, Allan Sekula i Antoni Tàpies, entre altres, juntament amb diversos documents d’arxiu.

Llegir-ne més
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Llegir-ne més
Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

Llegir-ne més
10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

Llegir-ne més
25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Llegir-ne més
Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

Llegir-ne més
La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Llegir-ne més

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Llegir-ne més
Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Llegir-ne més
Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

Llegir-ne més
ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Llegir-ne més
Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Llegir-ne més
Museu Picasso
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Llegir-ne més
Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Llegir-ne més
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Llegir-ne més
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Llegir-ne més
Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Llegir-ne més
Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Llegir-ne més
Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!

Llegir-ne més