Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Art

DOCfield>2016: el festival de fotografia documental de Barcelona

El festival de fotoperiodisme posa el focus en la identitat i els valors d'Europa

Llegir-ne més

Últimes crítiques

Art

La Barcelona de Pilar Aymerich

La Pilar Aymerich fa 40 anys que es dedica a la fotografia. Gairebé tants com té la galeria Eude. Ambdues són, doncs, filles d’una mateixa època. Una època que sembla que retorna, com deia Marx, disfressada de farsa.La Pilar va estudiar a l’Institut del Teatre, amb la Maria Aurèlia Capmany i el Ricard Salvat de mestres, i la Montserrat Roig de companya. Se’n va anar a Londres, a perfeccionar estudis; i allí, davant l’esclat 'beatnik' i anti-Vietnam, va empunyar la càmera... a hores d’ara encara en porta una de petita a la bossa de mà. Mai se sap.Tot i això, la Pilar no és una caçadora d’imatges. És, més aviat –com deia Robert Desnos–,  una pescadora. Ella no arriba corrent a una manifestació i dispara. Ella es fon amb la manifestació i, com una més, retrata una situació coŀlectiva. La majoria de les fotos que trobareu a l’Eude corresponen a la segona meitat de la dècada del 1970: Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Ovidi Montllor, feminisme, reivindicacions sindicals, actors i actrius, inteŀlectuals... Una mica com ara després de l’11-M, en blanc i negre i sense xarxes socials. Ara bé, la incertesa, intacta.Per la Pilar, una fotografia és una mena d’agressió. Per això tracta de fer oblidar als retratats que la càmera és allí. M’expliquen a l’Eude, davant una foto de Josep Pla, que la Pilar va anar un dia a veure l’escriptor al seu mas de Llofriu, acompanyada de la Roig. L’escriptor les esperava empolainat. Aquell no era el Pla que la Pilar volia. Hi va tornar l’endemà i e

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Harun Farocki. Empatia

No és fàcil definir l’obra de Harun Farocki (Neutitschein, 1944 - Berlín, 2014). Cineasta? Escriptor? Artista visual? Tot plegat... o per separat? O simplement un pensador que empra els recursos tècnics del seu temps? 'Empatia' consisteix en una sèrie de pel·lícules militants de la dècada del 1960, instaŀlacions realitzades entre el 1995 i el 2014 i un projecte coŀlectiu: 'El treball en una sola seqüència', que aborda el fenomen laboral a través de breus plans seqüència rodats en quinze ciutats del món, en el marc d’una sèrie de tallers.A veure, dit així, no entren gaires ganes d’anar-hi... Però feu-me cas, Farocki s’explica molt millor que un servidor. Si us dic que “analitza les formes de treball que sorgeixen dels mitjans tradicionals de producció i de les exigències de producció capitalista”, millor convidar-vos a mirar la instal·lació 'Treballadors sortint de la fàbrica durant onze dècades' (2006), amb dotze televisors alineats a terra que mostren petits fragments de pel·lícules que aborden el tema, començant per la cèlebre filmació dels germans Lumière que inaugura la història del cinema. Potser fins i tot us hi identifiqueu.I és que d’això va –també– la mostra. De l’empatia. Farocki cerca l’espai intermedi on empatia i distància puguin conviure. Que la vivència no destorbi l’objectivitat. Perquè no sempre va ser així... En un vídeo sobre els horrors de la guerra del Vietnam declama de forma neutra sobre com girem la vista a l’horror... mentre s’apaga una cigarreta al d

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Núria Güell. Buenas Intenciones

Al meu país ideal, l’art serviria per arreglar els problemes d’aquest món. La realitat és, però, que, com a molt, tot i les bones intencions, els artistes només poden contribuir a sacsejar consciències. Aquest és el cas de Núria Güell, que aconsegueix que cada un dels seus projectes esdevingui una petita revolució. És una mena de justiciera –sense capa ni antifaç– que posa el focus sobre problemàtiques globals, prova els límits de la institució artística i tensa la legalitat. La peça que dóna títol a l’exposició recorda el negoci del col·leccionisme d’antiguitats que hi ha darrere de la guerra de Síria. 'Apátrida por voluntad propia', un 'work in progress' que l’estiu passat es va veure a l’exhibició 'Prophetia' de la Fundació Miró, és l’enrevessat procés burocràtic de sol·licitud de renúncia a la nacionalitat per obtenir l’estatus d’apàtrida. En un altre àmbit, en l’esfereïdor vídeo 'La Feria de las Flores', amb un grup de joves que han estat víctimes de turisme sexual fa una visita per la pintura de Botero –que sovint utilitzava prostitutes com a models– al Museu d’Antioquia de Medellín. Al llarg de sis obres (la mostra es completa amb 'Análisis del discurso', 'Support Swedish Culture' i 'Arte Político Degenerado'), a manera de grans dilemes ètics, l’artista posa en joc processos col·lectius, memòria i experiències. Exposa situacions conegudes, però oblidades. Resulta incòmoda: és una veu necessària.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Ruben Torras Llorca. Technicolor

Va haver-hi un temps que volia escapar-me al pol nord. Allí, lliure dels camps magnètics que ordenen la Terra, les brúixoles es tornen boges i no paren de girar. Imaginava que era l’únic lloc on era possible ser neutral... I ara em trobo que viatjar als pols s’ha posat de moda. Que si la Coixet, que si el veí del cinquè primera... Tan sols faltava el Ruben Torras Llorca (Sant Vicenç de Montalt, 1978). Aquest artista que marida pintura, fotografia i grafisme, ha batejat una de les sèries que exposa a la Victor Lope Arte Contemporáneo com a Iconoclastes: nombroses imatges d’extensions nevades, extremes, com si Roald Amundsen revisqués en tons sèpia per descobrir muntanyetes de pintura a l’oli, acumulacions similars a les d’una pinzellada gegant a l’horitzó, o a les reserves de color damunt la paleta. Enmig, un popa que s’assembla sospitosament a Joan Fontcuberta beneeix l’ensarronada: glòria al cromo!L’emperador bizantí Lleó XIII va ordenar destruir totes les reproduccions d’imatges de Jesús, la Verge Maria, els sants i tot el que es posés pel davant. Ara ja no tenim emperadors, però el discurs únic els substitueix en l’afany iconoclasta. D’aquí el joc de significants que proposa Torras Llorca, els exploradors de mida Ibertren, les pinzellades perejaumianes, la mort de l’estil com a categoria folklòrica.Si la tradició és un simple calaix on endreçar les nostres troballes, Torras Llorca renova l’escepticisme de l’era Google. Damunt la superfície de les teles en cru, l’arquitectu

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més exposicions

Exposicions recomanades

Art

Harun Farocki. Empatia

No és fàcil definir l’obra de Harun Farocki (Neutitschein, 1944 - Berlín, 2014). Cineasta? Escriptor? Artista visual? Tot plegat... o per separat? O simplement un pensador que empra els recursos tècnics del seu temps? 'Empatia' consisteix en una sèrie de pel·lícules militants de la dècada del 1960, instaŀlacions realitzades entre el 1995 i el 2014 i un projecte coŀlectiu: 'El treball en una sola seqüència', que aborda el fenomen laboral a través de breus plans seqüència rodats en quinze ciutats del món, en el marc d’una sèrie de tallers. A veure, dit així, no entren gaires ganes d’anar-hi... Però feu-me cas, Farocki s’explica molt millor que un servidor.

Llegir-ne més
Art

Punk. Els seus rastres en l'art contemporani

El punk va sorgir a Londres i Nova York entre 1976 i 1978 com una explosió de malestar i descontentament envers una situació sense futur que de seguida va quallar i es va estendre geogràficament. Aquesta exposició és un recorregut per la influència del punk en l’art actual que es fa ressò de la importància de la seva presència com a actitud i com a referent entre molts creadors. Amb la participació de més de cinquanta artistes, nacionals i internacionals hi són presents instal·lacions, rastres documentals, múltiples, fotografies, vídeos i pintura; a més, inclou una secció documental sobre els orígens del punk i els seus rastres fins a l’actualitat.

Llegir-ne més
Art

Júlia, el desig. Ramon Casas

El Cercle del Liceu obre, amb motiu de l’Any Ramon Casas, les portes de les seves estances modernistes al públic amb una gran exposició monogràfica i inèdita centrada en la figura de Júlia Peraire, dona i musa del pintor. La mostra reuneix prop d’un centenar d’obres, entre pintures, dibuixos, cartes, documents i fotografies, al costat d’objectes i mobiliari d’època. L’ocasió és doblement única. L’exposició presentarà obres que generalment no estan a disposició del públic, i ho farà en les estances privades del Cercle, que guarden l’aire modernista de l’època.

Llegir-ne més
Art

Vivian Maier. In Her Own Hands

La Fundació Foto Colectania acull aquesta exposició que exposa les fotografies d'aquesta mainadera que, des del seu descobriment casualment una mica abans de la seva mort, ha aconseguit captivar al món sencer. La història del llegat fotogràfic de Vivian Maier ja forma part també de la seva llegenda. El 2007, un jove investigador de la història de Chicago, John Maloof, va comprar en una petita subhasta de barri les pertinences abandonades d'una dona totalment desconeguda, anomenada Vivian Maier. El que ningú podia imaginar era que el seu armari amagava una obra fotogràfica immensa, de més de 120.000 negatius, filmacions casolanes i enregistraments sonors, que anava a canviar la història de la fotografia.

Llegir-ne més
Art

Anthony McCall

L'artista nord-americà Anthony McCall, conegut per les seves perfomances i 'solid lights' i referent de l'avantguarda cinematogràfica dels anys 70 a Londres, presenta la seva obra a Barcelona. Contrapunts, experiments amb suports, jocs perceptius, i connexions amb l'arquitectura... McCall no deixa res a l'atzar en la producció d'obres que reivindiquen una experiència estètica que va més enllà de la contemplació.

Llegir-ne més
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Llegir-ne més
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

Llegir-ne més
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

Llegir-ne més
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Llegir-ne més
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

Llegir-ne més
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Llegir-ne més

Les principals galeries d'art

Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Llegir-ne més
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Llegir-ne més
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

Llegir-ne més
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Llegir-ne més
Més galeries d'art

Els principals museus

Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Llegir-ne més
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Art

Exposicions gratis

Llegir-ne més
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Llegir-ne més
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Llegir-ne més
Art

Fotografia gratis aquí!

Llegir-ne més