Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Últims dies
Art

Últims dies

No badeu, darrera oportunitat per veure aquestes exposicions

David Bowie Is
Art

David Bowie Is

Estan a la venda les entrades per a la retrospectiva de Bowie. Al maig al Museu del Disseny!

Les artistes que exposen a Barcelona
Art

Les artistes que exposen a Barcelona

Pintores, fotògrafes... tot d'exposicions protagonitzades per dones

Temporada de fotografia
Art

Temporada de fotografia

Les mostres de fotografia de la cartellera

Últimes crítiques

Francesc Todó. Una música de cambra
Art

Francesc Todó. Una música de cambra

'Flors, postal i antiinflamatori Proxen' (1983) és un bon exemple de la pintura de Francesc Todó (Tortosa, 1922 - 2016). Es tracta d'una natura morta propera a la figuració però tiranitzada per una subtil, indefugible geometria. La llum, intensa, congela en el temps la composició. Res de drama, tan sols ritme visual.I és que Todó encarna un corrent de l'art català gairebé invisible: el dels artistes de cambra, entre Chardin i Proust, cartesians d'esperit lacònic, inassequibles al sorollós vertigen multimèdia. Tanca la santíssima trinitat de "catalans tranquils" composta per Xavier Valls i Lluís Marsans.Per exemple, a 'Cases del Mediterrani' (2001), Todó al·ludeix alhora a les cézanianes teulades de 'L'Estaque' (1886) i a la seva reinterpretació picassiana a 'Horta d'Ebre' (1909).El comissari de la mostra, el poeta Àlex Susanna, ha estructurat un recorregut cronològic per l'obra de Todó: des de les primigènies màquines i aplecs d'eines amb què va gaudir d'un primer reconeixement al llarg de la dècada del 1960, fins a les darreres composicions d'interiors, executades el 2014, tot just abans de "tancar la paradeta" en paraules del propi pintor.Pel camí, una sèrie d'intuïcions que ens revelen Todó com a precursor del pensament postmodern: els referents al cubisme sintètic picassià de 1912, el buidament conceptual en paral·lel a la congelació de l'espai mitjançant una llum que tot ho aplana, o fins i tot el recurs explícit al pare de la modernitat pictòrica, Cézanne, segons el qua

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Christoph Weber. On Fold
Art

Christoph Weber. On Fold

Per visitar l’exposició de l’artista austríac Christoph Weber (Viena, 1974) a la galeria ProjecteSD, cal un bon diccionari anglès/català. No hi trobareu ni un sol mot a la paret, però. La clau és al títol: 'On fold', sobre el plec. Bàsicament, una sèrie de blocs de formigó que pateixen lleugers doblecs en ser recolzats damunt superfícies angulars. L’altra clau és en la noció de continuïtat, concretament en la diferència entre abans i després. El formigó, omnipresent al nostre paisatge, és el resultat d’encofrar aquesta pasta fins que s’asseca. 'To fold', en anglès, vol dir doblegar, però també embolicar, i fins i tot fer fallida. I aquestes tres condicions es conjuguen en un muntatge minimalista, més lacònic que un tuit però digne del millor argumentari barroc. L’artista arriba a l’extrem d’emmotllar els blocs de formigó en metacrilat per no deixar-hi cap empremta... L’habitual fusta produiria 'décollages' innecessaris. 'Béton brut matrix' consisteix en un dibuix d’una columna que és alhora anvers i revers –acolorit amb pols de formigó–, i tres escultures: la realització tridimensional en fusta de la columna està rodejada de dues meitats en acer que podrien ser-ne el motlle, per bé que aquest és innecessari. Un palíndrom espai-temporal. A 'Untitled (Involuntary amalgamation)', una barra d’acer normal ha estat soldada a la seva continuació en acer inoxidable. La divergència en aquest cas és temporal: un extrem es rovellarà i l’altre no. Al seu costat, 'Carton pierre', un colla

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Art i cinema. 120 anys d'intercanvis
Art

Art i cinema. 120 anys d'intercanvis

En un article esplèndid, Georges Didi-Huberman deia que el cinema és com el vol d’una papallona, un aleteig ràpid, una taca de color que se t’escapa entre els dits. Si sou cinèfils i creieu en la màgia de les imatges entendreu que la metàfora és com per emmarcar-la. I ningú no l’ha aplicat millor que Jean-Luc Godard a les seves 'Histoire(s) du cinéma', un document fílmic voraç, de quatre hores i mitja de metratge, en què abocava els múltiples angles des dels quals es pot llegir la història del cine, establint-hi un diàleg total. Visitant 'Art i Cinema', la nova exposició del CaixaForum, em trobo un cartell que diu que l’amic Godard i el seu projecte han sigut tot un referent per al comissari. Però jo el sento als antípodes. Es tracta d’un recorregut cronològic, a través dels 120 anys que fa que els Lumière van inventar el cinematògraf, i està dividit per dècades. Aquest és l’error més flagrant, el fet que recorri a una tendència historiogràfica tan arcaica, per no dir obsoleta, que fa que tota obra quedi reduïda a un mer producte del seu temps. És com si ens trobéssim davant d’una calaixera en què tots els calaixos estan desitjant obrir-se. Hi tenen material de primera, això sí, amb moltes peces cedides per la Cinémathèque francesa. Hi tenen el bust de Jean Cocteau a 'La sangre de un poeta', amb la mà fregant-se la barbeta, i un vestuari d’avantguarda deliciós. Hi tenen un autoretrat de l’actriu Asta Nielsen, fet amb pedaços de tela, i just al costat una foto de Louise Bro

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Lluís Lleó. Marion Papers
Art

Lluís Lleó. Marion Papers

Aquesta és la història d'una obsessió. Res no paga la pena si no ens obsessiona i en patim les conseqüències. D'una obsessió amb pèrdues que esdevé metamorfosi. Aquesta és la història del Lluís i de la Marion.El Lluís Lleó, tercera generació de pintors, gairebé tres dècades a cavall de dos estudis, l'un a Nova York, l'altre a Rupià. La Marion Selig, gran col·leccionista d'art, amiga íntima del Lluís, al qual encoratjava per a que dibuixés més i més en detriment de la pintura. La Marion va patir una leucèmia i va morir. Durant el seu trist procés, el Lluís anava dibuixant i, a mida que acabava cada obra, enviant pel mòbil la seva imatge a una Marion hospitalitzada.Quan la Marion va morir, el Lluís va batejar la sèrie amb el nom d'una papallona, 'Morpho': cadascun dels 48 dibuixos que la composen correspon a una de les 48 variants d'aquesta delicada papallona. 48 finíssims papers –podeu bufar-hi, no estan protegits per cap cristall– damunt dels quals Lleó hi ha esmerçat mesos de pacients traços amb grafit –a més a més de pinzellades de blau 'Palazuelo', tinta xinesa vaporitzada i algun gotim de color–.Però més enllà de la particularitat del cas Marion, més enllà fins i tot de les nombroses influències en la singladura lleonina –romànic, minimalisme, Cimabue, Rothko, Johns, Guston, l'arquitectura de Moneo i Siza, i les poètiques de Rilke i Saint-Exupéry–, hi ha una obra nua, lacònica, un punt malaltissa, que ens segresta la mirada i, a poc que li permetem, se'ns endú a aquell pu

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

HerSelves
Art

HerSelves

Davant aquest títol juganer que feminitza el pronom forçant l’ortografia anglesa (elles mateixes) algú pot preguntar: té sentit fer avui una exposició de dones artistes? I jo responc: sí, rotundament sí. N’hi ha que diuen que existeix un sostre de vidre que impedeix que les dones accedim a certs llocs de poder, però sovint no és un sostre sinó un edifici de diverses plantes que fa de topall.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Alicia Framis. L'habitació dels llibres prohibits
Art

Alicia Framis. L'habitació dels llibres prohibits

'L'habitació dels llibres prohibits', nova exposició personal de l'artista espanyola Alicia Framis que s'emmarca dins de la sèrie 'Habitacions Prohibides', una sèrie d'habitacions - Habitacions del crit, de l'oblit, habitacions per protestar o per desenvolupar idees dissidents - en què l'artista continua qüestionant l'actual entorn social i humà, i on destaquen els dispositius d'alienació i altres mitjans de coacció.

Lluís Lleó. Marion Papers
Art

Lluís Lleó. Marion Papers

Aquesta és la història d'una obsessió. Res no paga la pena si no ens obsessiona i en patim les conseqüències. D'una obsessió amb pèrdues que esdevé metamorfosi. Aquesta és la història del Lluís i de la Marion.El Lluís Lleó, tercera generació de pintors, gairebé tres dècades a cavall de dos estudis, l'un a Nova York, l'altre a Rupià. La Marion Selig, gran col·leccionista d'art, amiga íntima del Lluís, al qual encoratjava per a que dibuixés més i més en detriment de la pintura. La Marion va patir una leucèmia i va morir. Durant el seu trist procés, el Lluís anava dibuixant i, a mida que acabava cada obra, enviant pel mòbil la seva imatge a una Marion hospitalitzada.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Germán Portal. Como una retrospectiva
Art

Germán Portal. Como una retrospectiva

Exposició de l'artista Germán Portal, que desenvolupa el seu treball principalment en el camp de la pintura. En termes generals, el seu treball es planteja un estudi sobre la representació i els límits de la pintura, sobre la seva pròpia condició com a mitjà i sobre la seva relació amb altres mitjans.

Alfons Borrell
Art

Alfons Borrell

La Galeria Joan Prats presenta en aquesta mostra l’obra més recent de l'artista barceloní Alfons Borrell (Barcelona, 1931), creador singular que s’ha mantingut allunyat de les modes al llarg de la seva trajectòria i que concep la pintura com un espai de relació amb el món i, a la vegada, com un impuls, una emoció. Una obra que es caracteritza per la importància del color i es debat entre la subtilitat i la intensitat, entre l’obertura vers la natura i el replegament introspectiu.

Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!