Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Art

10 coses sobre Picasso, Dalí i BCN

Repassem alguns aspectes d'ambdós genis que mai t'havies atrevit a preguntar!

Llegir-ne més
Art

Últims dies: les expos que acaben

Si encara no les heu vistes, se us acumula feina: correu als museus, centres d'art i galeries abans que finalitzin algunes de les exposicions de referència de la temporada. No badeu, darrera oportunitat!

Llegir-ne més
Art

Mostres d'escultura

Si teniu debilitat per l'escultura, esteu de sort; aquestes són algunes de les exposicions que coincideixen al calendari, monografies i mostres col·lectives que us faran viatjar per diferents períodes artístics, estils i figures de l'art.

Llegir-ne més
Art

Temporada de fotografia

Un recull de les millors exposicions de foto de la ciutat

Llegir-ne més
Art

Retrospectiva de Sophie Calle

5 raons per no perdre's 'Modus Vivendi' a La Virreina

Llegir-ne més

Últimes crítiques

Art

Carlos Pazos. Bisturí o arsénico

L’aparent facilitat en l’obra de Carlos Pazos és enganyosa. També és enganyosa la ironia i el glamur que ens assetgen al primer cop d’ull. Pazos ens enreda a tots, amb el seu aspecte de Rick Blaine a Casablanca. "Play it again", Carlos. Aquesta vegada, entre la disjuntiva del bisturí i l’arsènic, com bé resa el títol d’aquesta exposició que recull treballs creats durant la seva residència al Centre d’Art Contemporani Piramidón (1992–2008).Per als que encara no ho sapigueu, Piramidón és una 'rara avis' a tocar de l’estació de metro Besòs. Tres plantes d’estudis, una sala d’exposicions amb vistes privilegiades al capdamunt d’un petit gratacel... I uns artistes que paguen amb obra el lloguer de l’espai de treball.Què té de graciós el suïcidi de l’ànec Donald multiplicat en serigrafies que destaquen la futura taca del seu impacte contra el sòl? I les coreografies de penis a l’entorn del logotip de 7 Up? O una maternitat clàssica escapçada davant dues ampolles de Gin Giró coronades per mugrons de llimona?Sí, ens podem quedar amb l’instant revelador, el petar de dits de l’acudit, amb la pell de les seves obres; com també ens podem quedar amb la increïble capacitat de seducció d’un Pazos que, en carn i ossos, hipnotitza i incondicionalitza amb la seva experiència de bar exquisit. Però hem de saber endevinar, rere aquesta agilitat pop, el crit punyent de l’artista davant el pas del temps: bisturí o arsènic, renovar-se o morir. Res d’'aurea mediocritas' ni de manierismes per anar tira

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Xavier Ribas. It would never be quite the same again

Xavier Ribas es va donar a conèixer a mitjans dels anys 90 amb el seu treball sobre l’ocupació espontània de la perifèria urbana. Ràpidament es va convertir en el representant d’una nova fotografia documental: les escenes de la sèrie 'Diumenges' (1994-97) van atorgar-li un reconeixement immediat. Al llarg de dues decades, Ribas s 'ha guanyat una reputació com a fotògraf dedicat a les geografies de l’abandonament: zones de la perifèria. ProjecteSD presenta la tercera exposició individual del fotògraf amb un conjunt de noves obres que sorgeixen a partir del seu projecte recent 'Nitrat', exposat al MACBA el juny del 2014, i actualment en exposició al centre Bluecoat a Liverpool. Dos negatius fotogràfics tirats per Mabel Loomis Todd en un paisatge d’Amèrica del Sud l’any 1907 i fotografiats per Ribas a la Yale University Library, serveixen de punt de conexió entre els treballs de 'Nitrat' i les noves obres presentades ara. El títol de l’exposició, 'It would never be quite the same again (no tornaria a ser mai més el mateix) que també és el títol d’una de les obres presentades, prové de les paraules pronunciades per un jutge per recolzar el seu veredicte sobre l’acte de decapitació d’una estàtua de Margaret Thatcher portada a terme per un activista. Aquesta declaració permet a Xavier Ribas teixir una constel·lació d’històries de resistència o d’actes de dissidència. A través d’un conjunt de fotografies de gran format acompanyades de texts escrits per l’artista i còpies de document

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català

Barcelona tenia un dels barris jueus, coneguts com a calls, més potents d’Europa. La comunitat jueva barcelonina tenia fama pels seus savis i per les seves riqueses. Una prova d’aquesta puixança van ser les hagadàs, petits llibres on es detalla tot el ritual de la Pasqua jueva, la celebració de l’últim sopar a Egipte, després de les deu plagues i abans de la peregrinació al desert. Aquests llibres contenien il·lustracions no gaire diferents, en tècnica i estil, de les que il·luminaven llibres d’hores, bíblies cristianes i còdexs miniats.Realitzades a Barcelona però repartides arreu del món, es conserven catorze hagadàs, la més propera de les quals és propietat del monestir de Poblet. Ara, en una conjunció inèdita i difícilment repetible, s’han aconseguit reunir nou d’aquestes hagadàs al Saló del Tinell –la Casa Blanca dels reis catalans– i rememorar, d’una manera ordenada i didàctica, l’esplendor del gòtic jueu català. O sigui, el costat amagat del nostre millor art pictòric.Com seria el nostre país si no haguéssim foragitat els jueus? I és que a la primera calamitat, se’ls donava la culpa i s’assaltaven els calls. Va passar durant la pesta negra del 1347-1351 i durant els avalots del 1391. Al final, els jueus se’n van cansar i van deixar Catalunya... 100 anys abans que els Reis Catòlics els expulsessin de la Península!A les hagadàs trobarem il·lustracions del pa sense llevat i les herbes amargues que van sopar els jueus la nit anterior a la seva fugida. Però també hi veurem

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

L’art de col·leccionar: Col·lecció de Ventura Garcés

M’encanten les exposicions petites, gairebé íntimes. I aquesta n’és un cas. Una tria de vuit obres d’una col·lecció de més de 500. És la col·lecció que va formar l’advocat Ventura Garcés (Barcelona, 1930 - 2008), fill del també advocat i poeta Tomàs Garcés. I l’acull en un racó banyat de llum natural de l’espai Can Framis, seu de la col·lecció Vila Casas. M’encanta no passar més de mitja hora envoltat d’unes poques, bones obres, i dedicar-los tota la meva atenció. Sense clatells, gairebé en monàstica solitud, com si el que estic presenciant fos meu. I, en certa manera, així és.El cas Ventura Garcés m’omple de nostàlgia. Nostàlgia d’una classe mitjana-alta molt il·lustrada que comprava art de manera gairebé compulsiva. Que es guiava pel seu propi gust estètic, que evolucionava i que, quan comprava, no ho feia com a inversió. Gent valenta que, cal tenir-ho molt en compte!, comprava a la galeria. O sigui, no anava directament a l’artista per estalviar-se uns calerons. I penjaven gairebé tot el que tenien, a casa i al negoci. Però que no feien ostentació del seu tresor. Gent que quan viatjava a altres ciutats, per feina, destinava una estona a visitar galeries. Gent oberta que reservava els dissabtes al matí per visitar exposicions... fins que els galeristes van decidir que això d’obrir en dissabte feia petitburgès.La tria mínima que ha dut a terme Daniel Giralt-Miracle de la col·lecció Ventura Garcés és magistral. Hi ha un Joan Ponç –tal vegada l’artista més present a la col·lec

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més exposicions

Exposicions recomanades

Art

Lluís Barba

Mostra dedicada a la trajectòria de Lluís Barba, artista multidisciplinar que ha treballat la pintura, l'escultura, la fotografia i el videoart i que ha exhibit la seva obra a nivell internacional. La seva obra explora la societat contemporània, on tenen lloc conflictes com l'alienació i l'aïllament, la globalització i el consum. Barba s'hi aproxima amb la sàtira, i també a través de les passions humanes.

Llegir-ne més
Art

Carlos Pazos. Bisturí o arsénico

L’aparent facilitat en l’obra de Carlos Pazos és enganyosa. També és enganyosa la ironia i el glamur que ens assetgen al primer cop d’ull. Pazos ens enreda a tots, amb el seu aspecte de Rick Blaine a Casablanca. "Play it again", Carlos. Aquesta vegada, entre la disjuntiva del bisturí i l’arsènic, com bé resa el títol d’aquesta exposició que recull treballs creats durant la seva residència al Centre d’Art Contemporani Piramidón (1992–2008).Per als que encara no ho sapigueu, Piramidón és una 'rara avis' a tocar de l’estació de metro Besòs. Tres plantes d’estudis, una sala d’exposicions amb vistes privilegiades al capdamunt d’un petit gratacel... I uns artistes que paguen amb obra el lloguer de l’espai de treball (llegir tota la crítica).

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Unseen. Jessica Lange

El 1967, Jessica Lange obté una beca de la Universitat de Minnesota per estudiar fotografia, però els avatars de la vida estudiantil la duen a Espanya i a París, on decideix donar preferència a  l’art dramàtic abans que a la pràctica fotogràfica. És aleshores que comença la seva carrera com a actriu, que la porta a convertir-se en protagonista de pel·lícules emblemàtiques i a rebre dos Oscar com a millor actriu per les seves actuacions a 'Tootsie', el 1983 i a 'Blue Sky', el 1995. No serà però fins més endavant, a primers anys 90 (quan Sam Shepard li regala una 'Leica' M6), que Jessica Lange reprengui la seva activitat fotogràfica. Enregistra les seves imatges en el decurs dels seus viatges: Estats Units, França, Finlàndia i Itàlia són alguns dels països que recorre, tot i demostrar una especial predilecció per Mèxic 'per les seves llums i les seves grans nits', com ella mateixa destaca. Aquesta exposició, reuneix 134 fotografies realitzades els darrers vint anys. S’articula en dues sèries: 'Things I see' i 'Mexico, on scene'. Gran part d’aquestes fotografies no han estat mai exposades i es presentaran per primer cop.

Llegir-ne més
Art

Sophie Calle. Modus vivendi

Retrospectiva de l’artista francesa Sophie Calle que repassa la seva obra des de mitjans dels anys vuitanta fins a l’actualitat. En la diversitat de vivències de l’artista durant quatre dècades, es fa palesa la seva relació amb els altres i amb ella mateixa; és a dir, la seva intenció de construir la mirada i d’autoconstruir-se. Les seves obres no han deixat de fer-se en primera persona. D’altra banda, la relació amb l’altre, amb els altres, també queda implícita en aquesta recerca de la bellesa i de l’art en els seus diferents vessants.

Llegir-ne més
Art

George Rickey: Escultura

Primera mostra a Espanya de l'artista George Rickey, un dels exponents més rellevants de l'art cinètic que, com a tal, converteix el moviment en el component essencial de la seva obra. L'exposició exhibeix 13 obres de diferents formats i períodes, exemples destacats de la seva trajectòria escultòrica, que abasten gairebé quatre dècades de feina.

Llegir-ne més
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Llegir-ne més
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

Llegir-ne més
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

Llegir-ne més
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Llegir-ne més
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

Llegir-ne més
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Llegir-ne més

Les principals galeries d'art

Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Llegir-ne més
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Llegir-ne més
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

Llegir-ne més
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Llegir-ne més
Més galeries d'art

Els principals museus

Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Llegir-ne més
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Art

Exposicions gratis

Llegir-ne més
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Llegir-ne més
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Llegir-ne més
Art

Fotografia gratis aquí!

Llegir-ne més