Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Art

Exposicions a Barcelona: últims dies

Si encara no les heu vistes, se us acumula feina: correu als museus, centres d'art i galeries abans que finalitzin algunes de les exposicions de referència de la temporada. No badeu, darrera oportunitat!

Llegir-ne més
Art

Michael Snow. Seqüències

La Virreina presenta la retrospectiva de l'artista canadenc

Llegir-ne més
Blog

Ferran Barenblit, nou director del MACBA

L'argentí dirigirà el centre en substitució de Bartomeu Marí

Llegir-ne més
Art

L'art que has de veure

Una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries

Llegir-ne més
Blog

La Carles Taché Projects s'estrena amb fotografia

La nova galeria exposa l'obra de Fernando Moleres

Llegir-ne més

Últimes crítiques

Art

Joan Ponç. L'enigma

Primer de tot vull dir que l’obra de Joan Ponç em fascina. El cap de dimoni colorista amb una sola banya, de finals dels 40, que fa de cartell de l’exposició i acumula part de la simbologia ponciana, pareix un autoretrat i em recorda la cita de Montserrat Roig: “El pintor Joan Ponç té cara de dimoni de capitell medieval”. I és que les siluetes diabòliques són una constant. Ja hem entrat al seu món, benvinguts, un espai oníric, ple de màgia i misticisme. Estructures humanoides, assemblages impossibles (entre homes-animals-objectes) i anatomies fantàstiques: penis d’enormes dimensions d’on neixen peixos, ulls i espirals, en escenografies nocturnes i fantasmagòriques. Ponç (Barcelona, 1927 – Sant Pau de Vença, 1984), un dels fundadors del grup avantguardista Dau al Set juntament amb els pintors Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Tharrats, el poeta Joan Brossa i el filòsof Arnau Puig, va viure gairebé dos lustres al Brasil i ha estat un dels grans oblidats de la seva generació, tot i la interessant producció. De fet, ell no s’amagava de dir: “Sóc un pintor maleït i estic content de ser-ho”. Però, per fi, la tardor del 2017, La Pedrera el traurà de l'ombra i li dedicarà una retrospectiva. 'L’enigma', que acull disset obres, entre pintures i dibuixos dels anys 1947-1968, pot servir com a tastet per endinsar-se en l’univers poncià o bé descobrir-lo: quina sort poder-lo veure per primer cop! Diria que falta un no-sé-què que acabi de posar la cirereta en aquesta mostra, on un paisat

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977

El got mig ple: el període de l’art català que va del 1915 al 1975 és el més semblant al triangle de les Bermudes. El MNAC arriba amb l’intermitent posat fins al 1948, amb més buits que fites. I el MACBA menysprea tot el que sigui anterior al 1990... i català. Sí, sóc una mica injust, però cal arrodonir en un article d’aquestes dimensions. Aquesta mostra, doncs, intenta comprimir el 'dramatis personae' d'un quart de segle fonamental, més una pila de documentació muda, en menys metres quadrats dels necessaris. I tot i això, cal celebrar que algú faci el primer pas per esbossar un primer mapa cronològic. Ja hi som tots? Doncs fem la foto. I a comptar-nos.El got mig buit: els comissaris de la mostra mereixen tot el meu respecte, però no són especialistes en aquest període, i això es nota en la selecció de les peces. Els artistes hi són, el que no sabem és fins a quin punt la tria d’obra ha estat feta seguint criteris purament museogràfics, historiogràfics o estrictament possibilistes (o sigui, a veure què ens deixen). He consultat com es diu en català allò de “quien mucho abarca...”, i resulta que és “no es pot repicar i anar a la processó”. Un altre tema. El catàleg de la mostra recull les fitxes de les obres i es dedica a recopilar imatges de la documentació exposada. Ni rastre visual de l’art. Quan aquesta es clausuri, com recordarem l’obra? L’haurem de memoritzar?Ara bé, si he d’escollir entre el got mig ple i el got mig buit, em quedo amb la visió optimista i positiva. Tamb

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Indisposició general. Assaig sobre la fatiga

Martí Peran, el comisario de la exposición, reivindica, en la sociedad de la "hiperactividad nerviosa", el derecho a estar cansado. Propone un recorrido por varios estadios de la fatiga y la pereza a través de una veintena de proyectos artísticos, que van del dibujo introspectivo de Sinéad Spelman o el de las 'Therapies' alocadas de Nedko Solakov, a los enunciados en forma de banner de Javier Peñafiel, pasando por 'Un mundo basado en la evidencia', de Julia Montilla, una maqueta de una ciudad construida con blísters de diferentes psicofármacos por aquello de la sociedad dopada, activa a base de estimulantes y antidepresivos.Peran se pide como puede representar estéticamente la apología del tedio, en medio de un entorno que valora a golpe de 'like' y pulgares arriba la acumulación de experiencias sin importar su interés, y lo consigue. La muestra abre con 'Sans Histoire' de Mounir Fatmi, una barrera formada por obstáculos hípicos donde se reproducen citas de 'El arte de la guerra', de Sun Tzu, un tratado de táctica y estrategia militar que utilizan muchas escuelas de negocios como guía para mejorar la competitividad y la gestión de las empresas. A medida que avanza por las tres salas que acogen esta 'Indisposición general. Ensayo sobre la fatiga' sentiréis la letanía del vídeo 'Untitled (n'en finito plus)', de João Onofre, o el monólogo dramático 'Not I', de Samuel Beckett, donde una boca llama reiteradamente "todo lo que estoy contando no me pasó a mí".Un escenario que invita

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més exposicions

Exposicions recomanades

Art

Espècies d'espais

Inspirada en el títol de la novel·la de Georges Perec i a partir de l'obra d'una cinquantena d'artistes, 'Espècies d'espais' és una proposta comissariada per Frederic Montornès que reflexiona sobre els espais que habitem. El visitant es mou lliurement pels dos espais de la mostra, que representen l'espai privat (concebut com l'interior d'una casa, a partir de l'arquitectura efímera construïda per l'estudi Maio) i l'espai públic, i descobreix les interelacions i diàleg que es produeix entre obres de Lara Almarcegui, Guy Debord, Pep Duran, León Ferrari, Gordon Matta-Clark, i Saul Steinberg, entre d'altres. Aquí també trobareu les suggerents obres de Lucio Fontana i Luz Broto, a partir dels quals Montornés ha iniciat aquesta recerca sobre els espais.

Llegir-ne més
Art

Tàpies. Col·lecció d’artista

De vegades, em perden els detalls. Per exemple, hi ha una carta, en aquesta exposició, on Tàpies intercanvia nou obres seves per cinc d’altres artistes, propietat de la galerista Martha Jackson. Miro les mides i les característiques dels tàpies, i les mides i els noms dels artistes intercanviats: Pollock, Kline, Motherwell, de Kooning i Sam Francis. La proporció és aproximadament de dos a un, en obra i en proporcions.Aquest detallet em revela la cotització d’un jove Antoni Tàpies en plena febre informalista a Nova York, la nova capital del món artístic. També em revela que no tenia gaire afecte per Dalí (llegir tota la crítica).

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Art

Michael Snow. Seqüències

Retrospectiva a l'artista canadenc Michael Snow que ofereix un recorregut per la producció d'aquest artista multidisciplinari i reflecteix la pluralitat de mitjans i tècniques amb què ha treballat: música, films, vídeo, pintura, escultura, fotografia, llibres i instal·lacions. Les obres exposades comprenen tota la seva trajectòria i moltes d’elles es presenten per primer cop a Europa.    L'obra de Snow busca explorar les capacitats expressives del so i la imatge i desafia la dualitat visió/representació. L’aproximació creativa de Snow demana la participació de l’espectador, li suggereix que vegi l’objecte, que el percebi, que s’hi involucri. En les seves estratègies compositives hi ha una voluntat de dirigir l’atenció de diferents maneres i d’implicar el voyeur en el procés de creació. El traspàs de límits comporta no solament la interactivitat entre obres, siguin objectes o imatges, sinó l’apreciació de l’espai com un element visual, plàstic i sonor més que com a contenidor neutral de creacions.

Llegir-ne més
Què fer

Pis(o) Pilot(o)

Més enllà de les seves diferències, Medellín i Barcelona són ciutats de dimensions equiparables, amb una llarga relació de mútua col·laboració i que s’han significat internacionalment per haver impulsat un urbanisme inclusiu que ha posat molts espais públics al servei de la redistribució social. Tot i així, com tantes altres ciutats del món, totes dues encara tenen pendent l’assignatura urgent de garantir el dret a l’habitatge. 'Pis(o) Pilot(o)' és una exposició centrada en la reflexió al voltant de l’habitatge. L’objectiu principal és el desenvolupament de propostes que donin resposta als reptes de l’habitatge i la seva relació amb l’espai públic a escala global mitjançant la selecció de dos contextos concrets, les dues ciutats protagonistes: Barcelona i Medellín.

Llegir-ne més
Art

Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977

El got mig ple: el període de l’art català que va del 1915 al 1975 és el més semblant al triangle de les Bermudes. El MNAC arriba amb l’intermitent posat fins al 1948, amb més buits que fites. I el MACBA menysprea tot el que sigui anterior al 1990... i català. Sí, sóc una mica injust, però cal arrodonir en un article d’aquestes dimensions. Aquesta mostra, doncs, intenta comprimir el 'dramatis personae' d'un quart de segle fonamental, més una pila de documentació muda, en menys metres quadrats dels necessaris. I tot i això, cal celebrar que algú faci el primer pas per esbossar un primer mapa cronològic. Ja hi som tots? Doncs fem la foto. I a comptar-nos (llegir tota la crítica).

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Llegir-ne més
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

Llegir-ne més
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

Llegir-ne més
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Llegir-ne més
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

Llegir-ne més
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Llegir-ne més

Les principals galeries d'art

Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Llegir-ne més
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Llegir-ne més
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

Llegir-ne més
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Llegir-ne més
Més galeries d'art

Els principals museus

Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Llegir-ne més
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Llegir-ne més
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Art

Exposicions gratis

Llegir-ne més
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Llegir-ne més
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Llegir-ne més
Art

Fotografia gratis aquí!

Llegir-ne més