Llibres

Llibres, poesia i literatura a Barcelona. Crítiques i entrevistes

Què fer

Munné-Jordà: un Aquil·les fet de pneumàtics

Munné-Jordà és el summe sacerdot de la ciència-ficció catalana. Té aspecte de 'jockey' de carreres i ulls d’au del Nocturama, i fa anys es va fer arxiconegut perquè va escriure una trilogia en clau de distopia futurista a Vilanova i la Geltrú. Ell diu que la literatura de fantasia “és vacunàtica, no profètica”: no ha de predir el que passarà, com pretenen la majoria de lectors, sinó intentar evitar-ho. I amb aquestes idees tan ambicioses acaba de publicar la 'Michelíada', una epopeia que relata l’hecatombe de la societat de l’espectacle, d’aquella argamassa de frivolitats contemporànies que tan bé va descriure Guy Debord.Al principi havia de ser un 'western', on els 'cowboys' no eren centaures del desert, sinó mutants, però diu que la fórmula no li acabava de funcionar. Ho tenia un xic estancat quan li va caure a les mans la traducció de la 'Ilíada' de mossèn Manuel Balasch, la gran història bèŀlica on es va fundar la cultura occidental. “Al final, les guerres s’assemblen totes –rebla–, i com que quan escrius t’inscrius en una tradició no pots pretendre que les solucions te les has inventat tu”. Va decidir imitar-ne l’estructura en 24 cants i canviar l’heroic Aquil·les per la icona de Michelín vestida de guerrer homèric, amb capa, llança i un casc coronat per una cresta de pues.Diu Munné-Jordà que la prosa catalana ha d’aprendre a ser atrevida. Que hem tingut grans mestres, com Josep Pla i la Rodoreda, però que ens ha costat deixar-nos portar per la gamberrada i l’impuls del

Llegir-ne més
Què fer

David Foenkinos: la història oblidada de Charlotte Salomon

En una ocasió, David Foenkinos em va explicar que li agradaria rodar una pel·lícula eròtica amb Nikita Bellucci, una de les 'pornstars' franceses més cotitzades avui dia. Devia córrer el 2012, les nostres pantalles estaven a punt d’estrenar una adaptació de la seva novel·la 'La delicadesa', firmada pel seu germà Stéphane, amb Audrey Tautou de protagonista, i ell menjava patates fregides entre els coixins del saló vienès de Casa Fuster, esperant adoració com la reina de Sabà. El temps no passa en va. Aquella fantasia humida se n’ha anat en orris. “Amb l’edat, ens fem menys atrevits”, confessa.En tres anys, Foenkinos s’ha convertit en un altre nostàlgic de la vella Europa, no purità, però sí romàntic. En el seu últim llibre ens explica fil per randa la vida de Charlotte Salomon, personatge engolit per l’oblit històric, pintora alemanya nascuda a Berlín el 1917, morta a Auschwitz el 1943, en una cambra de gas. “Sembla que ja ningú no la recorda, i jo la trobo un geni de l’art –rebla en David–. Tan intel·ligent, tan bonica, tan poètica”. Foenkinos diu que ha estat la seva gran obsessió de l’última dècada. “Vaig intentar escriure la seva vida un milió de vegades, i sempre sentia que em clavava cops de cap contra la paret”, explica.Els darrers deu anys es poden resumir en l’aventura de seguir les petjades de l’artista desconeguda. Va començar per l’apartament on Salomon va viure de petita, prop de la Savignyplatz, i va acabar entre les boires dels camps de concentració. “No hi ha g

Llegir-ne més
Què fer

Alissa Nutting: una nova reina de la provocació

He après una poderosa lliçó, tan tòpica com certa, i és que el món no canvia tan ràpid com ens pensàvem. Fa 60 anys que Nabokov va publicar Lolita i encara vivim entre un cens desproporcionat de lectors vulnerables amb la nàusea resistent a la tràquea, preparada per sortit com l’esput d’una sípia. I encara ens creiem una societat desacomplexada perquè repartim les '50 ombres d’en Grey' als quioscos dels aeroports de tot el planeta. Alissa Nutting, ella sí, no té por de res. I ha vingut per desafiar-nos. Viu a Ohio, i té un home pelut amb la barba com una escombra de palla, fins a mig pit. “Em passaria la vida clavant-hi les ungles, en aquell tou de pèl”, rebla.Diu, modèstia a banda, que ha escrit “un llibre important”. Es diu 'Las lecciones peligrosas', i més d’un s’hi haurà ennuegat. Tracta d’una professora de secundària de 26 anys, Celeste Price, que adora la seva feina perquè es deleix pels mascles adolescents. “És una predadora monomaníaca”, explica l’Alissa, i amb raó. Comença el curs escolar i es posa la brusa més ajustada, la faldilla més curta, com qui obre una trampa de ferro dentat per caçar un ós al mig del bosc. La seva presa es diu Jack, i té les cames cobertes per un borrissol rosset que és com una crosta de sucre glacé. “Segur que si la llepes es desfà sobre la llengua”, imagina.Alguns han dit que 'Las lecciones peligrosas' està basat en el sumari del cas de Debra Lafave, una mestra d’escola que l’any 2004 va anar a judici per mantenir relacions sexuals amb un

Llegir-ne més
Què fer

Iain Sinclair: un cartògraf amb xancles

Iain Sinclair és l’ull que tot ho veu. Ha viscut a la mateixa casa georgiana de Haggerton Station des de l’any 1968, com un crustaci dins la seva cuirassa, i des d’aquesta atalaia ha escrit la crònica de la transformació de Londres. Fa unes quantes dècades que se’l considera el fill pròdig de la psicogeografia de Guy Debord, aquella “caixa de joguines plena d’estratègies inventives per explicar les ciutats”. Sinclair és un cartògraf, però els seus mapes no són aquells replecs acordeònics de paper escantonat ple de varius vermelles que es floreixen a la guantera del cotxe. “En realitat, sóc un bruixot”, refila.Amb una camisa estampada de bigotis i les seves xancletes de goma, parla d’ocultisme i energies obscurantistes, de l’arquitectura i el misteri. “Hi ha una relació molt estreta entre les esglésies que va aixecar Nicholas Hawksmoore i Jack l’Esbudellador”, diu. Amic dels poetes britànics d’avantguarda, d’Edward Dorn i Peter Ackroyd, ha desenvolupat alguna cosa semblant als preceptes de l’urbanisme del crim. És a dir, les relacions entre la planta de la ciutat i els episodis més truculents que s’hi han viscut. Com bé observa Javier Calvo, és una vergonya que, fins ara, el corpus de la seva obra no hagi estat traduït aquí.Als anys 70 va publicar un llibre fonamental per a la teoria de la literatura anglosaxona, 'Suicide bridge', on feia una lectura visionària de Jerusalem, el poema profètic per exceŀlència de William Blake, combinat amb la renovació de la física que Stephen

Llegir-ne més
Què fer

Erik Axl Sund: dos nòrdics sense pèls a la llengua

Hi ha un club exclusiu a Suècia on se serveixen canapès de cranc i només tenen l’entrada admesa els supervendes de la novel·la negra nòrdica, hereus de Stieg Larsson, que han aconseguit coŀlocar els seus llibres a tots els hipermercats del món. Jerker Eriksson i Håkan Axlander Sundquist reben periòdicament les seves invitacions, i les utilitzen per eixugar-se la suor de l’aixella. La lliga del crim glaçat segueix fent intents de captar-los, i ells ni mu. Fins i tot els van donar un premi. “El vam posar al vàter –diu un, el del barret xato–. Fa joc amb l’escombreta”.Tenen mirada rèptil i dents de caníbal, i es coneixen de sempre, perquè es van criar a la mateixa ciutat. En Håkan tocava en un grup d’electropunk que es deia iloveyoubaby!, en Jerker treballava en una botiga de discos. “Jo venia els seus àlbums –explica–, i intentava fer-lo ric”. L’any 2010 es van divorciar de les seves respectives dones i van començar l’aventura d’escriure. “Ell utilitza un bolígraf blau, i jo un de vermell –diu en Håkan–, i quan no estem gens d’acord fem servir tinta verda, color de podrit”. Es van donar a conèixer amb un acrònim consonàntic, Erik Axl Sund. I amunt.Diuen que la seva entrada a les files del 'polar' escandinau és fruit d’una sèrie de casualitats. “Escrivim per expulsar els nostres dimonis”, justifica en Jerker. No poden negar, però, que Persona, la seva aclamada trilogia, és una olla a pressió, amb un argument d’allò més descarnat: una trama sobre una xarxa de pedofília. Han fet s

Llegir-ne més

Crítiques de llibres

Què fer

Intent de comentar-hi el poema de Joan Maragall 'Soleiada'

Enric Casasses

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Què fer

Lila

Marilynne Robinson

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Què fer

Picadura de Barcelona

Adrià Pujol

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més crítiques de llibres

3 raons per llegir...

Què fer

Res no és real

David Gálvez

Llegir-ne més
Què fer

El fotògraf de l'horror

Benito Bermejo

Llegir-ne més
Què fer

La formació d'una identitat

Josep Fontana

Llegir-ne més
Què fer

El meu llibre dels mesos de l'any

Ramon Besora

Llegir-ne més
Què fer

La música dels camaleons

Jordi Cervera

Llegir-ne més
Més llibres

Barcelona, escenari literari

Què fer

A la ciutat dels llibres

Llegir-ne més
Què fer

La novel·la negra a BCN

Llegir-ne més
Què fer

Novel·les 100% barcelonines

Llegir-ne més

Rutes literàries

Què fer

La BCN de Bolaño

Els noms, els bars, les llars i les sensacions de l'escriptor a la ciutat

Llegir-ne més
Què fer

La ruta de la poesia

Tots els llocs de la ciutat per on han passat i passen les muses i els poetes

Llegir-ne més
Què fer

La ciutat de Marsé

Els escenaris emblemàtics de l'autor d'‘Últimas tardes con Teresa’

Llegir-ne més

La ruta de Pepe Carvalho

Pels mitòmans sibarites, els restaurants preferits de Vázquez Montalbán

Llegir-ne més

El món dels llibres

Llibreria Laie

Laie és una de les llibreries de capçalera de lletraferits i lectors a la recerca les darreres novetats literàries, d'àmbit nacional i internacional. El seu fons es completa amb referències bibliogràfiques de filosofia, història i ciències socials, art i arquitectura. Cinèfils i melòmans també hi trobaran el seu què.

Llegir-ne més

Norma Comics

Tant hi fa si us vau criar amb en Corto Maltès, 'El capitán trueno' o 'Bola de drac', si us agrada Art Spiegelman, Daniel Clowes o Jacques Tardi. Aquest és el paradís de tot amant de la vinyeta, siguin quines siguin les seves pleitesies. Amb un pis extra per a cinèfils i uns aparadors que no tenen vergonya de combinar Jack Skellington amb el bo de l'Spirou. Llamp de rellamp!

Llegir-ne més

Llibreria Millà

Situada al 'triangle de les Bermudes' de l'escena catalana, entre el Liceu i el Romea, Millà ha assortit durant més de cent anys els professionals i aficionats del teatre amb els llibrets per a muntatges teatrals.

Llegir-ne més

+Bernat

Enrique Vila-Matas en parlava a 'Aire de Dylan'. Aquest espai és la suma d'esforços d'una cinquantena de persones que es van unir per convertir la petita papereria Bernat en una gran superfície que ocupa un local on abans hi havia un monstruós 'sex shop'. Ara és una llibreria amb cafeteria, sala d'exposicions i molta empenta.

Llegir-ne més

La Central

Malgrat els seus inicis com a llibreria especialitzada en Humanitats el 1996, La Central ha esdevingut una dels espais de referència entre lectors, autors i editorials. S'hi poden trobar títols d'antropologia, arquitectura i disseny, art i cinema, fotografia, però també referències de poesia i arts escèniques, entre d'altres. La narrativa nacional i internacional i edicions difícils de trobar coincideixen a l'espai del carrer Mallorca.

Llegir-ne més

Casa Anita

Un espai dedicat a infants i joves on els adults també passen hores descobrint meravelles amb coberta, històries i un final. Es pot demanar consell a la llibretera, parar l’orella a les recomanacions que fa a la resta de clients o anar per lliure i remenar per seccions. Hi ha l’espai de tapa dura, per als que encara no saben llegir; el de contes populars i rondallística, al costat d’una petita selecció per a adults; i l’espai de narrativa, música, teatre, poesia i artistes, encarats a la secció de pedagogia, joc i llibres que parlen de llibres. Però la nineta dels ulls de Casa Anita són els àlbums il·lustrats, que esperen el seu torn per ser oberts, endreçats dins de caixes de vi.

Llegir-ne més
Més llibreries