Llibres

Llibres, poesia i literatura a Barcelona. Crítiques i entrevistes

Els 6 llibres del 2016
Què fer

Els 6 llibres del 2016

Va, vinga, que és hora de recollir la parada i tancar caixa. Revisem la llibreria, i això és el milloret que ens hem emportat d'aquest any que acaba. I vosaltres, què heu llegit durant el 2016?

Entrevista a David Vann
Què fer

Entrevista a David Vann

Els ulls blaus, com dos d’aquells forats rodons que fan al gel els pescadors d’Alaska, de bon matí, per tirar la canya. El somriure lluminós, com un engany. David Vann no és cap humorista. És un escriptor tràgic. Des del seu debut amb 'Sukkwan Island', un llibre inspirat pel suïcidi del seu pare, ens ha trepitjat la boca, tractat a bufetades, fet sentir la còlera divina. Ara publica 'L’aquari', una novel·la que comença amb una nena de 12 anys i un vell amb les mans inflades i plenes de taques marrons que miren peixos tropicals en un aquari, a Seattle. A fora neva, gela. S’acosta Nadal. No sabeu el que us hi espera.He vist fotos teves de petit pescant amb el teu pare. Allà es va despertar la teva afició per la ictiologia?A casa, quan jo tenia 12 anys, hi havia set aquaris, repartits per totes bandes. Em passava les nits en vetlla observant els peixos, i els caps de setmana era l’encarregat de netejar els tancs. Després, esclar, tres dies a la setmana agafàvem les canyes i anàvem de pesca. Jo vaig créixer a Alaska, a Ketchikan, i tothom feia el mateix. Els peixos formen part dels records de tots els nens de la meva generació, i han alimentat la meva imaginació des de sempre.Què passa quan llences l’ham?El misteri. El meu avi una vegada va treure de l’aigua una mena de tonyina que pesava més de 100 kg. Jo he vist peixos molt grans sortint de les profunditats, emergint de sobte a la superfície i deixant-nos bocabadats. Ara penso que aquests peixos són com el fet d’escriure, un ac

Delphine de Vigan: una novel·la que fa molta por
Què fer

Delphine de Vigan: una novel·la que fa molta por

Cau un llampec sobre l’aigua. Fa cinc anys que Delphine de Vigan va publicar 'Res no s’oposa a la ni't, un llibre abismal en què va reconstruir la història de la seva mare, la Lucile, des del dia en què la va trobar morta al seu apartament. Era un relat de bogeria i suïcidi, amb un reguer de morts familiars que ens col·locava al límit del precipici, i alhora buscava escletxes de llum allà on tot semblava infern. Es va convertir en un èxit de vendes, i ella en una de les escriptores més sol·licitades del moment. Des d’aleshores, una pregunta l’ha perseguit sense treva: allò va passar de debò? Tothom l’hi demanava. I així se li va acudir la idea de 'Basat en una història real', una novel·la de terror que juga amb la veritat i la mentida. I va d’una escriptora que també es diu Delphine de Vigan, i que es fa amiga d’una dona seductora i misteriosa.Deia l’escriptor Jules Renard que quan la realitat sobrepassa les cinc línies es converteix en una novel·la. Hi estàs d’acord?Al cent per cent. Quan escrivim, encara que sigui de la pròpia vida, no deixem de donar-ne una versió, la nostra, esbiaixada per definició. A 'Res no s’oposa a la nit' vaig intentar lluitar contra aquest supòsit, cenyint-me als fets. Però ben aviat vaig descobrir que el passat en brut és inaccessible i que per més que en vulguis treure l’entrellat acabes convertint-lo en una ficció.En aquest nou llibre ens dius que a l’interior de 'Res no s’oposa a la nit' hi ha una altra història oculta que en algun moment podri

Mathias Enard: "Tots som identitats canviants"
Què fer

Mathias Enard: "Tots som identitats canviants"

L’últim cop que vaig tenir notícies de Mathias Enard era a Berlín, menjant salsitxes amb curri en un estudi que havia convertit en el seu cau d’intel·lectual de la Vella Europa, refugi d’arqueòleg i exhumador dels cadàvers de la història. L’any 2008 es va consagrar amb 'Zona', una novel·la que aixecava les pedres del Mediterrani, batent el terreny allà per on van passar Hanníbal, Ibn Battuta i Napoleó. Després, va venir el 'Carrer Robadors', que era el viatge d’un emigrant marroquí que volia arribar a Barcelona. El relat començava a Tànger, al cafè Hafa, amb vistes a la costa de Tarifa, i acabava en un dels trams més foscos del Raval, al carrer d’en Robador, on Enard va tenir un pis llogat durant molt de temps. Ara torna a la càrrega amb 'Brúixola', una simfonia oriental tan ambiciosa com 'Les mil i una nits', que li va suposar el premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses.A la primera línia de la novel·la ens trobem dos fumadors d’opi, que ens situen a les portes d’una nit d’insomni. Un anacronisme?Una llicència. Volia treballar amb una sèrie de tòpics de la fantasia orientalista, i la idea dels opiacis m’hi portava de la mà. Pensava en l’opi, i de seguida hi havia un torrent d’imatges que em venia al cap, des d’un racó obscur de la Xina, amb la gent tombada fent pipades, fins a la joventut rebel americana, i els antres més foscos d’Europa. No era només una qüestió de l’efecte de la droga en el consumidor, sinó un símptoma cultural transnacional.Som en una ha

La columna

Marc Artigau: 'Res'
Què fer

Marc Artigau: 'Res'

Vaig plantar, al jardí de la meva habitació, les tres últimes paraules que em va deixar l’avi abans de morir. No sabia què fer-ne. Les tenia guardades, amb molt bona cal·ligrafia, en un calaix. I la mare em va explicar que si les regava sovint, si aconseguien clavar les arrels i estava pendent d’elles, podria fer-ne coses inimaginables. I esclar, els primers dies era tenaç, perquè havia llegit no sé on que si barrejava dues paraules impossibles naixia el misteri. Però el món sovint no és tal com l’hem imaginat i la primera paraula va néixer morta. L’havia regada massa, segons el pare. I vaig dur el cadàver d’aquell primer mot fins a la tassa del vàter, el vaig acaronar amb la punta dels dits, i després d’una oració –en veu baixa–, vaig estirar la cadena.–No les llencis mai, les paraules. Encara que estiguin mortes, encara que ningú no les faci servir, un dia potser et salven–, em va explicar l’àvia quan ja sabia que era massa tard per ressuscitar aquell cúmul de síl·labes mortes.Com que només me’n quedaven dues, vaig ser molt curós. Vaig plantar la segona i cada matí després d’un rajolí d’aigua ben freda, la deixava al balcó perquè el sol la fes florir. I tant que va florir, i tant que es va fer grossa, tan grossa que ja no era una paraula, sinó una paraulota. –Fa mal mirar-la–, deia la mare mentre li tapava els ulls al meu germà.Jo no podia anar pel món amb aquella paraula tan lletja. Sí, ja sé que no existeixen paraules lletges, només paladars que no saben pronunciar-les, p

Paul B. Preciado: 'Quin sexe voldries tenir si el poguessis dissenyar amb una impressora 3D?'
Què fer

Paul B. Preciado: 'Quin sexe voldries tenir si el poguessis dissenyar amb una impressora 3D?'

Aviat podrem imprimir els nostres òrgans sexuals amb una bioimpressora 3D. La biotinta es fabricarà a partir d’un compost d’agregats de cèl·lules mare que provenen del cos al qual l’òrgan està destinat: l’òrgan es dissenyarà primer per ordinador per tal de ser implantat després en el cos que el reconeixerà com a propi. Això ja s’està posant a prova per imprimir òrgans com el ronyó i el fetge, però els laboratoris experimentals no parlen de la impressió d’òrgans sexuals. Diuen que és necessari establir límits “ètics”. De quina ètica es tracta? De l’ètica de la dominació fal·locràtica i heterosexual? També van perseguir Gutenberg l’any 1451 quan va afirmar que era capaç d’imprimir 180 còpies de la Bíblia, amb 32 línies per pàgina, en unes setmanes. Sabem concebre una impressora 3D però no la sabem utilitzar amb llibertat.Aviat deixarem d’imprimir el llibre per imprimir la carn. Entrarem així en una nova era de la bioescriptura digital. Si l’era Gutenberg va dessacralitzar la Bíblia, va secularitzar el saber i va fer proliferar les llengües vernaculars davant del llatí, l’era Gutenberg 3D suposarà la dessacralització de l’anatomia moderna com a llenguatge viu dominant.El règim de l’hegemonia masculina i la diferència sexual són a la sexualitat equivalents al que el monoteisme religiós va ser en l’àmbit teològic. A l’Occident medieval era impossible sospitar de la paraula divina, i de la mateixa manera posar en dubte el binarisme sexual encara ens sembla aberrant. Tanmateix, aque

Víctor Nubla: 'La vida quotidiana a Estragó de Dalt'
Què fer

Víctor Nubla: 'La vida quotidiana a Estragó de Dalt'

Na Griselda era un drac espantós, la seva pell coberta d’escates verdes que semblaven teules d’un casalot abandonat era gruixuda i espessa. Projectava amb els seus ulls, grans com l’escut d’un cavaller, una mirada guerxa que aterria els adversaris tant o més que el foc que treia per la boca, que fonia fàcilment la roca granítica. Després de cada flamarada (les flamarades tenien un abast comprovat de 10 metres) na Griselda expel·lia fumarades oleaginoses pels forats del nas i per la tovera del forat del cul. La seva panxa contenia un potent forn d’alta siderúrgia que na Griselda alimentava cruspint-se diàriament una mitjana de 25 tones de carbó de coc, molt abundós a les praderies de la regió. Feia un lustre que treballava per a la Companyia Metal·lúrgica de les Mines d’Estragó de Dalt i produïa ferro colat de molt bona qualitat amb la quasi invariable composició d’un 92% de ferro, un 5% de carboni, un 2,5% de manganès, un 0,04% de fòsfor i una quantitat irrellevant de partícules de sofre. Na Griselda tenia la categoria professional d’insensible i despietada, d’acord amb la qual percebia un sou brut de vuit lànguides princeses mensuals i dues pagues extraordinàries de sis cavallers refistolats l’any. Com que a més era severa, violenta, rígida, inexorable i inclement, gaudia de quinze dies lliures per a assumptes personals i una assegurança mèdica d’àmplia cobertura (ortodòncia i escura-xemeneies inclosos). Vivia en una cova orientada al sud, petita però agradable, amb dret a c

Kirmen Uribe: 'Ser de Barcelona a Pequín'
Què fer

Kirmen Uribe: 'Ser de Barcelona a Pequín'

Dia 1.–Vostè d’on és?–Basc.–Ah, esclar, de Barcelona.El taxista que em porta de l'aeroport a l'hotel m'avisa del nivell de contaminació a Pequín el desembre passat: 300 micrograms de partícules de contaminació per metre cúbic. L'Organització Mundial de la Salut situa el nivell màxim en 20. Amb prou feines es veuen edificis. Es fa de nit aviat. Els llums dels cotxes semblen sortits d'un somni, són líquids.Dia 2. La contaminació ha pujat a 500 micrograms. Miro les imatges de la cimera sobre el clima que se celebra a París a la televisió de l'hotel.Visito la ciutat prohibida, bellíssima amb aquesta boira. Fa molt de fred. Sota zero. Turistes de les províncies xineses visiten les 999 habitacions del palau. L'arquitectura no és funcional, és simbòlica. No era un palau construït per viure-hi, sinó per impressionar. Està buit per dins. Els mobles, se'ls van emportar a Taiwan durant la Guerra Civil Xinesa.Mengem en un restaurant modern construït en un temple antic. El xef i la 'maître' són francesos. La noia em dóna la seva targeta: Sarah Benahmed. Van deixar París per provar sort a Pequín. “Hi ha dies en què aquesta ciutat em sembla meravellosa, i d’altres em pregunto què hi faig aquí”.Dia 3. Per fi ha sortit el sol. La ciutat sembla una altra. Es veuen els grans gratacels. Vaig a l’Starbucks més pròxim per connectar-me al wifi. Impossible obrir Facebook. En una distracció, surto del cafè sense la meva motxilla amb el portàtil a dins. Quan me n’adono torno corrents amb poques espera

Llegir més columnes

3 raons per llegir...

¡Bacalao!
Què fer

¡Bacalao!

Luis Costa

Sempre hem viscut al castell
Què fer

Sempre hem viscut al castell

Shirley Jackson

La seducció del minotaure
Què fer

La seducció del minotaure

Anaïs Nin

Diarios completos
Què fer

Diarios completos

Sylvia Plath

Continents
Què fer

Continents

Andreu Gomila

Més llibres

Barcelona, escenari literari

A la ciutat dels llibres
Què fer

A la ciutat dels llibres

La novel·la negra a BCN
Què fer

La novel·la negra a BCN

Novel·les 100% barcelonines
Què fer

Novel·les 100% barcelonines

Rutes literàries

La BCN de Bolaño
Què fer

La BCN de Bolaño

Els noms, els bars, les llars i les sensacions de l'escriptor a la ciutat

La ruta de la poesia
Què fer

La ruta de la poesia

Tots els llocs de la ciutat per on han passat i passen les muses i els poetes

La ciutat de Marsé
Què fer

La ciutat de Marsé

Els escenaris emblemàtics de l'autor d'‘Últimas tardes con Teresa’

La ruta de Pepe Carvalho

La ruta de Pepe Carvalho

Pels mitòmans sibarites, els restaurants preferits de Vázquez Montalbán

El món dels llibres

Llibreria Laie

Llibreria Laie

Laie és una de les llibreries de capçalera de lletraferits i lectors a la recerca les darreres novetats literàries, d'àmbit nacional i internacional. El seu fons es completa amb referències bibliogràfiques de filosofia, història i ciències socials, art i arquitectura. Cinèfils i melòmans també hi trobaran el seu què.

Norma Comics

Norma Comics

Tant hi fa si us vau criar amb en Corto Maltès, 'El capitán trueno' o 'Bola de drac', si us agrada Art Spiegelman, Daniel Clowes o Jacques Tardi. Aquest és el paradís de tot amant de la vinyeta, siguin quines siguin les seves pleitesies. Amb un pis extra per a cinèfils i uns aparadors que no tenen vergonya de combinar Jack Skellington amb el bo de l'Spirou. Llamp de rellamp!

Llibreria Millà

Llibreria Millà

Situada al 'triangle de les Bermudes' de l'escena catalana, entre el Liceu i el Romea, Millà ha assortit durant més de cent anys els professionals i aficionats del teatre amb els llibrets per a muntatges teatrals.

+Bernat

+Bernat

Enrique Vila-Matas en parlava a 'Aire de Dylan'. Aquest espai és la suma d'esforços d'una cinquantena de persones que es van unir per convertir la petita papereria Bernat en una gran superfície que ocupa un local on abans hi havia un monstruós 'sex shop'. Ara és una llibreria amb cafeteria, sala d'exposicions i molta empenta.

La Central

La Central

Malgrat els seus inicis com a llibreria especialitzada en Humanitats el 1996, La Central ha esdevingut una dels espais de referència entre lectors, autors i editorials. S'hi poden trobar títols d'antropologia, arquitectura i disseny, art i cinema, fotografia, però també referències de poesia i arts escèniques, entre d'altres. La narrativa nacional i internacional i edicions difícils de trobar coincideixen a l'espai del carrer Mallorca.

Casa Anita

Casa Anita

Un espai dedicat a infants i joves on els adults també passen hores descobrint meravelles amb coberta, històries i un final. Es pot demanar consell a la llibretera, parar l’orella a les recomanacions que fa a la resta de clients o anar per lliure i remenar per seccions. Hi ha l’espai de tapa dura, per als que encara no saben llegir; el de contes populars i rondallística, al costat d’una petita selecció per a adults; i l’espai de narrativa, música, teatre, poesia i artistes, encarats a la secció de pedagogia, joc i llibres que parlen de llibres. Però la nineta dels ulls de Casa Anita són els àlbums il·lustrats, que esperen el seu torn per ser oberts, endreçats dins de caixes de vi.

Més llibreries