Restaurants

Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques

Restaurants

Menús de migdia d'estrella Michelin

Per menjar la cuina dels grans autors i arribar a finals de mes

Llegir-ne més
Restaurants

La Bellvitja

Deliciosa paradoxa: un restaurant català d'una empresa anglesa que cuina receptes creatives amb tocs medievals

Llegir-ne més
Restaurants

Yours!

Una de les tres millors hamburgueseries de Barcelona creix com a restaurant

Llegir-ne més
Restaurants

Restaurants de Ramadà a Barcelona

La dieta del Ramadà significa dejú però també un bon sopar per recuperar-se. Si vols degustar aquesta rica i variada tradició gastronòmica aquí tens opcions

Llegir-ne més

Amanides!

Les amanides verdes més bàsiques estan bé per sortir d'una dificultat, però fa molt temps que aquestes receptes verdes han deixat de ser avorrides. En aquests restaurants demostren que també poden ser exòtiques, saludables i molt creatives. Us animem a provar-les totes.

Llegir-ne més

Restaurants recomanats

Restaurants

Bohèmic

Dóna bo trobar un lloc on la cuina aporti quelcom més que el plaer i porti records i sabors malauradament oblidats. El restaurant Bohèmic es troba en aquest triangle de meravelles reduïdes i familiars (Casa Lucio, Racó de l’Agüir, Can Vilaró) on et reben sempre amb sorpreses agradables. Francesc Gimeno, de llarga trajectòria per cuines de bona reputació, s’ha refugiat en una petita cuina i fa meravelles a petita escala: anomenar-les miniatures seria rebaixar-les. Cuina uns plats que en aquests moments ningú no fa a Barcelona, com els ous al caliu, amb sobrassada i col de Sibèria, que farien ressuscitar el mateix Xavier Domingo, un dels grans cuinòlegs que ha tingut aquest país i que anava sempre a la cerca d’ous a la cocota. Sublims i únics amb la col siberiana i patates agres de la Rioja, que ara són noves, saboroses i consistents. Incomparable el foie gras de l’Empordà, que fa dins un pot-au-feu i amb brou curt i calçots fundents. Aquest brou curt és absolutament increïble. O la botifarra de perol a la cocota amb un excel·lent pil-pil de piquillos. Un altre comensal va tastar el magret d’ànec de l’Empordà, cuit damunt de cendres, amb peres, xucrut, mostassa i gelea de riesling, que es prepara per a dues persones. Encara que el més intens de la taula i que ja s’encara com a plat estrella del Francesc és el costellam de porc enfangat, cremós de nyàmeres i trompetes de la mort i sorbet de pinya de Costa Rica. Tot presentat segons els designis del xef Francesc, en bufones casso

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Els usuaris diuen
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

Mano Rota

En aquest restaurant amb barra baixa estil japonès i espai per a còctels, un veneçolà i un català fusionen tradicions culinàries molt allunyades, com la tailandesa, la peruana o la catalana, amb grans resultats. Un exemple: el suquet thai, on per un cantó et presenten les salses tailandeses i per l'altre el peix i el sofregit, o el secret ibèric cru, cuinat al moment, amb un dashi.

Els usuaris diuen
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

Casa Xica

La casa és xica però el cor és gran, com diu el refrany castellà, i el cor d’en Marc, de la Raquel deu ser molt gran. Després de la intensa experiència viscuda a la Xina i de vivències saboroses i dures viscudes junts, s’han casat i han muntat aquesta petita joia amb la complicitat d'un tercer element, l'Esteve Puertas, amic de la infància i un professional del bon servei a taula. Els llargs viatges d'en Marc i la Raquel a la cerca de sabors i plaers fan que la carta del restaurant Casa Xica sigui com un passaport llaminer per viatjar des d’una còmoda cadira al Poble-sec. El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però això de la fusió s’està prostituint, i en aquest cas es tracta més de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars. Com un tabule diferent, saborós, sa, de proximitat i enriquit amb un peix gairebé sense manipular, que va ser un encert. El dia de la meva visita era el plat del dia, una fórmula encertada, poc utilitzada lamentablement per ser sinònim de vast: aquí per menys de 10 euros pots menjar el plat del dia més beguda i postres. La carta convida el comensal a plantejar-se etapes i tornar-hi molt aviat per continuar tastant les belleses que ens atansen, amb productes d’extrema proximitat, a la riba del Mekong, o al sol naixent del Japó. Però la Raquel, que va patir un exigent xef francès a Londres, ha parit una rillette de conill que, a més d’acostar-nos aquest producte de granja t

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més

Últimes crítiques

Restaurants

Caballa Canalla

Davant del mercat de la Barceloneta, s’ha creat un lloc polivalent, exquisit i informal, de la mà d’Isabel Galobardes i el seu fill Guillem Rofes (Hoffman, ABaC..) que en poc temps ha creat molts fans. Amb una decoració que aprofita i exalta totes les possibilitats que té el local, Caballa Canalla presenta un ventall interessant i diferent d’oferta gastronòmica i lúdica. En un espai ampli, a qualsevol hora, es pot gaudir de tapes i platets elaborats amb productes bons i frescos provinents del mercat veí, a més de cocteleria i d’una àmplia selecció de vins. Les dues plantes del restaurant, que miren a la plaça on domina una terrassa, estan connectades per una gran passarel·la que passa per una gran i bonica cuina a la vista d’on surten sabors i olors característics i que animen i alimenten l’espai gastronòmic, a la planta baixa. Té un espai anomenat la peixera, apte per a grups o famílies, i una planta superior, les golfes, que permet assaborir fins a quatre tipus de menús gastronòmics. També hi ha un lloc retirat, el clandestí, amb comoditats per a una dotzena de persones. La nit de la nostra visita ens va sorprendre el cochifrito, un plat castellà per excel·lència preparat de manera exquisida. Els musclos sorpresa i el bacallà amb mussolina d’all i espinacs són altres dels plats sòlids de la carta on predominen els arrossos, els peixos i mariscs. En Guillem fa elaborades receptes marineres “amb un buscat toc canalla”, com es pot comprovar amb la tradicional bomba de la Barc

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

Raw Bar

Al cada cop més actiu Poblenou, el polifacètic Xefo Guasch (arquitecte, pintor, restaurador, animador cultural...) ha instal·lat, en una agradable cantonada, una petita joia de cuina sense necessitat de foc, és a dir, tot en cru. Dotat d’una àmplia i ben ubicada terrassa, a Raw Bar es pot gaudir d’una proposta variada i original d’amanides, carpaccios i tàrtars, amb barreja molt rica de diferents cultures. Una idea que ja feia temps que rumiava en Xefo (creador i ànima d’emblemàtics llocs com ara Rita Blue, Margarita Blue i Rita Rouge) i que ha pogut posar en pràctica gràcies a la col·laboració del jove xef Eduard Tola, experimentat en cuines de països que aquí eren ignorades i que ara estan furiosament de moda, com la mexicana o peruana. Tot està preparat al moment i es podria sintetitzar que és “tot cru, tot bo”. Les experiències en altres països de l’Edu expliquen el gran refinament i l’encert d’algun dels seus plats, com el tàrtar d’emperador o el cebiche al chipotle, el picant mexicà. El primer és potser el més impressionant, amb un toc de fons de mostassa, combinada amb llima, cibulet i oli de tòfona blanca. Els cebiches de corbina són el plat fort, un al pebrot vermell, marinat en llima, coriandre, ceba vermella i pebrot groc, i l’altre al chipotle. El que també diferencia aquests cebiches és la incorporació d’un blat de moro blanc, també anomenat 'mazamorra', que és poc utilitzat i no necessita estar torrat, que és el que sovint molesta e

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Bars i pubs

Bormuth

El Bormuth forma part d’aquesta transformació que està tenint el Born, un barri de moda entre barcelonins i forans. Hi ha dies en què el barri queda sepultat pels creueristes que emanen de l’Allure of the Seas de torn. El perill d’un lloc com el Bormuth és que caigui en la rutina i que les tapes que serveix acabin perdent frescor. És més fàcil morir d’èxit que mantenir-se en l’excel·lència. El Bormuth no pretén ser una Bodega 1900, però pretén ser un bon lloc per tapejar, i això, de moment, ho segueix mantenint malgrat un pa amb tomàquet que no passaria el tall ni en un concurs celebrat a Rivas- Vaciamadrid. A banda del vermut, una moda que arrela de nou a Barcelona, felicito el Bormuth per la manera com tiren la cervesa. La base per tirar una bona canya és no estalviar la cervesa que es perd i això no sempre és ben vist pels amos dels locals. Amb els meus companys de viatge solem anar-hi a sopar. Les patates braves són bones, un homenatge a les del Bar Tomás. I el cazón en adobo és esplèndid, encara que no arriba al que jo acostumo a prendre al Restaurante Triana del carrer Narváez de Madrid. Els ous estrellats, de xistorra, de pernil o de botifarra negra, també ajuden a fer la nit més amena. L’ensaladilla russa i les croquetes, meloses i amb un arrebossat cruixent, tampoc no hi poden faltar. Tot aquest conjunt de racions mariden perfectament amb les converses i les ganes de divertir-se en una sala destinada a sopars en grup. El dia que hi vam anar hi havia molts estranger

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

Corxus

Portar al cor de Barcelona la cuina rústica espanyola de tota la vida, cuidant els detalls amb gran dedicació, és la nostra raó de ser”. Així presenta la seva filosofia el creador de Corxus, Xus Martínez. És un personatge molt experimentat en l’hostaleria, després d’haver portat el timó de La Flauta, important grup barceloní amb diversos establiments d’èxit a la ciutat. Al Xus se’l podia trobar sovint a Eivissa en els seus moments de descans, fins que un dia va donar resposta a una qüestió que molta gent es fa quan és a l’illa: per què els visitants d’Eivissa i els eivissencs estan condemnats a menjars vulgars o a restaurants extremadament cars i elitistes? Així va ser com finalment va fundar el Corxus, un establiment polièdric, culinàriament parlant. L’èxit el va animar durant anys i ara també té seu  a la part baixa de la rambla de Catalunya.  Corxus impacta d’entrada per la seva cuina de mariscs a la vista, després la seva barra amb tapes, platets i broquetes. Però sobretot per una oferta de migdia i nit amb una cuina oberta des de bon matí fins a la matinada. En Xus, que està permanentment al peu del canó, va estar encertat en recomanar-nos els ous emprenyats, picants, boníssims, després d’haver començat amb una excel·lent ensalada russa i unes bones croquetes. La seva màxima ambició no és tenir èxit per una oferta altisonant, sinó per la de sempre, però a partir de productes de molt alta qualitat. Això es nota sobretot en peixos i mariscs, però no s’han de menysprear

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més crítiques

Pàgines especials

Què fer

Moments volcànics

Una selecció de moments trencadors per canviar el teu dia a dia

Llegir-ne més
Què fer

Barcelona & Wine

Tastos, consells, activitats, visites a cellers, maridatges... Barcelona és una ciutat que estima el vi i que ofereix un munt d'oportunitats per gaudir-ne. En aquesta pàgina trobareu un munt d'idees per endinsar-vos en la cultura enològica: tot el que no et pots perdre si ets fan del vi i del cava

Llegir-ne més

Aperol Perfect Serve, l’aperitiu ideal

Aperol Spritz, és un còctel que amaga molts secrets. No us podem revelar la seva recepta, però si explicar-vos la millor manera de preparar-lo. Som-hi!  Tres mesures de cava,  són el primer pas del combinat En una copa de vi, amb molts glaçons, heu de posar tres parts de cava. La mescla de l’Aperol amb el cava prové del Vèneto, on els soldats austríacs barrejaven els vins d’alta gradació per alleugerir-los. Avui dia aquesta combinació, que s’ha estès per tot el món, és la que extreu  i potencia el gust més autèntic de l’Aperol. És una opció molt refrescant per prendre d’aperitiu, fantàstica per l’estiu. Dues parts d’Aperol  per aconseguir l’equilibri perfecte  Ara toca, posar l’ingredient estrella: l’Aperol. Doble dosi! Aquest licor paduà, una combinació d’essències d’herbes que li donen un gust dolç i amarg únic, és un dels aperitius capdavanters arreu del món. La seva recepta original és un dels secrets més ben guardats, i es manté intacte des de la seva creació. Si encara no l’heu tastat, segur que la seva combinació de ruibarb i taronja us encantarà. Un rajolí de soda i una rodanxa de taronja, i et voilà! Tindreu el vostre Aperol Spritz acabat quan hi afegiu una mesura de soda o aigua amb gas i el culmineu amb una decoració de taronja, per destacar el gust amarg de ruibarb i extremar la dolçor de la barreja d’herbes amb la taronja. Ara ja el teniu apunt per prendre. Aquest combinat és una boníssima alternativa per innovar a l’hora de l’aperitiu, evocant il dolce far

Llegir-ne més
Restaurants

Sabors de l’Horta

Tenim al costat de casa productes i productors de qualitat que sovint passem per alt i són veritables tresors culinaris. És el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat, on es cultiven un munt de fruites i hortalisses, algunes tan emblemàtiques com la carxofa Prat o els espàrrecs de Gavà. La marca Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat distingeix els productes frescos i de qualitat que es cultiven en aquesta zona i que responen a quatre valors: la frescor, la tradició, la proximitat i la qualitat. Cada estació ofereix les seves fruites i hortalisses en funció del clima. Els productes de temporada són de més qualitat i més saludables. Perquè aneu fent boca, us proposem una ruta per 6 restaurants de la comarca.

Llegir-ne més

Els millors restaurants de Barcelona...

Escapades gastronòmiques

Restaurants

Restaurants de la Costa Brava

Llegir-ne més

Menjar a Sitges

Llegir-ne més
Viatge

Restaurants de les comarques de Barcelona

Llegir-ne més

Els grans restaurants del Baix Llobregat

Llegir-ne més

Flamarades de Pau Arenós

Restaurants

Aiueno

El segon restaurant de Kenji Ueno, Can Kenji, és una tavena japonesa apta per a totes les butxaques. I segueix la línia marca de la casa: cuina calenta japonesa, plena de salsa i fronterera amb el fet català i mediterrani. Hi trobareu plats com les mandonguilles de tofu amb un sensacional xiitake arrebossat o un potent filet de vedella amb panses, soja i porto. Hi trobareu un menú de migdia i nit assequible.

Llegir-ne més
Restaurants

Can Xurrades: 'paleocuina'

Rafa Martínez vol agradar i complaure, s’esforça. Acaba de mudar-se de Gràcia a l’Eixample, d’una taverna a un restaurant. Quan escoltes la seva història amb fum dickensià, t’entendreixes: com va haver de posar-se a servir amb 14 anys, com va aprendre l’ofici esllomant-se, com va trobar un soci per obrir la taverna i el va deixar tirat, com va fer un estudi de mercat a la seva manera buscant el lloc idoni, com es va especialitzar en carns vermelles, com repartia centenars de flyers per atraure clients. “En aquells paperets ho explicava pitjor del que era. Perquè volia que fos una sorpresa, no una decepció”. Va fundar Can Xurrades el 1997 amb la seva dona, Paqui Esteban, i l’acaba de refundar en l’espai que va ocupar el restaurant de César Pastor al carrer de Casanova. És un lloc ampli, de sostres alts, sense obstacles. El menjador barceloní habitual és de mida mini, o d’enrevessada disposició. Vaig a Can Xurrades buscant la paleocuina. Sé que el Rafa s’ha especialitzat en mitjana de bou de raça sayaguesa, descendent del Bos taurus ibericus, animal increïble immortalitzat a les coves prehistòriques. Vaig tastar per primera vegada la vedella sayaguesa fa almenys 30.000 anys al restaurant Le Quattro Stagioni, ja tancat, i vaig viatjar al tapanaps i a la punta de sílex. El Rafa em convida a passar a la cuina, on crema el carbó de la brasa d’alzina. Tempera unes carns: “El bou de Lleó, la vaca d’Àvila, lleteres entre 8 i 12 anys; i la vedella de Galícia d’uns 10 mesos. A Catalun

Llegir-ne més
Restaurants

Ca l'Esteve: paella 'hat-trick'

Ca l’Esteve podria ser un falansteri, aquella comunitat socialista, utòpica i autosuficient del segle XIX. Un falansteri gastro, evidentment, amb horts, vinyes i granja. Parlar aquí de Km 0 és ridícul. Tot és a deu metres. La família Esteve, al capdavant de la colònia des de principis del segle XX, viu als habitatges que hi ha al voltant del restaurant, fins i tot a dins, com és el cas del cuiner, Xesco Bueno, casat amb una Esteve, la Maria. El patriarca, l’Esteve Esteve, s’encarrega que tot el que és vegetal creixi, i brilli. L’Esteve Esteve fill (i hi ha un Esteve Esteve nét, com a les sagues nord-americanes) en sap, de vins, els cuida, els elabora, els serveix. Fins i tot tenen celler i planta embotelladora. Això va de famílies: de fills, de néts, de nebots. Així, l’Esteve etiqueta segons naixements: 9Nat, 8+1 o 9 Xiquets. Vam tastar un blanc, un xarel·lo amb només 1.000 ampolles, i el negre 9Nat, i en tots dos el territori va baixar per la gola. L’últim trago va ser excepcional: una mistela de la qual només van fer 50 ampolles. Els en queda una? Dues? Tres? Saber que és un plaer limitat multiplica el gaudi. El Xesco i l’Esteve fan bon tàndem. L’Esteve, culer a mort, pare de Johan Esteve, sap tractar la gent: “La confiança és un partit guanyat. I els nostres clients confien”. El Xesco diu que sí perquè vibra amb la terra: “Què cuino? I ho respon la pregunta: ‘Avui, què hi ha a l’hort?'”. L’amanida de favetes amb pernil i menta fresca o els cargols a la brasa amb bitxo i

Llegir-ne més
Restaurants

Le Cucine Mandarosso: la cuina, les cuines

En entrar a Le Cucine Mandarosso, la bafarada de la nostàlgia. Aquí hi va haver la Sopeta Una? Era un restaurant d’iniciació, amb uns caragols a la borgonyona per evocar. Mantega, julivert i cossets. Pietro Leonetti sospita que sí, però els seus records no arriben tan lluny: es va instal·lar a Barcelona com a Erasmus el 2004. No va ser mai client d’aquell vell restaurant, ni va furgar en les closques enormes. Llicenciat en Història de l’Art, va voler quedar-se a Barcelona i se li va ocórrer que la millor manera d’arribar a les persones era mitjançant la gastronomia. Ja ho havia experimentat com a estudiant en cuinar a casa dels amics: l’intercanvi de receptes va ser una manera d’intimar. El nom del restaurant, Le Cucine (l’altra meitat és inventada, de complexa explicació), es refereix a ‘les cuines’, a tots aquells llocs de cooperació i promiscuïtat: “És el resum de tot. Les cuines dels amics”. Va ampliar la recerca de coneixement a la família, residents a Avellino, a la Campània. Va demanar a cada membre una recepta amb la qual construir la memòria del restaurant. I el dia de la inauguració, que li portessin receptaris per seguir apuntalant els murs, almenys ideològics, de l’espai. Le Cucine és un lloc bufó que descobreix una altra vocació del Pietro, la de decorador. Encara que on li agrada brillar és en la pastisseria en record de l’avi Crescenzo, que va tenir obrador. “El gelat de nata” és el gust, lliscant, ampul·lós, de la infància. Serveix aquesta copa al restaurant

Llegir-ne més