Restaurants

Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques

Restaurants

La 'gyoza' és bona a BCN

Un recorregut per les millors crestes asiàtiques de la ciutat

Llegir-ne més
Restaurants

Terrasses per conquerir

Coneixes aquestes terrasses? T'estan esperant!

Llegir-ne més
Restaurants

Restaurants exòtics a Barcelona

Un recorregut gastronòmic per restaurants de l'Àfrica, Àsia, el Carib i altres racons del món

Llegir-ne més
Restaurants

'Food trucks' a Barcelona!

Investigem el fenomen del menjar sobre rodes i recomanem les propostes més saboroses

Llegir-ne més

Restaurants amb estrella

Els 23 restaurants de Barcelona distingits per Michelin

Llegir-ne més

Restaurants recomanats

Restaurants

Bohèmic

Dóna bo trobar un lloc on la cuina aporti quelcom més que el plaer i porti records i sabors malauradament oblidats. El restaurant Bohèmic es troba en aquest triangle de meravelles reduïdes i familiars (Casa Lucio, Racó de l’Agüir, Can Vilaró) on et reben sempre amb sorpreses agradables. Francesc Gimeno, de llarga trajectòria per cuines de bona reputació, s’ha refugiat en una petita cuina i fa meravelles a petita escala: anomenar-les miniatures seria rebaixar-les. Cuina uns plats que en aquests moments ningú no fa a Barcelona, com els ous al caliu, amb sobrassada i col de Sibèria, que farien ressuscitar el mateix Xavier Domingo, un dels grans cuinòlegs que ha tingut aquest país i que anava sempre a la cerca d’ous a la cocota. Sublims i únics amb la col siberiana i patates agres de la Rioja, que ara són noves, saboroses i consistents. Incomparable el foie gras de l’Empordà, que fa dins un pot-au-feu i amb brou curt i calçots fundents. Aquest brou curt és absolutament increïble. O la botifarra de perol a la cocota amb un excel·lent pil-pil de piquillos. Un altre comensal va tastar el magret d’ànec de l’Empordà, cuit damunt de cendres, amb peres, xucrut, mostassa i gelea de riesling, que es prepara per a dues persones. Encara que el més intens de la taula i que ja s’encara com a plat estrella del Francesc és el costellam de porc enfangat, cremós de nyàmeres i trompetes de la mort i sorbet de pinya de Costa Rica. Tot presentat segons els designis del xef Francesc, en bufones casso

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

Mano Rota

En aquest restaurant amb barra baixa estil japonès i espai per a còctels, un veneçolà i un català fusionen tradicions culinàries molt allunyades, com la tailandesa, la peruana o la catalana, amb grans resultats. Un exemple: el suquet thai, on per un cantó et presenten les salses tailandeses i per l'altre el peix i el sofregit, o el secret ibèric cru, cuinat al moment, amb un dashi.

Llegir-ne més
Restaurants

Casa Xica

La casa és xica però el cor és gran, com diu el refrany castellà, i el cor d’en Marc, de la Raquel deu ser molt gran. Després de la intensa experiència viscuda a la Xina i de vivències saboroses i dures viscudes junts, s’han casat i han muntat aquesta petita joia amb la complicitat d'un tercer element, l'Esteve Puertas, amic de la infància i un professional del bon servei a taula. Els llargs viatges d'en Marc i la Raquel a la cerca de sabors i plaers fan que la carta del restaurant Casa Xica sigui com un passaport llaminer per viatjar des d’una còmoda cadira al Poble-sec. El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però això de la fusió s’està prostituint, i en aquest cas es tracta més de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars. Com un tabule diferent, saborós, sa, de proximitat i enriquit amb un peix gairebé sense manipular, que va ser un encert. El dia de la meva visita era el plat del dia, una fórmula encertada, poc utilitzada lamentablement per ser sinònim de vast: aquí per menys de 10 euros pots menjar el plat del dia més beguda i postres. La carta convida el comensal a plantejar-se etapes i tornar-hi molt aviat per continuar tastant les belleses que ens atansen, amb productes d’extrema proximitat, a la riba del Mekong, o al sol naixent del Japó. Però la Raquel, que va patir un exigent xef francès a Londres, ha parit una rillette de conill que, a més d’acostar-nos aquest producte de granja t

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

Raso Terra

Aquest fenomenal restaurant vegetarià, propietat dels presidents de Slow Food Barcelona, té dos fronts oberts: el del migdia, on preparen un menú fantàstic i econòmic, on es pot triar tres variants (un, dos o tres plats) sempre amb intenció gastronòmica, amb sopes i plats que s'escapen del clàssic mengar vegetarià, ja sigui per imaginació o recuperació de receptes en desús. A la nit posen en marxa una carta plena de plats de pasta casolana i de cuines d'arreu del món. La majoria del producte vé del seu hort de Sant Feliu de Llobregat, i té un sabor immillorable, que es nota a la primera queixalada. També tenen vins i cervesa artesanes. A les antípodes del vegetarià avorrit, vaja.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més

Últimes crítiques

Restaurants

Llamber

El Llamber és una gastrotaverna que té la seva alma mater a Avilés. Amb Francisco Heras als comandaments de la cuina i Eva Arbonés com a cap de sala, aquest local translúcid, que respira l’ambient renovat del Born, és una aposta interessant que dóna identitat a un barri amb prou personalitat. Sota la taula alta on menjo, de ben segur que hi ha la petjada de Rafael Casanova i l’ombra funesta del primer dels Borbons. A mi me l’ha fet descobrir en Gerardo, bon tastador de restaurants i, com a bon madrileny, acostumat a menjar en magnífics locals asturians. El Llamber no és un restaurant típic astur. Francisco Heras ha aconseguit maridar la cuina de les seves contrades amb la cuina apresa a elBulli, a La Broche de Miami i a l’Arola de l’Arts. Un exemple d’aquesta fusió són les patatines de cabrales amb praliné d’avellanes, picada d’ullet bable a les braves de l’Arola. També és magnífic el salmó marinat a casa amb cítrics, gingebre i gelat de gingebre. La boca s’omple de frescor. I cal enaltir també l’entrecot de vaca vella amb brases. Reconec que aquí em vaig deixar endur pel classicisme. Esclar que s’hi pot menjar una taula de formatges o d’embotits. Però al Llamber els meus deutes pendents són d’un altre caire. Quan vaig a un restaurant que m’agrada, sempre em queden deutes més propers a l’ànima que al cos. Són deutes d’una magnífica sonoritat, com una fondue de parmesà amb llagostins i espàrrecs de marge, una terrina de foie gras casolà amb albercoc, un bacallà fresc amb gua

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

A Brasa Me

A Brasa Me no és un restaurant més de carn a la brasa: té la curiositat de la seva ubicació. Molt a prop de la mar, no pas a la vora de la mar, però a la distància d’un pont de la platja de la Mar Bella. I la cuina? Les carns, la seva especialitat, són de molt bona qualitat. Estem parlant de producte de primer nivell de Girona, reposada prudentment, ben feta a la brasa, gustosa i tendra. Una mitjana individual de 500 grams, que es pot compartir, és assequible, i es sereveix amb verdures a la brasa. És carn de proximitat, ben seleccionada (són animals femelles) i molt ben tractada en cru i en cuinar-la. Serveixen un menú molt complet al migdia on per un suplement es pot demanar entrecot. El menú consta d’aperitius com pa amb tomàquet, pernil i olives, i sempre hi ha carns i dos peixos per escollir, més postres. Entre les postres és obligat tastar el flam, casolà de veritat. Els acompanyaments per escollir són verdures a la brasa, amanida o patates fregides. Els caps de setmana hi ha ofertes especials de carn i plats de peix. Entre els entrants destaquen, a la carta, l’humus, molt ben preparat a l’estil de Síria. També l’allioli és digne de menció. Entre els primers per escollir hi havia una lasanya de carn i verdures, calçots, ous cabrejats amb xistorra o fideuada de marisc, i els segons estaven entre un tataki de tonyina, el mencionat entrecot o una espatlla de corder amb verdures a la brasa de llenya. Té una terrassa que a l’estiu està molt sol·licitada. El servei és exqu

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

Kuo

Ai, quins records! Una vegada, poc després de la caiguda del mur de Berlín, em vaig enamorar de la cuina japonesa i vaig portar un grup d’amics a sopar a un restaurant japonès. De sobte, un d’ells va desaparèixer i el vam trobar sota la taula, coent una gamba crua amb un encenedor, mentre repetia: “Tengo hambre, tengo hambre”. Per sort, d’aquella gamba socarrimada dels 70 –gràcies Jean-Louis Neichel!– i de la gamba socarrimada del meu amic han passat molts anys i la cuina japonesa ha arrelat als paladars barcelonins. El Kuo és un exemple d’aquest arrelament d’una gastronomia que, sense ser tan rica com la xinesa, agrada molt per la subtilesa i la puresa de les seves receptes, i la seva presentació artesanal. A la cuina japonesa la qualitat del producte ha de ser, per força, de primeríssima qualitat, si no volem que ens donin gat per llebre i que ens provoquin una gastroenteritis de cavall. Al Kuo, la taverna japonesa del grup Nomo, la ment pensant és Nao Haginoya, i el resultat és fantàstic tant per als experts en l’ús dels bastonets com per als que ho fan per primera vegada. L’oferta és extensa, i el sushi i el sashimi són de primeríssima qualitat. Jo tinc predilecció pels maki spicy tuna (amb tonyina, salsa picant i enciam) i pels maki crispy toro roll (amb ventresca de tonyina, pinyons i salsa picant). Al Kuo hi ha especialitats de la casa. Per exemple, preparen l’age dashi ankou, una cassoleta de rap amb ou escumat i caldo dashi (brou de bonítol sec i algues), però, com

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Restaurants

Can Bernad

A Sant Adrià des de fa més de 40 anys funciona Can Bernad, un lloc familiar que va començar sent una terrassa i que avui és freqüentat pels bons bussejadors de plaers profunds. I que els paladars cèntrics barcelonins es perden, en gran part per certs prejudicis que existeixen davant els voltants del centre. Un restaurant familiar, portat pel matrimoni Bernad, Gregorio i Marisa, i els seus fills Òscar i Dani. Però l’ambient familiar no ho és tot, sinó la bona cuina amb excel·lent producte, tots els migdies. Unes delicioses rostes de cansalada, de la casa, van obrir el foc. El pernil tallat a mà al moment va completar l’aperitiu fins que van arribar a taula les espinetes fregides de l’anxova, que és la reina total, carnoses, gustoses i presentades amb un bon oli, carxofa fresca i tonyina. El morro a la brasa i el capipota són plats emblemàtics del lloc, un càlid restaurant a un pas de la Ronda Litoral, a prop de l’estació de Renfe i de dues parades de metro, La Pau i Besòs. Té un menú diari molt assequible que se serveix en un saló ‘taurí’ que ha anat perdent el protagonisme d’abans per raons òbvies, on es poden trobar plats senzills però que exigeixen rigor, com una ventresca amb excel·lents tomàquets i ceba tendra o uns superbs cigrons a l’andalusa. Peixos salvatges i bones carns són exposats a la brasa d’una graella que ocupa un racó predilecte dels clients a l’hivern. Al saló de carta, diguem-ne així, vam gaudir d’una tonyina a la brasa feta pel mateix Gregorio, amb tirab

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més crítiques

Pàgines especials

Què fer

Moments volcànics

Una selecció de moments trencadors per canviar el teu dia a dia

Llegir-ne més
Què fer

Barcelona & Wine

Tot el que no et pots perdre si ets fan del vi i del cava

Llegir-ne més
Restaurants

Sabors de l’Horta

6 restaurans del Baix Llobregat per assaborir els productes més frescos i la cuina km 0

Llegir-ne més
Teatre

Guapos & Pobres

Un musical que denuncia amb molt sentit de l'humor la precarietat laboral dels joves

Llegir-ne més
Què fer

Busquem dobles de famosos!

Digueu-nos a qui us assembleu i sortireu a un reportatge de Time Out

Llegir-ne més

Els millors restaurants de Barcelona...

Més restaurants de la ciutat

Escapades gastronòmiques

Restaurants

Restaurants de la Costa Brava

Llegir-ne més

Menjar a Sitges

Llegir-ne més
Viatge

Restaurants de les comarques de Barcelona

Llegir-ne més

Els grans restaurants del Baix Llobregat

Llegir-ne més

Flamarades de Pau Arenós

Restaurants

Eclèctic: l'il·lusionisme

A mig servei, Sergio Musso, cap de sala i pastisser de l’Eclèctic, explica que és mag. No ho comprenc: “Sí, sí. Sóc mag”. Serjo Magic és el nom artístic. La màgia va unir el Serjo amb el cuiner Francesc Chicón, exprofessor del CETT, que ara apareix en escena, hop. “Quan un dia va fallar la persona que l’ajudava, hi vaig anar jo. Però em mantinc ocult. El públic no em veu”. Reprodueixen aquest patró al restaurant. Davant el públic, el Sergio. L’il·lusionisme els ha permès viatjar: recorden les actuacions a la Xina i com la seva gastronomia ha influït en l’Eclèctic. El nom i les intencions del restaurant neixen del moviment, del viatge, d’aquí i d’allà, de l’Argentina del Sergio i de l’Andalusia familiar del Francesc. “Volíem fugir de cotilles. Podem treballar tant el que és hiperclàssic com la cuina moderna”, descobreix el cuiner. “El Sergio em va punxant. Jo sóc més conservador”. El desaparegut Joan Llobet (Chicoa) tenia habilitat amb les cartes i Gang Li (Río Dragón) també recorre a la proximitat per als jocs de mans. Això del Serjo és una altra cosa: “Un sol número amb molt de component teatral”. I molt car. El que podia invertir en un nou espectacle ha anat a l’Eclèctic, que té una altra sòcia, la Loli, mare del Francesc, que et rep a l’entrada. Els dos millors plats que prenc, postres a part, són l’espeto de sardines i el matambre de xai farcit de calçot. Podrien haver tret un conill! El matambre és molt bo i porta interessant companyia: albergínia escabetxada, albergí

Llegir-ne més
Restaurants

Hisop: gran en espai petit

Oriol Ivern, que al setembre farà 40 anys, se sent, per fi, per fi!, lliure. Comparteix una exitosa taperia a Estocolm amb Pablo Pérez (Matkonsulatet), ha amortitzat l’Hisop i la renovació de l’equip ha modificat la seva percepció de la cuina (“són pastissers”). En les tres últimes setmanes he menjat a l’Hisop, l’Alkimia i el Manairó (i recentment ho he fet al Gresca, el Caldeni, el Lluerna i l’Embat, a falta de tornar al Coure) per certificar que el talent barceloní beneeix els mateixos a qui va il·luminar tres lustres enrere. Els coronels s’han fet grans sense que els hagin rellevat. La bistronomia segueix on va començar, sense cavalls de refresc. Ho vaig discutir amb Jordi Vilà: el bistronòmic era un restaurant adolescent. L’Oriol sosté que van ser uns bojos quan van obrir llavors: “Quin xaval de 25 anys s’atreveix amb això?”. Ells van ser temeraris, es van gastar diners, van esquivar perills. D’aquell Hisop en vermell de fa 14 anys a aquest de fusta clara i tranquil·la. L’Oriol és el mateix home alegre de llavors, bàlsam per suportar malastrucs. Són de podi aquests plats: la truita, la gamba i l’espàrrec. La gamba de Vilanova al vapor amb xocolata: l’origen és una picada i un mar i muntanya (l’Oriol és xocolater; no he oblidat aquell pop del 2001). Intrepidesa en la combinació i mesura perfecta. L’espàrrec blanc, ennegrit a la brasa del forn Josper, netejada la cendra, immaculat a la taula (per què no es pot disposar de les pells cremades en un platet com si fos un perf

Llegir-ne més
Restaurants

Alkimia: El Millor De

La meva última crònica sobre l’Alkimia és del 2008: les bessones de Jordi Vilà i Sònia Profitós han fet els 7 anys. Des d’aleshores he escrit sobre els negocis que ha assessorat el xef, els reeixits i els fallits, Dopo/Saltimbocca, la cerveseria Moritz i el Vivanda. Vaig tornar a la caseta amb terrassa de Sarrià per Setmana Santa –atenció als secrets del primer pis– i vaig viatjar al passat, als temps de l’Abrevadero, quan vaig conèixer el Jordi amb el tàrtar de boví i anguila. D’allò en fa 15 anys, abans de la Barcelona tartaritzada, i des de la data mantinc amb ell un combat dialèctic del qual sortim sense ferides. És un cuiner amb una gran personalitat, i no només gastronòmica. Xef runner –què els passa als de les jaquetes curtes amb l’esport pedestre?– per perdre pes, ja no té pressa, sinó que viu el moment amb la serenitat que permet l’experiència. “Quan ens va atropellar l’èxit, no el vam saber gestionar. M’he equivocat moltes vegades, amb plats, amb decisions”. Sempre són converses amb mostassa. “El que més ha fet evolucionar la cuina és la nevera i la màquina de buit. I si no estan ben utilitzades són el pitjor”. “Producte, tècnica, immediatesa en l’elaboració”. “M’interessa el que anomeno el tercer element, el que canvia”. A la brandada amb mongetes, el raifort (horseradish, rave picant) és el tercer element, l’inesperat, el que desvia l’atenció del comensal abúlic. Seria el cor del plat, segons la terminologia tecnoemocional. Un bon restaurant no és un lloc ni una

Llegir-ne més
Restaurants

Lando: eròtic i galàctic

El Lando eleva el nivell gastronòmic de Sant Antoni amb una fórmula amb tocs internacionals i macrobiòtics

Llegir-ne més