Restaurants

Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques

Nous aires andalusos
Restaurants

Nous aires andalusos

Descobriu la nova tapa andalusa: 'mollete' i 'tortita de camarón' per llepar-se els dits!

Llegir-ne més

Restaurants recomanats de Barcelona

Marea Alta
Restaurants

Marea Alta

Només per la vista, el restaurant Marea Alta passa a adquirir el cobejat títol d’atracció turística de primer nivell: a la planta 24 de la Torre Colón, ofereix una visió de 360º de la ciutat espaterrant, inèdita: a 110 metres d’altura, vas descobrint, en el trajecte circular cap al lavabo, els turons del Tibidabo fins a les costes del Maresme. Són 1.000 m² en tres plantes, una terrassa-cocteleria a la 23, un ascensor que et teletransporta... “Però vam partir de la base que estàvem muntant el millor restaurant de peix i marisc possible en un soterrani. Amb l’esperança que, si féssim res d’interessant en un soterrani, la gent hi tornaria”. La vista, considera Enrique Valentí, director, és “un regal al client”. També hi ha una visió de 360º del producte mariner. Ofereixen “una idea senzilla i alhora difícil: peix i marisc en cru, fumat, marinat i a la brasa. Sempre d’alta qualitat: tenim els quatre punts cardinals d’Espanya controlats amb els millors proveïdors”, assegura Valentí. Aquest empresari/cuiner (és important recalcar això darrer) no falla en la conceptualització monotemàtica: després de posar en marxa restaurants d’aus (Chez Coco), carn de boví (Casa Paloma) i la tapa i el guisat (Bar Bas), l’ha tornat a clavar  en aquesta casa. Exemple cru: un salmó amb raifort i pa de sègol torrat, meravella de sabor primordial i concís que no salmoneja (Valentí em diu que això és per la seva tasca de fumat en calent). Cap explosió picant, sinó invasió subtil. I la brasa la treballe

Llegir-ne més
UMA/NOBOOK
Restaurants

UMA/NOBOOK

El menjar és el nou futbol: “Quan la gent els dilluns parla del cap de setmana, parla de què han menjat. I la nostra obligació com a cuiners és donar-los experiències sorprenents. Però en primer lloc que siguin saboroses, esclar”. Aquesta frase podria ser la clàssica boutade vaporosa que ja no impressionaria ni el traginer més polsegós (si en quedessin). Però en boca de l’Iker Erauzkin, un cuiner basc que cuina com parla, ens fa venir ganes de visitar el seu restaurant, l’UMA. L’acrònim té dues direccions: Un Món Apart, o simplement forquilla en suahili. Erauzkin, xef basc autodidacte, el 2014 va obrir un taller de cuinar a Sants, l’UMA, que aviat va començar a acollir clients. Iker, o Un Molt Atrafegat; tanta va ser l’acceptació que va arribar al número u (!) del Trip Advisor en un lloc tan poc turístic com Sants, i es va mantenir en el top deu durant un any i mig. El 2016 Erauzkin es va traslladar a l’Eixample dret per millorar l’oferta d’una experiència que, amb llicència de restaurant, a la ciutat és única: “Només som la meva dona a sala i jo a la cuina. Fem cinc taules per servei, que poden ser 14 persones màxim o deu comensals si són parelles: un servei pausat, però no lent”. Al detall: ja no tenen taula fins d’aquí a tres mesos, i són l’antítesi del malbaratament obscè. “Si tinc dotze comensals, compro dotze vieires”, assegura. Durant tres hores d’UMA, el comensal degustarà 14 passes d’una cuina d’estricta temporalitat –el supòsit legionari del bon cuiner, oi?– que

Llegir-ne més
Galette & Pastim
Botigues

Galette & Pastim

Tenen nom de personatges d’animació, però són tres dones poderoses. Galette –la part dolça– són l’Alba i la Núria, i Pastim –fleca municipal en català antic i, lògicament, la part panarra– és la Mercè. Juntes han regalat a Horta el que tanta falta li feia, un forn de pa on tot es fa de manera artesanal. L’escola Hoffman va ser el germen d’aquest projecte. “L’Alba i jo ens vam conèixer allà i vam tenir molt de feeling des del primer moment. Ella em buscava per fer alguna cosa juntes, però jo necessitava formar-me més. Mai acabes d’aprendre, però ja em veig amb ganes d’anar sola”, diu la Mercè. L’experiència la va adquirir amb Daniel Jordà i Conrad Serra, mentre les Galette tenien un petit obrador on treballaven per encàrrec i feien algunes classes. En aquest 'coworking' obrador, com l’anomenen, hi trobareu pans tradicionals fets amb massa mare i farines de qualitat, pastisseria –sobretot els caps de setmana– i brioixeria –croissants alveolats de mantega, xocolata i pernil i formatge, 'muffins', financiers i 'kouign amann', entre d’altres– i ensaïmades per encàrrec amb sobrassada de Menorca, crema cremada, cabell d’àngel, xocolata i sense farcir. Hi ha una taula gran que volen dinamitzar amb tallers i degustacions, la primera ha sigut de cervesa artesana –no podia ser d’una altra manera–. Ah!, i cafè Nomad, perquè productes tan artesanals com els seus no es poden acompanyar d’un cafè qualsevol!

Llegir-ne més
Dos Pebrots
Restaurants

Dos Pebrots

Anar a fer una cosa, embolicar-se i fer-la ben grossa. Amb dos pebrots. Si fa no fa, això és el que li ha passat a l’Albert Raurich, un dels caps de cuina d’elBulli i propietari del Dos Palillos (i ara del Dos Pebrots). Recordo haver-li preguntat, fa un any, si era cert que obriria un bar de tapes. “Sí, una cosa senzilla, tu, quatre tapetes i bons vermuts”. Dos Pebrots, el resultat, és la nova estella del tronc bullinià. CatalogarRaurich es va repensar el concepte de local. “L’any 1996 totes les croquetes eren congelades. Ara trobes tapes bones a tot arreu”, diu. Raurich va adonar-se que “no tenia sentit fer un bar de tapes més”. Mentre parien el Dos Pebrots –un bar de tapes que interpreta receptes de la Mediterrània, algunes de l’època romana, la majoria d’abans de l’arribada del tomàquet i el pebrot, valgui l’antítesi–, ell i el seu equip anaven a treballar, tres hores a la setmana, recopilant i ordenant dades a la Bullipèdia: “Al Japó tenen 25 maneres diferents de tallar peix. Aquí tres”. I van decidir aplicar el mètode bullinià –la creativitat sistematitzada a través de catalogació i anàlisi– als llibres de cuina antics, cercant receptes en “la història de plats autòctons –es refereix a l’arc mediterrani –i en d’altres que s’han perdut”.     Descodificar'De re coquinaria' (s. I dC), el 'Llibre del Sent Soví' (1324), el 'Llibre del coch' (1520) de Robert de Nola... D’aquests llibres, que sovint la premsa citem com a grimoris, Raurich n’ha extret “interpretacions”. Pel cu

Llegir-ne més
Més restaurants recomanats

Últimes crítiques

Lamun Cuina Thai
Restaurants

Lamun Cuina Thai

Barcelona gaudeix des de fa temps d’una variada i bona representació de la cuina tailandesa. A aquest exquisit panorama s’hi suma el Lamun Cuina Thai, de la mà de l’Ef, qui ja va tenir experiències en altres bons restaurants. Es nota la dedicació i l’experiència de l’Ef en el bon servei, en els detalls i en la decoració del local, allunyat de tòpics i quincalla. Però on més destaca és en l’oferta culinària, portada a terme per la Benjamas, una cuinera thai experimentada i que respecta rigorosament velles receptes del seu país. La tenaç lluita de l’Ef per aconseguir la major part de la matèria primera, com més fresca millor, suma i aconsegueix el miracle. Amb la vocació d’amfitriona de la mestressa, el Lamun rep els comensals amb un aperitiu que en el cas de la nostra visita va ser una torrada folrada amb carn de porc i llagostí picat ben fi per sobre i amanida amb sèsam torrat. L’acompanyava l’agredolça salsa hoisin. Acompanyats per la cervesa tailandesa Singha, vam continuar amb llagostins arrebossats i broquetes d’un pollastre marinat saborós. Fins aleshores no hi havia res de picant (quan el plat pica, ho adverteixen i consulten). El picant és un dels sabors bàsics de la cuina thai, amb la intervenció del pebre cruixent i el xili, juntament amb el sucre, la sal de peix i el vinagre agredolç. El plat estrella es va fer notar: el curri verd, una varietat on intervenen diverses espècies, segons la zona d’on s’elabori, sempre amb la llet de coco com a protagonista especial i

Llegir-ne més
Café Godot
Restaurants

Café Godot

Hi ha locals que entren bé pels ulls. Aquest és el cas del Cafè Godot, situat a tocar de la plaça del Rellotge del barri de Gràcia. Quan hi entro, el primer que veig a l’esquerra són uns quants actors de la sèrie 'Merlí', i encara que em sento el seu avi, m’assec feliç a la taula reservada. La carta del migdia és diferent de la de la nit, però he decidit passar del menú i atacar la carta. Snacks, amanides, sandvitxos, hamburgueses, plats principals, pasta fresca, postres... l’oferta està força bé i em decideixo per una amanida frisée i uns nyoquis casolans, acompanyats d’una cervesa de barril ben freda. És època de castanyes però el temps és una castanya. L’amanida, una barreja d’ou de granja, formatge blau, cansalada, crostons i festucs, és esplèndida. Una relació poliamorosa de productes que junts fan l’orgia perfecta. Els nyoquis, però, no m’acaben de convèncer. El pesto, els cirerols i els pinyons torrats casen sempre, però al plat hi manca aquella mala llet que fa dels plats un vici gustatiu. Quan he sortit del Cafè Godot he estat rumiant com es podria arrodonir i he pensat que amb uns tomàquets secs italians o amb uns trossets de parmesà o formatge manxec, l’enigma quedaria solucionat. Per postres demano pinya amb una mousse de coco. És subtil i no embafa. La mala elecció del segon plat ha sigut culpa meva. Un sandvitx de pastrami o una galta cuinada a baixa temperatura haurien sigut una millor elecció.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Costa Pacífico
Restaurants

Costa Pacífico

Ha de ser una benedicció ser cuiner i tenir orígens bascos i mexicans. És el cas d’Arin Alexandre, el xef del Costa Pacífico, una 'cebichería' en una de les placetes més agradables del Born de Barcelona, la de Sant Agustí Vell. Gràcies a aquesta coincidència bascomexicana es poden gaudir d’alguns dels millors cebiches de la ciutat en un local alegre i ben decorat sense pretensions, ben il·luminat i molt ben atès. L’elecció del peix i la sàvia maceració, les combinacions, molt afortunades, l’original i saborós joc de les espècies i l’afegit màgic que donen els mexicans amb el picant, fan del cebiche clàssic un dels més valuosos de Barcelona. Però no només el clàssic: també el 'vuelve a la vida' –una màgica combinació de llagostins (bons, frescos), amb pop, ostra, tomàquet i la salsa coctelera de la casa– justifica una visita a La Barreta, el racó més saborós del restaurant i feu indiscutible de l’Arin. El Costa Pacífico és un lloc ideal per a un àpat lleuger, variat, sa i gustós, en un ambient que convida a l’amistat, a la conversa i a compartir els plats amb els amics. Les parelles s’han d’estrènyer una mica perquè per motius d’espai les taules són molt justes de mida. Però en tot cas queda compensat per un entrant com el guacamole, pronunciat en el cítric, fresc, amb un alvocat bo i coriandre en la dosi justa. Les ostres amb llet de tigre van ser una altra sorpresa. Si bé al Costa Pacífico ni s’usa ni s’abusa de la cuina tex-mex, els 'tacos', sobretot el de 'carnitas' d’A

Llegir-ne més
Arume
Restaurants

Arume

M'ho havien dit, però no m’ho acabava de creure. El restaurant Arume està situat en els baixos de l’edifici on va néixer el meu pare, al carrer d’en Botella, en ple Barri Xino. Que recordi, el portal per on s’entra al restaurant donava entrada a la casa d’una senyora que estava com les maraques de Machín i es delia espantant criatures com jo. Eren temps de pixats i de vomiteres al carrer, i les parets encara tenien el color de la postguerra. L’Arume és un símbol dels temps. Un restaurant amb una carta de presentació clara: “cocina gallega contemporánea”. L’estructura del restaurant és laberíntica i anem a parar a un entresolat, crec, situat al fons a la dreta, o potser era a l’esquerra. Hi anem dos, nit de reconciliació, i res millor que sopar a les altures. De primer, decidim compartir el cebiche de l’oncle Walter i els llagostins en tempura cítrica, comí i maionesa d’alfàbrega. Recomano que si algú em vol fer cas amb la comanda, comenci pels llagostins. El cebiche, fantàstic, fresc, com ha de ser, mata el gust més delicat d’uns llagostins cruixents lubrificats en la maionesa, i si els animalons han mort per causa de la gola humana, el millor és respectar al màxim la seva carn. L’ànima és cosa del cuiner. De segon, la meva acompanyant demana un altre entrant. En aquesta ocasió, un tiradito de salmó semimarinat, hummus picant i enciam de mar. No l’emociona. Em diu que potser s’ha equivocat, o potser, assegura, no és el dia adequat per al salmó. Jo demano un segon més contun

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més crítiques

Restaurants amb reserva online

Ikibana (Paral·lel)

Ikibana (Paral·lel)

Ikibana ha obert un gran local al Paral·lel, que se suma al ja existent al Born, i atansa Tòquio i São Paulo als bons paladars.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Els usuaris diuen
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Ceviche 103

Ceviche 103

Juntament amb el Tanta –va obrir poc després–, el Ceviche 103 és el gran abanderat del Perú modern a Barcelona.

Llegir-ne més
Sergi de Meià

Sergi de Meià

Km.0, per oferir cuina d'autor amb voluntat ecològica que ell denomina com a "cuina absolutament de proximitat ".

Llegir-ne més
Tram-Tram

Tram-Tram

L'Isidre i la Reyes han aconseguit imposar-se amb aquest restaurant càlid i familiar, instaŀlat en un casalot de Sarrià amb pati interior.

Llegir-ne més
Il Giardinetto

Il Giardinetto

Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, la història d’Il Giardinetto va estretament lligada a la Barcelona creativa de finals dels 60 i principis dels 70, encara que el seu naixement va ser just en l’instant en què les residències de cap de setmana van aniquilar el moviment de la Gauche Divine. El 2004, Poldo Pomés, fill del fundador, Leopoldo Pomés, va agafar les regnes del restaurant per oxigenar-lo, amb dues idees clares al cap: restaurar la carta i ser fidel a la màgia estètica que el va fer emblemàtic. A Il Giardinetto es respecta la temporalitat dels productes, carxofes amb ous a l’hivern, o tallarines amb trufa blanca a la tardor, i es respecta el llegat Correa-Milà.Però la fidelitat no està renyida amb la modernitat i, per seguir el signe del temps, Poldo va decidir allargar la barra del bar i la va obrir al carrer, animat per l’auge dels platets de barra –minibiquini de foie gras en cruixent de pa de mel i espècies o roques de parmesà amb làmines de mortadeŀla de Bolonya i bresaola marinada– i per l’auge del gintònic i de les copes llargues sota cels sense estació. S’hi està tranquil, a la barra, compartint destiŀlats amb iŀlustres companys, on es parla, sovint, de literatura. Vaig sopar una burrata amb ametlla torrada i tomàquet sec macerat, un tàrtar de tonyina picant amb vinagreta de soja i gingebre, i de postres, bola de coco amb taronja amarga. I per beure, un gintònic de Seagram’s. Un cop a baix, vaig dubtar entre una caipirinha, un mojito, un còctel Marga

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Els usuaris diuen
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Malpaso

Malpaso

Malpaso. Aquest simpàtic i un xic amenaçador substantiu, a Barcelona remet a un desaparegut –i enganxós– antre punk de la plaça Reial. Més recentment, a una exquisida editorial amb tirada per la cultura pop i l’assaig heterodox, que desenterra joies poc conegudes d’autors que van de Neil Gaiman a Kingsley Amis. Malpaso també és el restaurant (mexicà) de l’editorial, que com qui diu és porta amb porta.

Llegir-ne més
MÉS RESTAURANTS AMB RESERVA ONLINE

Els millors restaurants de Barcelona...

Escapades gastronòmiques

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

Llegir-ne més
Els millors restaurants de Girona

Els millors restaurants de Girona

Llegir-ne més
Menjar a Sitges

Menjar a Sitges

Llegir-ne més
Restaurants de les comarques de Barcelona
Viatge

Restaurants de les comarques de Barcelona

Llegir-ne més