MACBA

El Raval

La transformació d'una zona degradada

Publicitat

Abans era una zona poc recomanada pels turistes a causa dels robatoris que hi havia, però el Raval ja fa uns anys que viu en plena transformació i és un dels barris de moda de la ciutat. El renaixement del barri va començar l'any 1995, quan va construir-se el MACBA de Richard Meier, i va continuar amb la Filmoteca de Catalunya el futurista hotel Barceló a la Rambla del Raval. Trobeu a faltar algun local imprescindible del barri? Ens ho podeu dir als comentaris de sota.

Restaurants del Raval

  • Catalana
  • El Raval

 
Restaurant situat als baixos de l’hotel Casa Teva que es defineix com cuina catalana feta des del Raval, nascuda fora muralles i marcada pel foc, el sofregit, les espècies i la memòria tradicional. És una de les grans revelacions del 2025, amb un equip jove format per Àlex López, Jordi Carbonell i Marcos Valyi.

La proposta és una cuina catalana juganera i oberta al món, servida en format de platets per compartir. Hi trobem plats com la samossa de xai a la catalana o el cap i pota amb garam masala i formatge. També s’han convertit en clàssics instantanis el bikini de sopa de ceba i la pizza fregida amb escalivada i calamar cru.

On: Marquès de Barberà, 22

  • Cuina creativa
  • El Raval
  • preu 2 de 4
  • Crítica de Time Out

L’Arume no és només un temple de la gastronomia contemporània d’aquesta regió, sinó un viatge pels sabors de l’Atlàntic, fusionats amb influències mundials. La proposta culinària consisteix a reinterpretar els clàssics amb un toc modern, com ho demostra el cebiche de corbina amb llet de tigre, magrana i emulsió d’alvocat, o la truita estil Betanzos amb cansalada fumada. També destaquen els arrossos, com el d’ànec amb bolets i pebrots de Padrón, o la paella de marisc.

El restaurant, ple d’encant, ocupa la casa on va néixer un dels fills més universals de Galícia i un dels nostres grans gastrònoms, Vázquez Montalbán. El germà petit de l’Arume és el Cera 23, també al Raval.

On: Botella, 11

Publicitat
  • Italiana
  • Ciutat Vella
  • preu 3 de 4
  • Crítica de Time Out

Un italià que transcendeix els clixés de la pasta i la pizza. Al costat de la Boqueria, sota la batuta dels xefs Marco Lecis i Maurizio de Vei, l’establiment ensenya que la cuina del país veí amaga sorpreses. El nom fa referència a l’equivalent venecià de la nostra taverna, un esperit present en les dues plantes del local.

Hi destaquen entrants com el bacallà mantecato, un entrepanet clàssic de Venècia; les sardines en saor, un escabetx lleugerament dolç, i el carpaccio d’albergínia a la brasa amb pinyons. La llengua de vedella amb anguila fumada i bolets confitats és una experiència exquisida, com les pastes. La frescor dels ingredients és innegable, recollits a pocs passos del mercat.

On: Jerusalem, 6

  • Bars de tapes
  • El Raval
  • Crítica de Time Out

Per al cuiner bilbaí Aimar Córdoba els autèntics bars ‘manolo’ són la seva passió. Quan va tenir l’oportunitat de fer-se càrrec d’El Pollo, situat al costat de La Paloma, no ho va dubtar. Allà es va fer una clientela fidel a base de bones tapes i plats de cullera que segueixen apostant pels productes frescos i de primera qualitat.

A La Polla, ubicada just al costat, s’especialitza més aviat en tapes fredes i bones begudes. Amb el seu inseparable cap de cuina, Javier Sánchez, han creat una carta breu amb embotits i peixos curats, escabetxos, ensalades russes i anxoves en vinagre, tot recomanable. Rosalía ja ha dit que aquí fan les seves truites preferides de la ciutat, i no li falta raó.

On: Tigre, 33

Publicitat
  • El Raval
  • preu 1 de 4
  • Crítica de Time Out
Bar Makinavaja
Bar Makinavaja

En Leandro va obrir el Bar Makinavaja l'any 2010 al carrer de les Carretes que el va veure néixer; és un bar dedicat a la memòria del dibuixant de còmics Ivà i al seu gran personatge Makinavaja (de fet, la vídua d'Ivà li va els drets del personatge, i en Leandro l'ha correspost amb tot un pany de paret dedicat a ell).

Més que un bar, això és un temple dedicat a l'anarquisme, a la memòria punk i underground de Barcelona –és un museu on s'hi xuma! Com qui diu– i, per si amb això no n'hi hagués prou, ofereix música en directe gratis: vermut rock els dissabtes al migdia, jazz els dimarts a la nit i flamenc els dijous a les 22 h. Un tros de memòria de l'antic barri Xino concentrat en un petit bar ravaler. I les tapes no estan gens malament: ull a les bombes i les croquetes. 

On: Carretes, 51

  • Bars de vins
  • El Raval

Eric Juslen, Kaisla Laranta i Tomson Tukiainen són tres joves finlandesos instal·lats a Barcelona que comparteixen una mateixa passió: els vins naturals. Després de voltar per Europa amb els seus pop-ups, es van establir al Raval per obrir Bar Manifest, un espai amb vins naturals, una carta de platets per compartir ideada pel xef Giacomo Hassan (Bodega Bonay) – el hot dog de pop és espectacular – i un ambient imprevisible on tot pot passar.

Amants del vi natural i de la diversió sense normes estrictes; aquest és el vostre bar. Aquí els vinils són tan importants com les ampolles de Catalunya, Espanya, Itàlia, Hongria i, sobretot, del Languedoc-Roussillon i IGP Côtes Catalanes. 

On: Marquès de Barberà, 11

Publicitat
  • Cocteleries
  • El Raval
  • preu 2 de 4
  • Crítica de Time Out

Aquest establiment que sembla congelat en el temps, encara conserva l’esplendor del passat i ofereix un servei de cocteleria espectacular. Només cal mirar les fotografies de les parets, on apareixen innumerables artistes, escriptors i personatges bohemis -entre ells, Vázquez Montalbán i Hemingway– que han gaudit dels seus combinats.

L’eterna cocteleria, dirigida en els seus últims temps pel veterà Jerónimo Vaquero, ha passat el testimoni als nous propietaris Simone Caporale i Marc Álvarez, creadors del SIPS i líders de la llista de The World’s 50 Best Bars, que preserven l’essència que ha caracteritzat el Boadas des del 1933. No en marxeu sense tastar el daiquiri.

On: Tallers, 1

  • Cellers
  • El Raval

Situat en el majestuós edifici de Pintor Fortuny amb Xuclà, el Sagarra, obert l'any 2000, fou dels primers restaurants de la modernitat del Raval, la que va venir amb l'obertura de la Rambla, i va treballar quasi 25 anys de cara al local, amb un menú de migdia a preu popular i de qualitat. Tancat durant la pandèmia, el Grup Confiteria l'ha reobert com a Bodega Sagarra, amb una carta que no inventa res però recrea un bar dels anys setanta amb solvència moderna.

Hi ha un apartat de montaditos en entrepanet (deliciós el pepito de filet) i una secció de tapes clàssiques molt ben resoltes, que a una cantonada de la Rambla de Barcelona sempre és interessant. No han traït la càlida enormitat del local: això continua sent un bar de Barcelona, no pas un papaturistes.  

On: Xuclà, 9

Publicitat
  • Catalana
  • El Raval
  • preu 3 de 4
  • Crítica de Time Out

Obert originalment el 1918, va ser un dels punts més moderns de la ciutat i un clàssic dels banquets fins al seu tancament als anys setanta. A finals del 2022, la família fundadora, els Molleví, el van reobrir com a Buenavista Casa de Comidas, integrat en un hotel boutique. La proposta, assessorada pel xef Marc Roca, se centra en la cuina catalana de tota la vida. Ni de fusions ni modes: aquí s'hi ve a buscar el sofregit, la brasa i el plat de cullera.

Destaquen plats com la truita de patata i bacallà al pil-pil o pollastre de pagès amb escamarlans, fets amb producte de qualitat i sense efectismes, però amb maneres d'alta cuina. Els preus no són abusius, però tampoc som en un restaurant de biaix popular. 

On: Rda. de Sant Antoni, 84

  • Catalana
  • El Raval
  • preu 2 de 4
  • Crítica de Time Out

La persistència d’un restaurant només és un motiu de celebració si l’oferta culinària està a l’altura. Ca l’Estevet, una fonda des del 1890, no decep en aquest aspecte. Propietat de la família Ros Cabot des del 2010, destaca pel seu impecable servei, amable i eficient, i per una cuina catalana que captura l’essència de la gastronomia tradicional.

Hi elaboren clàssics com els cargols amb farigola i el capipota amb cigrons, però també recuperen receptes menys conegudes, com l’ànec del Lluçanès amb taronja, i proposen suggeriments del dia que canvien regularment. Per acabar, tenen molt d’èxit les figues confitades amb gelat de torró i els carquinyolis amb moscatell: cada mossegada és un record.

On: Valldonzella, 46

Publicitat
  • Catalana
  • El Raval
  • preu 3 de 4
  • Crítica de Time Out
Ca l'Isidre
Ca l'Isidre

Aquest restaurant, un referent de la gastronomia catalana que mira cap a França, ofereix un servei vintage sota la direcció de la Núria Gironés. Les parets són testimoni de grans personalitats de tots els àmbits gaudint de la que probablement és la millor tripa de vedella de la ciutat. Els cervellets de xai amb mantega negra i tàperes us faran oblidar les manies culinàries, i la sopa de tòfona negra Paul Bocuse us aproparà a la nouvelle cuisine.

La carta de vins, amb més de 300 referències, és una de les més elogiades del barri, i demostra la mateixa sensibilitat que la resta de la carta. A les postres, el coulant de xocolata, imperdible, és una delícia que enamoraria Michel Bras mateix.

On: Flors, 12

  • Japonesa
  • El Raval
  • preu 3 de 4
  • Crítica de Time Out

Aquesta izakaya va ser pionera a Europa amb el sumibiyaki, una barbacoa amb una graella de carbó vegetal perfecta per rostir els àpats amb autenticitat japonesa sense haver de moure-us de la taula.

Ofereixen dos menús: l’Akaneya, ideal per a principiants, i el Fukuroi, per als aventurers gastronòmics. El primer inclou una degustació de vedella de Kobe A5, peix fresc i verdures, i el segon sorprèn amb especialitats totalment exclusives de les quals només se’n pot gaudir aquí. Parlem de la carn de Matsusaka A5 de la granja Ito Ranch, la mateixa que proveeix la família imperial japonesa, i el Crown Melon de Fukuroi, el meló més car del món, conegut perquè, entre d’altres, rep massatges. 

On: Pintor Fortuny, 32

Publicitat
  • Cellers
  • El Raval
  • preu 1 de 4
  • Crítica de Time Out

L’Almirall, amb la seva barra de marbre italià, mobiliari modernista i vidrieres que ofereixen una vista sense parió del carrer de Joaquín Costa, és més que una simple taverna del 1860; és un monument a la tradició i l’encant del Raval. Malgrat la seva popularitat entre els visitants, manté la seva essència, que el consolida com un dels cellers més emblemàtics de Barcelona.

Amb dos ambients diferenciats, destaquen per ser mestres en l’art de l’absenta, la beguda popularitzada a la fi del segle XIX. També han reintroduït l’oliveta, una tradició vermutera de la qual es pot gaudir tot el dia. Visita obligada per als amants de la història, la cultura i les converses que no volen que s’acabin.

On: Joaquín Costa, 33

  • Cuina creativa
  • El Raval
  • preu 3 de 4
  • Crítica de Time Out
Dos Palillos
Dos Palillos

La filosofia de la tapa impregna l’ànima del Dos Palillos, on el xef Albert Raurich lidera una experiència culinària única que li ha valgut una estrella Michelin. La fusió entre la cuina espanyola i l’oriental és el seu distintiu, representada pels bastonets com a eina comuna per degustar una àmplia gamma de sabors.

Ofereixen dos menús de degustació adaptats a la temporada, un de curt i un altre llarg, que cal reservar amb antelació. A l’entrada, el sake bar és un espai per a vuit comensals, sense reserva, des del qual la Tamae Imachi transmet el seu gran coneixement del món dels sakes. Hi trobareu més de 40 referències de Junmai que es poden maridar amb japoburgers, neosushis i sashimis.

On: Elisabets, 9

Publicitat
  • Cuina creativa
  • El Raval
  • preu 3 de 4
  • Crítica de Time Out
Dos Pebrots
Dos Pebrots

En Takeshi Somekawa i l’Adri de Pablo, ara al capdavant, mantenen viva la visió original del Dos Pebrots ideada per l’Albert Raurich. Aquesta cuina abraça la reinterpretació de receptes antigues amb tècniques i ingredients contemporanis. L’essència del projecte radica en la captació del patrimoni gastronòmic local i la seva presentació en forma de petites obres d’art culinàries.

A partir de l’estudi d’antics textos i llibres, sorgeix una proposta diferent i divertida, que ens fa connectar amb les nostres arrels a través del paladar. Tenen tres menús de degustació i una carta, on trobareu peixos curats i salaons, porros ancestrals i menjar blanc amb boletus, entre d’altres.

On: Doctor Dou, 19

  • Mexicana
  • Ciutat Vella
  • preu 1 de 4
  • Crítica de Time Out

Aquest diminut local és un dels centres neuràlgics més reputats de la gastronomia mexicana a la ciutat. La seva carta ofereix una varietat irresistible de tacos, quesadillas, antojitos, guacamole i totopos, en generoses racions amb una excel·lent relació qualitat-preu.

Per si això no fos suficient, l’establiment també té una extensa selecció de begudes, des de micheladas i cerveses mexicanes fins a còctels, amb un ampli ventall de mescals i tequiles. L’ambient del lloc és acollidor i internacional, amb marededéus de Guadalupe, catrines, calaveres i fotografies en blanc i negre incloses. Les cues són habituals. Tenen un segon local al Gòtic, La Pachuca

On: Sant Pau, 110

Publicitat
  • Barcelona
  • preu 2 de 4
En Ville
En Ville

Amb estètica de bistrot francès, aquest restaurant combina la cuina mediterrània amb ingredients del món des d’un edifici construït pel reconegut arquitecte Rafael Guastavino el 1877. Destaca la seva oferta 100% sense gluten, amb productes frescos i de temporada que es combinen amb coccions tradicionals de la cuina catalana.

Ofereix un menú diari variat durant tota la setmana, al migdia, a més d’una carta de nit. Entre els seus plats, cal ressaltar els fingers cruixents de pollastre amb chutney de mango, els bunyols de bacallà amb emulsió de mel i llimona, les carxofes confitades amb salsa de romesco i el risotto de ceps i parmesà. El gluten, us ho assegurem, no el trobareu pas a faltar.

On: Doctor Dou, 14

  • Cafès
  • El Raval

Granja fundada el 1870, manté viva la tradició familiar des de fa quatre generacions, i destaca per ser la creadora del famós Cacaolat i oferir dolços catalans, berenars i batuts deliciosos. A més del seu producte estrella, també hi trobareu una àmplia varietat de xocolates, pastissos, formatges –quin mató!–, embotits artesanals, mel, oli d’oliva i conserves, molts sense gluten.

Amb els anys han anat incorporant a la carta receptes tradicionals com la greixonera balear, la llet mallorquina i la crema cremada, mantenint viu l’esperit de les àvies Lola i Matilde. A l’estiu, enlluernen amb una orxata de xufa ecològica que remarca com la selecció de proveïdors de qualitat és una prioritat per a aquest establiment centenari.

On: Xuclà, 4

Publicitat
  • Caribenya
  • El Raval

Aquesta rara avis segueix els principis de l’slow i del soul food; és a dir, que recupera les aromes i els gustos més autèntics de la cuina jamaicana tot defensant plats de xup-xup que, moltes vegades, porten més de dos dies d’elaboració. Un exemple és la jaca cuinada a baixa temperatura durant 48 hores i caramel·litzada amb una barreja d’espècies.

El brunch caribeny, per la seva banda, és un festival de colors i sabors que emociona des del primer mos. Per maridar els seus plats estrella, com el curri de xai Joosy i els llagostins amb pebre, la recomanació és triar còctels com el Placebo, amb suc de pinya, crema de coco i suc de llima. Un lloc tranquil i proper, amant de la música.

On: Peracamps, 9

  • Agfana
  • El Raval

Si la vostra carn preferida és el xai, heu d’anar al Kabul, un dels pocs restaurants afganesos de la ciutat. I com és la gastronomia d’allà, us preguntareu. Doncs, és un mix d’influències de l’Àsia Central, l’Orient Mitjà i el subcontinent indi (kofta, kebab, pulao, tikka, naan, etc.), amb plats d’arròs, carn (sobretot xai i pollastre), llegums i verdures. Sabors aromàtics però no excessivament picants, espècies suaus, herbes fresques i salses a base de iogurt.

Aquí podeu tirar de carta, però si hi aneu en grup, demaneu l’Afghani Mix Platter, una safata a vessar de xai (tendre i suculent fins a l’infinit), arròs, verdures i amanida per compartir (130 euros per 6 persones, una ganga!).

On: Rambla del Raval, 14

Publicitat
  • Mediterrània
  • El Raval
  • preu 2 de 4
  • Crítica de Time Out

Amb una clientela fidel i familiar, aquest restaurant històric va iniciar la seva trajectòria el 1876. Amb el mateix nom i l’eterna passió per la cuina catalana i casolana, dues germanes i la seva descendència continuen amb cura aquest llegat gastronòmic. El local, envoltat d’una llum acollidora, guarda encants com una antiga cabina telefònica, una cuina semioberta i una barra sempre animada.

Per als indecisos, el combinat clàssic de l’Havana és una aposta segura, ja que ofereix plats emblemàtics com l’esqueixada, l’escalivada, l’ensalada russa, els musclos i els bunyols de bacallà. Per als amants dels guisats tradicionals, hi ha peus de porc, fricandó i mandonguilles amb sípia.

On: LLleó, 1

D’atmosfera càlida i familiar, la carta de Na Mindona captura l’essència de la gastronomia mallorquina. Des del tumbet fins a la coca de trempó, passant per les pilotes i els cargols, cada plat transporta als autèntics sabors de l’illa balear. Les delicioses ensaïmades, originàries d’Algaida, el poble d’una de les propietàries, són només un exemple dels productes artesanals que ofereixen. Hi destaquen també el camallot i la carn-i-xulla, així com les begudes autòctones com el licor d’ametlla, el palo i la cassalla Tres Caires.

A més, durant les festes de Sant Antoni i Sant Honorat, preparen espinagades picants, seguint la tradició de sa Pobla. Una ambaixada única de sa Roqueta al Raval.

On: Riereta, 8

Publicitat
  • Cocteleries
  • El Raval
  • Crítica de Time Out

El clàssic bar Manchester Raval, dedicat a l’indie i postpunk, va tancar el 2024. Poc després va reobrir-hi el Bar Moebius, la criatura de l’arquitecte xilè Ricardo Voss. Seguint la filosofia de Neruda, Voss vol que el bar sigui el centre de la llar on es reuneixen els amics, però aquí hi afegeix la seva gran passió: la ciència-ficció. El local, un homenatge al geni del còmic, destil·la l’estètica de Blade Runner: una barra transparent amb neons d’efecte infinit, televisors-ull que et miren i fins i tot un ventilador hologràfic.

A més d'una cocteleria pròpia molt aconseguida, disposa d’un escenari amb una oferta cultural vibrant: des de burlesc i concerts en petit format fins a exposicions d'art amb radiografies. Pur esperit underground i de barri!

On: Valldonzela, 40

  • vegana
  • El Raval

Obert el 2025 al mateix local que durant 35 anys va ser el restaurant de menús vegetarians L’Hortet, el segon establiment Pötstot ofereix la mateixa carta vegana, sense gluten i lactosa que el seu germà gran de l’Eixample. La idea és ben senzilla: que tothom pugui demanar de tot.

Només toquen ingredients de primera i de temporada per elaborar tapes, amanides, truites, cremes, arrossos, polenta, quinoa, mandonguilles, hamburgueses i lasanya. I, per beure, kombutxes, birres sense gluten, vins i caves vegans. L’oferta és molt treballada, un parell d’exemples: el caneló de làmines d’arròs amb beixamel de soja i tòfona i els arrossos potenciats per una veganesa boníssima. 

On: Pintor Fortuny, 32

Publicitat
  • Catalana
  • El Raval
  • preu 2 de 4
  • Crítica de Time Out

La parada del Quim i el Yuri Márquez, oberta al mercat de la Boqueria el 1987, és una de les més estimades de Barcelona per l’autenticitat i la qualitat del menjar. El secret rau en la combinació de productes de qualitat i la passió dels cuiners, que transformen ingredients senzills en plats sublims. Des dels ous ferrats amb bolets fins a la cua de toro, el capipota i els tacos de cranc, cada elaboració és una festa de sabors que ressona amb la història de la ciutat i captura l’essència de la seva cultura gastronòmica.

Acostuma a estar sempre ple, però val la pena intentar aconseguir lloc en un dels tamborets. Ja que sou al mercat, passeu pel Kiosko Universal, un altre imprescindible. 

On: Mercat de la Boqueria - Rambla, 91

  • Bars de tapes
  • El Raval
  • preu 3 de 4
  • Crítica de Time Out

El Suculent ha evolucionat des de la seva etapa inicial com a casa de menjars d’alta gastronomia. Sota la direcció del xef Toni Romero, ha experimentat una transformació significativa.

La seva oferta inclou una selecció de platets i aperitius, juntament amb dos menús degustació que combinen les noves creacions de Romero amb els clàssics de sempre. Aquest darrer compta amb receptes que han estat imitades per tota la ciutat, com ara el bistec tàrtar tebi sobre moll de l’os o la croqueta d’ànec rostit, i amb diverses propostes que segueixen la filosofia de “mullar lentament (suco lent)”, basada en brous i sucs espectaculars. Parlem d’un dels restaurants preferits entre els grans xefs.

On: Rambla del Raval, 45

Bars del Raval

  • Música
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Ultramarinos
Bar Ultramarinos
Un bar acollidor i funcional, que prepara uns gintònics de primera fila fets molt bé de preu, fets amb magnífica ginebra de Vilanova.
  • Mediterrània
  • El Raval
  • preu 2 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
En aquesta deliciosa terrassa, potser la millor del barri, hi trobareu saboroses tapes i plats del dia. Les seves braves Kasparo fan oposició a estar al top cinc de les millors de la ciutat. I val molt la pena també tastar les croquetes de ceps.
Publicitat
  • Música
  • El Raval
Nevermore
Nevermore
Una deliciosa cocteleria que ha sublimat el principi del reciclatge a la màxima expressió: la barra és una cabina de pagaments de l'empresa tèxtil Ribes i Casals. L'interiorisme, tot casolà, és impagable. Ambient calmat, bohemi i ravaler.
  • Bars esportius
  • El Raval
Aquest bar és insòlit: amb un espai amplíssim i passat de mític antre rocker (abans va ser el Valhalla, l'Urbe i el Corto Maltés) està dedicat al skate, el punk, i el hard-rock. Treballat fins al mínim detall -a l'entrada hi ha un expositor d'art urbà– el local compta amb un half-pipe -mig tub gegant de ciment– a la rerabotiga per a què la clientela hi vagi a patinar. La decaoració está feta amb mil taules de skate trencades.
Publicitat
  • Música
  • Espais musicals
  • El Raval
  • Crítica de Time Out
Freedonia
Freedonia
La cultura com a forma d'inclosió social. Aquest és el principi que mou l'associació cultural Freedonia, un espai vital del Raval Sud. A més de programacions per als socis de dimecres a dissabte, Freedonia cedeix espais a les entitats del barri i organitza activitats com el mercat de segona mà i petits cicles culturals al carrer.
  • Ciutat Vella
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Marsella
Bar Marsella
Diuen que abans prendre absenta era com fumar-se un bon porret: si era bona no trigava gaire a fer efecte. Com la que fa anys diu que es podia consumir al Bar Marsella, conegut popularment per ser el més antic de Barcelona en actiu. Fundat l’any 1820, aquest local arrossega la fama de ser un cau d’absenta. Però qui acudeixi aquí amb ànim de rememorar les gestes de Baudelaire o Hemingway es trobarà amb una caterva d’estudiants Erasmus propulsats per la sangria, i algun mitòman que, amb la guia de torn al costat, exerceix el ritual totalment mancat de glamur. Això sí, en una nit poc concorreguda, en aquesta taverna nostàlgica podrem juga a ser Johnny Depp a 'From Hell'.
Publicitat
  • Cellers
  • El Raval
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Manté, la Casa Almirall, la barra i les taules de marbre amb un únic peu. Aquesta vella consistència es deixa afalagar per la famosa barra de fusta de voluptuositat modernista i una musa de ferro colat de l'Expo del 1888.
  • Música
  • El Raval
Manchester
Manchester
Stone Roses, Joy Division, The Smiths, Primal Scream, Sonic Youth, Inspiral Carpets, Elastica, Suede, Placebo... Hi ha molta gent que va decidir deixar de comprar música l'any 95. Hi ha molta gent que no entén perquè el serrells mancunians van donar pas als pernils de la Beyoncé. Hi ha molta gent que encara posa espelmes a Liam Gallagher. Hi ha molta gent que tancaria a Guantánamo tots els DJ de minimal house del planeta. Hi ha molta gent que necessita el Manchester per no sentir que se li ha passat l'arròs. Us hi espero.
Publicitat
  • El Raval
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Una barra de fusta, terra de rajoles, miralls a les parets, verdor vegetal a l’entrada i ni rastre de ferum de peix fregit: el fish&chips no va triomfar a la rambla del Raval i dues veneçolanes intrèpides es van fer amb el local. Fa dos anys que la Romi –propietària del Foxy de Riera Alta– i la Vanesa –arquitecta– es van instal·lar a l’artèria principal del barri, al costat de l’altra perla, el Madame Jasmine, i es pot ben dir que han aconseguit allò que es proposaven: obrir un bar-restaurant popular i de qualitat que la gent prova, repeteix i recomana. Què té, el Palosanto, que el fa tan atractiu? Per començar, un tracte franc i proper: des de l’atenta Vanesa fins a l’espurnejant Marta, passant pel Carlos –un dels cambrers amb més fans de la ciutat–, tots et fan sentir com a casa. Després, la teca. El millor comentari sobre la seva cuina el van fer una parella de nois quan marxaven després d’haver sopat: “Es nota que està feta amb amor”. El salmorejo, amb espàrrecs, ous de guatlla i pernil, és sensacional; la truita de patates del cuiner Marcos té devots; l’entrepà de calamars amb maionesa d’all confitat, alvocat i wasabi sembla ideat expressament per perdre el senderi. També fan molt bones hamburgueses, mandonguilles per sucar-hi pa... Abans de les 22 h tenen mojitos, caipirinhes i caipiroskes d’oferta a 4 €. A les taules han tingut la bona pensada de posar a disposició del client uns quaderns de dibuix perquè la gent s’hi esplaï: han tingut tan bona acollida que en fan u
  • Clubs per a socis
  • El Raval
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
“Això no és un bar però tenim barra”, explica el Sergio, un dels factòtums de La Virgen, a una parella que entra al local. “Us heu de fer socis: apunteu el vostre nom i cognom aquí, costa 1 € a l’any i ara us dono el carnet”. És així de fàcil formar part del “despatx cultural” de La Virgen, un espai de sostres alts amb ventiladors d’aspa, parets de maó, cap tauleta igual –tot són objectes trobats– i un lavabo ple de collages molt suggeridors, d’una luxúria vintage que encara fa trempar. Era l’antic magatzem de la bodega on ara hi ha el Manchester: un bon dia quatre amics van decidir fer-se’l seu, reformar-lo i convertir-lo en un local on hi passessin coses: performances, poesia, exposicions, música en viu... Quatre anys després, per exemple, els dijous s’omple com un ou per veure les jam de gipsy jazz dels Trio Barnouche i el primer dissabte de cada mes La Virgen s’escampa per tot el carrer i acull El Rastro, un mercat de segona de mà.La clientela és variada: estudiants, estrangers cul-inquiets, curiosos de la nit bohèmia barcelonina... S’hi veuen tota mena de pentinats –rastes, gomina, crestes– i vestimentes –bombatxos, samarretes de Guns’n’Roses, pantalons de pinces. El preu de la cervesa depèn de si hi ha espectacle o no. Fan biquinis a dos euros i mig. Hi ha poca cobertura al mòbil i, al tanto que va de canto, com que no és un bar sinó una associació cultural, S’HI POT FUMAR!
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

La cultura balear té una catapulta al Raval que ja forma part del teixit social del barri. És l’Espai Mallorca, un petit local gestionat per una associació sense ànim de lucre, amb una terrassa a un racó zen de la plaça Vicenç Martorell. Presentacions, exposicions, debats, concerts, classes de fandango i de ball de bot… L’Espai Mallorca és una centrifugadora d’activitats culturals creades per la part balear de la cultura catalana i mediterrània amb l'objectiu de promoure-la i difondre-la.

 

  • El Raval
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Mendizábal
Bar Mendizábal
Un pakistanès de bigoti inhumà demana una infusió. Una iaia guenya carregada amb bosses de la Boqueria remena un cafè; el seu gosset aprofita per escapar-se i llepar-me els dits del peu –maleïdes xancletes–. A la terrassa, un grup d'estudiants barbuts de la Massana fa una competició de quintos... És el Mendizábal, el bar més incorrupte del Raval. No crec que hi hagi cap altre establiment tan en contacte amb l'exterior. El Mendi –com el coneixen els seus acòlits–, més que un negoci al carrer, és un tros de carrer convertit en negoci, perquè bàsicament no té local. Una barra adossada a una façana i unes taules a l'exterior conformen el mobiliari; l'estrafolària fauna dels Andes Ravalers s'encarrega de posar-hi la resta. Al Mendi podeu prendre una copeta de peu al carrer, fent amistats inesperades, o reposar a la terrassa de la plaça del Canonge Colom, una illa urbana que s'amaga a plena vista i, tot i la seva proximitat a l'infern turístic, mai no s'ha vist castigada per famílies angleses de pell escaldada. Aquest bar té un escut que repel·leix el guiris Paellador com si fossin vampirs davant un camió d'allioli. És massa desconcertant, massa Raval per atraure el ramat. I això que hi fan uns entrepans orgiàstics amb matèria primera de la Boqueria que recomano per fer esponja abans dels cubates. Ara bé, el millor, més enllà de viandes, és la possibilitat de veure la desfilada de friquis del carrer de l'Hospital en viu i en directe, a la mateixa vorera  i amb una birra a la mà.
Publicitat
  • El Raval
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Makinavaja
Makinavaja
L’any 1972, la Mercedes, encarregada d’una barra americana al carrer d’Escudellers i propietària d’una perruqueria al carrer de les Carretes, estava jugant a parxís al local del costat del seu negoci quan va trencar aigües. Trenta-vuit anys després, el seu fill Leandro obriria el Makinavaja al mateix carrer de les Carretes que el va veure néixer, un bar dedicat a la memòria del dibuixant de còmics Ivà i al seu gran personatge Makinavaja, un lladre de bon cor, el nostre Robin Hood particular.En Leandro, alt i gros com un Sant Pau, emprenedor noctàmbul i anarquista, es coneix el Barri Xino de dalt a baix i n’és una mena de patriarca paio –m’explica que el pare del Paco Ibáñez tenia un taller al carrer Nou de la Rambla on Durruti treballava d’aprenent! O que als anys 70 del carrer de les Carretes en deien Ria Galicia perquè hi havia 14 restaurants gallecs que servien menús...  El bar és la viva imatge del propietari: un lloc amb caliu i música popular, un refugi familiar on els parroquians són gent del Raval de tota la vida i tothom hi és benvingut. Hi posen AC/DC, flamenc, la Banda Trapera, reggae –de tot menys electrònica. La salsa de les seves braves és fantàstica; les bombes, boníssimes. Cada dimarts hi ha jam session i cada dissabte, concert amb vermut, al migdia. En Leandro m’explica que abans del Makinavaja hi havia la Bodega López i que el dia que es va morir l’amo el seu fill li va cedir el bar –es veu que la seva mare cosia els pantalons al Leandro de petit: tot queda en familia.
Publicitat
  • El Raval
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
De mica en mica, però en un lapse relativament curt, el carrer Carretes s'està convertint en un microclima de locals amb personalitat pròpia. Als alegres gitanos cantaires de l'Assamblea Evangèlica, el taperisme de barri del Makinavaja, l'opció més noctàmbula del Lempika i la fantàstica gastronomia del Bierzo de Las Fernández, hem de donar la benvinguda a La Casa de la Pradera, un bar que arriba per consolidar l'heterogènia moguda carretera i hi afegeix una bona dosi de frescor i entusiasme 'queer'. Els seus propietaris (dos gallecs, en Dani i la Maria, i una catalanomarroquina, la Sanna) fa quatre mesos que van obrir amb la intenció d'incrementar la magra oferta de bars familiars que ofereixin tapeta de franc amb cada consumició. També fan sopars de grup per encàrrec i d'aquí poc volen obrir terrasseta a la plaça de l'Hort de la Bomba. La clientela és variada: hi ha mariques i bollos, hi ha moderns i gent del barri, passavolants, guiris i l'ambient és distès i divertit. Tiren bé les canyes. Les nits de divendres i dissabte hi ha DJ i els capvespres fan bingos i playbacks "perquè la gent rigui". A la barra tenen quatre perruques de colors que la gent va demanant a mesura que s'engaten: causen furor. Més endavant volen ampliar la secció "complements" perquè la gent es disfressi i la festa agafi proporcions carnestoltesques. La Casa de la Pradera és un bar queer familiar i de barri, i aquest és un model que estaria bé que quallés.
  • Locals de nit
  • Ciutat Vella
Bar Pastís
Bar Pastís
Un viatge en el temps a la França de postguerra amagat a tocar de la Rambla de Santa Mònica, que ha conseguit conservar una atmosfera única i aplega una fauna ben peculiar. Hi sentireu chanson francesa tota l'estona, sovint amb músics en directe. Per parelletes i nostàlgics d'Aznavour i Piaf.
Publicitat
  • Gai i lèsbic
  • El Raval
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Zelig
Zelig
Conec la història d'en Leonard Zelig, protagonista de la pel·lícula de Woody Allen. El mimètic personatge que roba la identitat de qui li passa per davant. Amb aquests antecedents al cap, arribo al Zelig amb certa prevenció. Enfront de la barra penja un quadre d'una dona amb perruca blava i llavis vermells. Separats per escassos centímetres, una altra pintura de blau ciència-ficció és envaïda per un escampall de nyores roig robí. I entre tanta confusió blaugrana em temo que aviat apareixerà un jugador del Barça i xutarà amb un cop contundent el meu cervell destarotat. Tot al contrari, no passa res.M'impressiona la tranquil·litat amb què els habituals beuen canyes a la barra sabent que a la seva esquena els amenaça una espiral de psicodèlia daltònica. Jo no disposo d'un caràcter tan mesurat. Busco sentits ocults en la selecció del DJ. Un tema dels Doors segueix un dels Eurythmics amb la seqüència impossible d'un trencaclosques del qual s'han perdut la meitat de les peces.Vaig al bany per analitzar fredament la situació i la porta del lavabo em rep amb un missatge oportú. M'aconsella que demani un guix a la barra per escriure el que vulgui. I no sé si fer-me passar per Einstein resolent la teoria de la relativitat a la porta d'un lavabo o per una alumna que omple de gargots la pissarra mentre el profe arriba tard.Té alguna gràcia demanar permís per dedicar-li un sentit homenatge al professor? Unes garlandes de paper esquinçat pengen del sostre. Arrecerats en l'escassa llum d'un
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Aquest clàssic bar ravaler és històric: bé com a Bar Kuki, als setanta, quan s'hi reunien els gitanos del carrer de la Cera o en la seva encarnació 'hard' posterior, quan els tres germans roquers del grup De Kalle el van convertir en un clàssic de la resistència del punk i el rock barceloní. Ara el Big Bang segueix dedicat a la música en viu, en aquest cas més escorat cap al jazz: hi sovintegen els concerts de bons músics de l'escena jazz barcelonina i també visites internacionals, a primera hora, i després sessions de rock, soul i jazz.
Publicitat
  • Música
  • Ciutat Vella
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
“Tengo un bar en la rambla del Raval y te lo quiero regalar”. Mitja taronja xopa d’absenta flameja davant meu mentre la Jordina m’explica com en Mohamed li va oferir La Rouge l’any 2007. En Mohamed és l’amo de la cadena dels Pepe’s del Paral·lel, la Jordina és una arquitecta lleidatana de Ponts que ha viscut a mig món i que abans d’obrir aquest local va tenir el Lempika de Carretes i ara el Lupita. El xupito La Rouge que em prendré quan s’apagui la flama té absenta, triple sec i sucre morè: boníssim, 3,5 €. Per què li va regalar el local? Li agradava com portava el Lempika i tenia massa feina aixecant el seu imperi; l’hi va cedir fins al 2010 i, finalment, l’hi va traspassar. “La Rouge és un dels llocs realment cosmopolites de Barcelona,” diu ella. “Es generen noves dinàmiques entre gent de tota mena i de tot arreu. Aquí vénen okupes, estudiants,  moros, negres, músics, afters... És un autèntic lloc de trobada”. Va ser un dels primers bars no-pakistanesos a obrir a la rambla del Raval –llavors encara una ferida oberta– i de seguida es va convertir en tota una institució. Aquí feia de cambrera la Diana Pornoterrorista i li van oferir un contracte laboral a la Patrícia Heras perquè pogués sortir de la presó. Al matí t’hi pots trobar gent treballant amb el portàtil –wifi gratis–, els diumenges al vespre concerts de flamenc i presentacions de llibres relacionats amb el barri. És un dels grans catalitzadors del Raval.
  • Mediterrània
  • El Raval
  • preu 1 de 4
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Les metròpolis són organismes accelerats, en canvi permanent. Hi ha les solucions urbanístiques dictades des de dalt i els moviments peristàltics, espontanis, de la ciutat mateixa. L’encaix és el que acaba donant forma als nostres barris, carrers i places, perquè, com deia Valéry, “dos perills amenacen constantment el món: l’ordre i el desordre”. El carrer d’en Robador ha patit molts canvis: l’Ajuntament va obcecar-se a ‘netejar-lo’ de prostitutes i rentar-li la cara –massa cèntric i a l’abast dels turistes per ser tan cru i real–, la Bata de Boatiné va abaixar la persiana deixant orfes bona part del col·lectiu queer de la ciutat, locals populars de tota la vida també han tancat i se n’han obert d’altres, com La Robadora, que es dirigeixen a un públic amb una capacitat adquisitiva superior a la de l’entorn immediat. La Maria de La Casa de la Pradera i en Krishna del Chelo han agafat un local del carrer on abans es feia microteatre i l'han convertit en un bar de tapes: el Manolito. El primer que et sobta en entrar-hi és la lluminositat: l’espai, diàfan, rep un bany de llum des dels finestrals del darrere que el converteix en una bombolla càlida i agradable al mig d’un barri de carrerons estrets i foscos. El terra i les taules de fusta incrementen aquesta sensació uterina i el tracte amable i familiar dels propietaris també. Al Manolito, hi pots menjar unes delicioses albergínies fregides amb mel acompanyades d’un suc natural amb ingredients com poma, pastanaga i gingebre, pe
Publicitat
  • Cocteleries
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Olímpic Bar
Olímpic Bar
L’Olímpic Bar és un vòrtex al voltant del qual giren en espiral bohemis, hipsters, crusties, freaks del Raval, grups d’universitaris borratxos que volen veure el futbol, parelletes amb poca pasta a les butxaques... Aquest dinosaure, reviscut recentment per a felicitat dels arqueòlegs del mam, conserva el seu encant  primigeni, però ha tornat amb un lífting d’esperit tan bèstia que s’ha convertit en un deliciós contrast vivent: és un bar de vells que torna bojos els joves.Amb un desplegament inhumà de rajoles dels setanta i un mobiliari de fusta cromada d’allò més kitsch,  l’Olímpic recorda el clàssic bar tronat ravalenc, i en essència ho és, però els seus reanimadors han aconseguit donar-li una pàtina de modernitat reciclada i una personalitat de clara influència hipster que funcionen molt bé.Proveu de fer-vos amb els butacots de l’entrada –dignes del rebedor de la Pantoja de Puerto Rico– i des d’allà podreu tenir una visió privilegiada del tràfec –i del tràfic– del carrer Joaquín Costa. No hi ha porta, el bar està del tot obert a aquest aparador ravalenc.Si mireu cap a dins, veureu que el local, amb les parets pintades de blau cian, s’estira tot seguint una barra metàl·lica proveïda d’un aparador de xarcuteria de barri ple de fruites de tota mena (fan uns sucs collonuts). Hi podreu passar el dia sencer matant el cuquet amb aperitius, tapes, amanides i pica-pica a preus de barri, gaudint d’un bon mojito o assaborint una canyeta.
  • El Raval
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Roso
Bar Roso
Aquest és un llocs d'aquells que podem anomenar de tota la vida sense posar-nos vermells: en aquest immoble amb més d'un segle d'antiguetat, hi ha Bar Roso, obert l'any 1966. És un bar assossegat i acollidor, pàtria del cigaló, la bóta de vi i les converses amistoses. No confondre amb la cocteleria Bar Rosso.
Publicitat
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Terra Alta
Bar Terra Alta
Aquesta vorera és el Barri Xino i l’altra ja és el Raval, m’explica la Rosa mentre em bec un quinto glaçat (1 euro el de San Miguel!). La Rosa va néixer a Batea, un petit poble de la Terra Alta. Allà hi havia un senyor molt ric que es va dedicar a comprar bars a Barcelona i posar-hi gent del poble a treballar. Així ho van fer els pares de la Rosa, que es van instal·lar a Barcelona l’any 1969 per fer-se càrrec del Bar Bodega Terra Alta. Després el van agafar la Rosa i el seu marit navarrès i se’l van fer seu: fa deu anys que acullen la penya Clarete, de l’Osasuna, i tothom diu que anar al seu bar a veure un Barça-Osasuna és el que més s’assembla a viure els Sanfermines des de Barcelona. El bar és allargat i té la barra a la dreta, amb un expositor com cal per a les suculentes tapes. Al fons hi ha quatre taules per poder menjar amb colla: els caps de setmana el local s’omple de jovenalla que ve a endrapar entrepans. Els preus són populars i l’ambient familiar, amb personatges del barri que te’n poden explicar de mil colors, i d’altres, com els anarquistes de l’editorial Virus que vénen sovint d’El Local del carrer de la Cera a fer un mos.  L’especialitat del Terra Alta són les truites variades, l’entrepà de pernil i els embotits ibèrics de l’Alberca tallats a mà. Al costat de l’equip de música, hi tenen quatre unglots de porc, i a les parets, fotografies emmarcades dels Byrds o d’en Bo Diddley: la renovació del bar està personificada en el fill dels propietaris, l’Imanol, q
  • Música
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
33/45
33/45
Vaig néixer cansadet. El meu cos de seguida es deixa abraçar per la gravetat. La vida en horitzontal és molt més plaent que en vertical. M'agrada enfonsar-me en els sofàs. Tocar-me les pilotes tot el sant dia. De vegades, penso que locals com el 33/45 s'han construït pensant en mi, però sempre que hi vaig comprovo que no sóc l'únic fan de la llei del mínim esforç: en aquesta sala d'espera inacabable sempre hi ha gent espaterrada. Com jo, compten les musaranyes i les esquerdes del sostre amb la rapidesa d'un androide. L'It Cafè ha desaparegut, però que ningú no plori. En el seu lloc s'ha aixecat el 33/45, més polidet en la decoració de l'entrada, però gairebé idèntic al seu predecessor. És una sort que la renovació de l'establiment no hagi afectat l'àrea de descans que hi ha al fons, un rectangle espaiós i consistent en un nombre infinit de sofàs, butaques i cadires retro; un punt de descans pensat perquè el client s'hi estigui tota la nit petant-la amb els amics o gaudint de la vista decadent del carrer de Joaquín Costa.
Publicitat
  • El Raval
  • preu 1 de 4
El Colectivo
El Colectivo
Un local tranquil i amb molt d'encant –de tons clars i mobiliari de fusta a l’estil nòrdic– amb bona música. Als esmorzars i als berenars ofereixen croissants, iogurts, torrades, pastissos casolans variats... Seure-s’hi a qualsevol hora a fer una cafè (molt bo, per cert) i simplement estar-s’hi és una activitat excel·lent per a la salut.  Comproveu-ho.
  • El Raval
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Al Hey Ho! s’hi escolta punk-rock, hardcore i metall. Al Hey Ho!, si un dimarts de set a deu hi vas amb el teu skate i fas un bon truc a la petita pool o quart de pipe que tenen enganxada al final de la barra, et donen cinc xarrups. Al Hey Ho! hi pots menjar entrepans d’omnívor o vegans fins a mitjanit. Hi fan acústics. Hi fan el Barça. Fins a les onze la canya val un euro i te la posen amb unes olives, uns cacauets...
Publicitat
  • El Raval
  • 5 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
O'Barquiño
O'Barquiño
Barcelona té secrets a cada racó. Si la vius com un explorador a la jungla, si mires bé darrere les tàpies, al fons d’un carreró, si t’endinses per aquell passatge ombrívol que escup buguenvíŀlies, si tires sempre pel carrer que no coneixes, pots trobar sorpreses majúscules que t’alegrin l’existència. Al carrer del Príncep de Viana, curt, recòndit, just darrere el Tres Tombs, hi ha un bar gallec aparentment vulgar: barra metàl·lica, tauletes de fòrmica, dòmino, quintos barats, cambrer granadet...
  • El Raval
  • Crítica de Time Out
Bar Papitu
Bar Papitu
Enmig del jardí de fulles de col que deixen les parades de pagesos de la Boqueria, hi ha el Papitu, un bar per fer l’aperitiu entre els crits, els carros de fruita i el guirigall. La seva terrassa ocupa gairebé tota la plaça i la barra resumeix a la mínima expressió l’encant del Papitu: un petit quiosc on tiren bé la canya i serveixen bones croquetes i calamars. Mentre bec un gotet de vermut acompanyat d’un plat d’anxoves, em distrec pensant com és possible que surti aquest bé de Déu d’un tros de barra que no arriba al metre. Neorrealisme barceloní amb seitó de guiri.
Publicitat
  • El Raval
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Centre Gallec de Barcelona
Bar Centre Gallec de Barcelona
Heu menjat mai llamprea, aquell peix primitiu sense cap que fa mitja basarda? Voleu afartar-vos de lacón o pop del bo i no voleu deixar-vos-hi el sou? Per als parroquians del Centre i per a tothom que hi vulgui menjar o fer un beure, el bar ofereix un racó tranquil i familiar on degustar plats típics gallecs o fins i tot, de tant en tant, en una de les seves espaioses sales interiors, poder veure tocar músics com el genial Raimundo Amador, l’aflamencat Javier Ruibal, els sonats de Manos de Topo o els excitats Mujeres.
  • Música
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
23 Robadors
23 Robadors
A Robadors 23 s'hi lliga, tiren bé el gintònic i sovint tenen alguna cosa de picar; cada nit hi ha alguna cosa programada (jams i concerts de jazz i flamenc gairebé cada nit de la setmana). Són una família disfuncional i acollidora.

De compres pel Raval

  • Botigues
  • Antiquari
  • El Raval
  • Crítica de Time Out
Fusta'm
Fusta'm

Fusta'm va obrir portes el 2010 i en aquest temps ens han educat en el bo i millor del 'vintage'. Ho segueixen fent a través d'objectes de decoració, llums i mobles dels anys 50 fins als 70, també donant oportunitats a productes de nova factura inspirats en el disseny de tota la vida.

  • Botigues
  • El Raval
Les Topettes
Les Topettes

A Les Topettes, experts en productes de cosmètica nínxol, entendreu per què val la pena doneu una oportunitat a l'olfacte i arriscar per una colònia diferent; a la botiga també tenen un petit assortiment de sabons, cremes i espelmes, i podreu fer-hi tallers d'introducció a la perfumeria.

Publicitat
  • Botigues
  • El Raval

La Varieté és una petita empresa que dissenya, fabrica i produeix mobles, complements i altres objectes per a la llar, tots fets amb amor, tots únics. Tenen un peu a Tailàndia, on han après de les manufactures tradicionals, i també a Barcelona, on acaben d'estrenar ubicació.

  • Botigues
  • Música i entreteniment
  • El Raval
Discos Paradiso
Discos Paradiso

Calen espais on flueixin els intercanvis d'idees, on es puguin distribuir i promoure petits projectes locals. Amb aquesta filosofia i amb una autèntica passió pel vinil va néixer la botiga Discos Paradiso. Música i forma són importants, en aquest lloc per a les troballes.

Publicitat
  • Botigues
  • Llibreries
  • El Raval

Si sou fans del còmic i de l'edició independent i alternativa, passeu una vegada més per aquesta llibreria bigarrada, on també tenen espai per a petites exposicions.

  • Botigues
  • El Raval

Grey Street és una botiga de coses boniques, el destí per trobar regals assequibles que sobresurten per originals i singulars. Sempre és un plaer apropar-s'hi i descobrir les novetats, locals i d'arreu; recentment han obert espai al Born (Agullers, 12).

Publicitat
  • Botigues
  • El Raval

L'antic espai La Virgen Despacho Cultural s'ha convertit en una llibreria especialitzada en literatura llatinoamericana: autors mexicans, uruguaians, xilens i argentins, en narrativa, poesia i assaig, de grans segells i editorials independents i amb espai també per a rareses.

Publicitat
  • Botigues
  • El Raval

Les botigues dels museus tenen un punt magnètic: atrauen per la selecció de títols i productes i també sorprenen per l’interiorisme (aquí s'ha aconseguit conservar l'ambient diàfan gràcies a la forma i la disposició de les prestatgeries i els llums flotants).

  • Botigues
  • Llibreries
  • El Raval
La Central del Raval
La Central del Raval

La Central del Raval té l'encant de qualsevol llibreria farcida de títols interessants i edicions bibliogràfiques cuidades, però a més l'espai conserva detalls –i manté l'halo reverencial– de la que va ser l'antiga Capella de la Misericòrida.

Publicitat
  • Botigues
  • El Gòtic

Un basar extraordinari, una porta als objectes quotidians d'altres països, que descontextualitzats prenen una dimensió més lúdica; Fantastik seria la versió més desimbolta i exòtica de les botigues 'mainstream' d'objectes decoratius.

  • Botigues
  • Barcelona

Una botiga multimarca construïda amb molt bon ull; darrere hi ha el dissenyador de moda, docent i meitat creativa de la marca Menchén Tomàs durant més de vint anys, Francesc Grau, que aposta per firmes com Ana Tichy, Attic and Barn i Momoni, i una bona selecció de complements.

Publicitat
  • Botigues
  • Barcelona

A quatre passes del Nuovum original (a Pintor Fortuny fins al gener de 2020) s'han instal·lat José Sevilla i el seu equip, que ens apropen als millors accessoris i complements d'autor del mercat.

  • Botigues
  • Decoració
  • El Raval

Carolina Blue és la botiga de mobles i decoració, roba i accessoris. Coneixeu-los abans que deixin el Raval! (segueixen l'aventura al carrer Santaló).

Publicitat
  • Botigues
  • Barcelona

La botiga és l’extensió de Hey, l'estudi de disseny amb seu al Poblenou. Hi podeu prendre un cafè d'especialitat, consultar llibres de disseny descatalogats i fer-vos amb els pòsters de Hey, a més d'altres objectes de disseny.

Què visitar

  • Art
  • El Raval
Macba. Museu d'Art Contemporani
Macba. Museu d'Art Contemporani
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.
Publicitat
  • Museus i institucions
  • Història
  • El Raval
Museu Marítim de Barcelona
Museu Marítim de Barcelona
Fins i tot si no pots distingir una caravel·la d'un catamarà, el Museu Marítim mereix una visita, ja que els arcs i voltes de les antigues drassanes representen un dels exemples millor conservats de l'arquitectura gòtica civil a l'Estat espanyol. Van ser declarades Monument Històric-Artístic en 1976. En l'època medieval, les drassanes es van situar just a la vora del mar i es van utilitzar per assecar, reparar i construir bucs per a les flotes reials.
Publicitat
  • Música
  • Espais musicals
  • El Raval
  • Crítica de Time Out
Gran Teatre del Liceu
Gran Teatre del Liceu
Ni els incendis ni les crisis econòmiques han pogut acabar amb l’esperit i l’esplendor del Liceu, una de les sales més prestigioses del món (va ser el teatre d’òpera més gran d’Europa durant els seus primers 100 anys). Després de l’incendi de 1994, la sala de l’auditori es va reedificar reproduint fidelment l’aspecte que tenia la sala el 1909, però amb algunes millores. Té 2.292 seients i té forma de ferradura que es va tancant a mesura que s'apropa al prosceni.
  • Museus i institucions
  • Art i disseny
  • El Raval
Arts Santa Mònica
Arts Santa Mònica
L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals.

Per sortir de nit

  • Locals de nit
  • Ciutat Vella
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
El Cangrejo Raval
El Cangrejo Raval
Tendra és la nit, deia aquell i es va quedar sol perquè tots eren al Cangrejo. El Cangrejo, aquest local preolímpic en la Barcelona que vol ser post i no se'n surt, el Cangrejo, amb el seu cartell de coloraines de 'Barri Sèsam', és un descans per a la ciutat que es mou a cop d'ordenança cívica. La gentada balla cada cap de setmana a ritme de Los Chichos i Lola Flores en un cel de castanyoles daurades i les parets estan farcides de fotos d'actrius clàssiques que conserven el mateix foc als ulls que una flamenca.
  • Música
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
23 Robadors
23 Robadors
El carrer d'en Robadors és tot allò que defineix el barri xino: cadires a la fresca, xivarri i batusses, putes, camells i corredisses, insults i afalacs desmesurats... Tot al màxim, res de mitges tintes. No t'hi avorreixes. A Robadors 23 s'hi lliga, tiren bé el gintònic i sovint tenen alguna cosa de picar; cada nit hi ha alguna cosa programada (jams i concerts de jazz i flamenc gairebé cada nit de la setmana).
Publicitat
  • Cocteleries
  • El Raval
Negroni
Negroni
Negroni té esperit clàssic, però gasta un look contemporani, en un elegantíssim negre, que s'allunya de la fusta envellida i les decoracions pre-Transició tan comunes a les cocteleries més canoses. No tenen carta, però només cal respondre a un parell de preguntes per tenir davant teu, a l'instant, una copa que et costarà oblidar. Preparen un Negroni que et posa els ulls en blanc i et posseeix com si fossis la nena de 'L'exorcista', i també també tenen la mà trencada amb el Moscow Mule i el Whisky Collins.
  • Cellers
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Pesca Salada
Pesca Salada
Neptú, fart de passar-se els dies en remull per aquests mars de Déu, ja fa temps que va decidir comprar una segona residència a Barcelona, prop del mar, però a recer de les aigües. Amb les bones mans i la imaginació prodigiosa de l'interiorista, el Pesca Salada és el rei d'un mar de gintònics. En prepara d'aranja, de poma verda, amb pètals de rosa.
Publicitat
  • Música
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
El Piscis és un altar kitsch: la seva sala amb llums vermells i sofàs d'escai hauria de ser proclamada patrimoni de la humanitat. Un dels enclavaments canalles més indomables de la ciutat.
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Cassette Bar
Cassette Bar
Aquest bar de línies rectes és un manicomi diminut que s'ha guanyat els galons de la modernitat gràcies a un disseny fresc, a una agosarada selecció musical que va de l'indie a l'electrònica experimental i a una passió indesxifrable per uns petits objectes de plàstic que els nostres pares compraven a les benzineres. Si hi veieu coses estranyes, no en foteu la culpa als gintònics, ben preparats, per cert, i amb cogombre, llimona, gingebre o llima.
Publicitat
  • Música
  • El Raval
Les Enfants
Les Enfants
Aquesta discoteca és un clàssic de la nocturnitat més disbauxada. El seu nom li ve que ni pintat: per un estrany caprici, la seva clientela es va renovant a través dels anys sempre amb estudiants dels primers cursos universitaris. Aquí les hormones de la concurrència entren en combustió amb èxits fàcils i gent que aquella nit també ho és.
  • Música
  • El Raval
Cocteleria Tahití
Cocteleria Tahití
La nova cocteleria de Javier Cejas, just davant del seu imbatible Negroni, és una cocteleria 'tiki'. Cambrers de cabells clenxinats i corbata estreta serveixen còctels, la majoria basats en el receptari tradicional de la cultura tiki. Segur que ho sabeu, però, per si un cas, és l'estètica que va néixer als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, quan els combatents tornaven amb els ulls negats de nostàlgia per les platges del sud del Pacífic. La fal·lera del Javier Cejas per aquest període converteix els cambrers del Tahití en uns autèntics experts en còctels amb rom.
Publicitat
  • A la brasa
  • El Raval
  • Crítica de Time Out
Sifó
Sifó
Antiga bodega que abans d'obrir queia a trossos i que, sense renunciar a l'essència (el local era replè de les ampolles de sifó que encara avui decoren les parets) s'ha convertit en un establiment d'èxit a ritme de música negra, copes i broquetes i bona cocteleria (els propietaris són els mateixos que els del restaurant veí, l'Ofis). Tenen una programació d'esforçats DJ amics de la casa que punxen música negra i ballable de qualitat.
  • El Raval
L'ovella negra (Raval)
L'ovella negra (Raval)
Una capa de dos dits de farra condensada recobreix els futbolins de l’Ovella Negra del Raval, un parell de fòssils que han superat diverses glaciacions. Aquestes baluernes de fusta precàmbrica estan fetes d’una altra pasta. Porten una eternitat suportant el maltractament d’Erasmus britànics embravits i universitaris locals fins a les gònades de llet de pantera. Si han sobreviscut a aquest càstig infernal durant eons, ja res podrà eliminar-los de la faç del planeta Terra. Això que veieu, humans, no són futbolins: són piràmides.
Publicitat
  • Gai i lèsbic
  • El Raval
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Zelig
Zelig
Conec la història d'en Leonard Zelig, protagonista de la pel·lícula de Woody Allen. El mimètic personatge que roba la identitat de qui li passa per davant. Amb aquests antecedents al cap, arribo al Zelig amb certa prevenció. Enfront de la barra penja un quadre d'una dona amb perruca blava i llavis vermells. Separats per escassos centímetres, una altra pintura de blau ciència-ficció és envaïda per un escampall de nyores roig robí. I entre tanta confusió blaugrana em temo que aviat apareixerà un jugador del Barça i xutarà amb un cop contundent el meu cervell destarotat.
  • Música
  • El Gòtic
La Concha
La Concha
Empaperada amb cartells de la Sara Montiel i ple de fum de la pipa i sons de Bollywood i balades, La Concha és una joia de kitsch polsegós que està en contrast directe amb tot el glamour pretensiós de la majoria dels bars nocturns. El propietari és marroquí i per la tarda té pastes de baklava.
Publicitat
  • Mediterrània
  • El Raval
  • preu 2 de 4
B Lounge
B Lounge
Quan es fa de nit, el B Lounge es converteix en allò que anomenen un restaurant lounge, un lloc on després de sopar es poden prendre copes amb bona banda sonora. Poca broma, un habitual dels seus plats és el DJ An der Beat.
Contingut patrocinat
  • Cocteleries
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
London Bar
London Bar
Un bar centenari que ha reclamat el lloc que es mereix en la història nocturna de la ciutat.
Publicitat
  • Música
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
33/45
33/45

L'It Cafè ha desaparegut, però que ningú no plori. En el seu lloc s'ha aixecat el 33/45, més polidet en la decoració de l'entrada, però gairebé idèntic al seu predecessor. És una sort que la renovació de l'establiment no hagi afectat l'àrea de descans que hi ha al fons, un rectangle espaiós i consistent en un nombre infinit de sofàs, butaques i cadires retro; un punt de descans pensat perquè el client s'hi estigui tota la nit petant-la amb els amics o gaudint de la vista decadent del carrer de Joaquín Costa.

  • Música
  • El Raval
Moog
Moog
És un dels clubs més petits de la ciutat, però els pesos pesats de l'electrònica que han passat per la seva cabina li han donat un caixet que ja voldrien altres sales més grans. Encara que a les grans nits es fa difícil conviure tan a prop amb la resta de públic, això és una part del seu encant. Té una pista central i una petita sala a dalt. Un dels seus atractius és el públic 'underground' que el freqüenta .
Recomanat
    Últimes notícies
      Publicitat