És una cantonada consagrada al calçat des del 1926: tot va començar amb un enllustrador, després van arribar les sabatilles i el 1996 els propietaris van traspassar el negoci a Paco Jiménez, qui havia après a reparar calçat a Càritas i va seguir especialitzant-se en espardenyes (en un espai reduït, ell i la seva dona acumulen prop de 200 referències). Parlen de l’ofici, del mot finissage (acabament, en francès), que els encanta, i de la manera de vendre un producte tan assequible i bàsic: somriuen, gairebé sempre, també a les iaies que entren a la botiga només per descansar cinc minuts.
Moltes d’aquestes botigues no consten al darrer Catàleg d’Establiments Emblemàtics aprovat el març del 2015 per l’Ajuntament, perquè no tenen “elements tangibles d’interès arquitectònic, històric-artístic i paisatgístic” per ser reconeguts com a tals; ara bé, com a negocis de tota la vida tenen un valor incalculable (i intangible): segueixen actius després d’anys d’activitat i representen una forma genuïna d’entendre el comerç de proximitat i l’ofici. No us quedeu només amb l’aparador singular; aneu fins al taulell i feu-vos atendre per professionals que tenen història –de dues o tres generacions– i mestratge. Llarga vida!