7 curiositats de 'Psicosis' que potser no saps

Alguns secrets del rodatge de 'Psicosis', una de les millors pel·lícules de Hitchcock

Alfred Hitchcock és un dels pesos pesants de la història del cine, d'això no hi ha cap dubte. Però no sempre se li van reconèixer els mèrits. Gairebé 60 títols, molts d'ells obres mestres, però ni un sol Oscar. El cineasta debutant Sacha Gervasi ha decidit fer-li un homenatge, una pel·lícula inspirada en el rodatge de Psicosi: Hitchcock. La protagonitza Anthony Hopkins, secundat per les interpretacions de Helen Mirren i Scarlett Johansson. Nosaltres li oferim el nostre tribut, explicant-vos 7 misteris d'un dels seus millors films... I sense 'spoilers'!

1- Una trama inconnexa

Poc després de l'estrena, Dwight MacDonald va publicar un article a l''Esquire' afirmant que Psicosi era un argument televisiu com els que el mestre produïa a un ritme vertiginós per al xou Alfred Hitchcock presenta, estirat innecessàriament a dues hores de metratge. "Trames inconnexes afegides per allargar", deia. Potser li va molestar que Hitchcock es carregués la protagonista de la pel·lícula abans de completar la primera mitja hora. "Era el que a Hollywood s'anomena una 'arengada vermella', un element destinat a distreure l'atenció", declarava Hitchcock en una de les seves converses amb François Truffaut. Però hi ha alguna cosa més. Aquell mateix any, Antonioni va fer desaparèixer Lea Massari en una illa deserta al principi de L'Aventura. Aquests dos 'twists' són, en gran part, un dels trets de sortida del cinema modern.

2- Tot gràcies a Saul Bass

És l'home que va dissenyar els crèdits de Vertigen, aquell tub d'espirals i remolins que giraven al ritme de la música de Bernard Herrmann, i també els de Perseguit per la mort. També és l'home que, diuen, va planificar la mítica escena de l'assassinat de Janet Leigh a la dutxa. Saul Bass només figurava als crèdits com a 'pictorial consultant', però va treure punta al moment més impactants de Psicosi. Es veu que va aprofitar idees que havien quedat descartades durant la seva col·laboració amb Otto Preminger a Anatomia d'un assassinat.

3- O no tant...

També s'ha dit que va ser Saul Bass qui va planificar la ganivetada del detectiu Arbogast, i la seva caiguda per les escales del casalot estil gòtic californià. El dia en què es va rodar l'escena, Hitchcock tenia febre i no va poder assistir al plató, així que tot es va fer segons les indicacions de Bass. Però Hitchcock no era particularment modest. Poc després de l'estrena de la pel·lícula va explicar que, en realitat, aquesta seqüència es va haver de repetir. En el disseny de Bass, "hi havia un pla de la mà del detectiu relliscant per la barana i un tràveling dels peus d'Arbogast a través dels barrots". Res a veure amb el resultat final.

4- Vera Miles, castigada!

Rossa Hitchcock, com Grace Kelly o Tippi Hedren. O, si més no, ho hauria pogut ser. Va fer d'esposa de Henry Fonda a 'Fals culpable', i l'any 58 Alfred Hitchcock li va oferir el paper de Madeleine Elster. Si feu un google, trobareu alguna foto de les proves de vestuari amb el típic vestit de faldilla i jaqueta gris que finalment es va posar Kim Novak. Què va passar? Vera Miles es va quedar embarassada, i tothom sap que James Stewart no es podia enamorar d'una senyora amb bombo. Era un home amb principis. Hitchcock la va tornar a fitxar a 'Psicosi', però encara estava picat. Natural: l'havia deixat plantat! Des del principi va dir que el personatge de Vera a la pel·lícula era totalment pla, de sèrie B, perquè li quedés clar l'error que havia comès.

5- Un assassí melancòlic

El guió de 'Psicosi' està basat en el llibre homònim de Robert Bloch, que va sortir un any abans de l'estrena de la pel·lícula. Bloch es va inspirar en la història real d'Ed Grein, un llunàtic de Wisconsin que va robar el cadàver de la seva mare i el va amagar a casa. A la novel·la, Bloch descrivia l'assassí com un paio gros, una mica esquifós, que portava ulleres de cul d'ampolla i brutejava força. Hitchcock, que tot i ser pervers pecava de romàntic, va optar pel model Hamlet: taciturn, jove, esprimatxat i amb una mirada inquietantment vidriosa. Anthony Perkins va clavar el paper. El problema és que el personatge de Norman Bates li va quedar per sempre com un estigma, i mai va poder interpretar res que se sortís del motlle. De fet, és més conegut per les ofensives seqüel·les de Psicosi que per cap altra cosa.

6- Spoilers?

És curiós. Com es veu a la pel·lícula de Gervasi, Hitchcock va fer prometre a l'equip tècnic i als actors que no explicarien res de la trama abans que el film arribés a la cartellera. Pel que explica Gervasi, va fer retirar tots els exemplars del llibre de Bloch del mercat. Volia mantenir el suspens fins al final. Ni tan sols es va fer passi previ per a la crítica. Però això no significa que no hi hagués cap 'spoiler'. Al primer tràiler de Psicosi que es va veure, Hitchcock sortia passejant pel plató revelant tota mena de detalls sobre l'argument i les seves millors escenes. Ja les tenia aquestes coses.

7- Madame Bates

I no seré jo qui us expliqui el final de Psicosi -si és que encara hi ha algú que no el sap-. Però si aneu mai a París i visiteu la col·lecció d'Henri Langlois que hi ha a exposada a la Cinémathèque trobareu, entre algunes relíquies de Chaplin, el robot de Metròpolis i un vestit de ratlles amb què Vivien Leigh es va passejar per la terra roja de Tara, el bust més curiós que hagueu vist mai. Al rètol hi diu: 'Tête de madame Bates'. Sabeu de què parlo?

Comentaris

0 comments