Confessions de l'exdona de Godard

Anne Wiazemsky ens parla del rodatge de 'La chinoise' a 'Un año ajetreado'

0

Comentaris

comments.add +
Anne Wiazemsky

Anne Wiazemsky


A Rolle, en una caseta prop del llac Lehman, a Jean-Luc Godard li deuen estar xiulant les orelles com el broc d'una tetera. Asseguda al sofà de la recepció d'un hotel del passeig de Gràcia, mentre la pluja pica contra els vidres amb una força que espanta, Anne Wiazemsky m'informa que sempre ha estat un absolut marcià. Ho sap de primera mà: van estar casats durant dotze anys. "Vaig arribar a la seva vida just després que se separés d'Anna Karina -explica-. I com que Anna Karina no havia obert mai un llibre de seguida em va agafar afecte". No és dona de gaire paraules, però les poques que diu són autèntics punyals.

L'any 2007, Wiazemsky va publicar 'La joven'. Hi explicava que a la tendra edat de 17 anys Robert Bresson li va oferir el paper protagonista d''Au hasard Balthazar', el de la noia amb cara de circumstàncies que anava amunt i avall aferrada a les orelles d'un burret. En aquella època Godard ja havia estrenat 'Pierrot le fou'. "Recordo que vaig anar-la a veure amb un pobre nano que em feia la cort, i el vaig obligar a quedar-se a veure les tres sessions de la tarda". Aquell Belmondo amb la cara pintada de blau ja li va fer venir ganes de llançar-se als braços del mestre. Però Wiazemsky no era més que una estudiant de secundària amb unes notes molt modestes.

Quan es va estrenar 'Masculí i femení', en canvi, Bresson ja l'havia donat a conèixer, i sense cap mena de vergonya va enviar una carta d'admiració al cineasta, amb l'adreça de la redacció dels 'Cahiers du cinéma'. Així comença Un año ajetreado, el seu últim relat autobiogràfic, on ens explica seus primers mesos de relació amb Godard, des de la seva primera nit de llit en un castell del sud de França fins que -ell com a cineasta i ella com a actriu- van acabar el rodatge de 'La chinoise'. "L'he revisada moltes vegades en DVD aquests darrers temps -continua-. Segueix sent una gran pel·lícula. Però no entenc per què vaig acceptar que em fes dir tantes bestieses seguides".

Va esmolant el ganivet cada cop més, fins que rebenta. "La carrera política d'en Jean-Luc sempre em va tocar els collons -engalta-. Ni el grup Dziga Vertov, ni les seves tendències maoistes m'interessaven. Ens les vam tenir més d'un cop". Ara ja no mantenen contacte. Ningú sap si Godard ha llegit el llibre o no, ni si hi ha algun risc que tregui el cap de la seva caseta de Suïssa per demanar explicacions. "I ni tan sols em preocupa -acaba Wiazemsky-. Ja vaig passar per una experiència així. Un oncle meu va amenaçar de denunciar-me quan escrivia 'El libro de las despedidas'. I, per ser franca, Godard no em fa mitja por".

UN AÑO AJETREADO
Anne Wiazemsky
Trad. Javier Albiñana
Anagrama
218 pàg. 17,90 €

Els usuaris diuen

0 comments