La parte inventada

La parte inventada
Rodrigo Fresán
Mondadori
566 pàg., 22,90 € Sempre és un plaer escriure sobre Rodrigo Fresán. Se'n poden dir tants elogis com es vulgui, que el detector d'hipèrboles no t'obliga a esborrar-los. És un dels escriptors importants de la seva generació -en castellà, però no només-, i el seu estil farcit de referents, amb capes fetes de parèntesis i un gust molt anglo per a les enumeracions sembla fàcil d'estrafer, però ja s'ha endut algun dels seus imitadors a l'infern de la paròdia involuntària. I si la seva concepció de la literatura permet encabir-lo en l'escola dels escriptors-lectors, els seus referents pop no aspiren a convertir-se en un retrat generacional, sinó que construeixen una consciència subjectiva. Trista i delirant, divertida i naïf.

Aquesta consciència narrativa ha evolucionat des dels primers llibres -els contes d''Historia argentina' o 'Vidas de santos'- cap a una dimensió evocativa, gairebé proustiana, que expandeix el temps a través de parèntesis. (L'escriptura de Fresán avança a través de parèntesis, sí). I alhora, mai no deixa enrere certs temes que funcionen com mantres, signes desconeguts que la repetició empeny cap al significat. A més de referents ineludibles -Dylan abans que cap altre, però també Kubrick, The Kinks o Cheever-, hi ha infàncies marcades per la desgràcia, amics morts abans d'hora, (anti)herois que són escriptors, l'Argentina obscura i l'Anglaterra atractiva...

A 'La parte inventada' es poden trobar rastres d'aquesta fidelitat i aquesta expansió. S'estructura en sis parts que funcionen com sis històries independents, però formen un tot que gira al voltant de la desaparició d'un escriptor. Fa temps que El Escritor va escriure una novel·la amb certa reputació, però no la suficient per esquivar l'oblit; i ara té unes ganes irrefrenables - aviat ho descobrirem- de deixar d'escriure. En primer pla, doncs, la desaparició; i de fons, la temptació del fracàs. I entre l'una i l'altra, un món impossible de resumir. Hi ha infància i mort, hi ha joves fans, hi ha l'enigma de Suave es la noche. Hi ha nit obscura de l'ànima, i un final que és un sí lluminós. I més que lluminós, un final que il·lumina.