Harlem Jazz Club

Time Out diu

Dv Oct 5 2012

Com una farmàcia de guàrdia, d'aquesta manera em ve al cap aquest local del Gòtic. Si necessites una dosi de música en directe, el Harlem Jazz Club sempre hi és. Pocs cops l'any et trobes la sala en silenci. No li cal una creu verda brandant a tot hora. S'hi acosten els guiris, els barcelonins i també els que fan una nit de turistes perquè els hi han recomanat. Alguns es perden abans d'arribar-hi.  Al Harlem s'hi va a veure què passa però, sobretot, a veure qui toca. A les fosques, asseguts a les cadires o, de peu, atapeïts a la barra, escoltem el concert del petit escenari. Sota el rètol de neó, s'hi escriuen totes les cançons de blues i els gats solitaris hi són benvinguts.
El local continua gairebé intacte des que va obrir fa 25 anys. Conserva la vidriera i una porta que recorda les famoses cabines angleses. Com si no volguessin desentonar, els quadres de les parets són foscos. S'han pintat músics de jazz en tonalitats que gairebé no s'allunyen del negre, com si no gosessin fer nosa a la nit.
Jazz, blues, funk, reggae es poden sentir cada dia, depèn del grup. Per aquestes parets hi han passat la majoria de músics del país. Uns van fer els seus primers concerts i els altres han tornat a tocar al Harlem quan trobaven que a fora ja hi havia massa soroll. L'Albert Pla va escollir el Harlem per tornar a tocar. Va omplir unes quantes nits amb la gent asseguda pràcticament a la barra. Tot i així, no cal esperar algú conegut en aquest local: val la pena anar-hi aquesta mateixa nit perquè algú et parli, com si fos el barri de Nova York, en una altra llengua que encara no has sentit mai.

Per Montse Virgili