Coetus: panderos i ampolles d'anís

Aleix Tobias, fundador de l'orquestra de percussió ibèrica, ens explica per què s'han fet menys radicals

0

Comentaris

comments.add +


Diu Aleix Tobias que fins fa deu anys coneixia més instruments de percussió del Senegal que d'aquí. El 2007 va formar l'orquestra de percussió ibèrica Coetus, inspirat en les de "cultures rítmiques" més conegudes, com les del Brasil.

El músic va recuperar instruments de percussió de la Península, que es tocaven sols i per acompanyar cançons populars -excepte en alguns casos de caire ritual, com els Tambors de Calanda-, i els va reunir en una orquestra en què, amb un protagonisme del qual mai no havien gaudit, dialogaven entre ells i amb la veu d'Eliseo Parra, membre d'Al Tall i pròxim a l'escena al voltant de la sala Zeleste als anys 70, a més de divulgador i renovador de la música tradicional espanyola.

Va ser Parra qui li va obrir el món de la percussió ibèrica, en què els panderos conviuen amb ampolles d'Anís del Mono rascades i paelles que es piquen amb culleres i didals, utensilis quotidians que es feien servir quan no es tenia res més per tocar i que es van anar consolidant per transmissió de pares a fills. "Són instruments limitats, però tenen una sonoritat única, i això els fa molt especials", afirma Tobias.

Una idea, no una presó
Però "qualsevol idea artística, si no es mou, es pot convertir en una presó". I per això Coetus, amb dos discos editats -l'homònim publicat el 2009 i Entre tierras (2012)- i un tercer a la vista, ha restat radicalitat a la fórmula. "Abans érem 12 percussionistes i l'Eliseo cantant, però ara hi ha dues cantants més, i la percussió i la veu queden més equilibrades", diu, i afegeix que també han permès l'entrada de guitarra, baix i flauta en alguns temes.

"Hi ha cançons que funcionen molt bé amb veu i percussió, i val la pena conservar-los sense harmonia, perquè si no s'estoven. Però n'hi ha d'altres a les quals l'harmonia enriqueix. Ens permet fer temes que abans no podíem fer, ens ha obert tot un ventall de possibilitats".

Gravacions de camp
El repertori de Coetus creix amb gravacions de camp ja enregistrades, que han permès salvar el patrimoni musical popular després que es va trencar la "cadena oral". "És una música que poca gent es posaria pel plaer d'escoltar música -avisa Tobias-, perquè és dura d'escoltar. Cal un altre context per escoltar aquelles melodies i aquells ritmes, un context actual, perquè en estat pur no ho podríem suportar. I això és el que fem Coetus".


Els usuaris diuen

Més idees

20 terrasses de pel·lícula

Els millors racons amb sol de Barcelona.

La ruta de l'spritz

És l'aperitiu venecià de moda. Us descobrim cinc llocs on prendre'l a Barcelona.

Les millors canyes

Els millors assortidors de cervesa de la ciutat.

Barcelona gratis!

Els diners no són l'excusa per quedar-vos al sofà de casa sense fer res… A Barcelona (encara) hi ha una bona pila de propostes culturals molt interessants que es poden fer completament gratis. Aquí teniu algunes de les nostres preferides per als propers dies. Equipaments culturals gratuïts Virreina Centre de la Imatge El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions. Arts Santa Mònica L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals. Palau Robert El Palau Robert va ser construït entre el 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb tres sales, un espai per a concerts, el Centre d’Informació de Catalunya, una oficina de turisme de la ciutat, una llibreria i jardins oberts al públic. Espai Cultural Obra Social Caja Madrid Està a una ubicació privilegiada, a la plaça de Catalunya, per on passen cada dia milers de persones, tant autòctons com turi