El dietari de Pau Vallvé

0

Comentaris

comments.add +


La seva mare li ha dit tota la vida que ell és 'de bosc', una expressió que sospito que no és gaire estesa més enllà de can Vallvé. "A casa meva ser de bosc vol dir voler fer les coses amb els nostres -explica en Pau-, mentre que hi ha qui té la necessitat d'estar amb gent que no coneix". No ser gaire extravertit, doncs; d'acord. Ser de bosc també vol dir ser discret, de gustos senzills i fer les coses al teu ritme, amplia.

Però De bosc (2012) és també el títol de l'últim disc de Pau Vallvé, el segon que edita amb el seu nom i cognom després que sèl conegués amb Estanislau Verdet i u_mä, el duo que compartia amb Maria Coma. "Durant molt de temps no m'ho prenia com una cosa bona", explica, això de ser de bosc. Però després del seu catàrtic anterior àlbum, anomenat com l'any en què es va publicar, 2010, no només ho va acceptar, sinó que ho va comencar a veure "com una cosa positiva". Fins al punt de fer-lo servir de títol del nou àlbum.

Entès el concepte, el títol encaixa. De bosc és un disc íntim, d'arranjaments triats amb cura i poc sofisticats. "Si 2010 anava de llencar-ho tot a la foguera i hi havia molts sons i era un disc molt produït, en aquest, que va de deixar-se anar i de gaudir del procés, volia que el so fos natural i desenfadat, i la producció, inexistent". Una producció invisible a càrrec del productor dels celebrats discos de Maria Coma i d'Inspira, editats, com els seus, pel seu propi segell, Amniòtic Records.

"La idea inicial era fer un disc de guitarra acústica i veu, perquè no li volia donar cap forma que pesés per sobre de la cancó". Al final va acabar afegint-hi una mica de tot, guitarres elèctriques, teclats, baixos i percussions diverses, com sempre, tocats tots per ell mateix. Però els va afegir amb mesura. "El missatge d'ara no em resultava creïble si estava massa produït. No es que digui coses més importants, però és que crec que haig de dir-les en veu baixa".

I què diu? D'una banda, fa introspecció com sempre: fer cancons li permet estalviar-se el psicòleg, fa broma, i buida el pap de manera prou críptica per evitar l'exhibicionisme. Però De bosc és un disc del seu temps, que reflecteix, tot i que sense fer-ho de manera òbvia -a Vallvé no li agraden les coses "mastegades"-, el descontentament social actual.

"No és que hagi decidit fer ara un disc polític, és que és el que vivim cada dia -afirma-. Quan et fas un fart d'anar a manifestacions, de signar peticions i d'indignarte, si això no surt a les cancons és perquè no deixes que surti. No és més que un disc sobre la meva vida d'ara, com l'anterior no era de la d'aleshores".

"Quan et fas un fart de manifestar-te, si això no surt a les cançons és perquè no deixes que surti"

És com si les cancons li servissin de dietari: diu que d'aquí a uns anys les podrà escoltar "i recordar com estava". "Si fes discos més mentals -més intel·lectualitzats, menys espontanis-, en el futur tindrien menys importància per a mi que si és un recull del que jo sento en cada moment. Sóc molt conscient que això no va gaire enlloc i, per tant, prefereixo fer una cosa que tingui importància per a mi". Què vol dir amb això que no va enlloc? "No només no puc viure de la meva música -la vida se la guanya fent bandes sonores, publicitat o fent de productor-, sinó que em costa diners fer-la. Quan qui t'ha de conèixer ja et coneix, sents que sèt valora, però continues sense poder pagar una banda i un tècnic per poder fer deu bolos, és preocupant". Ara, no és que es plantegi deixar-ho: "Jo faig música perquè ho necessito, no per guanyar diners".


Els usuaris diuen

0 comments