Franco Battiato, guru indie

Era inevitable perquè tot es repeteix: Franco Battiato havia de tornar a fer un disc genial en castellà. El 20 de març el presenta a l'Auditori

0

Comentaris

comments.add +


A finals dels 80 el sicilià Franco Battiato (Jonia, prop de Catània, 1945) es va convertir en tota una estrella del pop a Espanya. Però el més curiós és que ho va aconseguir amb cançons de temàtica filosòfica i espiritual com Yo quiero verte danzar i Centro de gravedad, inspirades en la mística sufí.

Músic d'avantguarda, amic i deixeble de Stockhausen, compositor d'òperes, director de cinema, editor de llibres esotèrics i, malgrat tot, supervendes mediterrani, Battiato ha editat mitja dotzena de discos en castellà més a banda d'aquell icònic Nómadas (1986), Disc de Platí a Espanya, que recollia versions en castellà de tota una dècada d'èxits, des que va abandonar l'avantguarda en favor del pop amb L'era del cinghiale bianco (1980).

Ábrete Sésamo (2013), però, és un disc especial: el mateix Battiato ens ho confirma. I no només perquè és el primer que adapta a la llengua de Cervantes en més de deu anys –l'últim havia estat Hierro forjado (2001)–, ni perquè ha estat número 1 en la llista de vendes de discos italians –la majoria dels seus discos des de La voce del padrone (1981) comparteixen aquest mèrit–. És especial per la màgia de les cançons que inclou i, per fer-los justícia, l'adaptaci al castellà s'ha encarregat a dos lletristes amb pedigrí: J de Los Planetas i Manu Ferrón, que comparteix amb aquest el Grupo de Expertos Solynieve i que va fer les lletres de La playa i de Corrientes circulares en el tiempo del grup granadí.

Connexió indie
"J i Manu han fet una feina meravellosa", diu Battiato, que afirma haver escoltat la seva música. I tot i que diu que no ha buscat de manera deliberada la connexió amb l'escena indie espanyola -"el que busco és la qualitat", diu-, tampoc no li estranya la seva doble condició de supervendes i d'ídol de l'escena underground: com a prova d'això últim, penseu que Pegasvs i Extraperlo, aristocràcia del pop alternatiu barceloní, es van mostrar entusiastes a Twitter davant la notícia de la visita de Battiato. "Potser perquè la meva música és una mica avantguardista", concedeix ell. Així que si us pensàveu que la música de l'italià era un guilty pleasure, ja podeu sortir de l'armari.

"Sóc un fanàtic del budisme tibetà i per això crec en la reencarnació"


Ábrete Sésamo combina rock, electrònica i música de cambra: agafa préstecs de la Shéhérazade de Rimski-Kórsakov i de l'Orfeo ed Euridice de Gluck, i el músic el presentarà en format de banda més un quartet de corda. També és tan pop com el Battiato dels 80, cosa que el sicilià va buscar, així com "la connexió amb l'electrònica dels anys 70". Però ara ja no canta als dervixos: a Ábrete Sésamo les cançons s'inspiren en el budisme i parlen del karma i d'altres vides. "Crec en la reencarnació i sóc un fanàtic del budisme tibetà", admet Battiato, que al nou disc canta que mai no morirem perquè mai no hem nascut (Mi testamento), i que el que hagi de passar passarà, perquè de fet ja ha passat (Estabas conmigo). Cançons amb vocació educativa: "Fa 40 anys que estudio els místics de totes les religions i vull compartir aquesta veritat amb els meus oients", admet.

En l'era del Gangnam style i el Harlem shake, ¿com és possible triomfar amb lletres que citen santa Teresa de Jesús, La divina comèdia de Dante i el poeta àrab sicilià medieval Ibn Hamdis, que Battiato ha escrit amb el filòsof Manlio Sgalambro, col·laborador seu des de mitjans dels 90? "El secret és seguir el meu destí sense pensar en l'èxit", diu Battiato. El que hagi de passar passarà, perquè ja ha passat, oi?


Els usuaris diuen

0 comments