Jaime Gil de Biedma
Lumen
667 pàg. 24,90 €
Gil de Biedma és un poeta molt popular i llegit, fins i tot és típic fer-lo servir per lligar a la primera cita entabanant l’altre amb versos magnífics com aquests: “Que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender más tarde / como todos los jóvenes, yo vine / a llevarme la vida por delante”. La seva poesia moral, recollida al volum 'Las personas del verbo', s’ha ben guanyat un lloc important en la poesia castellana del segle passat.
El poeta treballava a la Compañía de Tabacos de Filipinas, amb seu a la Rambla. La feina l’obligava a viatjar sovint a aquesta excolònia espanyola i és en un d’aquests viatges de joventut quan escriu el seu primer diari. Reescrit a finals dels 80 i publicat el 1991, el 'Retrato del artista en 1956' és una meravella: l’ampliació del camp de batalla de la seva escriptura cap a la prosa és exemplar. El pòsit experiencial hi queda travat amb un estil clar. La franquesa amb què es mostra desarma i enamora. Molt més madur que la resta i d’una intel·ligència admirable, les seves tribulacions, desenganys, alegries i quimeres ens atrapen i el lector té la sensació d’haver participat profundament de la seva vida escrita.
Mort el 1990 de sida, havia deixat inèdits tres diaris més, que corresponien a diferents èpoques: els 60 i la redacció de 'Moralidades'; el 1978, la plena maduresa, i un ingrés a l’hospital el 1985. El que correspon al període 1959-1965 és un còmput minuciós d’escriptura contrapuntat de reunions i festes. Hi podem seguir pas per pas la redacció d’alguns dels seus poemes, tot un goig. Al del 1978 torna a la introspecció fonda del seu primer diari, aquest cop amb l’endreça i perspectiva d’algú que està a punt de fer-ne 50 però segueix preguntant-se i buscant sense parar. Ens mostra un Gil de Biedma inèdit, encara més crepuscular, que completa el personatge. El darrer, breu, és una descripció de la rutina de l’hospital que no té gaire suc ni bruc: ens el podrien haver estalviat. Ara, el llibre segueix sent esplèndid i, al costat de la seva poesia completa, és una peça fonamental de l’obra de Jaime Gil de Biedma.
