V

Lucia Pietrelli
Eumo Editorial
72 pàg. 13 €

Resident a Mallorca, la poeta, noveŀlista i traductora italiana Lucia Pietrelli (Candelara, 1984) ha publicat poemaris com 'Fúria' (2010), 'Mort d’un aviador tartamut '(2013) i 'Ortigues' (2015), i tres noveŀles, entre les quals destaca 'Cadenes' (2015), guanyadora del premi Joanot Martorell. És una de les veus més talentoses de l’actualitat a casa nostra: a 'V' parteix de l’arxiconegut vers pavesià, “Vindrà la mort i tindrà els teus ulls”, per penetrar en l’alteritat que ens habita, i estructura el llibre a partir de tres dels versos del poema de Pavese. L’epíleg a cura del poeta Hilari de Cara subratlla, justament, aquesta arquitectura polièdrica que promou l’apeŀlació torrencial cap al lector. Però la 'V' del llibre també pot respondre a l’origen de l’ésser, al ventre que hostatja l’úter, a la vendetta que suposa la vida, al nombre cinc romà, a la verticalitat de l’ésser, a la quarta lletra de llavi i a la primera dels verbs veure i viure.

Pietrelli té una mirada fonda i nutritiva sobre el món i sobre la llengua, a la qual ret un respecte que la dignifica. La set del llibre “fermenta dins el silenci”, a l’interior de la cavitat còncava de la lletra V. Ofegar les paraules al centre del riu per tal d’inventar noves onades que ens rescabalin de les mancances existencials és, també, retenir l’alè, viure de solitud, fer-li l’amor a la vida, perseguir la pau dels contraris, preguntar-nos si som vius. Pietrelli planteja el doble repte de la humanitat: “voler dir / voler ser”, un desafiament engrescador, però entrebancat per les marques de les pors, els tentacles dels amors i el llenguatge esmicolat i virginal.

La tesi de la veu que ens inclou en el seu plural és una declaració de vida, un lema brillant i generós que sintetitza la condició humana i proposa vies d’escapament: arrisca’t, encara que toquis ombra. A pesar de les temporades abissals i les buidors físiques, reconeix-te, surt a fora, encén els ulls, posa els silencis al descobert. Som foc, joc i amor. Cos, terra i mot. Tenim el fibló a dins. 'V' és un lluminós viatge cap endins que, entre caigudes encavalcades, vessa desig de claror: “Si sempre has vigilat el pany, / per què mai no m’has entrat?”. Brava!