Nou menú de migdia al Dos Cielos

Enoteca Paco Pérez va aconseguir dues Michelin per l'Enoteca i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin (ara també en té una a Berlín!). Poca gent transporta el sabor del mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'oratge de la mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol en la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos fan seure junts la clientela bulliniana i els fonamentalistes del corpus de la cuina catalana. Rendir-se a la fragància del seu arròs melós amb llamàntol és la millor manera de retre-li homenatge. Dos Palillos Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut una estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques. Àbac Jordi Cruz va tornar la segona estrella Michelin de l'Àbac, i el va tornar a convertir en el restaurant imprescindible d'alta gastronomia a Barcelona. Ha conquerit aquest statuts mitjançant una cuina plena de mestria i sofisticació, per tocar el cel, alhora que plena de respecte per la tradició catalana. Alkimia La cuina

El xef converteix el bar de l'hotel en un 'gastrobar', a l'espera de dirigir el Petit Comitè Ja és oficial: Nandu Jubany, un dels grans exponent de l'alta cuina catalana d'arrel, s'encarrega de la carta de l'hotel Majestic. L'hotel, orfe d'un restaurant d'alta cuina d'ençà que el 2011 la família Soldevila va decidir convertir el Drolma de Fermí Puig en suites, ha transformat el seu clàssic bar en gastrobar, amb l'empremta del xef de Monistrol de Calders. A partir del gener, Jubany portarà el servei de dinars i sopars del Majestic. I sobretot s'instaŀlarà com a xef resident al restaurant Petit Comitè. Jugada audaç: el futur restaurant gastronòmic del Majestic, el Petit Comitè, estarà separat per uns metres de l'hotel. "Volíem donar el Petit Comitè al Nandu, i seria molt estrany duplicar l'oferta a l'hotel", m'expliquen des de la direcció. En la inauguració de la reforma integral del Majestic i del nou bar -30 milions d'euros-, entrevistem Jubany.  El restaurant gastronòmic estarà fora de l'hotel. Sí. El Petit Comitè passarà a dir-se Petit Comitè amb Nandu Jubany i hi farem reformes. Ara porto el bar, que per mi és un gastrobar amb una oferta de mitges racions.  Com, per exemple?Fem cuina internacional, des de gambes de la Barceloneta, fetes al vapor amb algues, passant per una ensalada de llamàntol, fins a un brioix de cua de toro, amb tomàquet, alvocat i ceba tendra. O un fish and chips amb moll de la Barceloneta i patata rossa. I cebiche. És una oferta saludable, tan enfocad

La pastisseria Ochiai fa tres dècades amb el premi al Millor Croissant d’Espanya encara ben calentet Tòpic gegantí: els anys passen que dóna gust. Tan ràpidament, que un establiment d'aparença -i gust!- tan nou i lluent com la pastisseria Ochiai -primera i única pastisseria d'especialitats japoneses de Catalunya- acaba de complir trenta anys de vida. En plena forma, val a dir, ratificada pel premi al Millor Croissant d'Espanya, atorgat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona. Aquest és un bon pretext -amb el record a l'estómac de genialitats com el croissant farcit de plàtan farcit alhora de xocolata-  per parlar amb Carme Martí i Takashi Ochiai, matrimoni propietari. I de fet, aventuro que no és estrany que Ochiai estigui allò que en deien à la page: ara triomfa la pastisseria sana, lleugera, un lloc d'on ells no s'han mogut d'ençà que van començar. "En les postres japoneses no hi ha cap matèria grassa animal, i això interessa molt a la gent avui en dia", diu Ochiai. "Tot prové de la naturalesa: vegetals, flors, fulles", afegeix Martí. Ochiai i Martí es van conèixer en una classe d'anglès a Londres, on Ochiai exercia de pastisser. Martí treu èpica al fet de casar-se, en la Barcelona de fa 30 anys, amb un pastisser japonès i engegar un negoci de rebosteria nipona: "A Barcelona ja va arribar una parella amb un fill, un ofici i una família que ens va donar suport en tot", rememora Martí. "Però tot era molt dur," matisa Ochiai. "Bé, la vida és una feina dura, Takashi", talla la me