Aquest elegant restaurant/saló de te d’estil art déco, molt menys embafador que el seu nom ofereix una posada al dia de la madeleine, aquesta icona del dolç francès, relativament desconeguda a casa nostra: Proust no va sucar una madalena, va sucar una madeleine. Una pasta francesa amb forma de petxina de pelegrí per una banda i la protuberància d’un mugronet per l’altra. Aquí fan la versió clàssica i també dolces i salades amb sabors de fantasia. I també hi podeu dinar i sopar a base de madeleines, patès i formatges.
Tota la vida pensant que Proust va sucar una magdalena en el te i no: el flux de records de Pel cantó de Swann s’inicia amb la immersió en el te d’una madeleine: una pasta francesa amb forma de petxina de pelegrí per una banda i la protuberància d’un mugronet per l’altra.
Això m’ho aclareix Luigi Masala, un francès d’origen italià que ha obert “la primera botiga del món especialitzada en madeleines”, segons explica. Madeleine Mon Amour (Rbla. del Poblenou, 117. 93 162 07 91) –un elegant restaurant/saló de te d’estil art déco, molt menys embafador que el seu nom– ofereix una posada al dia d’aquesta icona del dolç francès, relativament desconeguda a casa nostra. “Volia un producte amb història que es pogués treballar segons els gustos i sabors de l’alta pastisseria francesa”, diu. Masala, empresari i pastisser, elabora a la botiga un repertori del tot artesà de 25 madeleines dolces i set de salades. Per apreciar les dolces “cal menjar-les un xic calentes, i mullar-les al cafè o te. Així es despleguen tots els seus sabors”.
Faig l’experiment i és cert: suco una madeleine de coco recoberta amb xocolata negra i les capes de sabors t’arriben nítides a la boca. Boníssima, com la de marron glacé o la farcida de crema amb extracte de pètal de rosa.
No és només una pastisseria: Masala ofereix un menú de migdia i una fórmula on, per 55 euros, dues persones s’omplen de patés i formatges francesos i madeleines dolces i salades. Atents a la carta de xampany i vins francesos, a preus més que interessants.
És un fet: la renovació de la pastisseria francesa és una tendència que tot just ara arriba a Barcelona. Això explica que Victoria’s Cakes (Laforja, 17. T. 93 176 55 15), zona zero de la magdalena made in USA, comenci a vendre una nova versió del deliciós éclair, aquell pastisset allargat i glacejat fet amb pâte à choux –la pasta de les lioneses– i farcit amb crema pastissera (als de la banda de Girona, us sona el concepte pal de crema?).
La Victòria Ballesta, propietària de la pastisseria, explica que “fan furor a París i Londres, són boníssims i vistosos”. Parla d’un producte artesà “amb una massa que s’ha de fer remenant l’olla moltes hores, i no porta cap colorant”.
La seva reversió implica fer-los més grans i amb cremes diferents, com, per exemple, de xocolata blanca amb un glacejat de festucs i gerds. Per Ballesta, aquest producte s’adiu molt més amb el nostre tarannà que no pas les controvertides cúpules de glacejats acolorits. “És cremós i trufat, molt més familiar per al nostre paladar que no pas el pa de pessic”. Per cert: ha caigut el mercat del cupcake? “Va tenir una punta molt forta i ara ha baixat, s’ha estabilitzat. Hi ha un grup de gent a qui mai no va enganxar. Però ja no és una moda: s’ha quedat a Barcelona”.
