Com dir-ho?

  • Teatre
  • Teatre contemporani
0 M'encanta
Clàudia Serrahima

Quan les paraules adequades no es presenten en el moment necessari sempre queda el salvavides d'una afegitó. Com dir-ho? és una frase útil perquè el cervell col·lapsat –per cansament, angoixa, dolor, por o desig– guanyi unes mil·lèsimes de temps per rastrejar el seu fons de paraules i continuar. Com dir-ho? també és el títol de l'última obra de Josep Maria Benet i Jornet. La que tanca una trilogia de peces de cambra per a dos intèrprets. Qui abusa de l'afegitó és un domador i conreador de paraules (un escriptor i professor de literatura) enfrontat a una situació estressant compartida amb una alumna avantatjada. Algú acostumat a sumar paraules fins a fer aflorar un riu de pensaments, emocions i accions en la ficció, es queda encallat quan la marea de la realitat l'arrasa.

Interessant paradoxa en una obra que busca sustentar-se en el misteri. Un home irromp del no-res en l'espai privat d'una jove dona, disposat a qualsevol preu a pronunciar un missatge que fins al final no es verbalitza. Per postposar la conclusió l'autor construeix un laberint ple de recorreguts sense sortida. Falses conclusions perquè el públic es distregui i no s'adoni de l'escassa teatralitat de la proposta. Un artifici –ben escrit, evidentment– personificat en el personatge femení. Existeix només per impedir que el missatge sigui pronunciat i l'obra acabi. Un dic humà de divagacions egocèntriques que la fan força antipàtica. Filibusterisme dramàtic que l'autor utilitza per escampar pistes falses i reflexions autèntiques. Un joc premeditat de malentesos que condueixen a confessions forçades.

Les obres de Benet i Jornet no poden tenir misteri, en tot cas poden tenir secret. El mutisme del professor condueix inevitablement cap a una declaració tràgica. No pot ser d'altra manera si es coneixen les obsessions de l'autor. Que la revelació es postergui durant un temps determinat només depèn en aquest text de l'expressa voluntat de l'autor, no del desenvolupament natural de la història. Xavier Albertí –que ja s'havia enfrontat amb èxit a les dues anteriors peces– utilitza la indefugible proximitat entre els intèrprets i el públic per crear un mínim de complicitat. També ajuda, i molt, la convicció –en la seva ofegada catàstrofe– que ofereix la interpretació de Jordi Boixaderas, i la seguretat d'una debutant, Claudia Benito, encara que una mica sobrepassada d'ansietat i injustificada violència.

Telèfon de l'esdeveniment 93 351 82 31
Lloc web de l'esdeveniment http://www.almeriateatre.com