Autor: Laurent Gaudé. Traducció: Joan Casas. Direcció: Sergi Marí i Montse González Parera. Amb: Enka Alonso.
Laurent Gaudé és un prolífic autor teatral i novel·lista, dues vegades guanyador del Goncourt per 'La mort du roi Tsongor' i 'Le soleil des Scorta'. 'Dolça Sodoma meva' és un monòleg en què es reconeix la mà d'algú que domina l'escriptura i els seus efectes. Bona literatura portada al teatre. Un relat molt ben escrit amb una atractiva tensió entre l'èpica transcendent amb ressons bíblics i la subtil lírica d'un poema simbolista.
A La Seca Espai Brossa, Sergi Marí i Montse González han entès aquesta dialèctica de les lletres com un doble llenguatge: grandesa en la presentació de les paraules i imatges en el gest del cos, embolicat en una gasa que vesteix i despulla les diferents metamorfosis de l'"última dona de Sodoma". Estàtua de sal, gran sacerdotessa, cos ultratjat i finalment Lilith, reviscuda sota la pluja per imposar com a última venjança la visió dionisíaca a un món sotmès a la llei de Déu.
Si Enka Alonso rebaixés la transcendència -com d'eterna tràgica- de la seva interpretació estaríem davant d'un muntatge menys explícit, més a to amb la bellesa d'un conte atemporal que dóna veu a una concepció precristiana del món.
