De: Roland Schimmelpfenning. Dir: Moisès Maicas. Amb: Mingo Ràfols, Òscar Molina, Clara del Ruste, Bàrbar Roig, Oriol Casas.
Què li queda a un personatge quan la seva cara no es correspon al que diu? Què li passa a un immigrant que té un mal de queixal insuportable a Occident, sense papers, sense família, sense res? Després de sortir de veure l’obra del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig intuïm una resposta que ens remou els budells fins que arribem a casa, perquè hem assistit a un brillant exercici formal amb un tema dramàtic de fons.
L’obra ens parla de la immigració il·legal a través d’un cas que veiem davant dels nostres ulls, un jove xinès a qui diuen Esquitx. I tracta alhora el mateix tema a través de la faula de la formiga i la cigala, amb l’una convertida en proxeneta i l’altra esdevinguda puta low cost.
Moisès Maicas dirigeix cinc actors (Oriol Casals, Òscar Molina, Mingo Ràfols, Bàrbara Roig i Clara del Ruste) que fan el que no semblen i creen fins a set espais diferents només amb el seu cos. Copsem la cuina del restaurant vietnamita, xinès i tailandès El Drac d’Or, el menjador, el súper del costat, i diferents pisos de l’edifici que alberga el local que dóna títol a la peça. Els occidentals expressen el seus desitjos. Els immigrants resolen els problemes immediats i no miren enrere, a l’espera d’un destí fatal. Els uns són els altres. Els altres, els uns. Però resta el relat, la història, el desenllaç del qual és brutal.
