El millor de Temporada Alta

Joan Ollé i els millors cuiners del món, els germans Joan, Jordi, Josep Roca, muntaran el gran sopar d'obertura del festival d'enguany. Una sopa de lletres on escoltarem la veu de Pla, Comadira, Leonardo da Vinci i molts altres. Eduard Farelo, Lluís Marco, Montserrat Carulla i Rosa Novell, entre d'altres, s'asseuran a taula.

No, no és una obra de teatre, però és l'estrena al nostre país d'un fidel espectador de Temporada Alta i fins i tot director de dos espectacles teatrals, Albert Serra. Arriba amb el Lleopard d'Or del festival de Locarno i crítiques exuberants a Europa. El poeta Vicenç Altaió és un Casanova que camina entre la Il·lustració i el Romanticisme draculià.

Quina associació: Piccolo Teatro di Milano i Teatri Uniti de Nàpols. I sota la batuta i protagonisme de qui és, potser, el millor actor italià: Torni Servillo. L'aposta? Una obra del napolità Eduardo de Filippo a càrrec d'una companyia que ens va deixar astorats fa quatre anys amb el Goldoni 'Trilogia della villeggiatura'. La tragicomèdia de la vida està servida.

Josep Maria Miró és potser l'autor del moment, gràcies a 'El príncipi d'Arquimedes' i tots els projectes que capitanejarà aquesta temporada. Aquí, gràcies a guanyar el premi Quim Masó, ens planta la història del Gerard (Roger Casamajor) i la Marta (Alba Pujol), una parella jove que s'instal·la en un barri acabat de fer. Conflicte de parella i bombolla immobiliària. Un còctel explosiu.

El xilè Roberto Suárez és el nou nom sud-americà a tenir en compte després que el festival gironí porti anys introduint autors argentins. Per aquí van entrar els Daulte, Veronese, Tolcachir i companyia. I Suárez ens proposa la història més 'hardcore' que ha passat mai per Temporada Alta. Se'n recorden de 'L'home elefant' de David Lynch. Doncs no van pas malament.

Fa dos anys, Àlex Rigola va treballar durant mesos amb actors no professionals per produir un dels espectacles més especials de la seva trajectòria: 'Havanera'. Ara es posa al servei dels joves immigrants de Salt per aixecar un muntatge on els espectadors seran observadors i participants. Un projecte integrador dels que fan falta en els temps que corren.

L'any passat Romina Paula ens va deixar bocabadats amb 'El tiempo todo entero' i ara aquesta argentina, que també és narradora, pretén fer una passa més. De caire bergmanià –podem pensar en 'Persona'–, 'Fauna' ens presenta una gran actriu la vida de la qual vol ser portada al cinema. Vida quotidiana, històries psicològiques,i teatre dins del teatre. I sempre amb un repartiment espectacular. Vaja, teatre argentí en estat pur.

Pablo Gisbert, dramaturg de La Veronal, ens presenta una obra de la qual, n'estem segurs, se'n sentirà a parlar. Avantguarda, passió i ganes de dir moltes coses. Aquí: la vida a la ciutat, imaginem, després de sortir dels Verdi amb els ànims pujats i potser una mica irats... Escoltin. El Conde de Torrefiel no és un nom més.

El trio meravella de la nova dansa catalana us ofereix aquest 'double bill' farcit d'energia desbocada i sensualitat. Per una banda, 'Portland', obra de Marcos Morau (La Veronal) i Lali Ayguadé, amb ella sobre l'escenari. Per altra, 'Lowland', obra de Roser López Espinosa. Us assegurem que no haureu vist res d'igual a la dansa catalana en molt temps. De fet, estan fent la volta al món!

Guy Cassiers és un dels dramaturgs i directors de teatre més valents d'Europa. Al capdavant del Toneelhuis d'Anvers, ha despullat el 'Mefisto' de Klau Mann, 'El cor de les tenebres' de Joseph Conrad o 'L'home sense qualitats' de Robert Musil. Poca broma. Ara ens porta la seva versió d''Orlando', de Virginia Woolf, la història d'una dona de 300 anys que un dia va anar a dormir i es va llevar home.