De: Franz Kafka. Traducció: Ivan Benet. Dir: Xavier Ricart i Ivan Benet. Amb: Ivan Benet.
El monòleg de Kafka sobre el simi/home és una gran temptació i un desafiament per als actors. Ivan Benet és l’últim d’ells i a fe que la seva versió escènica és força diferent d’altres que hem vist ja que il·lustra la peripècia vital del simi revivint els seus records i fins i to mostrant-nos un tast del xou de varietats que protagonitza cada nit, cançó inclosa.
Una esplèndida escenografia de Jordi Queralt i una minuciosa il·luminació de Jaume Ventura subratllant el estats anímics del simi/home permeten a l’actor una mobilitat i gestualitat àmplia i contundent, més efectista que l’obligat minimalisme i sobrietat d’una conferència. Per altra banda, el simi/home de Benet mostra un obert ressentiment que no havíem observat en altres ocasions. La bona interpretació i la magnífica factura de la funció no treuen, però, que el misteri de tot plegat quedi un xic amagat.
