Els feréstecs

Els feréstecs són, ras i curt, el pitjor: reaccionaris, masclistes, intolerants, rondinaires, dèspotes i tot el que us vulgueu imaginar. Tenen diners i pensen que tothom ha de caminar al seu pas, des de les sofrides esposes fins a, esclar, els fills, que han tancat a casa. Al Lliure de Montjuïc són Boris Ruiz, Andreu Benito, Xicu Masó i Jordi Bosch. I els fills que volen casar són Pol López i Laura Albert. Dos actors joves de gran talent, com ens confessa Ruiz. "He fet 70 o 80 obres en la meva vida i puc dir que feia temps que no veia dos joves tant potents", afegeix, clar i català.

A 'Els feréstecs' Carlo Goldoni no parla de manera explícita de recanvi generacional -és una comèdia estripada sobre uns pares rudes que volen casar els fills-, però els trets van una mica per aquí. Lluís Pasqual, el director, ha situat l'acció a Cervera durant la I República (1873-74), un segle després que el dramaturg venecià escrivís l'obra. I ha buscat contraposar el món del poder -masculí- establert davant del poder emergent, el de les dones i els joves. Pol López està encantat de compartir escenari amb quatre 'glòries' del teatre català. "És una passada veure'ls treballar -diu- perquè te n'adones que els bons són gent humil, treballadora, generosa. Tots tenen molt sentit de l'humor i encara saben jugar".

López és "un xavalet de poble, fill d'un home ranci garrepa, que han anat esmorteint". Els feréstecs li triaran la parella i no podrà veure-la fins al dia del casori, esclar. Però en època de canvis, res no és tan fàcil com abans. Ruiz assegura, convençut i un punt orgullós, que, "dels quatre animalots, ell és el que ha fet més calés i el que es casa amb la més guapa -Laura Conejero-". "Quan estan sols, entre ells, tots són els que més manen, però amb la dona al costat... jo sóc el més calçasses", afegeix. L'actor ens avisa que 'Els feréstecs' no és 'Commedia dell'Arte', encara que l'acció passi durant el carnaval venecià, sinó més aviat una comèdia grotesca. Ell en sap una mica, del tema, ja que es va formar fent Goldoni. De jove va fer 'El criat de dos amos' i 'El mentider'. "Era el Pantaleone oficial de la companyia", diu. Però llevat d'una lectura d''El cafè' fa un parell d'anys al Romea, no havia tingut l'oportunitat de tornar-s'hi a atansar.
 
El cas de López és força diferent. Avui dia, un actor de menys de 30 anys com ell no té gaire oportunitats de fer front a un Goldoni. Només l'havia temptejat a l'Institut del Teatre i admet que li costava molt. "Era més fàcil fer Txékhov o Koltès", admet. I és que la comèdia és el gènere més difícil, i més quan es tracta d'una obra manufacturada pel venecià. "És comèdia i no és comèdia. Hi ha fons i molta forma. I alhora és realista. No és gens fàcil, fer aquesta obra, però mola provar registres diferents: és la manera de créixer com a actor", sospira.

Finalment, volem desfer un equívoc. Potser han vist la foto de promoció de Ruiz, Bosch, Benito i Masó i els ha semblat que eren 'Els jugadors', els quatre homes madurs de l'obra de Pau Miró que van triomfar al Lliure de Gràcia la temporada passada, amb el recanvi de Masó per Jordi Boixaderas. 'Els feréstecs' no hi té res a veure. "Hi posa que si et va agradar la interpretació d''Els jugadors' t'agradarà 'Els feréstecs'", anota Ruiz. Queda dit.