Director: Juan Pedro Campoy. Amb: Carlos Santos, Laura Domínguez, Javier Mora, Adriana Torrebejano, Cristina Alcázar.
El món de les famílies amb nens és un planter infinit per a la comèdia, amb grans 'hits', com 'El nom' o 'Un déu salvatge', però també amb grans fracassos. I crec que 'La vida resuleta' no passarà a la història. D’entrada, la situació és massa extrema: dues parelles i una futura mare soltera es troben en una guarderia súper pija a l’espera d’aconseguir l’única plaça vacant. I aquí ja tenim un problema de versemblança: dos nens tenen dos anys i un no ha nascut, cosa que vol dir que no aniran a la mateixa classe.
A més, les relacions entre els cinc personatges són gairebé impossibles de creure. I des que descobrim que la mare soltera potser espera una nena d’un dels homes que tenim en escena, la cosa cau pel pedregar. Ja no fan ni riure. Només el desvetllament de la tonta (Berta Hernández) fa que tot plegat no hagi estat un pal terrible.
