Carles Alfaro deconstrueix 'L'estranger'

El director desdobla el protagonista de l'obra d'Albert Camus. Francesc Orella i Ferran Carvajal es transformen en Meursault al Teatre Lliure

0

Comentaris

comments.add +

©David Ruano


"Camus és una guia que sempre m'acompanya. No escrivia per als que feien història, sinó per als que la patien", diu Carles Alfaro. Després de portar a escena 'La caiguda', juntament amb Rodolf Sirera l'any 2002, ara s'encara amb 'L'estranger' -també amb Sirera-, la primera novel·la de l'escriptor algerià i una de les bases fundacionals de l'existencialisme. La protagonitzen Ferran Carvajal i Francesc Orella. Meursault, el protagonista de 'L'estranger', ha comès un assassinat absurd. Ha disparat a un àrab. Després del primer tret, ha fet una pausa, i ha premut el gallet quatre cops més. Ha estat pura casuística el que l'ha conduït fins aquí. Un tret pot ser accidental. Però la pausa entre el primer tir i els quatre següents és la gran quimera de la gent que l'envolta i el jutja. Meursault té una virtut que és alhora el seu gran defecte: el món li és indiferent. Però no es tracta d'una actitud volguda, la seva indolència neix d'una naturalitat autèntica. I té una virtut que és també una malaltia: és incapaç de mentir. Això ens planteja un interrogant: és possible la convivència sense la mentida? No ho sabem.

Meursault serà condemnat. No tant per l'assassinat, sinó per la seva indiferència. Alfaro ens exposa la doble cara de l'essència del protagonista: "Per una banda, Meursault desperta en nosaltres  empatia. Tots tenim un esclat nostàlgic davant d'un home tan autèntic". Per altra banda, "fins a quin punt seria possible un món d'individualismes ferotges, ple de Meursaults?". Amb la finalitat de portar a escena aquesta dualitat, Alfaro ha optat per un desdoblament poètic que converteix Meursault en dos. Un, Ferran Carvajal, és el Meursault present, i en certa manera inconscient. Senzillament, un home  abocat a una inèrcia en la qual no hi ha passat ni futur. Francesc Orella, el segon Meursault, encarna aquella consciència irremissible que esclata de sobte. "No són bessons ni interdependents. Més aviat  representen dos punts d'ubicació diferenciats però complementaris", explica Alfaro. Sigui com sigui, Alfaro ens recorda que "Camus no és cap ideòleg". Per tant, no hi ha respostes. I tot i així, el director no s'està de disparar una afirmació rotunda: "Veig molts Meursaults. El distanciament respecte a les pròpies emocions és un fet majoritari." Per acabar, una declaració d'intencions: "L'últim que voldríem és fer-ne un drama. Aleshores l'obra seria antiCamus!".

Els usuaris diuen

Més vist

5 coses per fer avui

Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos coŀleccionaran art japonès i s’inspiraran en aquesta cultura tan exòtica com refinada, aprofitant els avenços estètics del modernisme per tal de reconstruir le

El cap de setmana ideal

Les millors 30 propostes per esprémer al màxim el cap de setmana Més propostes Heu d'anar de compres? Els comerços més emblemàtics de la ciutat són a la nostra guia de botigues. Arriba el cap de setmana i sou dels que necessiten exercici? Us proposem 10 rutes per descobrir Barcelona en bicicleta. Sou de museus però no de pagar? 12 museus que obren gratuïtament cada diumenge o el primer de cada mes. En aquesta guia trobareu les millors 10 propostes per a divendres, els 10 millors plans per dissabte i 10 idees per passar el diumenge. Festivals, cinema, teatre, concerts... Ja sigueu dels que planifiquen aquests dies per avançat o dels que improvisen a última hora, aquí trobareu 30 idees fresques per aquests dies. No teniu excusa, us espera un cap de setmana increïble! Les estrenes de la setmana Jersey Boys Agafeu 'Un dels nostres' de l’Scorsese, traieu-hi els diners repartits sobre la taula de joc i obtindreu els 'Jersey boys' de Clint Eastwood, una pel·lícula tan complaent com oblidable, adaptació d’un musical multipremiat i taquiller sobre l’ascens a la fama de Frankie Valli i els Four Seasons. Igual que el xou de Broadway, la història està explicada a través dels ulls de cadascun dels membres de la banda –és a dir, Frankie Valli (John Lloyd Young), Tommy De Vito (Vincent Piazza), Nick Massi (Michael Lomenda) i Bob Gaudio (Erich Bergen)–, tots ells parlant a càmera.El problema principal és que l’artefacte es desenvolupa amb mandra, sense premeditació. (llegir-ne més) El am

Barcelona gratis! Sortir sense gastar

Els diners no són l'excusa per quedar-vos al sofà de casa sense fer res… A Barcelona (encara) hi ha una bona pila de propostes culturals molt interessants que es poden fer completament gratis. Aquí teniu algunes de les nostres preferides per als propers dies. Martín Chirino: Sobre la Espiral del Viento Martín Chirino no és pas cap nouvingut. Va nèixer a Las Palmas de Gran Canaria el 1925 –ronda els noranta- i les ha vistes de tots colors: conegué, de ben jove, el grandíssim pintor Manolo Millares. S’afegí, a Madrid, al grup El Paso, i encara fou director de l’autonòmic museu CAAM, a la seva terra natal, des de la seva creació el 1982 fins al 2002. Dimití i encara es baralla amb els metalls...Ningú li ha de discutir res, a Chirino. Tan sols hem de treure el nas a la galeria Senda, on exposa una tria d’escultures de ferro forjat pertanyents a les sèries Vientos, Astrocanes i Espirales. Tres maneres de materialitzar allò invisible, les forces que mouen l’univers, ja sigui el rínxol d’una noia o les isobares al Mar de les Açores. Davant la crisi identitària de l’escultura contemporània, Chirino ens dona esperances. I és que la feina ben feta no caduca! Hans-Peter Feldmann En la tercera exposició individual de Hans-Peter Feldmann a la galeria ProjecteSD s'exposa per primera vegada la peça 'Stamps with Paintings', una instal·lació consistent en 150 exemplars de segells que reprodueixen pintures històriques de nus i es despleguen sobre cartel·les de fusta per tota la galeria. Barce

Coses per fer a Barcelona el diumenge

Les millors propostes d'oci per tancar el cap de setmana Obrim el mirador del CCCB El CCCB aquest any fa 20 anys i, per celebrar-ho, organitza 20 accions. Entre elles l’obertura, el primer diumenge de cada mes, d'11 a 20 h, del Mirador situat a la cinquena planta del CCCB. A través de la façana de vidre es pot contemplar Barcelona des d’una perspectiva poc usual: el mar, el Barri Gòtic i la Ciutat Vella, Montjuïc, el Tibidabo i la torre Collserola. Més idees pel cap de setmana Restaurants i bars Voleu sortir a menjar a fora? A la nostra secció de restaurants i bars trobareu propostes per a totes les butxaques. Sortir de nit Sou dels incombustibles? Us oferim les millors propostes de bars i clubs per sortir de nit. Propostes per divendres a la nit Concerts, sessions, locals nocturns... Les millors propostes per començar el cap de setmana. Sense plans aquest dissabte? No patiu, us oferim aquesta selecció de 10 idees per passar el dissabte a la ciutat. Cinema: últimes estrenes Jersey Boys Agafeu 'Un dels nostres' de l’Scorsese, traieu-hi els diners repartits sobre la taula de joc i obtindreu els 'Jersey boys' de Clint Eastwood, una pel·lícula tan complaent com oblidable, adaptació d’un musical multipremiat i taquiller sobre l’ascens a la fama de Frankie Valli i els Four Seasons. Igual que el xou de Broadway, la història està explicada a través dels ulls de cadascun dels membres de la banda –és a dir, Frankie Valli (John Lloyd Young), Tommy De Vito (Vincent Piazza), Nick Massi (M

Noves tendències sexuals: les pràctiques de sexe de moda

BDSM, clubs secrets, art, porno feminista... les tendències més calentes i provocadores d'un món que desconeixes La revolució sexual més recent la protagonitzen un grup anglosaxó de dones que en diferents mitjans artístics, teatre, cinema i còmic, analitzen i desgranen el que significa el sexe en la nostra societat. Elucubren, amb llibertat, intel·ligència i humor com a arma imprescindible, sobre els nostres instints més baixos i el perquè d’aquests desitjos. Lena Duham mostra en la seva premiada sèrie de l’HBO 'Girls' com el sexe des de l’adolescència fins a la maduresa, supeditat a la cultura, determina la nostra forma de ser i actuar. Sarah Haskins, Margaret Cho i Amy Schummer, reines de l’stand-up comedy, usen l’humor com a eina feminista per escombrar estereotips de gènere i, sobretot Amy Schummer, per riure i ironitzar, per fi, sobre els disbarats sexuals que fem les dones, sobretot quan bevem. En cinema, les pel·lícules 'La boda de mi mejor amiga', 'Bachelorette' i 'Pitch Perfect' posen en dubte l’escàndol i la denúncia social dels nous corrents eroticofestius com el 'mamading' o el 'babosoak' (anys abans de la gresca mallorquina ja es practicaven en festes de graduació americanes) traient ferro a aquest tema i apostant per l’humor com a únic agitador de neurones per a dèbils i alienades: per exemple, fent saber a les noies que practiquen 'mamading' que la composició del semen porta aigua, sucres essencials, substàncies alcalines, prostaglandina, zinc, vitamina C i col

Coses per fer a Barcelona el dissabte

Les millors propostes per passar el dissabte a la ciutat Sorolla. El color del mar “No hi ha res immòbil en tot el que ens envolta. El mar s’arrissa a cada moment; el núvol es deforma, en canviar de lloc, [...] però encara que tot estigués petrificat i fix, n’hi hauria prou que el sol es mogués, que ho fa contínuament, per donar un caire diferent a les coses... Cal pintar ràpidament, perquè... quantes coses es perden, fugaces, i no es tornen a trobar”. Aquestes paraules de Joaquim Sorolla (València, 1863 -Cercedilla, 1923) resumeixen tota la seva obra, tot el seu anhel artístic. Però si en lloc de paraules preferiu pintura, en teniu 80 exemples al CaixaForum, centrats en com copsava el mar aquest genial pintor que agrada, en proporcions idèntiques, a conservadors, pastissers i modernets.Sorolla pintava a l’aire lliure, i pretenia capturar la natura en instants màgics. Si el cel és incert, els núvols canvien de forma i vagaregen a l’humor dels vapors, el mar té encara mil matisos més; canvia a cada onada, fa miques les lleis de l’òptica i muta el color fins a fer-se gairebé indescriptible. Sorolla volia segrestar el secret del mar, de l’atmosfera, de la llum... l’instant, i convertir-lo en imatge eterna. No s’allunya gaire, en aquest sentit, del Monet dels nenúfars. Qualsevol fragment de la seva obra seria una pintura abstracta, gestual, amb lleis pròpies.I és que Sorolla pintava a velocitats increïbles. Començava una tela i, una hora més tard, quan la llum o el vent havien ca

Els 10 millors plans per a la setmana

16è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni: Angus & Julia Stone Els germans australians Angus & Julia Stone, que ja van passar amb èxit per l'última edició del Cruïlla inauguraran amb les seves emotives i èpiques cançons de folk-pop per a tots els públics el 16è Festival del Mil·leni, on presentaran el seu tercer disc, que arriba després de que tots dos provessin fortuna amb els seus projectes en solitari. Allò de que la unió fa la força sembla veritat en el seu cas. Confidències a Al·là Autor: Saphia Azzeddine. Traducció i Dramatúrgia: Magda Puyo. Direcció: Magda Puyo. Amb: Mireia Trias i Judit Farrés.   Ser pobre és dolent. Ser pobre i dona és pitjor. Ser pobre i dona en el món islàmic és el màxim de la desgràcia. 'Confidències a Al·là' és una novel·la de l’escriptora franco-marroquina Saphia Azzeddine que relata la història d’una pastora d’ovelles que vol canviar de vida encara que sigui en contra de les rígides interpretacions alcoràniques. Una obra valenta que denuncia sense escarafalls el masclisme i el fanatisme religiós com a model d’esclavatge de les dones en una posada en escena esfereïdora.   Si la història és recurrent en el Tercer Món, no ho és el tractament de l’autora, que combina la ingenuïtat de la noia amb la crueltat de les seves vivències. Magda Puyo fa un dels seus millors treballs, tant pel que fa a la versió com a la direcció. La funció és plena d’encerts i compta amb dos bones actrius (Mireia Trias i Judith Farrés). No hi faltin. REC.010 Arriba una nova

Els 21 llocs més bonics de Barcelona

Contempleu els racons més bells de la ciutat: carrers, façanes, patis, cantonades i cafès que han nascut perquè els admiris. Orgull barceloní! També t'agradarà Art a l'aire lliure a Barcelona Algunes de les millors obres d'art de la ciutat es troben en plena ciutat El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els

Museus que obren gratis els diumenges

El MNAC, el CCCB el Museu Picasso són alguns dels museus de Barcelona que tenen entrada gratis el primer diumenge de cada mes. D'altres són d'accés lliure els diumenges a partir de les tres de la tarda. Una bona manera –i econòmica– d'acabar la setmana! El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes cat

Lligar per mòbil: aplicacions i xarxes socials

9 noves maneres de conèixer gent a través de l'smartphone Tinder T'agrada, no t'agrada. Segurament la més coneguda de totes. Els usuaris donen el seu perfil (edat, sexe, etc.) i defineixen les seves preferències. Segons això, Tinder va presentant persones (foto i interessos) acord amb les preferències de cadascú. Tu decideixes si prems el botó de Like o Unlike. Si optes pel Like i casualment aquella persona també t'ha fet Like a tu, s'obre un xat. A Internet fins i tot circulen manuals de com aconseguir l'èxit. Gai i hetero. Adopta un tío Barbuts, geeks, tatuats, pèl-rojos... aquestes són algunes de les categories d'aquesta web 'supermercat' per trobar una parella a la carta. Originària de França (AdopteUnMec.com), es tracta d'un portal de cites per a dones heterosexuals que vulguin trobar homes. Es reivindiquen com una web diferent i pensada per a les dones amb iniciativa i sentit de l'humor.   Grindr Una aplicació que funciona per geolocalització; en altres paraules, consisteix en un mosaic de fotos d'homes que apareixen quan estan a prop. Foto, nom, descripció i algunes dades personals bàsiques. Si l'usuari pica a la foto en miniatura de qui l'interessa, pot iniciar un xat. Gai, només per a homes.   Brenda Aquesta aplicació nascuda a Brighton és per a dones que busquen dones, segurament la més popular i la que ha aconseguit més adeptes entre les lesbianes. Una versió femenina del Grindr, que també localitza les usuàries en funció de la proximitat.   Hot or Not? Tal com ind