Over the moon. La vida amb les notes de Jonathan Larson

Over the moon

Ara que es parla tant de reinventar-se, hi ha qui reivindica el teatre com un art que ho ha fet i ho fa constantment. Un exemple ben clar és aquest 'Over the moon' que recull les cançons del malaurat Jonathan Larson, autor dels musicals 'Tick, tick... Boom!' i, sobretot, 'Rent', que li donaria fama mundial quan ell ja havia traspassat amb poc més de 36 anys. Xavier Torras, que amb El Musical més petit (què se n’ha fet d’ells?) o a l’Artenbrut amb Josep Costa va contribuir a fabricar espectacles magnífics com 'Adéu Berlín' o 'Jugant a Rogers', assumeix ara la versió i interpretació musical per a piano sol de les cançons de Larson. Un xou que fa bona l’absoluta austeritat escènica donant tot el protagonisme a les veus d’Elena Gadel, Ivan Labanda, Patrícia Paisal  i Víctor Estevez. Uns intèrprets que volen i aconsegueixen transcendir el que seria un recital fent seus els personatges dels quals parla l’autor en unes lletres que tenen alguna cosa d’autobiografia.

Tot plegat no seria possible sense una direcció escènica imaginativa, vital, que mou els intèrprets i els exigeix creure en el que diuen servint-se només d’unes quantes cadires i una bona iŀluminació. Atenció, doncs, a David Pinto que demostra una gran maduresa i firma unes versions molt expressives, d’entre les quals m’agradaria subratllar la simpatiquíssima 'La vie Boheme', de 'Rent', i el magnífic ritme de 'Ja estàs als trenta', de 'Tick, tick... Boom!'  Espectacle per a amants del musical al qual recomanaríem esmorteir el so del piano, ja que tapa en ocasions les veus i fa incomprensible el text. Una mera qüestió tècnica que no desmereix l’espectacle.  –Santi Fondevila.

LiveReviews|0
2 people listening