Idea original: Marilia Samper, Martí Torras & Divinas. Text: Marilia Samper. Dramatúrgia: Martí Torras & Divinas. Direcció: Martí Torras. Intèrprets: Carla Móra (soprano), Irene Ruiz (mezzo-soprano) i Marta Móra (contralto). Músics: Cesc Miralta/Juli Aymí (clarinetista) i Federico Mazzanti (pianista).
Aquest trio de cantants porten ja deu anys donant guerra amb espectacles que recuperen no només músiques de fa anys sinó l’esperit de l’època. Al nou espectacle miren Espanya després de la Guerra Civil. Aquell món on les vedets i coristes ambulants amagaven darrere de rínxols, rímel, coloret i plomes vides precàries sostingudes per l’esperança que un cop de sort les convertís en estrelles. I aquesta és la remota il·lusió de dos residuals vedets d’un gran espectacle de varietats del que no queda ni la zebra, però que conserva l’evocador nom de 'Paradís'.
La copla, el pasdoble, la sarsuela i el tango es donen el relleu en un espectacle que va molt més enllà del recital perquè vol explicar la història de tres coristes del paradís perdut. La funció està ben resolta per com promou, i aconsegueix abastament, el riure de l’espectador davant d’una realitat patètica, un drama humà on conviuen la gana, la prostitució i fins tot la violació i on l’únic que es despulla és la misèria. En aquest sentit està escrit el text que firma Marilia Samper i la companyia. Potser massa text, perquè Carla Mora, Irene Ruiz i Marta Mora tenen gràcia i picardia i canten bé i ben segur que haguessin fet carrera al Teatre Xinès de Manolita Chen, però els costa anar més enllà de l’estereotip del personatge.
La direcció de Martí Torras és imaginativa, aporta idees dramatúrgiques de notable eficàcia, i manté àgil el ritme de l’espectacle amb una agraïda música en directe que reforça el quadre emocional. Una funció doncs que deixa bon gust de boca i ben segur que trobarà el seu públic.
