Tras la puerta

Director i autor: Marc González. Amb: Ferrán Terraza, Frank Capdet.

Cal dir-li que no a Marc González de la Varga, autor i director de 'Tras la puerta', per donar-li la raó: encara que l'hagin convençut del contrari, aquest text concebut com una peça de quinze minuts en la seva primera versió no funciona com a peça llarga. La idea de tancar el públic en un espai reduït per compartir l'angoixa de dos personatges que no poden obrir la porta és excel·lent. Forçar la claustrofòbia en un magatzem sota una escala o en un lavabo del cinema Alexandra. Sentir el mateix que José Luis Vázquez a 'La cabina'.

Ara l'espai ha crescut fins a la mida d'una sala de reunions d'un hotel, suficient per compartir l'experiència amb 40 espectadors. La porta segueix tancada. Barrera més física que la invisible de 'L'àngel exterminador'. Però continuem sense saber per què no poden (podem) sortir. Potser només caldrà aprendre una lliçó, com el protagonista d''Atrapat en el temps'.

Frank Capdet i Ferran Terraza es deixen la pell en involucrar els espectadors en la seva situació desesperada, encara que els minuts que dediquen a omplir d'inversemblança els temps afegits són una minva a l'energia que hauria d'estar destinada a crear una atmosfera adequada.

El que més pateix és el personatge de Ferran Terraza, obligat a assumir personalitats múltiples per crear nous conflictes sense la menor coherència. És un recurs fàcil convertir un dels protagonistes en un boig. A partir d'aquí tot és possible sense haver de justificar-ho.