Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 10 anys d'art a Barcelona

10 anys d'art a Barcelona

Time Out Barcelona està d'aniversari! Ho celebrem repassant què ha passat a la ciutat en matèria d'art en aquesta última dècada

picasso dalí
L: Dalí's 'Apparatus and Hand' (1927); R: Picasso's 'Woman in a Red Chair' (1929) L: ©Salvador Dalí/Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres 2015; R: ©Pablo Picasso/Succesió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2015
Per Ricard Mas |
Advertising

Una dècada, prop de 1.500 exposicions a Barcelona i la consagració malgrat la crisi d'una pila d'artistes. Retrocedim en el temps i examinem les mostres i els creadors que han brillat aquests últims deu anys a la ciutat. #10anysTimeOutBCN

Mostres

Profil de femme
© Aristide Maillol

El càlcul espanta: uns deu museus i fundacions més unes quinze galeries de primera línia, a una mitjana de sis exposicions anuals cadascun durant deu anys... dona ni més ni menys que 1.500 exposicions de certa qualitat al llarg de la darrera dècada. Caldrà una mica de mètode: art antic. Aquí el CaixaForum dona el do de pit: 'Abans del Diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC' (2012), 'Animals i faraons' (2015) i 'Agon! La competició a l’antiga Grècia' són tres bons exemples de la bellesa arqueològica.

Impressionisme i segle XIX. La Fundació Mapfre ens ha obsequiat amb grans mostres: 'De Van Gogh a Matisse. Col·leccions del Museu d’Orsay' (2015) i 'Renoir entre dones' (2016). El CaixaForum tampoc es queda curt: 'Mestres de la col·lecció Clarck' (2011), 'Pissarro' (2013), 'Obres mestres de la Phillips Collection' (2016), 'Sorolla. El color del mar' (2014). I el MNAC rebla el clau amb la recuperació d’una sèrie d’artistes catalans a cavall del canvi de segle: Casagemas, Lluïsa Vidal, Tapiró, Ismael Smith, Torné- Esquius, Gosé...

depero

Pel que fa a les avantguardes històriques, la Pedrera ha programat el futurista Depero (2013) i el constructivista El Lissitzki (2014). El MNAC va dedicar una retrospectiva a l’escultor Juli González (2008), una antològica del trio dadaista Duchamp, Man Ray i Picabia (2008) i encara una exquisida exposició sobre 'Joies d’artista. Del modernisme a l’avantguarda' (2010). La Miró, a part de les mostres dedicades al pintor del passatge del Crèdit –'L’escala de l’evasió' (2011), 'Miró i l’objecte' (2015)–, va consagrar una expo a la Primera Guerra Mundial, 'Barcelona, zona neutral' (2014). Sense oblidar Picasso al seu museu: 'Davant Degas' (2010), 'Picasso/Dalí' (2015) i 'Retrats' (2017).

Advertising
Marilyn Print (1967), d'Andy Warhol
© The Andy Warhol Foundation for the Visual Arts, Inc. / VEGAP.

La fotografia pren cada vegada més importància en el panorama expositiu barceloní. En són mostres les exposicions de Sebastião Salgado (2014) i Philippe Halsman (2016) al CaixaForum i Gerda Taro (2009), Robert Capa (2011) i Joan Colom (2013) al MNAC.

I també hem tingut algunes bones notícies en l’art contemporani: Barceló (2010) i Warhol (2017) al CaixaForum, Amat (2017) a la Pedrera i les exposicions del punk (2016) i de Brossa (2017) al MACBA.

Creadors

L'Autre, de Sophie Calle
© Sophie Calle/ADAGP, Paris, 2015. Courtesy Galerie Perrotin and Paula Cooper Gallery

Podríem començar amb una llista dels principals creadors que ens han deixat aquesta darrera dècada: Jordi Benito (2008), Albert Ràfols-Casamada (2009), Antoni Tàpies (2012), Josep Maria Subirachs (2014), Lluís Marsans i Montserrat Gudiol (2015), Benet Rossell, Francesc Todó i Tres (2016) i Xavier Corberó (2017).

D’altra banda, hem pogut veure obra d’artistes contemporanis estrangers de prestigi internacional com Nancy Spero, Cildo Meireles, Andrea Fraser o Rosemarie Castro al MACBA; Olafur Eliasson, Mona Hatoum i Roni Horn a la Fundació Joan Miró; Ai Wei Wei, Sophie Calle, Paula Rego i Alexander Kluge a La Virreina, i Anna Maria Maiolino, Kerry James Marshall, Allan Kaprow i Harun Farocki a la Fundació Tàpies. Una bona collita.

'Carmela', Jaume Plensa
©Marta Salicrú

Les nostres patums no han deixat d’exposar o d’estar rere iniciatives curatorials. Creadors consagrats durant la dècada del 1970 i principis del 1980 com Antoni Muntadas, Francesc Torres, Perejaume, Frederic Amat, Joan Fontcuberta, Carlos Pazos o els més recents Jaume Plensa i Ignasi Aballí. Plensa ha cedit per vuit anys una escultura, 'Carmela', a l’Ajuntament de Barcelona, instal·lada davant del Palau de la Música. Frederic Amat va foradar un Obelisc (2014) als jardinets de Gràcia, i Antoni Llena provocà la polèmica amb el seu 'Homenatge als castellers' (2012) a la plaça Sant Miquel, a tocar de l’Ajuntament.

El MNAC va apostar el 2014 per una arriscada 'Maniobra de Perejaume', i tres anys després Francesc Torres contraatacava amb la no menys excel·lent 'La capsa entròpica', que encara es pot visitar.

Advertising
SP92, de Yago Hortal
©Yago Hortal

Malauradament, la generació que va començar a destacar a principis de la dècada del 2000, per culpa de la crisi, no ha tingut les oportunitats que es mereixia. No acabaria mai amb la llista, però destaquem aquí el conceptualisme referencialista –i filoarqueològic– de Jesús Galdón, l’informalista Yago Hortal, els delicats treballs amb paper de Mar Arza, les caricatures socials d’Efrén Álvarez, la figuració sàdica de Gino Rubert, la sàvia fotografia d’Anna Malagrida, la falsa frivolitat de Carles Congost, la reivindicació social de Núria Güell, Patrícia Dauder, Alícia Kopf... no acabaria mai.

Com us vam pintar l'art als primers Time Out

Camera

Santa Coloma

A l’obertura d’art del primer Time Out parlàvem de l’exposició Art Mix 2007, en la qual una sèrie d’artistes de Santa Coloma reflexionaven sobre la construcció de la identitat en un entorn global.

Camera

Obra única

A una de les peces setmanals, Obra única, explicàvem la història rere algunes de les obres mestres que es podien veure a la ciutat cada setmana, de Tàpies a Josep Ponsatí.

Advertising
Camera

100 anys

Celebràvem el centenari de la construcció del Palau de la Música, i recordàvem que l’obra de Domènech i Montaner va ser sufragada pel poble.

Camera

Joves i nous

Entre les pàgines d’art de la revista del primer any vam parlar amb Yago Hortal, que exposava a la Galeria Senda, amb Rai Escalé, amb els creadors del SWAB, que celebrava la segona edició, i amb els artistes del centre d’art Piramidón.

Advertising