10 anys d'art a Barcelona

El càlcul espanta: uns deu museus i fundacions més unes quinze galeries de primera línia, a una mitjana de sis exposicions anuals cadascun durant deu anys... dona ni més ni menys que 1.500 exposicions de certa qualitat al llarg de la darrera dècada. Caldrà una mica de mètode: art antic. Aquí el CaixaForum dona el do de pit: 'Abans del Diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC' (2012), 'Animals i faraons' (2015) i 'Agon! La competició a l’antiga Grècia' són tres bons exemples de la bellesa arqueològica.

Impressionisme i segle XIX. La Fundació Mapfre ens ha obsequiat amb grans mostres: 'De Van Gogh a Matisse. Col·leccions del Museu d’Orsay' (2015) i 'Renoir entre dones' (2016). El CaixaForum tampoc es queda curt: 'Mestres de la col·lecció Clarck' (2011), 'Pissarro' (2013), 'Obres mestres de la Phillips Collection' (2016), 'Sorolla. El color del mar' (2014). I el MNAC rebla el clau amb la recuperació d’una sèrie d’artistes catalans a cavall del canvi de segle: Casagemas, Lluïsa Vidal, Tapiró, Ismael Smith, Torné- Esquius, Gosé...

Pel que fa a les avantguardes històriques, la Pedrera ha programat el futurista Depero (2013) i el constructivista El Lissitzki (2014). El MNAC va dedicar una retrospectiva a l’escultor Juli González (2008), una antològica del trio dadaista Duchamp, Man Ray i Picabia (2008) i encara una exquisida exposició sobre 'Joies d’artista. Del modernisme a l’avantguarda' (2010). La Miró, a part de les mostres dedicades al pintor del passatge del Crèdit –'L’escala de l’evasió' (2011), 'Miró i l’objecte' (2015)–, va consagrar una expo a la Primera Guerra Mundial, 'Barcelona, zona neutral' (2014). Sense oblidar Picasso al seu museu: 'Davant Degas' (2010), 'Picasso/Dalí' (2015) i 'Retrats' (2017).

La fotografia pren cada vegada més importància en el panorama expositiu barceloní. En són mostres les exposicions de Sebastião Salgado (2014) i Philippe Halsman (2016) al CaixaForum i Gerda Taro (2009), Robert Capa (2011) i Joan Colom (2013) al MNAC.

I també hem tingut algunes bones notícies en l’art contemporani: Barceló (2010) i Warhol (2017) al CaixaForum, Amat (2017) a la Pedrera i les exposicions del punk (2016) i de Brossa (2017) al MACBA.