Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les obres d'art de Barcelona que més inspiren els artistes
Gino Rubert, 'Desconsol'
Scott Chasserot Gino Rubert, 'Desconsol'

Les obres d'art de Barcelona que més inspiren els artistes

5 gran artistes catalans revelen les obres de Barcelona que més els han colpit (i tu també les pots veure)

Per Ricard Mas
Advertising

Als carrers i museus de Barcelona hi ha més de mil anys d’art. Sense interrupcions cronològiques. I gairebé sempre, les ruïnes del passat han servit de pedrera per construir el present.Els visigots van edificar amb les restes de l’imperi romà, ho podeu veure al MUHBA de la plaça del Rei. I, de tornada al present, l’artista Antoni Llena fa una cosa semblant amb l’obra de Joan Miró: “Has de deixar que posi les arrels dins teu. I un dia en sortiran branques, fulles, fruits i tot el que calgui”.

D’això es tracta, de deixar-se seduir per l’art, sense raonaments ni prejudicis. De deixar que aquella obra hi dipositi la seva llavor i acabi donant fruit. No heu anat mai a veure una obra moltes vegades, com qui visita un amic? No us heu sorprès, enmig d’una passejada, amb la descoberta d’un detall d’una obra que havíeu vist fa molt de temps, i us ha servit per resoldre un altre tema que, aparentment, no hi tenia res a veure?

El MNAC, el MACBA, la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i la resta d’espais d’art de la ciutat de Barcelona sumen milers d’obres en exposició. I al catàleg d’art públic de l’Ajuntament hi ha 3.465 obres, que es poden visitar a qualsevol hora i sense pagar entrada. Es tracta d’una immensa quantitat d’invitacions a l’arrelament.

Time Out ha demanat a cinc artistes de diferents generacions –Antoni Llena, Frederic Amat, Eulàlia Valldosera, Gino Rubert i Anna Dot– que escullin una obra d’art de Barcelona i que ens expliquin, amb les seves paraules, com ha influït en la seva vida i en la seva creativitat. Han emprat múltiples criteris, sempre sorprenents.

Alguns d’aquests artistes tenen, al seu torn, obres en espais públics de la ciutat. A tall d’exemple, l’'Homenatge als castellers', d’Antoni Llena (2012), a la plaça de Sant Miquel; el 'Solc' (2014) en homenatge a Salvador Espriu, de Frederic Amat, als Jardinets de Gràcia, i la instal·lació 'Aquí hay tomate' (2004), d’Eulàlia Valldosera, al Parc del Fòrum.

En el cas d’aquests artistes, es tracta de veure com l’art alimenta l’art, d’entendre com un creador s’amara de l’obra d’un altre creador. Però, com deia Joseph Beuys: “Tot ésser humà és un artista”. Barcelona és plena d’art, i a nosaltres només ens cal seguir el consell d’Antoni Llena: deixem que les obres arrelin.

 

1. Antoni Llena tria '‘L’esperança del condemnat  a mort’, de Joan Miró

Antoni Llena, 'L'esperança de l'home condemnat a mort'
Scott ChasserotAntoni Llena, 'L'esperança de l'home condemnat a mort'

“Parlar de les obres de Joan Miró sempre és complicat, i és que Miró només es revela emocionalment, t’hi has de deixar portar. Davant L’esperança... hi he passat innombrables instants tractant d’entendre-la. Hi ha una ratlla negra, d’una gran intensitat matèrica, que no s’acaba de tancar mai. La ratlla dialoga amb tres colors, vermell, blau i groc, que gairebé es desfan, es desintegren. M’impressiona també la tela blanca, sense tractar, i els regalims de pintura que semblen plors. Tenir una peça d’aquesta importància a Barcelona és un luxe. Miró deia: ‘Jo pinto com les gallines, amb el cap cot piquen el gra però per empassar miren al cel’. Avui dia hi ha tants condemnats a mort... però també gent a la presó, a l’exili. La intenció de la línia negra és tancar-nos en el seu cercle de mort.”

On pots veure l'obra? 'L’esperança del condemnat a mort (1974), de Joan Miró, està composta per tres pintures de 2,67 x 3,51 cadascuna: una de les obres més espectaculars de la Fundació Miró'.

Qui és Antoni Llena?
Nascut a Barcelona el 1942, va ser pioner de l’art conceptual català. La seva obra explora les poètiques de la fragilitat, amb materials artísticament humils com el paper (rebregat, retallat), el filferro, el vidre i el poliestirè. En contrast, té dos espectaculars monuments a Barcelona: 'David i Goliat' (1992) al parc de les Cascades, i l’'Homenatge als castellers' (2012) a la plaça de Sant Miquel.

 

2. Anna Dot tria '‘L’ordre d’avui és el desordre de demà’, d' Ian Hamilton Finlay

 

Anna Dot, 'L'ordre d'avui és el desordre del demà'
Scott ChasserotAnna Dot, 'L'ordre d'avui és el desordre del demà'

 

“Vaig descobrir aquesta obra i el seu autor per mitjà del poeta Eduard Escoffet. Aleshores, jo vivia a Gràcia. A les ciutats no tens gaire perspectiva. Estàs tot el dia a tres pams de la pantalla i, quan mires per la finestra, a tres o quatre metres, una façana. Pujar una muntanya, encara que domesticada, amb un missatge tranquil·litzador al cim, es va convertir en una activitat crítica; una escapada de les dèries del dia a dia, una oportunitat per pensar que “l’ordre d’avui és el desordre de demà”. Que les coses avui són així, i demà poden ser d’una altra manera. Amb la pandèmia ha quedat demostrat. L’obra no té aspecte d’escultura. Pots passar per allà i no veure-la. O confondre-la amb bancs.Quan puges a la muntanya, descobreixes l’amplitud del cel i pots llançar la mirada ben lluny.”

On pots veure l'obra? 'L’ordre d’avui és el desordre de demà' (1999), de l’escultor escocès Ian Hamilton Finlay, està situada al Parc dels Tres Turons.

Qui és Anna Dot? Els treballs de l’Anna Dot (Vic, 1991) se centren a l’entorn de la traducció i els actes comunicatius. Les seves investigacions parteixen de preguntes que es fa, tot abordant-les de formes poc habituals. Molts dels seus plantejaments tenen relació amb els llenguatges i els sistemes de comunicació, i sovint parteixen de referents literaris. Darrerament explora els llenguatges gestuals.
annadot.net

 

 3. Eulàlia Valldosera tria l'absis de Santa Eulàlia d’Estaon

Eulàlia Valldosera, Absis de Santa Eulàlia d’Estaon
Scott ChasserotEulàlia Valldosera, Absis de Santa Eulàlia d’Estaon

“Buscava figures que encarnessin allò sagrat femení que encara persisteix en el primer romànic. Les he trobat a l’absis d’Estaon, al costat dels apòstols i dels evangelistes. Més endavant en el temps, desapareixeran. He treballat molt l’arquetipus de la verge, una mena de succedani de l’arquetipus sagrat femení, principi metafísic, font de vida, que s’ha anat masculinitzant. M’interessa la figura femenina com a portadora d’un coneixement. I molts coneixements alquímics apareixen aquí prescrits en patrons de signes decoratius. A part de les meves accions performàtiques, estic treballant en obra gràfica. I per a aquest treball m’interessa cercar les arrels del coneixement, l’alquímia interna, la transformació de continguts inconscients en conscients. Abans treballava l’ombra, ara treballo la llum.”

On pots veure l'obra? El fresc romànic de l’absis de Santa Eulàlia d’Estaon (mitjan segle XII) es conserva al MNAC.

Qui és Eulàlia Valldosera? Va néixer a Vilafranca del Penedès, el 1963. Articula el seu treball al voltant del fenomen lumínic i, mitjançant performances, ha abordat temes com els residus, la neteja, la malaltia, l’herència materna i les relacions de poder. Actualment divideix les seves activitats entre les arts visuals i la investigació a través de la canalització. eulaliavalldosera.com

 

4. Frederic Amat tria 'Poema de Catalunya', de J.V. Foix

Frederic Amat, 'Homenatge de Catalunya'
Scott ChasserotFrederic Amat, 'Homenatge de Catalunya'

“El meu avi, que també es deia Frederic Amat, va anar a escola amb en J. V. Foix. Tots dos van publicar a 'La Cònsola de Sarrià', on surt publicat el 'Poema de Catalunya'. I van mantenir sempre l’amistat. Amb tan sols 16 anys, jo li anava a ensenyar els meus dibuixos a en Foix, al número 9 del carrer Setantí. Recordo un tapís de Miró, i un dibuix dedicat de Federico García Lorca. Sobre la taula, la màquina d’escriure. I aquell senyor tan pacient i bonhomiós em llegia els seus poemes i m’explicava històries. Foix em va presentar la meva segona exposició individual i, el desembre del 1972, em va demanar d’il·lustrar un 'Cap d’Any' on hi havia el poema 'Tots hi serem al Port amb la desconeguda'. En justa correspondència, el 2011 vaig presentar al cementiri de Sarrià la meva pel·lícula 'Una rosa...', amb la veu del poeta.”

On pots veure l'obra? El cal·ligrama 'Poema de Catalunya', de J. V. Foix (1920), està reproduït al terra de l’encreuament de via Augusta amb el passeig de la Bonanova.

Qui és Frederic Amat? Amat (Barcelona, 1952) és artista visual, escenògraf, performer i director de cinema, per bé que la seva obra és difícil de categoritzar. Si vius a Barcelona segur que has vist alguna de les seves obres públiques, com el 'Mural de les olles' al Mercat de les Flors, el 'Solc' dedicat a Salvador Espriu als Jardinets de Gràcia i el 'Mur d’ulls' a l’hotel Ohla. fredericamat.com

 

5. Gino Rubert tria 'Desconsol', de Josep Llimona

Gino Rubert, 'Desconsol'
Scott ChasserotGino Rubert, 'Desconsol'

“Devia tenir entre 10 i 15 anys quan la vaig veure per primera vegada, en una passejada pel parc de la Ciutadella. Va ser una experiència un punt mística perquè es va fer el silenci. Tot el que hi havia a l’entorn va desaparèixer. Com que no mostra la cara, estableix un diàleg molt íntim amb l’espectador. Es titula 'Desconsol', i això dona una pista, però el primer impacte no era de noia desconsolada. La manera com amaga la cara i el gest que fa amb les mans són ambigus. Si es titulés 'Felicitat', podria representar una noia que rememora un moment feliç, o que riu una frivolitat. A mi l’escultura en marbre sempre m’ha fascinat: la seva blancor, duresa, fredor... Contrasta amb la qualitat 'fleshy' que representa. Jo pinto personatges amb el rostre en blanc i negre, que podríem dir que són de marbre.”

On pots veure l'obra? L’emblemàtica escultura en marbre de Josep Llimona, està al Palau de la Generalitat. N’hi ha una altra versió al MNAC i una rèplica al parc de la Ciutadella.

Qui és Gino Rubert? Nascut a Ciutat de Mèxic, el 1969, va estudiar Belles Arts a la Parsons School of Design, de Nova York. L’any 2007, la seva obra fou seleccionada per il·lustrar les portades de la trilogia 'Millennium' de Stieg Larsson. La seva pintura, figurativa, recrea conflictes afectius i secrets de família. Els rostres de tots els seus personatges són fotografies en blanc i negre, incrustades. ginorubert.com

No t'ho perdis: Les millors exposicions de Barcelona que has de veure ara

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising