Sigalit Landau. La dansa fenícia de la sorra

El pas del segle XX al segle XXI ha deixat marques profundes en la configuració del món i, en conseqüència, en la manera de representar-lo. En aquest context de canvi d’era, a mitjans de la dècada de 1990 s’inicia el treball de Sigalit Landau, autora d’una obra escultòrica en la qual aborda la gestió de símbols, imatges i narracions pròpies de la seva condició històrica, personal i cultural. 'La dansa fenícia de la sorra' extreu el títol de la presència gairebé constant de la sorra, la platja i el mar, com a topos d’execució dels rituals performatius que constitueixen el nucli de l’obra videogràfica de Landau. L’exposició se centra, per primera vegada, en aquest mitjà amb el qual Landau fa escultura amb cossos vius i objectes que interactuen entre si. Les escultures en vídeo de Landau condensen un temps en què les accions semblen no tenir ni principi ni fi. No són narratives sinó descriptives: narren l’absència de progrés i millora, descriuen la necessitat de l’altre, ja sigui en el joc, en la supervivència o en el conflicte.