Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Art i museus

Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona
Art

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona

Fa 100 anys de la creació de l'escola de disseny i a la Fundació Mies van der Rohe ho celebren

Canvi de rumb de dos espais d'art de referència
Notícies

Canvi de rumb de dos espais d'art de referència

Novetats a la Fundació Suñol i la galeria Estrany-de la Mota

Temporada de fotografia
Art

Temporada de fotografia

Les exposicions de fotografia més destacades de la ciutat

El CCCB celebra 25 anys
Què fer

El CCCB celebra 25 anys

Dos dies de portes obertes i activitats per celebrar l'aniversari del centre de cultura

Llibres d'art i tendències
Art

Llibres d'art i tendències

Títols per gaudir de l'art amb els 5 sentits

Últimes crítiques

Guinovart. La realitat transformada
Art

Guinovart. La realitat transformada

Més que mostrar, 'La realitat transformada' s'esforça a explicar i acostar l'obra del polièdric Josep Guinovart (1927-2007). Amb aires de retrospectiva però defugint del clàssic recorregut cronològic, l'exposició, que ocupa totes les sales dels Espais Volart, s'endinsa, en el ric univers guinovartià. Proposa noves lectures i formes de mirar la producció d'un dels artistes destacats de l'avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX que va conjugar, sense despentinar-se, el realisme, l'abstracció, l'expressionisme, i l'informalisme, tot reinventant-se de manera incessant. S'inclouen una vuitantena de peces, entre pintura, obra gràfica, escultura o instal·lació, a partir de les quals es van desengranant les constants en el seu treball; els diversos temes, del més local a l'universal, que esdevenen llocs comuns en el llenguatge d'en Guino. Sobresurt especialment Agramunt i les seves arrels, la connexió amb el Marroc, el contacte amb la natura i la terra, la importància de la matèria i la investigació incansable de materials, els minotaures, o el seu compromís polític i social. És precisament la iconografia la que va marcant el ritme de l’itinerari, que suggereix múltiples vaivens a partir d'obres significatives de diferents etapes creatives, entre la primera època, pels volts del 1948, i fins al 2006. Aquesta ambiciosa exposició demostra la vigència del llegat del creador i actualitza les paraules de l'autoanomenat treballador de la pintura: “A mi no m'interessa

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Liberxina. Pop i noves pràctiques artístiques, 1966-1971
Art

Liberxina. Pop i noves pràctiques artístiques, 1966-1971

Des de fa uns anys, el MNAC ha optat per investigar i divulgar l’obra dels artistes de postguerra i segones avantguardes catalanes. Per entendre’ns, tot allò que va succeir a partir de Dau al Set i al llarg de quatre dècades, fins als 80. Un període que ha estat tradicionalment ignorat, com si, durant els anys de franquisme, aquí no hagués passat res. Això ha provocat que el llegat de tota una generació hagi quedat als llimbs, al marge dels grans discursos.Liberxina –que pren el títol d’un film de Carlos Duran censurat als anys 60, sobre un gas incitador de la revolució– vol dignificar la producció d’aquell període. Perquè fa mig segle, en plena dictadura, uns artistes, influenciats per corrents internacionals de llibertat i ruptura –política, cultural i estètica–, es van manifestar des del pop, la nova figuració i la psicodèlia. Pràctiques que es van fusionar amb el disseny, el còmic i el cine experimental, per abordar qüestions com el feminisme, l’oposició al règim o l’anticapitalisme.L’exposició redescobreix figures singulars, com Mari Chordà, Aurèlia Muñoz, Jordi Galí, juntament amb d’altres, diguem-ne, clàssiques, com Antoni Miralda, Zush/Evru i Carles Santos. Alhora, es mostren treballs inèdits o poc coneguts, alguns dels quals passaran a formar part de la col·lecció permanent del museu. Això sí que és certament revolucionari!

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Jaume Plensa
Art

Jaume Plensa

Diuen que aquest és l’any que Jaume Plensa "torna a casa2”. El MACBA li dedica una retrospectiva, 22 anys després de la seva darrera exposició a un museu de Barcelona, i fa unes setmanes ha inaugurat 'Invisibles', al Palacio de Cristal de Madrid. L’artista dels rostres colossals, reconegut internacionalment per la seva obra pública arreu del món, defensa que l’escultura és la millor manera de plantejar preguntes. L’art ja és això, un lloc ple d’interrogants. 'Firenze II', un signe d’interrogació de grans dimensions d’alumini i ferro, amb la inscripció somni en francès (‘rêve’), marca l’inici del recorregut com un manifest. Fa de preludi una foto del seu taller, amb els estris i eines de treball, maquetes i apunts preparatoris, que recobreix la totalitat dels murs exteriors de la sala. Un cop a dins, se succeeixen una vintena de peces –potser les menys conegudes, elaborades al llarg de 30 anys–, que basculen per l’abstracció amb referències a la literatura, la música i l’art, així com per la representació de la figura humana. A 'Islands III' cita els seus referents: de Goya a Broodthaers, passant per Gaudí i Kahlo. A 'Prière', es reprodueix desendreçadament sobre unes boles de ferro colat el poema homònim de Baudelaire.La seva és una escultura de contrastos, de llums i ombres, sovint amb una sonoritat subtil: entre la lleugeresa de la cortina 'Glückauf?', que recull la Declaració Universal de Drets Humans, i la rotunditat de la massa que forma 'Tervuren'. Si m’ho permeteu, una

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Velázquez i el Segle d'Or
Art

Velázquez i el Segle d'Or

Costa imaginar el transcurs de la pintura sense l'existència de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660). Mestre de mestres. Venerat pels grans artistes, la seva influència traspassa segles i fronteres. Prova en són, per exemple, les diverses versions de 'Las Meninas', un dels seus quadres més emblemàtics, que Dalí i Picasso s'entestaren a interpretar una vegada i una altra; també la pertorbadora sèrie que Francis Bacon va crear a partir del retrat del papa Innocenci X; o la famosa sentència de Manet després de visitar Madrid: "Velázquez és el pintor dels pintors. No m'ha sorprès, m'ha extasiat", amb la qual el reivindica com a referent dels impressionistes.Velázquez inicia la seva carrera a Sevilla, una de les ciutats més cosmopolites de la península Ibèrica de l'època. Amb 24 anys es trasllada a Madrid i fins a la seva mort treballa com a pintor de la cort de Felip IV, un dels principals col·leccionistes del seu temps. Durant aquests anys, pinta retrats del rei i de la seva família, així com d'altres composicions –paisatges, escenes mitològiques o religioses– per decorar les estances i palaus. Té accés a les col·leccions reials, amb pintures d'artistes flamencs, i viatja a Itàlia, on descobreix les obres d’art de l’antiguitat, el Renaixement italià i alguns dels creadors europeus més interessants del moment.El pintor barroc és un dels símbols del Museu del Prado, que té una política restrictiva pel que fa a préstecs: només hi pot haver set obres de l'artista fora de

Time Out diu
5 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Velázquez i el Segle d'Or
Art

Velázquez i el Segle d'Or

Costa imaginar el transcurs de la pintura sense l'existència de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660). Mestre de mestres. Venerat pels grans artistes, la seva influència traspassa segles i fronteres. Prova en són, per exemple, les diverses versions de 'Las Meninas', un dels seus quadres més emblemàtics, que Dalí i Picasso s'entestaren a interpretar una vegada i una altra; també la pertorbadora sèrie que Francis Bacon va crear a partir del retrat del papa Innocenci X; o la famosa sentència de Manet després de visitar Madrid: "Velázquez és el pintor dels pintors. No m'ha sorprès, m'ha extasiat", amb la qual el reivindica com a referent dels impressionistes.

Time Out diu
5 de 5 estrelles
Lina Bo Bardi
Art

Lina Bo Bardi

Per a l'arquitecta Lina Bo Bardi, el dibuix era un mitjà expressiu primordial i en el seus arxius de São Paulo va conservar-ne prop de 6.000. La mostra, petita, recull un centenar d'imatges de la seva producció, més imatges de la seva obra constructiva i de la seva activitat com a dissenyadora.

Bermejo. El geni rebel del segle XV
Art

Bermejo. El geni rebel del segle XV

La mostra apropa a la figura de Bartolomé Bermejo, un dels grans mestres de la pintura del Cuattrocento europeu. Organitzada conjuntament pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museo del Prado, l'exposició presenta 21 olis sobre taula, gairebé la totalitat de la seva producció, al costat d'altres obres d'artistes contemporanis i també desvetlla aspectes poc coneguts del pintor que va pintar 'Pietat Desplà'.

Palmira Puig-Giró, fotògrafa
Art

Palmira Puig-Giró, fotògrafa

La galeria RocioSantaCruz Art recupera l’obra de qui va ser mà dreta i parella de Marcel Giró. Es van retrobar al Brasil fugint de la Guerra Civil Espanyola i tots dos es van integrar al Foto Cine Clube Bandeirante, un grup representant de la modernitat fotogràfica; als anys 50 junts obririen un estudi de publicitat a São Paulo. La catalogació de les obres de Giró ha permès descobrir el treball de la fotògrafa, qui va signar imatges de natures mortes, paisatges i retrats experimentals i elegants emmarcats en la nova figuració brasilera.

Estructuras de identidad. The Walther Collection
Art

Estructuras de identidad. The Walther Collection

Entre les obsessions del col·leccionista Arthur Walther hi ha la fotografia vernacular, imatges quotidianes pròpies d’àlbums familiars dels que es troben als mercats de puces (o dels que venen els dealers especialitzats). A Foto Colectania, la Walther Collection ha desembarcat amb diferents sèries que, prescindint de l’autoria, l’estil, el moment i el lloc en què van ser preses, ens parlen del tipus, de la identitat.

Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions Compra aquí

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Comprar
Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions Compra aquí

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Comprar
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!