Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Art i museus

Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

5 fotografies d'Oriol Maspons que has de conèixer
Art

5 fotografies d'Oriol Maspons que has de conèixer

La gran retrospectiva del fotògraf al MNAC

Exposicions de fotografia a Barcelona
Art

Exposicions de fotografia a Barcelona

Les mostres de la disciplina, amb noms com Horvat, Maspons i Richard Learoyd

Activitats artístiques que no et pots perdre
Art

Activitats artístiques que no et pots perdre

A museus i centres d'art hi ha més que exposicions!

5 novetats sorprenents a la col·lecció del Museu del Disseny
Notícies

5 novetats sorprenents a la col·lecció del Museu del Disseny

L'exposició de disseny de producte estrena 36 novetats (i algunes es fan mirar molt!)

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona
Art

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona

Fa 100 anys de la creació de l'escola de disseny i a la Fundació Mies van der Rohe ho celebren

Últimes crítiques

La pintura. Un repte permanent
Art

La pintura. Un repte permanent

Fa poc més de cent anys, la màxima abstracció de Malèvitx, representada en l'obra 'Quadrat negre sobre fons blanc', va obrir la caixa dels trons. Des de llavors, al llarg del segle XX, es va anunciar de manera recurrent la mort i desaparició de la pintura. Quan vam despertar de la lletania de mals presagis, però, la pintura encara era aquí. A partir dels vuitanta, va ressorgir de les seves pròpies cendres per reivindicar-se com un mitjà capaç de renovar-se i hibridar-se amb altres disciplines: es va metamorfosar i va prendre noves formes més enllà del llenç, tot superant la geometria del bastidor. El CaixaForum ha bussejat en els fons de la seva col·lecció, integrada per més d'un miler de peces de les quals gairebé la meitat són obra pictòrica, per demostrar i celebrar amb una exposició la vigència i evolució de la pintura contemporània durant els darrers trenta anys. 'La pintura. Un repte permanent' recorre les diferents mutacions d'aquesta expressió artística, posant especial èmfasi en l'abstracció, la matèria i la pintura expandida. De l'imponent 'Curved plane', de Robert Mangold, a les teles doblegades, d'Ángela de la Cruz, passant per la monocromia amb bitllets de banc triturats d'Ignasi Aballí o la gran instal·lació amb tota mena de materials i textures de Jessica Stockholder. La projecció 'Au revoir', de Michael Snow, us deixarà clavats a la cadira. Sobre tela, escultura, fotografia, collage, vídeo o performance, la pintura hi és, i està més viva que mai!

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Antoni Fabrés
Art

Antoni Fabrés

Fa gairebé un segle, el 15 de maig de 1926, el crític Joaquim Folch i Torres dedicava una pàgina de la 'Gaseta de les Arts' a Antoni Fabrés (Barcelona, 1854 - Roma, 1938) amb motiu del donatiu d'una gran part de la seva obra que el pintor acabava de fer al Museu de Barcelona. Entre les moltes floretes, l'historiador escriu: "Ens arriba en Fabrés a Barcelona, a 72 anys, cobert de glòria i de prestigi, amb obres escampades per innombrables museus, amb dos Grans Premis d'Honor internacionals i amb més medalles de les que li cabrien al pit si fos capaç de penjar-se-les-hi". Fabrés, queda clar, va assolir en vida un gran èxit i sabem que la seva pintura va ser aclamada i lloada a les ciutats on va residir: de Barcelona a Roma, passant per París i Ciutat de Mèxic, per acabar, de nou, a la capital italiana. El pas del temps va relegar, però, el seu treball a l'ostracisme i la historiografia li endossà l'etiqueta d'orientalista sense aprofundir en la resta de temàtiques que conreà, com el paisatgisme o un retrat de gran expressivitat que vira del refinament burgès a la denúncia social. Ara, el MNAC treu a la llum el seu llegat, que ha estudiat i restaurat, i vol resituar l'obra del pintor. Aquesta mostra monogràfica, muntada de manera brillant com un saló d'art atapeït de quadres, presenta 147 obres i un grapat de documents que fixen els passos d'un creador versàtil, mestre, entre d'altres, de Diego Rivera.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
En el nom del pare
Art

En el nom del pare

Entre moltes altres coses, Picasso és una mena de figura paterna pels artistes que han arribat després. Va obrir portes creatives, va descobrir noves sendes estètiques i temàtiques; va tornar als clàssics i va recuperar éssers mitològics i rituals ancestrals mentre es projectava en les avantguardes. Després de tot, Picasso, l’artista més prolífic i polifacètic del segle XX, ha estat consagrat com un lloc comú o punt de partida per a unes quantes generacions. Com a tots els pares se’l pot venerar, emular, honorar, criticar i, seguint Freud, també repudiar o, fins i tot, matar. El 2014 el Museu Picasso va acollir l’exposició 'Post Picasso: reaccions contemporànies', on s’explorava com el pintor ha estat font d’inspiració per a d’altres. 'En el nom del pare' revisita de nou el llegat picassià a partir del treball d’una desena d’artistes que s’enfronten, indaguen o qüestionen, a través de pràctiques i llenguatges diversos, l’herència rebuda. Es tracta d’una mostra desigual que obliga a transitar per diferents espais del museu. De la marca Picasso, que ressalten Elo Vega i Rogelio López Cuenca, a la pintura de Miquel Barceló per al cartell de la darrera 'corrida' celebrada a la Monumental, tot passant per l’obra 'Guernica. Picasso comunista', de Daniel G. Andújar, en la qual s’exposen els informes que l’FBI va elaborar quan l’artista es va afiliar al Partit Comunista. Com a corol·lari, entre les sales de la col·lecció, destaca el vídeo de la performance 'Compassos, silencis i ll

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Zóbel-Chillida. Camins creuats
Art

Zóbel-Chillida. Camins creuats

Coincidint amb les commemoracions del seu trentè aniversari, la galeria Mayoral acull un inèdit i fascinant diàleg entre les obres de Fernando Zóbel i d'Eduardo Chillida. Alfonso de la Torre comissaria aquest joc de miralls d'alta càrrega poètica en el qual s'exposen tretze olis del pintor hispanofilipí i una desena d'escultures de l'artista basc. Uns camins creuats que de seguida s'intueixen, que es fan palesos i es troben en algunes peces, com en 'Gestos' i 'Ferros de tremolor III' o en 'Quadrícula' i 'Lurra M-20'. Olis que s'emmirallen en el pla vertical, darrere els volums que emergeixen en terra cuita, bronze i acer. A mitjans dels 50, després de descobrir l'obra de Rothko, Zóbel redueix a l'essencial les seves composicions, tant pel que fa a la temàtica com en l'ús del color. En aquest trànsit cap a l'abstracció, la llum serà un dels temes importants, de la mateixa manera que ho és per a Chillida, que l'evoca entre la força de la matèria i el suggeriment d'escletxes i buits. Els dos artistes neixen el 1924 però, tot i transitar per sendes estètiques afins, no es coneixen fins al 1964, quan Zóbel, com impulsor del Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca, proposa incorporar a la col·lecció l'obra 'Abesti Gogora IV (Cant rude IV)' del mestre basc. "Va ser un moment d'admiració mútua –escriu De la Torre–, el sentiment d'haver-se conegut des de sempre". Un respecte que es posa ara de manifest i que s'explicita en la correspondència que van mantenir al llarg dels anys.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Feminismes! L’avantguarda feminista dels anys setanta. Coreografies del gènere
Art

Feminismes! L’avantguarda feminista dels anys setanta. Coreografies del gènere

Sota el paraigua 'Feminismes!' es presenten dues exposicions: 'L'Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena' i 'Coreografies del gènere'. La primera mostra presenta 200 obres d'artistes d'Europa, Amèrica del Nord i del Sud i Àsia que contribuirien a rescriure la història de l'art; a casa nostra això ho van fer possible noms com Pilar Aymerich, Mari Chordà, Angels Ribé, Eugènia Balcells i Esther Ferrer, entre d'altres. La segona mostra posa el focus en els relats actuals, a partir d'una quinzena d'obres: el concepte feminisme s'ha ampliat en els darrers 50 anys, amb el concepte 'gènere' com a protagonista.

La pintura. Un repte permanent
Art

La pintura. Un repte permanent

Exposició que aplega una important selecció d'obres de la Col·lecció "la Caixa" d'Art Contemporani, i examina el concepte de pintura i la seva habilitat per reinventar-se. La mostra explora la pintura com un procés mental, una idea abstracta que des de la tela s'expandeix a altres mitjans com la fotografia, l'escultura, el gravat o la instal·lació i aplega obres d'artistes que van renovar la pintura als anys seixanta i setanta juntament amb les d'una generació més jove que han ampliat els límits d'aquesta disciplina, i que han reinventat noves fórmules de producció i presentació: Robert Ryman, Sigmar Polke, Gerhard Richter, Wolfgang Tillmans, Robert Mangold, Ignasi Aballí, Ángela de la Cruz, Ruben Guerrero, Günther Förg, Jessica Stockholder, Juan Uslé i Richard Tuttle.

Oriol Maspons, retrospectiva
Art

Oriol Maspons, retrospectiva

Recorregut de quatre dècades per l'obra d'Oriol Maspons, renovador del llenguatge fotogràfic a través del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. El 61 crearia un dels estudis més trencadors del país, de la ma de Julio Ubiña i va treballar per diferents publicacions ('La Gaceta Ilustrada', 'Paris Match', 'Elle'), i va publicar gran quantitat de llibres. Reconegut inconformista i provocador, Maspons va ser un dels artífexs de la 'gauche divine'.

Renau. El combat per una nova cultura
Art

Renau. El combat per una nova cultura

El Born Centre Cultural presenta aquesta exposició dedicada a l’artista valencià Josep Renau (1907-1982), la més gran fins ara feta a Catalunya. Pintor, cartellista, muralista, Renau és una figura cabdal de l’art combatiu i clau en la introducció de les noves avantguardes a Espanya. L’obra d’aquest polifacètic artista està marcada per un llenguatge innovador i l'ús audaç del fotomuntatge.   

Art Nou 2019: Lara Fluxà. Delu
Art

Art Nou 2019: Lara Fluxà. Delu

L'artista mallorquina Lara Fluxà proposa una intervenció amb obres de nova producció partint d'un text de Michael Lawton que inspira el títol de la mostra, 'Delu'. El verni que omplia els cossos de vidre a l'Espai 13 de la Fundació Miró perd protagonisme i en guanya el vidre que deixa de funcionar receptacle. La intervenció a l'entrada de ProjecteSD resulta és un exercici soprenent, entre agressiu i eròtic.

Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.

Senda
Art

Senda

Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.

Galeria Mayoral
Art

Galeria Mayoral

Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.  

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions Compra aquí

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Comprar
Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions Reserva en línia

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Reserva
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Què fer

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!