Art i museus
Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia
Exposicions recomanades
Oriol Vilapuig. Son. Empremtes de les Valls d'Àneu
Intervenció del pintor i artista català Oriol Vilapuig a partir de la descoberta de les piques baptismals i d’oli a les esglésies de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà. El relat sorgeix a partir de la tècnica del 'frottage', un procediment que permet que les imatges apareguin per contacte, donant així visibilitat als baixos relleus esculpits a les piques. El projecte es presenta a les sales del romànic del MNAC i dialoga amb un muntatge visual d'imatges projectades procedents d'arxius i publicacions, un atles visual inabordable que dilueix o reforça el que passa 'entre imatges', i una publicació especial que recull totes les imatges.
William Klein. Manifest
William Klein (Nova York, 1928) és una de les figures clau de la fotografia universal del segle XX. El seu esperit obert, transgressor i la seva naturalesa artística, aliena a les regles i a la tradició, el van convertir en un dels principals renovadors de la fotografia del seu temps. Grans formats, enquadraments arriscats, el gra marcat de la fotografia, el sentit arquitectònic i una visió humana de gran impacte són, possiblement, alguns dels trets característics fonamentals de la seva obra. A partir del 15 de juliol, La Pedrera acull al voltant de 200 obres del fotògraf americà per endinsar-se en el seu món artístic a través d’aquesta primera exposició retrospectiva que se celebra a Barcelona.
Nalini Malani. No em sents
Exposició de l'artista índia Nalini Malani, guardonada amb el Premi Joan Miró 2019. La seva trajectòria artística, que s'inicia amb el dibuix anatòmic i botànic, està marcada pel pensament feminista, la denúncia i condemna de la violència cap als més vulnerables, la injustícia global i la crisi climàtica. La iconografia de Malani, particular i bellíssima, beu de la mitologia antiga, connecta la tradició local amb l'universal, és una simbiosi entre Orient i Occident, i hi destaquen personatges com la profetessa Cassandra. L'exposició recull dibuixos, instal·lacions i animacions, a més de citacions de les lectures que inspiren l'artista.
Barbara Hammer. Sisters!
Primera retrospectiva realitzada en el context espanyol de Barbara Hammer (Los Angeles, 1939 - Nova York, 2019), una de les autores més influents del cinema experimental i activista nord-americana, pionera a explorar políticament la vida i la sexualitat lesbiana i el significat de la mort, així com les històries personals i col·lectives dels qui pateixen la marginació social. L'exposició descobreix un treball de cinc dècades, amb 83 pel·lícules (films entre curtmetratges i de llarga durada, experimentals o més documentals), a més d’una enorme producció de collages, dibuixos, performances, fotografies i instal·lacions.
Jamais. Óscar Domínguez i Pablo Picasso
El Museu Picasso ha recuperat 'Jamais', el gramòfon d'Óscar Domínguez que va causar sensació a l'Exposition internationale du surréalisme de París el 1938. L'objecte es presenta restaurat –conserva el motor original i torna a girar– i s'acompanya de documents que proven la rellevància que va tenir el gramòfon Pathé transformat en objecte eròtic i hipnòtic.
Les exposicions més populars
Arquitectura de Barcelona
Les principals galeries d'art
ProjecteSD
ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.
Marlborough
El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.
Senda
Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.
Galeria Mayoral
Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.
Els principals museus
Fundació Joan Miró
Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.
Museu Picasso
El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.
Macba. Museu d'Art Contemporani
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.
