Art i museus
Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia
Exposicions recomanades
Vampirs. L'evolució del mite
Exposició dedicada al mite del vampir en tots els seus àmbits. Una gran oportunitat per submergir-se en el seu món i conèixer les relacions entre les diferents facetes del vampir, a partir de diferents pràctiques artístiques, d’una manera que captiva l’espectador. La mostra reuneix una selecció de pel·lícules de fantasia que ha propiciat el mite, des de projectes d’avantguarda fins a blockbusters. Del 'Nosferatu' (1922) de F. W. Murnau al 'Dràcula', de Bram Stoker. A més de mostrar pel·lícules i obres literàries, la mostra exposa una selecció d’aparicions del vampir en altres disciplines artístiques, com ara els collages surrealistes de Max Ernst, alguns gravats d’Els Capritxos de Goya, les pintures inquietants de l’artista contemporani Wes Lang o la icònica imatge de Dràcula interpretat per Bela Lugosi utilitzada per Andy Warhol en la litografia titulada 'The kiss'.
Art i mite: els déus del Prado
El Caixafòrum de Barcelona acull una col·lecció de més de mig centenar d'obres en una exposició que pretén mostrar de quina manera la mitologia clàssica ha estat una font d'inspiració pels artistes. La mostra es podrà explorar seguint un recorregut iconogràfic a través de pintures, escultures i medalles datades entre el segle I a.C. i finals del segle XVIII. Hi destaquen les obres de reputats artistes com Rubens, Ribera i Zurbarán, entre d'altres.
Tàpies als 30
La Fundació Tàpies celebra el 30è aniversari amb una mostra que viatja en el temps fins a la dècada del 1953 (i fins l'any 1963), quan Tàpies estava a la trentena i a punt d'assolir la maduresa amb les pintures matèriques. També van ser anys de primers les exposicions (l'artista començaria a treballar amb Martha Jackson el 1953) i de premis. La mostra aplega obres procedents de la família, préstecs de museus i de col·leccions particulars, i la tria fa relluir obres poc conegudes pel gran públic que corresponen a aquest moment vital de Tàpies.
World Press Photo 2020
L'exposició de fotografia més reconeguda del món torna de nou a Barcelona. En aquesta setzena edició, exposada entre el 14 de novembre i el 18 de desembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) reunirà les fotografies i peces multimèdia guardonades pel jurat del World Press Photo. En la que serà la setzena edició, el World Press Photo d'enguany ha premiat a tres fotògrafs espanyols: els barcelonins Ricard García Vilanova i Ramon Espinosa i el sevillà Antonio Pizarro Rodríguez. Com és costum en un esdeveniment de tal magnitud, les obres estaran carregades de sentiment, caràcter i emocions, totes elles característiques que el jurat té en compte a l'hora de determinar la valoració de cada peça. D'aquesta manera, el catàleg d'obres del World Press Photo 2020 ens ensenyarà diferents perspectives del món, amb les quals els assistents podran comprovar en directe la força de la imatge per mostrar realitats ferotges com les d'Etiòpia, Algèria o Polònia.
William Kentridge
Exposicio de l'artista sud-africà William Kentridge, que ha construït un discurs creatiu tentacular i polimòrfic que l’ha consolidat com una de les veus de referència en el paisatge de l’art contemporani mundial. La mostra té la voluntat no sols de mostrar les múltiples facetes d’aquest creador, sinó també d’obrir un espai de reflexió que ens llanci preguntes incòmodes sobre els reptes del postcolonialisme i la dialèctica entre les zones de poder i els marges d’exclusió de la societat europea contemporània.
Les exposicions més populars
Arquitectura de Barcelona
Les principals galeries d'art
ProjecteSD
ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.
Marlborough
El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.
Senda
Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.
Galeria Mayoral
Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.
Els principals museus
Fundació Joan Miró
Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.
Museu Picasso
El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.
Macba. Museu d'Art Contemporani
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.
