Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Brassaï
Art

Brassaï

Gran retrospectiva dedicada al fotògraf que va retratar la nit de París

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Poesia Brossa
Art

Poesia Brossa

Últims dies per veure la gran retrospectiva de Brossa al Macba!

Time Out diu
4 de 5 estrelles
No per amor a l'art
Notícies

No per amor a l'art

Les samarretes que reivindiquen unes condicions justes en el món de l'art

Allora & Calzadilla
Art

Allora & Calzadilla

Els objectes i les 'performances' dels Allora & Calzadilla aterren a la Tàpies

Temporada de fotografia
Art

Temporada de fotografia

Amants de la discipina, no us perdeu aquestes expos!

Últimes crítiques

Ètica i Estètica: Miró/Artigas
Art

Ètica i Estètica: Miró/Artigas

A la galeria dels germans Mayoral no estan per ximpleries. Les seves exposicions semblen sales de museu. Hi hem vist Dalí, Millares, Saura, Cuixart, Brossa, Miró... Van al segur, sí, però sempre amb peces de qualitat, temes coherents i catàlegs acurats. Aquesta vegada és el torn d’un dels binomis més interessants de l’art català contemporani: Joan Miró i el ceramista Josep Llorens Artigas. A cura d’un comissari de prestigi, l’expert nord-americà Robert Lubar Messeri.Que no en sabíeu res, de la relació Miró/Artigas? Doncs si aneu a l’aeroport de Barcelona, podeu trobar-hi un mural de 10 per 50 metres realitzat per aquest binomi el 1970. El mural, esclar, no hi cap, a la galeria Mayoral. Allí hi trobareu ceràmiques d’Artigas pintades per Miró, tot adaptant-se a les imperfeccions matèriques fruit de l’atzarós procediment; i escultures com 'Personnage terre rouge' (1945), tan arcaiques com modernament biomòrfiques.Miró i Artigas van començar a treballar el 1945, al taller del ceramista a Gallifa (Vallès Occidental). Més endavant, el 1956, reprendran la col·laboració tot emprant tècniques de collage. A poc a poc, el del Passatge del Crèdit es va sentint segur amb el medi i desenvoluparà un llenguatge específic. Algunes d’aquestes peces seran reproduïdes, més endavant, a escala monumental, en bronze. En tot cas, Miró no es limita a utilitzar Artigas com a suport artesà, la col·laboració és d’igual a igual i cadascú hi aporta el seu art.Un art carregat de consciència cívica, de repu

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Adolf Loos. Espais privats
Art

Adolf Loos. Espais privats

Vet ací la paradoxa: una exposició sobre els 'espais privats' d’Adolf Loos (1870-1933) instal·lada en un laberint sense sostre concebut per a la circulació d’un públic més aviat nombrós.La proposta és de Pilar Parcerisas, rigorosa i minuciosa 'comme d’habitude', amb la complicitat d’una altra Pilar, Vélez, directora d’un Museu del Disseny en ratxa després de la gran mostra dedicada a Bowie. Sense oblidar el paper d’algun dels prestadors d’un material tan delicat com aquest mobiliari centenari: el galerista i expert Julius Hummel, i diversos museus centreeuropeus com l’Albertina, el Wien Museum o l’Architekturmuseum de la Universitat Tècnica de Munic.Loos era un tipus orgullós però fascinant. Deixà escrit al seu epitafi: “Alliberà la humanitat de treballs inútils”. Per fugir d’una mare incòmoda i d’una carrera que no l’entusiasmava, creuà l’Atlàntic i malvisqué tres anys als Estats Units i a Anglaterra. Allí descobrí un nou esperit, menys classista i infinitament més orientat a l’essencial –resoldre problemes– que la florida putrefacció tardoimperial de la cultura austrohongaresa.Pel que sembla, el 'coup de foudre' fou una maleta en un aparador. I, 'se non è vero è ben trovato', la clau del seu art fou el 'Raumplan' o ordenació d’espais continus en vertical.La mostra és una successió d’espais contextualitzats amb grans fotografies de veritable 'sastreria d’interiors', amb mobles dissenyats o escollits per Loos, orientats a potenciar l’individu, la intimitat i el confort. Avui

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Fernando Vijande. Retrat: 1971-1987
Art

Fernando Vijande. Retrat: 1971-1987

L’ecosistema de les arts plàstiques és un dels més desagraïts del món. I en aquesta cadena d’oblits i despropòsits el rei no és pas l’artista, el crític o el col·leccionista. No. El gran oblidat és el galerista. Qui posa, si no, els diners, el local, i aposta per acompanyar els creadors en el seu camí vers qui sap on? Fernando Vijande (Barcelona, 1930-Madrid, 1986) era un barceloní de casa bona que, a l’edat de 41 anys, va decidir, sense pràcticament cap coneixement previ, llançar-se de cap al galerisme d’art contemporani. I a més a més en un Madrid que no es distingia, precisament, per les apostes d’avantguarda. Va ser el primer, aquí, a pagar un sou mensual als artistes. Pintors com Luis Gordillo s’havien de guanyar el pa ensenyant idiomes... I en la seva aventura la va encertar: va arriscar amb Gordillo, però també amb el videoart d’Antoni Muntadas. I per escultors d’estètiques tan dispars com Miquel Navarro, Susana Solano i Sergi Aguilar. Precisament Aguilar és un dels responsables d’aquesta exposició homenatge, que té lloc a la Fundació Suñol perquè Josep Suñol va ser un dels col·leccionistes quevan nodrir les dues iniciatives de Vijande: la galeria Vandrés (1971-1981) i la Fernando Vijande (1981-1987). Malauradament, va morir de leucèmia als 56; però aquests quinze anys truncats van servir per internacionalitzar l’art espanyol contemporani i dur aquí, en persona, artistes com Warhol, Mapplethorpe, Kounellis...La mostra ocupa totes les plantes de la Fundació Suñol. S’ex

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Col·lecció MACBA. Sota la superfície
Art

Col·lecció MACBA. Sota la superfície

Enèsim lliurament –a bocinets– de la col·lecció Macba. L’excusa o lema, aquesta vegada, és Sota la superfície i arbora un discurs a l’entorn de la pell (girada) de l’art. La responsable, Maria Antònia Perelló, conservadora de la col·lecció, és tal vegada la millor coneixedora del purgatori que habita els soterranis de la plaça dels Àngels. I ho demostra en un recorregut breu, tan discutible com encantador, per les canonades del mainstream estètic.Per no perdre’ns, l’invent arrenca amb referents prou coneguts del gran públic: un Tàpies de primera, acompanyat d’un Lucio Fontana canònicament foradat i d’un Dubuffet esgarrapat però no gaire (és art brut, no pas pudent). Un festival expressiu contrastat per les petges en Tipp-Ex d’uns quadres suggerits per Ignasi Aballí (us estalviaré maldats sobre com d’innòcua em sembla la seva obra). El recorregut s’anima i és en els habitacles més remots on assoleix un lirisme més gran: Rauschenberg espaterrat, Dieter Roth (mai prou valorat!) vessant espècies i fins i tot un Perejaume compostat. Dues projeccions destacables: Derek Jarman reflexiona sobre el blau, entre Klein i la sida; i Gregor Schneider ens angoixa reduint casa seva a un laberint impracticable. També una sala empaperada amb paper carbó que vessa blauet de còpia, a cura de Latifa Echakhch. Un malson buròcrata que aquí ens comença a sonar... Per contra, m’avorreixen el lirisme de Doris Salcedo –evoca les víctimes colombianes–, les capes daurades de Dora García i fins i tot les

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Allora & Calzadilla
Art

Allora & Calzadilla

Exposició dedicada a l'obra dels artistes residents a Puerto Rico Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba), que han col·laborat l’un amb l’altre des del 1995 i que a través de la seva obra, marcada per un afany investigador, els dos artistes han embastat una xarxa de complicitats que explora el fet cultural, l’històric i el geopolític. En les seves obres fan servir mitjans tan diversos com ara la performance, l’escultura, el so, el vídeo i la fotografia.

Ètica i Estètica: Miró/Artigas
Art

Ètica i Estètica: Miró/Artigas

Exposició comissariada per l’expert en l’obra de Joan Miró, Robert Lubar Messeri, que inclou una selecció de trenta obres realitzades per l’artista surrealista Joan Miró, el ceramista Josep Llorens Artigas i el seu fill, Joan Gardy Artigas. La col·laboració entre Miró i Artigas s’articula entorn a l’experimentació de la ceràmica com a vehicle expressiu, nega qualsevol possibilitat de dur a terme un art decoratiu i centra els seus esforços a cristal·litzar les seves conviccions ètiques a través d’una tècnica històricament relegada a la categoria d’artesania.

Sandra Vásquez de la Horra. Meridianos
Art

Sandra Vásquez de la Horra. Meridianos

La artista xilena Sandra Vásquez de la Horra exposa per segona vegada a la Galeria Senda. Ho fa amb 'Meridianos', una exposició aquest cop amb obres de gran format però mantenint la seva tècnica de dibuixos segellats amb una pel·lícula translúcida de cera que proporciona permanència i protecció a la obra. Vásquez presentarà també escultures de ceràmica que ha creat recentment a Barcelona.

Pere Portabella. Cinema, art i política
Art

Pere Portabella. Cinema, art i política

Exposició que incideix en la figura de Pere Portabella, un dels cineastes i activistes polítics més destacats del país. Ideada i dirigida pel mateix Portabella i Antoni Vila Casas, la mostra s’articula a través de diferents àmbits que analitzen la figura de Portabella des d’òptiques diferents. La mostra compta amb la col·laboració de la Filmoteca, la qual se suma al present homenatge amb un cicle de projeccions

Fernando Vijande. Retrat: 1971-1987
Art

Fernando Vijande. Retrat: 1971-1987

L’ecosistema de les arts plàstiques és un dels més desagraïts del món. I en aquesta cadena d’oblits i despropòsits el rei no és pas l’artista, el crític o el col·leccionista. No. El gran oblidat és el galerista. Qui posa, si no, els diners, el local, i aposta per acompanyar els creadors en el seu camí vers qui sap on? Fernando Vijande (Barcelona, 1930-Madrid, 1986) era un barceloní de casa bona que, a l’edat de 41 anys, va decidir, sense pràcticament cap coneixement previ, llançar-se de cap al galerisme d’art contemporani.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!