Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Diumenge
Art

Diumenge

Oriol Vilanova ha desplegat una col·lecció de 30.000 postals a les parets de la Tàpies

El World Press Photo s'avança a la primavera
Blog

El World Press Photo s'avança a la primavera

El millor fotoperiodisme a partir del 28 d'abril al CCCB 

Temporada de fotografia
Art

Temporada de fotografia

Les mostres de fotografia de la cartellera

Els il·lustradors diuen #volemacollir
Blog

Els il·lustradors diuen #volemacollir

Chamo San, Clara Nubiola, Arnau Torrente i altres, se solidaritzen amb els refugiats

Últimes crítiques

Autogestió
Art

Autogestió

Després del 15-M, l’autogestió ha entrat a formar part del nostre vocabulari quotidià, al costat d’obscurs conceptes com 'apoderament' i 'do it yourself'... res que no hagués inventat el romanticisme a finals del XVIII. La Fundació Miró, amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, i sota el comissariat de l’artista Antonio Ortega, dedica una mostra a les pràctiques artístiques autogestionàries entre la dècada del 1960 i avui mateix. L’estètica, com podeu imaginar, és 'povera', mínima i en alguns moments pròpia de Punt Verd.El gran inspirador de les pràctiques autogestionàries en l’art és Gustav Metzger, impulsor d’una fracassada vaga general d’artistes. Metzger programava l’autodestrucció de les seves obres per evitar que el mercat o agents externs en controlessin el significat. Ho podem comprovar en un vídeo a la primera sala. En un espai contigu, Cesari Pietroiusti exposa una recol·lecta d’objectes domèstics realitzada entre els seus veïns, l’única condició era que aquests consideressin l’objecte escollit com a ‘no art’ –no us sona?–. Al peu dels plafons de paret hi ha notes escrites a mà per l’artista Mariona Moncunill. En teoria, haurien d’ajudar a comprendre millor el discurs dels plafons, però creieu-me si us dic que no ho aconsegueixen. Però la senzillesa, la inclusivitat i la radicalitat no impedeixen que hi hagi propostes magnífiques de Miró, Pistoletto, Franz West, Yoko Ono –el seu vídeo de culs és superb!– o Gilbert & George. I és que, en això de l’autogestió, enca

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Arranz-Bravo 75/75
Art

Arranz-Bravo 75/75

Eduard Arranz-Bravo és un artista generós. Les portes de la seva fundació s’obren sovint per acollir exposicions de joves creadors. L'artista consolidat s'apropa a noves propostes, no defuig possibles confrontacions estètiques. En una conversa al seu taller, fa uns anys, al voltant d'aquest tema, Arranz-Bravo va rememorar les col·laboracions amb Rafael Bartolozzi i reconeixia que “és estimulant l’apreciació que poden fer altres persones de la teva obra, pot ser realment molt fructífer”. Ve a compte recordar aquelles paraules justament ara que, amb motiu del seu 75è aniversari, es presenta '75-75'. Un exercici brillant d'encarar 75 peces –entre les quals una cinquantena d’inèdites– amb les interpretacions de 75 personalitats de la cultura. Crítics, pensadors, artistes, col·leccionistes, poetes, galeristes, suggerint lectures juganeres, oferint mirades inesperades, amplificant significacions, al servei d’una trajectòria lúcida. Un guirigall de veus de diverses generacions que reverberen entusiastes sobre l'obra del pintor del mocador vermell al coll.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Francesc Todó. Una música de cambra
Art

Francesc Todó. Una música de cambra

'Flors, postal i antiinflamatori Proxen' (1983) és un bon exemple de la pintura de Francesc Todó (Tortosa, 1922 - 2016). Es tracta d'una natura morta propera a la figuració però tiranitzada per una subtil, indefugible geometria. La llum, intensa, congela en el temps la composició. Res de drama, tan sols ritme visual.I és que Todó encarna un corrent de l'art català gairebé invisible: el dels artistes de cambra, entre Chardin i Proust, cartesians d'esperit lacònic, inassequibles al sorollós vertigen multimèdia. Tanca la santíssima trinitat de "catalans tranquils" composta per Xavier Valls i Lluís Marsans.Per exemple, a 'Cases del Mediterrani' (2001), Todó al·ludeix alhora a les cézanianes teulades de 'L'Estaque' (1886) i a la seva reinterpretació picassiana a 'Horta d'Ebre' (1909).El comissari de la mostra, el poeta Àlex Susanna, ha estructurat un recorregut cronològic per l'obra de Todó: des de les primigènies màquines i aplecs d'eines amb què va gaudir d'un primer reconeixement al llarg de la dècada del 1960, fins a les darreres composicions d'interiors, executades el 2014, tot just abans de "tancar la paradeta" en paraules del propi pintor.Pel camí, una sèrie d'intuïcions que ens revelen Todó com a precursor del pensament postmodern: els referents al cubisme sintètic picassià de 1912, el buidament conceptual en paral·lel a la congelació de l'espai mitjançant una llum que tot ho aplana, o fins i tot el recurs explícit al pare de la modernitat pictòrica, Cézanne, segons el qua

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Christoph Weber. On Fold
Art

Christoph Weber. On Fold

Per visitar l’exposició de l’artista austríac Christoph Weber (Viena, 1974) a la galeria ProjecteSD, cal un bon diccionari anglès/català. No hi trobareu ni un sol mot a la paret, però. La clau és al títol: 'On fold', sobre el plec. Bàsicament, una sèrie de blocs de formigó que pateixen lleugers doblecs en ser recolzats damunt superfícies angulars. L’altra clau és en la noció de continuïtat, concretament en la diferència entre abans i després. El formigó, omnipresent al nostre paisatge, és el resultat d’encofrar aquesta pasta fins que s’asseca. 'To fold', en anglès, vol dir doblegar, però també embolicar, i fins i tot fer fallida. I aquestes tres condicions es conjuguen en un muntatge minimalista, més lacònic que un tuit però digne del millor argumentari barroc. L’artista arriba a l’extrem d’emmotllar els blocs de formigó en metacrilat per no deixar-hi cap empremta... L’habitual fusta produiria 'décollages' innecessaris. 'Béton brut matrix' consisteix en un dibuix d’una columna que és alhora anvers i revers –acolorit amb pols de formigó–, i tres escultures: la realització tridimensional en fusta de la columna està rodejada de dues meitats en acer que podrien ser-ne el motlle, per bé que aquest és innecessari. Un palíndrom espai-temporal. A 'Untitled (Involuntary amalgamation)', una barra d’acer normal ha estat soldada a la seva continuació en acer inoxidable. La divergència en aquest cas és temporal: un extrem es rovellarà i l’altre no. Al seu costat, 'Carton pierre', un colla

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Regina Giménez. Adoptar una altra naturalesa
Art

Regina Giménez. Adoptar una altra naturalesa

Exposició de l’artista Regina Giménez (Barcelona, 1966) que recull un conjunt de peces, la majoria de producció recent, connectades per un mateix denominador comú: l’objecte. Partint d’un minuciós procés d’investigació, Giménez, agafa imatges originalment concebudes com a suport o il·lustració de textos/documents i les aïlla fins al punt d’atorgar-los-hi una autonomia formal i conceptual pròpia, convertint-les en obres d’art.

Oriol Vilanova. Diumenge
Art

Oriol Vilanova. Diumenge

Projecte d'Oriol Vilanova on l'artista català desplega un sistema conjuntural que permetrà treure a la llum la quasi totalitat d'una col·lecció miscel·lània. Si bé l'artista ha proposat una sèrie de motius que ha destriat en seccions més o menys operatives les compres indiscriminades de cada diumenge, en aquesta ocasió sotmet la massa acumulada de cartes postals a una indistinció que amenaça de desfer les més de cent categories que ell mateix s'havia donat per ordenar aquest fascinant conjunt d'imatges. La exposició transforma la Fundació Antoni Tàpies en un museu de totes les èpoques i àmbits geogràfics que turistes d'altres temps han compartit a través d'un format tan modest com és la carta postal.

Peter Hujar. Speed of life
Art

Peter Hujar. Speed of life

Exposició del prestigiós fotògraf nord-americà Peter Hujar (1934-1987). Una aproximació en profunditat a la vida i l'obra de Hujar a través de 150 fotografies que ens mostren el seu treball des dels anys 1950 fins a finals de la dècada de 1980 i que inclou també materials no exhibits fins ara: papers personals, fulls de contactes o entrevistes amb amics i socis en diferents períodes de la seva vida.

HerSelves
Art

HerSelves

Davant aquest títol juganer que feminitza el pronom forçant l’ortografia anglesa (elles mateixes) algú pot preguntar: té sentit fer avui una exposició de dones artistes? I jo responc: sí, rotundament sí. N’hi ha que diuen que existeix un sostre de vidre que impedeix que les dones accedim a certs llocs de poder, però sovint no és un sostre sinó un edifici de diverses plantes que fa de topall.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Els usuaris diuen
  • 5 de 5 estrelles
Ola Kolehmainen
Art

Ola Kolehmainen

El fotògraf finlandès Ona Kolehmainen presenta una selecció de les seves fotografies més recents en la seva tercera individual a Galeria Senda.

Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!