Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Exhumation Day is coming!
Blog

Exhumation Day is coming!

Ricard Mas proposa una ruta per Bcn per retrobar l'esperit de Salvador Dalí

Exposicions que comencen
Art

Exposicions que comencen

De Chirico al CaixaForum, i Walter Benjamin a l'Arts Santa Mònica

Temporada de fotografia
Art

Temporada de fotografia

Les mostres de fotografia de la cartellera

L'art que has de veure
Art

L'art que has de veure

Una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries

Últimes crítiques

Weegee by Weegee
Art

Weegee by Weegee

L’obra de Weegee (Zloczów, Ucraïna, 1899-Nova York, 1969) em confirma una sospita sobre la fotografia. De vegades és més important l’actitud, la intuïció, l’esperit... que no pas la tècnica.Usher Fellig vivia als carrers de Manhattan, dins del seu auto carregat de material fotogràfic, una màquina d’escriure, una muda de roba, menjar i una ràdio amb la mateixa freqüència que la de la policia. Es feia dir Weegee, que és com sona 'ouija' en anglès, perquè arribava al lloc dels fets instants després que aquests succeïssin.Amb una càmera 4x5 Speed Graphic amb el focus prefixat, disparava sempre amb flaix a una distància de tres metres. Lladregots, prostitutes, 'strippers', transvestits, borratxos, desclassats que dormen on poden, suïcides, mafiosos al furgó policial, gent fent de tot a la foscor dels cinemes, gent en pijama perquè se’ls ha cremat l’edifici, gent omplint la platja de Coney Island... gent tan anònima que podria ser qualsevol de nosaltres.La majoria de les instantànies exposades a Foto Colectania –procedents de la col·lecció suïssa M.+M. Auer– van ser preses entre les dècades del 1930 i del 1940. Weegee era un autodidacta: anava per lliure i venia les històries que fotografiava al primer diari que l’hi volgués comprar. També es va buscar la vida amb una sèrie de fotollibres de gran èxit, com 'Nacked city' (1945). I quan, per desgràcia, va baixar la criminalitat, es va traslladar a Hollywood. Assessorava films de gàngsters i de reporters. També va col·laborar amb Kubr

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Björk Digital
Art

Björk Digital

El futur és ara. L’ocurrència no és meva sinó de Nam June Paik, compositor i pare del videoart, i em ve al cap mentre estic al CCCB asseguda en un tamboret amb unes ulleres de realitat augmentada. Soc al bell mig d’una platja ventosa d’Islàndia i Björk m’enrevolta i (em) canta 'Stonemilker', la primera cançó del seu darrer àlbum: 'Vulnicura'. El futur és ballar entre imatges panoràmiques de la serralada d’Islàndia a ritme de 'Black lake', l’innovador videoclip embolcallador creat per encàrrec del MoMA i dirigit per Andrew Thomas Huang. L’espai expositiu es transforma i proposa un entorn immersiu de realitat virtual que dona pas a una experiència pensada per gaudir en solitari. La natura apareix en tota la seva exuberància i Björk es cura, amb cada vers, les ferides d’una ruptura sentimental (“My heart is enormous lake”, ressona com una lletania). El resultat és un viatge emocional i psicodèlic, de prop de 90 minuts –que se us faran curts–, a manera de concert privat, amb un cert regust de tragèdia grega. El futur és submergir-se dins la seva gola amb 'Mouth mantra' i sentir com vibren les cordes vocals amb cada paraula.El colofó d’aquest projecte, diguem-ne holístic, a través del qual l’artista explora noves possibilitats tecnològiques i creatives: una sala amb una programació de més de dues hores de videoclips en loop dels seus 24 anys de carrera rodats per directors com Spike Jonze, Michel Gondry o Nick Knight, on hi ha unes quantes joies audiovisuals. La islandesa visionàr

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
David Bowie Is
Art

David Bowie Is

Estigueu-ne segurs. D'aquí a no gaires anys, es reescriuran les històries de l'art. Parlarem de creativitat, i hi inclourem disciplines cada vegada més desdibuixades i interconnectades com el cinema, el videojoc, la pintura, la instal·lació o la música pop. Coi, si fa més d'una segle això mateix ja ho anunciaven els futuristes italians...I és des d'aquest estat d'esperit que cal visitar l'exposició dedicada a David Bowie. Que sí, que l'entrada costa el doble o el triple que el seu equivalent al MACBA, al MNAC o al Picasso. Que té un punt hagiogràfic, gairebé d'adoració sectària... Però coi, Bowie no és Justin Bieber. No és tan sols fill del seu temps, també és 'hub' i generador de múltiples iniciatives.La mostra no està estructurada en un sentit estrictament cronològic, així s'estalvien daltabaixos creatius com el que va patir durant la dècada del 1980. I està farcida d'ítems originals de l'arxiu de Bowie –manuscrits, vestits, esbossos, originals artístics, etc.– que transcendeixen el fetitxisme gràcies a unes explicacions acotades que ens posen en context. Per exemple, la formació de Bowie com a mim ens fa entendre millor molts factors de la seva carrera. O les influències del cabaret alemany del període de Weimar. O la seva admiració per músics experimentals com John Cage o Brian Eno. O la seva particular metodologia a l'hora d'escriure lletres de cançons.Una part important del discurs està dedicada a la construcció d'identitats. Una construcció actoral, però també d'impres

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Ismael Smith, la bellesa i els monstres
Art

Ismael Smith, la bellesa i els monstres

L’escultor, gravador i dibuixant Ismael Smith (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) té una vida de pel·lícula. Orfe de pare, amb tres germans que esdevindran milionaris; dandi vital, gai i catòlic; emigra el 1919 a Nova York amb la família. Un germà gran mor assassinat per la màfia, ell abandona progressivament l’art i comença a cercar, com a aficionat, una cura per al càncer. Abraça el nudisme i acaba els darrers dotze anys de la seva vida ingressat –contra la seva voluntat– en un sanatori psiquiàtric. Des d’allà envia nombroses cartes a tots els seus amics. Mai les van rebre.Segons el seu germà gran, l’Ismael “va ser un artista molt popular a la seva joventut a Barcelona però aquí no acabava mai res”. En tot cas, es tracta d’un artista poc conegut per bé que ara una mica menys gràcies a l’exposició 'Ismael Smith. La bellesa i els monstres', comissariada per Josep Casamartina.Es tracta d’un aplec de més de 70 escultures, 150 dibuixos i projectes de monuments, prop de 40 gravats, joies, ex-libris i pintures, la majoria mai exposades. Smith es mou per obsessions recurrents. L’escena de Salomé besant la testa arrencada del Baptista encarna l’encreuament d’erotisme i misticisme que tant plaïa a Smith i que, una vegada, per poc li costa una excomunió. També admira les escenes de braus, uns braus que esbudellen toreros. Estilísticament, va ser nomenat noucentista de primera fornada per Eugeni d’Ors. Un noucentisme molt allunyat del clixé actual que bevia de la sensuali

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat
Art

El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat

Exposició que recorre les fases creatives principals de Giorgio de Chirico (Volos, 1888 - Roma, 1978) i retrata la investigació contínua de la idea artística, marcada per una cerca constant en el pla iconogràfic i simbòlic capaç de crear una continuïtat de la tradició artística italiana en l'art. Aquesta obstinació de continuïtat va ser un dels elements que va determinar la seva posició destacada en l'art internacional, sobretot en la seva influència en el moviment surrealista i en altres grans artistes i escriptors de la primera meitat del segle XX.

Weegee by Weegee
Art

Weegee by Weegee

Exposició sobre Weegee, pseudònim d'Arthur H. Fellig, fotògraf ucraïnès que al Nova York convuls dels anys 30 i 40 va ser un reporter gràfic freelance que publicava en tots els grans diaris i que va convertir el crim en espectacle. La mostra reuneix més de cent fotografies d'època d'una de les millors col·leccions fotogràfiques del món, M. + M. Auer de Suïssa, en una cuidada selecció vertebrada a partir dels llibres de Weegee i publicacions en premsa.

Allan Sekula. Sísif col.lectiu
Art

Allan Sekula. Sísif col.lectiu

Primera presentació monogràfica a l'Estat Espanyol de Allan Sekula (Erie, 1951 - Los Angeles, 2013) un dels noms més destacats de la fotografia moderna a la segona meitat del segle XX. La Fundació Antoni Tàpies mostrarà dos importants blocs de treball en els que Sekula va observar i analitzar l’impacte de l’economia marítima sobre la incipient mundialització dels anys noranta, així com el nou marc moral imposat pel neoliberalisme de principis del segle XXI.

Ismael Smith, la bellesa i els monstres
Art

Ismael Smith, la bellesa i els monstres

L’escultor, gravador i dibuixant Ismael Smith (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) té una vida de pel·lícula. Orfe de pare, amb tres germans que esdevindran milionaris; dandi vital, gai i catòlic; emigra el 1919 a Nova York amb la família. Un germà gran mor assassinat per la màfia, ell abandona progressivament l’art i comença a cercar, com a aficionat, una cura per al càncer. Abraça el nudisme i acaba els darrers dotze anys de la seva vida ingressat –contra la seva voluntat– en un sanatori psiquiàtric.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Björk Digital
Art

Björk Digital

El futur és ara. L’ocurrència no és meva sinó de Nam June Paik, compositor i pare del videoart, i em ve al cap mentre estic al CCCB asseguda en un tamboret amb unes ulleres de realitat augmentada. Soc al bell mig d’una platja ventosa d’Islàndia i Björk m’enrevolta i (em) canta 'Stonemilker', la primera cançó del seu darrer àlbum: 'Vulnicura'. El futur és ballar entre imatges panoràmiques de la serralada d’Islàndia a ritme de 'Black lake', l’innovador videoclip embolcallador creat per encàrrec del MoMA i dirigit per Andrew Thomas Huang.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!