Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Art i museus

Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

World Paper Gallery Barcelona
Art

World Paper Gallery Barcelona

Les galeries d'art reivindiquen el paper com a suport creatiu

Jaume Plensa a Montserrat
Notícies

Jaume Plensa a Montserrat

'Anna', l'escultura de filferro, presidirà l'atri de la basílica fins al novembre

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona
Art

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona

Fa 100 anys de la creació de l'escola de disseny i a la Fundació Mies van der Rohe ho celebren

Exposicions de fotografia a Barcelona
Art

Exposicions de fotografia a Barcelona

Cualladó, Laia Abril, August Sander... fotografia de tots els temps en aquestes mostres

Llibres d'art i tendències
Art

Llibres d'art i tendències

Títols per gaudir de l'art amb els 5 sentits

Últimes crítiques

Quàntica
Art

Quàntica

“El científic pioner ha de tenir (una) imaginació creativa artísticament”. Aquesta reveladora cita és del físic alemany Max Planck, considerat com el pare de la teoria quàntica, i obre la porta als plantejaments que defensen que la creació artística i la creació de coneixement científic no divergeixen tant com podria semblar en un primer moment. Artistes i científics s’enfronten constantment a preguntes similars –sobre la pròpia existència, la possibilitat de descriure la natura, definir la realitat– i busquen trobar respostes que s’acaben materialitzant, això sí, de formes diverses. 'Quàntica' és una proposta expositiva arriscada i molt ambiciosa que, amb un muntatge exquisit, pretén explicar i acostar les teories de la física a partir d’un recorregut doble. Deu projectes artístics acompanyen i exemplifiquen des de diferents pràctiques multidisciplinàries l’itinerari científic que inclou nou treballs de recerca al laboratori, a través de preguntes entorn de les conseqüències filosòfiques i les aplicacions tecnològiques d’alguns principis quàntics bàsics: existeix l’atzar?, podem saber amb certesa?, quanta quàntica hi ha a la nostra vida?La veritat, costa no sentir-se aclaparada per l’allau d’informació i la complexitat del tema, però convé no espantar-se davant tants interrogants. Ja ho va explicar el físic danès Niels Bohr: “Si la mecànica quàntica no et deixa completament confús, és que no l’entens”.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Christian Marclay. Composicions
Art

Christian Marclay. Composicions

A principi del segle XX, el pintor Vassili Kandinski va fer sonar els colors. A la dècada dels 50, el compositor John Cage va proposar una partitura per interpretar el silenci. Ara, i en aquesta mateixa línia d’explorar la relació entre el so i l’art, el MACBA exposa l’obra de Christian Marclay (1955), que, sense voler ser una retrospectiva, aplega part del seu treball més destacat sobre les múltiples maneres en què el so pot manifestar-se visualment. Eloqüentment silenciós, el muntatge s’enceta amb la sorollosa instal·lació 'Video quartet', una potent composició audiovisual en quatre pantalles realitzada a partir de fragments de pel·lícules que formen un hipnotitzant quartet musical. L’autor de 'The clock' s’enfronta a la representació del so des de diferents flancs. La impossibilitat de descriure la música amb paraules apareix a 'Mixed reviews': un collage amb bocins de ressenyes i crítiques musicals convertit en una llarga frase que acompanya, negre sobre blanc, tot el recorregut. L’obra de Marclay s’ha anat conformant a partir de l’apropiació, l’assemblatge, la performance i la improvisació. La instal·lació interactiva 'Chalkboard' és un bon exemple de la seva pràctica. Formada per una gran pissarra plena de pentagrames buits, convida el visitant a escriure, gargotejar i dibuixar per tal de construir una partitura col·lectiva que s’interpretarà amb un seguit de concerts al llarg de la mostra. L’artista també ha indagat entorn de l’aproximació textual als sons. En aques

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Antoni Tàpies. Certeses sentides
Art

Antoni Tàpies. Certeses sentides

Dir Tàpies és invocar les lletres T –com la inicial del seu cognom i del nom de la seva companya Teresa–, o creus, que també poden tombar-se i esdevenir X de formes i mides diverses. Dir Tàpies és, a la vegada, apel·lar a peus, mitjons, sabates, petjades. Tàpies també és cadira, ulls i ulleres, o enigmàtiques lletres i xifres entre ossos, cranis i un grapat d’objectes quotidians. A principis dels anys 90, poc després d’inaugurar la fundació que porta el seu nom, l’artista va desenvolupar un conjunt d’obres a partir del tèxtil sintètic que utilitzava per cobrir i protegir el terra dels estudis de Campins i Barcelona. Tàpies va recuperar material de rebuig i va transformar velles teles, ratllades, esquinçades, trepitjades i amb esquitxos, en llenços idonis per desplegar, amb vernís, collage i pintura plàstica, el seu particular repertori icònic. Impulsat per l’interès constant en la recerca de materials i tècniques, va decidir treballar per primer cop amb aquestes robes d’ús industrial que són especialment fràgils, amb força irregularitats i ondulacions; un suport en el qual va representar tot un seguit d’imatges, llocs comuns de la seva producció, que van quedar estampades com un manifest o un testament artístic. L’any 1991, Manuel Borja-Villel, llavors director de la Fundació, va reunir prop d’una vintena d’aquestes obres en l’exposició Certeses sentides, amb la idea de mostrar la ferma convicció de l’artista amb el seu art. Ara, 28 anys després, l’espai recupera aquella co

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Max Beckmann
Art

Max Beckmann

La trajectòria creativa de Max Beckmann (Leipzig, 1884 – Nova York, 1950) és conseqüència directa del seu complex periple vital, marcat de manera tràgica per l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i, posteriorment, per l’ascens del nazisme a Alemanya i l’exili permanent. L’obra de Beckmann no acaba d’encaixar en cap de les etiquetes que acostumen a servir per endreçar i classificar els artistes del segle passat. Cert és que els seus primers treballs, tot i ser un pèl eclèctics, estan a prop de l’expressionisme i, també, de la nova objectivitat, que demana compromís social. Però l’artista es va esforçar per no integrar-se en cap d’aquests moviments i va decidir anar per lliure, proposant una pintura personal, de tall realista i atenent l’actualitat del moment que li va tocar viure, farcida, això sí, de simbolisme i al·legories. Entre traços gruixuts i una paleta prou generosa, apareixen de manera recurrent màscares, disfresses, personatges circenses de tota mena, així com escenes de sofisticació i natures mortes que desborden la composició per encobrir l’amarga experiència de l’expatriació, com en el cas del tríptic 'Carnaval' (1943) i 'Mascarada' (1948). L’exposició, que reuneix 49 peces –entre les quals hi ha principalment pintura, una desena de litografies i dues escultures de bronze–, es divideix en dues parts. La primera, molt breu, dedicada als inicis fins a la consagració definitiva, el 1913. D’aquest període en destaca 'Jugadors de rugbi' (1929) i la dolça 'Quappi amb

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Gino Rubert. The place to be or not to be
Art

Gino Rubert. The place to be or not to be

Coincidint amb la publicació de la seva nova novel·la gràfica 'Sí, quiero', una mena de manifest en pro de l’amor i de l’art que recull gran part de la seva pintura, Gino Rubert (Mèxic DF, 1969) presenta una exposició que indaga en el seu procés creatiu i fa partícip al visitant de la seva experiència com a artista. 

Roi Soleil. Albert Serra
Art

Roi Soleil. Albert Serra

La performance que Albert Serra va realitzar a la galeria Graça Brandao de Lisboa el 2017 escenificant la mort de Lluís XIV s’ha comprimit en una peça de 61 minuts que ara es projecta a la Tàpies. D'una banda es projecten les imatges del monarca moribund, retorçant-se; de l'altra, el so. Tot tacat d'una atmòsfera vermella seductora i alhora angoixant. No us perdeu 'Roi Soleil', un treball que és Albert Serra en "estat pur i dur".

Christian Marclay. Composicions
Art

Christian Marclay. Composicions

A principi del segle XX, el pintor Vassili Kandinski va fer sonar els colors. A la dècada dels 50, el compositor John Cage va proposar una partitura per interpretar el silenci. Ara, i en aquesta mateixa línia d’explorar la relació entre el so i l’art, el MACBA exposa l’obra de Christian Marclay (1955), que, sense voler ser una retrospectiva, aplega part del seu treball més destacat sobre les múltiples maneres en què el so pot manifestar-se visualment.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Laia Abril. On abortion
Art

Laia Abril. On abortion

La fotògrafa Laia Abril ha basat part de la seva feina en explicar històries íntimes sobre realitats incòmodes relacionades amb la feminitat. Va començar pels desordres alimentaris i segueix indagant en la misogínia, construint una història per capítols on tracta l'avortament, la violació i la histèria massiva. Precisament, Foto Colectania presentarà 'On abortion', projecte destacat i pel qual Abril ha rebut el reconeixement de millor Fotollibre de l'any Paris Photo - Aperture Foundation (2018) o la nominació al prestigiós Deutsche Börse de Photographers' Gallery (2019).

Throwback 70, 80, 90, 00
Art

Throwback 70, 80, 90, 00

'Throwback 70,80,90,00' és el projecte amb el qual la galeria Estrany-de la Mota revisa quatre dècades d'activitat galerística, i serveix per posar punt final al projecte que des de 1996 compartien Toni Estrany i Àngels de la Mota. L'exposició, que sembla en construcció, una metàfora del moment que viu l'espai, anirà mutant i presentant diferents artistes amb els quals han treballat al llarg d'aquests anys, des de Miquel Barceló a Richard Hamilton, Robert Llimós, Pep Agut, Ignasi Aballí, etc.

Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.

Senda
Art

Senda

Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.

Galeria Mayoral
Art

Galeria Mayoral

Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.  

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions Compra aquí

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Comprar
Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions Compra aquí

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Comprar
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Què fer

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!