Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Art i museus

Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

'Street art': Murals a gran escala
Què fer

'Street art': Murals a gran escala

Hem parlat amb Aryz, Mina Hamada, Cinta Vidal i Kenor; quatre dels grans artistes urbans de Barcelona

5 imatges per conèixer Gabriel Cualladó
Art

5 imatges per conèixer Gabriel Cualladó

Els seus assajos i fotos humanistes s'exposen àmpliament a La Pedrera

Súper descompte a la Miró per la restauració del 'Tapís de la Fundació'
Notícies

Súper descompte a la Miró per la restauració del 'Tapís de la Fundació'

Del 26 de març al 12 de maig, entrades a 5 euros amb la postal del tapís!

Bermejo. El geni rebel del segle XV
Art

Bermejo. El geni rebel del segle XV

El MNAC dedica una exposició a un dels grans noms del Quattrocento

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona
Art

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona

Fa 100 anys de la creació de l'escola de disseny i a la Fundació Mies van der Rohe ho celebren

Últimes crítiques

Max Beckmann
Art

Max Beckmann

La trajectòria creativa de Max Beckmann (Leipzig, 1884 – Nova York, 1950) és conseqüència directa del seu complex periple vital, marcat de manera tràgica per l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i, posteriorment, per l’ascens del nazisme a Alemanya i l’exili permanent. L’obra de Beckmann no acaba d’encaixar en cap de les etiquetes que acostumen a servir per endreçar i classificar els artistes del segle passat. Cert és que els seus primers treballs, tot i ser un pèl eclèctics, estan a prop de l’expressionisme i, també, de la nova objectivitat, que demana compromís social. Però l’artista es va esforçar per no integrar-se en cap d’aquests moviments i va decidir anar per lliure, proposant una pintura personal, de tall realista i atenent l’actualitat del moment que li va tocar viure, farcida, això sí, de simbolisme i al·legories. Entre traços gruixuts i una paleta prou generosa, apareixen de manera recurrent màscares, disfresses, personatges circenses de tota mena, així com escenes de sofisticació i natures mortes que desborden la composició per encobrir l’amarga experiència de l’expatriació, com en el cas del tríptic 'Carnaval' (1943) i 'Mascarada' (1948). L’exposició, que reuneix 49 peces –entre les quals hi ha principalment pintura, una desena de litografies i dues escultures de bronze–, es divideix en dues parts. La primera, molt breu, dedicada als inicis fins a la consagració definitiva, el 1913. D’aquest període en destaca 'Jugadors de rugbi' (1929) i la dolça 'Quappi amb

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Bermejo. El geni rebel del segle XV
Art

Bermejo. El geni rebel del segle XV

Hi ha artistes que transcendeixen èpoques i modes, amb una obra capaç de captivar-nos sis-cents anys després. Aquest és, sens dubte, el cas de Bartolomé de Cárdenas, conegut com el Bermejo pel seu aspecte físic. Existeixen poques dades sobre la seva biografia. Diuen que va néixer a Còrdova, al voltant del 1445, i que, molt probablement, morí a Barcelona el 1501. Entre les nombroses incògnites que l'envolten, se sap que va desenvolupar la seva carrera professional de manera itinerant, pels diferents territoris de la Corona d'Aragó, i que, tot i la seva personalitat difícil, va ser el pintor més cotitzat i admirat de l'època. Com a jueu convers, va patir la intolerància i la persecució religiosa del moment, i va arribar a ser excomunicat per incompliment de contracte. La seva primera obra documentada és l'espectacular 'Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb el donant Antoni Joan' (1468), realitzada a València i on revela el seu principal referent: la pintura flamenca. Destaca especialment el domini que demostra de la llavors innovadora pintura a l'oli, a partir de la qual desplega una rica i lluminosa gamma cromàtica. A més, aconsegueix reproduir textures, materials, brillantors i transparències amb un realisme espatarrant: pedres precioses, metalls i sedes que sembla que es puguin palpar. Entre la vintena d'obres que s'han conservat i que es presenten en aquesta mostra antològica, sobresurt la 'Pietat Desplà' (1490), un encàrrec de l'ardiaca barcelonès Lluís Desplà per a la

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Guinovart. La realitat transformada
Art

Guinovart. La realitat transformada

Més que mostrar, 'La realitat transformada' s'esforça a explicar i acostar l'obra del polièdric Josep Guinovart (1927-2007). Amb aires de retrospectiva però defugint del clàssic recorregut cronològic, l'exposició, que ocupa totes les sales dels Espais Volart, s'endinsa, en el ric univers guinovartià. Proposa noves lectures i formes de mirar la producció d'un dels artistes destacats de l'avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX que va conjugar, sense despentinar-se, el realisme, l'abstracció, l'expressionisme, i l'informalisme, tot reinventant-se de manera incessant. S'inclouen una vuitantena de peces, entre pintura, obra gràfica, escultura o instal·lació, a partir de les quals es van desengranant les constants en el seu treball; els diversos temes, del més local a l'universal, que esdevenen llocs comuns en el llenguatge d'en Guino. Sobresurt especialment Agramunt i les seves arrels, la connexió amb el Marroc, el contacte amb la natura i la terra, la importància de la matèria i la investigació incansable de materials, els minotaures, o el seu compromís polític i social. És precisament la iconografia la que va marcant el ritme de l’itinerari, que suggereix múltiples vaivens a partir d'obres significatives de diferents etapes creatives, entre la primera època, pels volts del 1948, i fins al 2006. Aquesta ambiciosa exposició demostra la vigència del llegat del creador i actualitza les paraules de l'autoanomenat treballador de la pintura: “A mi no m'interessa

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Liberxina. Pop i noves pràctiques artístiques, 1966-1971
Art

Liberxina. Pop i noves pràctiques artístiques, 1966-1971

Des de fa uns anys, el MNAC ha optat per investigar i divulgar l’obra dels artistes de postguerra i segones avantguardes catalanes. Per entendre’ns, tot allò que va succeir a partir de Dau al Set i al llarg de quatre dècades, fins als 80. Un període que ha estat tradicionalment ignorat, com si, durant els anys de franquisme, aquí no hagués passat res. Això ha provocat que el llegat de tota una generació hagi quedat als llimbs, al marge dels grans discursos.Liberxina –que pren el títol d’un film de Carlos Duran censurat als anys 60, sobre un gas incitador de la revolució– vol dignificar la producció d’aquell període. Perquè fa mig segle, en plena dictadura, uns artistes, influenciats per corrents internacionals de llibertat i ruptura –política, cultural i estètica–, es van manifestar des del pop, la nova figuració i la psicodèlia. Pràctiques que es van fusionar amb el disseny, el còmic i el cine experimental, per abordar qüestions com el feminisme, l’oposició al règim o l’anticapitalisme.L’exposició redescobreix figures singulars, com Mari Chordà, Aurèlia Muñoz, Jordi Galí, juntament amb d’altres, diguem-ne, clàssiques, com Antoni Miralda, Zush/Evru i Carles Santos. Alhora, es mostren treballs inèdits o poc coneguts, alguns dels quals passaran a formar part de la col·lecció permanent del museu. Això sí que és certament revolucionari!

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Louise Bourgeois’ prints: Anatomy of an Artist
Art

Louise Bourgeois’ prints: Anatomy of an Artist

L'artsita franco-americana Louise Bourgeois (París, 1911 - Nova York, 2010), obra de la qual continua influint en les generacions actuals d'artistes, va ser una prolífica gravadora al llarg de la seva carrera. Per això la galeria Marlborough Barcelona presenta una mostra d'una vintena de gravats de l'artista creats entre 1988 i 2005. A través de la seva obra gràfica va examinar a escala íntima moltes de les mateixes preocupacions personals i artístiques de la seva escultura. Com a àvida experimentadora, va utilitzar una varietat de tècniques d'impressió, incloent la punta seca, l’aiguafort, el relleu i la litografia.

Roi Soleil. Albert Serra
Art

Roi Soleil. Albert Serra

La performance que Albert Serra va realitzar a la galeria Graça Brandao de Lisboa el 2017 escenificant la mort de Lluís XIV s’ha comprimit en una peça de 61 minuts que ha voltat per festivals. 'Roi Soleil', Serra en estat pur i dur, arribarà al març a la Fundació Tàpies, on no tanquen la porta a un projecte més ambiciós amb el cineasta de Banyoles.

Lina Bo Bardi
Art

Lina Bo Bardi

Per a l'arquitecta Lina Bo Bardi, el dibuix era un mitjà expressiu primordial i en el seus arxius de São Paulo va conservar-ne prop de 6.000. La mostra, petita, recull un centenar d'imatges de la seva producció, més imatges de la seva obra constructiva i de la seva activitat com a dissenyadora.

Cualladó essencial
Art

Cualladó essencial

La Pedrera acull aquesta antologia completa de l'obra i la figura del fotògraf Gabriel Cualladó ( (Massanassa, València, 1925 – Madrid, 2003). Una revisió a fons d'un dels grans exponents del moviment de la renovació de la fotografia espanyola de la segona meitat del segle XX. Autodidacte de formació, l'obra de Cualladó destaca per impregnar d'humanisme la trista realitat de la postguerra i formar un univers ple de poesia.

Mireia Sallarès. Kao malo vode na dlanu (com una mica d’aigua al palmell), un projecte sobre l’amor a Sèrbia
Art

Mireia Sallarès. Kao malo vode na dlanu (com una mica d’aigua al palmell), un projecte sobre l’amor a Sèrbia

Projecte de l'artista barcelonina Mireia Sallarès que dona continuïtat a la seva trilogia sobre la veritat, l’amor i el treball. Amb aquesta nova proposta, Sallarès reflexiona sobre la precarietat de l’amor (i l’amor en situació de precarietat). El projecte expositiu conviurà amb un seminari, una sèrie de converses començades en les seves llargues investigacions i estades a l’estranger, amb les que l’artista vol desplegar col•lectivament les preguntes que necessitem, però no sabem fer-nos, sobre l’amor.   

Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.

Senda
Art

Senda

Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.

Galeria Mayoral
Art

Galeria Mayoral

Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.  

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions Compra aquí

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Comprar
Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions Compra aquí

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Comprar
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!