Art i museus
Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia
Últimes crítiques
Carlos Pérez Siquier
Mentre Sergio Leone rodava 'La muerte tenía un precio' a Almeria, un jove Carlos Pérez Siquier deambulava càmera en mà per la paupèrrima barriada andalusa de La Chanca, no gaire lluny dels escenaris de l'spaghetti western. Corria el 1965 i el fotògraf feia temps que es dedicava a retratar la vida i els habitants d'aquest suburbi, que durant anys va encisar artistes de tota mena i al qual Juan Goytisolo va dedicar un llibre, censurat fins als 80. Es tracta d'una fotografia humanista, influenciada pel cinema neorealista italià. Les primeres imatges d'aquesta sèrie de finals dels 50, que dignifica la vida a les cases-cova, són en un blanc i negre imponent. Amb els anys, seduït per la riquesa cromàtica de l'entorn, Pérez Siquier es passa al color, i esdevé un pioner mundial en aquest àmbit. Del 1972 al 1980, contractat pel Ministeri d’Informació i Turisme, recorre el litoral mediterrani a la caça dels primers turistes que colonitzen les platges i es despullen al sol. Apareix un Pérez Siquier juganer, davant les paradoxes d'un país que busca obrir-se al món. De les vistes generals, passa a impúdics primers plans sobre cossos seminus. Un voyeurisme de regust pop amb derivades grolleres i kitsch. Aquesta àmplia retrospectiva, amb la qual la Fundación MAPFRE s'acomiada de la Casa Garriga Nogués, es completa amb reportatges més recents, una producció cada cop més íntima i assossegada d'un dels grans de la fotografia espanyola.
Exposicions recomanades
Succeeix cada dia
Jordi Mitjà, junt amb la directora Joana Hurtado, proposa una mirada actualitzada a la seva carrera en una mostra que recupera peces emblemàtiques i les fa dialogar amb obra nova, fetes seguint els processos que són habituals de l'artista, com la recuperació i la manipulació de tècniques, objectes i imatges. Coincidint amb la mostra, Mitjà ha reinflat la pedra que va crear per a l'estrena del Centre d'Art Contemporani al Canòdrom.
Carlos Pérez Siquier
Corria el 1965 i el fotògraf Carlos Pérez Siquier feia temps que es dedicava a retratar la vida i els habitants d'aquest suburbi, que durant anys va encisar artistes de tota mena i al qual Juan Goytisolo va dedicar un llibre, censurat fins als 80. Es tracta d'una fotografia humanista, influenciada pel cinema neorealista italià. Amb els anys, seduït per la riquesa cromàtica de l'entorn, Pérez Siquier es passa al color, i esdevé un pioner mundial en aquest àmbit.
Miró. Constel·lació Llena
Antoni Llena, pioner en l'art conceptual, s'ha capbussat a l'arxiu de dibuixos de la Fundació Miró per fer una selecció personal que abasta tots els períodes de l’obra de Joan Miró. El resultat és una selecció d'esbossos, apunts i dibuixos preparatoris que es desplega a les sales de la col·lecció com una gran constel·lació mural plàstica. El minimalisme de Llena es troba amb les investigacions plàstiques de Miró.
Piranesi – Rivas. Gravats i fotografies
Mostra que combina els gravats de l’artista venecià Giovanni Battista Piranesi i les enigmàtiques fotografies de l’argentí Humberto Rivas. Una proposta que reflexiona sobre la creació d’un món de ficció a partir d’espais reals i sobre l’obra de dos artistes que van trascendir el seu temps.
En tres actes. Obres mestres conegudes
'En tres actes' és el tríptic expositiu amb què reobre la Fundació Suñol a Les Corts. La primera exposició del projecte, un comissariat a quatre mans amb Valentín Roma, recupera les obres mestres conegudes i respon a la següent qüestió: què fa immortal un artista i la seva obra, contemplant-la una vegada i una altra sense cansar-nos-en?
Les exposicions més populars
![The World of Banksy [CANCEL·LAT]](https://media.timeout.com/images/105611607/630/472/image.jpg "The World of Banksy [CANCEL·LAT]")
Arquitectura de Barcelona
Les principals galeries d'art
ProjecteSD
ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.
Marlborough
El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.
Senda
Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.
Galeria Mayoral
Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.
Els principals museus
Fundació Joan Miró
Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.
Museu Picasso
El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.
Macba. Museu d'Art Contemporani
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.
