Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Art i museus

Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Loop Festival 2019
Art

Loop Festival 2019

El videoart pren la ciutat del 12 al 24 de novembre. Per on comencem?

Joaquim Capdevila. Joies 1959-2019
Art

Joaquim Capdevila. Joies 1959-2019

Mostra retrospectiva dedicada al joier Joaquim Capdevila al Museu del Disseny

Àngels Ribé, nou Premi Nacional de Cultura
Notícies

Àngels Ribé, nou Premi Nacional de Cultura

Quatre obres per conèixer la trajectòria de l'artista conceptual

L'experiència immersiva de Monet obre l'Ideal
Notícies

L'experiència immersiva de Monet obre l'Ideal

El nou centre d'arts digitals obre amb una exposició dedicada al pintor impressionista

Exposicions imprescindibles de la tardor-hivern
Art

Exposicions imprescindibles de la tardor-hivern

L'estrena de la temporada a les galeries, les fires i les noves exposicions de la cartellera!

Últimes crítiques

En caiguda lliure
Art

En caiguda lliure

L'atzar, sempre capriciós, ha fet que Àngels Ribé, l'artista que signa l'escultura 'Laberint', a partir de la qual es vertebra 'En caiguda lliure', hagi estat distingida amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura, a l'octubre, pocs dies després de la inauguració de l’exposició. L'encert del comissari, João Laia, però, va més enllà d'aquesta casualitat que ara pot esdevenir un reclam per visitar la mostra, sorgida de la 'Convocatòria de comissariat. Noves mirades sobre la Col·lecció ”la Caixa”'. Prenent com a punt de partida la crisi estructural en la qual vivim, Laia articula una reflexió entorn de la inestabilitat ecològica, econòmica, política, social... El sinuós laberint de plàstic groc de Ribé, presentat per primer cop al castell de Verderonne el 1969 i exposat novament al MACBA el 2011, funciona com un camp magnètic a partir del qual orbiten tretze obres, realitzades entre les acaballes dels seixanta i l'actualitat, d'onze artistes –Dara Birnbaum i Dan Graham, Andreas Gursky, Georg Baselitz o Rosemarie Trockel, entre altres–. La gran instal·lació en espiral, que transparenta els transeünts que hi transiten desorientats, exemplifica l'angoixa i el malestar del discurs curatorial i condiciona un recorregut circular, sense inici ni final. En aquest bucle, destaca especialment la peça 'Ones gravitacionals', a partir de la qual el poeta Eduard Escoffet s'apodera del dispositiu de l'audioguia per posar veus i sons a les obres. El projecte funciona, com

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Art sonor?
Art

Art sonor?

Existeix l'art plàstic sonor? Aquesta és la pregunta que formula –només el títol ja planteja el dubte– la darrera aposta de la Fundació Miró. És evident que la pintura és, sobretot, una qüestió visual. Tanmateix les arts no són camps closos i des del segle XIX i fins a l'actualitat els artistes s'han vist seduïts per la música, pel so, i l'han pres com a font d’inspiració. A través d’obres d’artistes del nivell de Delaunay, Rolf Julius, Beuys i Joan Miró, la mostra comissariada per Arnau Horta analitza com la sonoritat ha deixat petja en l'art dels darrers segles tan en l'àmbit visual, com el temàtic i conceptual. Ja sigui com a font d'inspiració, amb títols que manlleven termes musicals –fuga, nocturn, etc.–, incorporant el so a l'obra d'art a través de mecanismes o enregistraments sonors o bé emprant recursos visuals com poden ser, per exemple, partitures i el gràfic d’ones sonores. L'exposició, molt interactiva, demana sovint la intervenció de l'espectador i ens demostra que no tan sols podem sentir amb les orelles sinó que, a vegades, hem de fer ús de tot el cos. Posa el punt final un àmbit dedicat al concepte de silenci amb obres de John Cage i altres artistes que, de la mateixa manera que ens qüestionem la sonoritat de l’art, posen en dubte l'existència del silenci.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Tocar el color. La renovació del pastel
Art

Tocar el color. La renovació del pastel

Sovint, de manera incomprensible, es jerarquitzen les obres plàstiques segons la seva tècnica. El gravat i el dibuix són considerats arts menors davant la pintura o l'escultura. Tanmateix, hi ha esbossos que superen de llarg la capacitat expressiva d'un oli. Fins i tot dins d'aquests gèneres es creen noves jerarquies. No es valora igual una aquarel·la que un oli ni un carbonet que un pastel. És per això que la Fundación Mapfre, conscient del valor d'aquesta darrera tècnica, ha volgut dedicar-li tota una exposició que recull una mostra d'obres de primer nivell d’alguns dels principals artistes internacionals. Sota el títol de 'Tocar el color. La renovació del pastel' repassa la història i l'evolució del gènere des de les darreries del segle XVIII fins al segle XX. El comissari, Philippe Saunier, ha seleccionat obres que van de la subtilitat a la contundència, de la delicadesa dels velats i els esfumats a la rotunditat del volum i la textura, de l'obra acabada a la frescor de l'apunt on batega encara la força de la idea. En aquest sentit val la pena parar atenció, per exemple, a les obres 'Pastor guardant el ramat' de Millet, un estudi de paisatge d'Eugène Boudin, 'La segadora' de Pau Gargallo o bé 'Estudi de mans' de Picasso, totes elles de gran qualitat. A més, l'exposició presenta obres d’artistes tan rellevants com Boldini, Renoir, Berthe Morisot o Odilon Redon. Tot i així no oblida noms menys coneguts com Degouve de Nuncques ni tampoc la pintura del país amb la presència,

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Feminismes! L’avantguarda feminista dels anys setanta. Coreografies del gènere
Art

Feminismes! L’avantguarda feminista dels anys setanta. Coreografies del gènere

Amb la ressaca de les mobilitzacions massives del 8M, el CCCB posa el focus en les diferents expressions feministes en l’art. Sota l'etiqueta 'Feminismes!' es presenten dues exposicions interconnectades: 'L’avantguarda feminista dels anys 70. Obres de la Verbund Collection' i 'Coreografies del gènere'; una extensa proposta que mostra els vincles i desacords entre el feminisme d’avantguarda i l'actual.La primera és una gran retrospectiva entorn de l'eclosió feminista que aplega 200 obres d'una seixantena de creadores. Artistes que, a través de la foto, el vídeo i la performance, i utilitzant el seu cos amb altes dosis de paròdia i provocació, van reescriure el cànon de la història de l'art. Una multiplicitat de veus –Ana Mendieta, Francesca Woodman, Valie Export, Martha Rosler i Esther Ferrer, entre d'altres– que s'enfrontaren a les mateixes problemàtiques oferint una nova representació de la dona.'Feminismes!' fa un salt de mig segle fins a arribar als nostres dies. El feminisme s'ha diversificat i apunta cap a múltiples direccions: es qüestiona a si mateix, s'escriu en plural i s’alia amb altres lluites socials. Les artistes que formen part de 'Coreografies...' –Lúa Coderch, Maria Llopis, Núria Güell i Mireia Sallarés, per citar-ne algunes– són una nova generació que té interioritzat allò que ja van explorar les pioneres: "El que és personal és polític", però van més enllà i denuncien el racisme, la transfòbia, l’especisme, l’homofòbia... I és que la revolució serà feminista

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Donació Aurèlia Muñoz
Art

Donació Aurèlia Muñoz

Aurèlia Muñoz (1926-2011) és coneguda per la seva recerca tèxtil i per haver dut aquesta discplina més enllà, cap a una concepció escultòrica. L'exposició té lloc després de la donació de set obres tèxtils i una col·lecció de dibuixos per part de la família de l'artista, peces que permeten observar la tècnica –una versió del macramé– i la intensitat poètica d'aquesta artista intensament reconeguda en el moment àlgid del tàpis, cap als anys 60 i 70.

La Movida. Crónica de una agitación
Art

La Movida. Crónica de una agitación

Directe del festival Les Recontres d'Arles a Barcelona, evocant el Madrid dels 80 arriba a Barcelona 'La Movida', una exposició que ofereix un relat visual del moviment contracultural que va cristal·litar a l'Espanya postfranquista. Amb fotografies de Miguel Trillo, i les seves cròniques del Madrid musical; Pablo Pérez-Mínguez, per l'estudi del qual van passar tots els protagonistes de La Movida; Ouka Leele, amb un estil oníric i elegant; i Alberto García-Alix, que va captar la transformació al carrer, marcada per les drogues i la sida.  

Bill Viola. Miralls de l'invisible
Art

Bill Viola. Miralls de l'invisible

Bill Viola (Nueva York, 1951) és un dels referents del videoart, i un dels artistes més destacats a nivell internacional. A la tardor la Pedrera acull una retrospectiva de l'americà i els seus 40 anys d’ofici, des de obres com 'Reflecting pool' (1977-79) fins a l'actualitat, temps en què ha convertit la imatge en moviment en un canal d’expressió de les pulsions humanes universals.  

Return of the Junker. JM2000
Art

Return of the Junker. JM2000

L'espai del taller d'un mecànic es converteix en l’epicentre de la col·laboració entre els artistes Josep Maynou i Jordi Mitjà per a la seva proposta a Bombon. Recreant així una mena de taller mecànic invertit, on la feina consisteix en agafar materials desvaloritzats i recomposar-los en variacions imprevisibles, els artistes prenen el fenomen del tuning com a referència per intervenir-lo convertint l’espai en un laboratori no funcional. En una combinació improbable, Maynou i Mitjà agafen el taller de l’artista com a espai de transfiguració del rebuig: el taller es converteix en centre d’operacions i en espai performatiu d’un procés amb final obert...

Maillol Horvat
Art

Maillol Horvat

Proposta expositiva que inclou dues exposicions en una. D'una banda, la mostra presenta el món de les terracotes de l’escultor, pintor i gravador català Aristides Maillol (Banyuls-sur-Mer 1861-1944), un autèntic laboratori de formes on es desplega el seu imaginari, des de les primerenques obres de 1899 fins a les més tardanes de 1937. De l’altra, l’exposició presenta les fotografies que Frank Horvat (Abbazia, 1928) va fer de les terracotes de Maillol, amb les quals ens proposa una lectura circular de cadascuna d'elles.

Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.

Senda
Art

Senda

Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.

Galeria Mayoral
Art

Galeria Mayoral

Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.  

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions Compra aquí

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Comprar
Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions Reserva en línia

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Reserva
Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Què fer

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!