Art i museus
Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia
Exposicions recomanades
Dies d'ira
Pedro G. Romero és el comissari de l'exposició dedicada a Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956), un artista destacat dins de l'avantguarda autòctona i internacional. A més de descobrir les seves influències, i artistes que són deutors del seu treball, es reproduirà 'La capella gitana' (1950) que Gómez, compromès amb la causa sindicalista i anarquista, va pintar a La Model quan va estar-hi pres; els frescos originals s'amaguen avui sota una capa de pintura.
Art i mite: els déus del Prado
El Caixafòrum de Barcelona acull una col·lecció de més de mig centenar d'obres en una exposició que pretén mostrar de quina manera la mitologia clàssica ha estat una font d'inspiració pels artistes. La mostra es podrà explorar seguint un recorregut iconogràfic a través de pintures, escultures i medalles datades entre el segle I a.C. i finals del segle XVIII. Hi destaquen les obres de reputats artistes com Rubens, Ribera i Zurbarán, entre d'altres.
Els quaderns de Picasso
"Jo soc el quadern" va esciure Picasso el 1907 en una de les llibretes on assajava i experimentava solucions creatives i mai se'n va desprendre, dels quaderns. El Museu Picasso en conserva 19 (17 van ser donats per l'artista i corresponen al seu període de juventut). La qualitat dels dibuixos que atresoren justifica una mostra i un catàleg raonat per seguir navegant per l'obra de l'artista, i les seves tècniques, procediments i temàtiques. La mostra s'acompanya d'altres obres que evoquen tal riquesa; a més de peces del museu es comptarà amb cessions del Museo del Prado, la Calcografía Nacional, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, el Museu de Montserrat, el MNAC i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Activistes per la vida
El fotoperiodista Gervasio Sánchez ens mostra les cares i les veus de desenes d’activistes pels drets humans i el medi ambient amenaçats de mort a Guatemala i Hondures. Homes i dones que protegeixen la natura pel bé de les seves comunitats i de la humanitat sense por d’enfrontar-se a poders polítics i econòmics corruptes i criminals.
Acció. Una història provisional dels noranta
Si la dècada de 1980 va representar a Europa un retorn a l’ordre, a la reivindicació d’una certa formalitat en l’art, als formats convencionals de la pintura i l’escultura àmpliament acceptats pel mercat, la de 1990 va reprendre bona part de les experiències conceptuals dels anys 60 i 70. Es van recuperar pràctiques relacionades amb el cos humà que conjuntament anomenem art d’acció; sovint s'expressava en forma de performances que acostumaven a circular en àmbits molt restringits, en festivals o trobades. La mostra recorre aquesta època i rastrejarà obres fonamentals d'artistes com Esther Ferrer, Los Rinos, Circo Interior Bruto, Oscar Abril i Tere Recarens, entre d'altres, a més d'aportar documentació i material audiovisual inèdit. El resultat és una exposició densa, una història provisional amb múltiples extensions històriques i contemporànies, que vol servir d'inspiració a les noves generacions d'artistes.
Les exposicions més populars
Arquitectura de Barcelona
Les principals galeries d'art
ProjecteSD
ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.
Marlborough
El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.
Senda
Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.
Galeria Mayoral
Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.
Els principals museus
Fundació Joan Miró
Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.
Museu Picasso
El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.
Macba. Museu d'Art Contemporani
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.
