Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Loop 2017: les propostes que no et pots perdre
Art

Loop 2017: les propostes que no et pots perdre

Obres antològiques dels anys 70 i espai per als nous talents a la 15a edició del festival de videoart

Exposicions que comencen
Art

Exposicions que comencen

Les darreres exposicions que se sumen a l'agenda artística de la ciutat.

5 imatges imprescindibles del World Press Photo 2017
Art

5 imatges imprescindibles del World Press Photo 2017

El CCCB acull la mostra del premi internacional de fotoperiodisme fins al 5 de juny

Temporada de fotografia
Art

Temporada de fotografia

Les mostres de fotografia de la cartellera

Últimes crítiques

Luis Marsans. A la recerca del temps perdut
Art

Luis Marsans. A la recerca del temps perdut

La galeria a34 –al 34 del carrer Aribau– és l’equivalent estètic d’aquelles botigues de queviures per a gurmets. Tan sols cal recordar exposicions com la dedicada al caricaturista nord-americà Saul Steinberg o la darrera retrospectiva d’Antoni Llena, que acaba de nodrir amb la seva obra els bagatges del MoMA novaiorquès.Què podem dir de Luis Marsans (Barcelona, 1930 - 2015)? Doncs que, si no l’heu descobert encara, us espera una sorpresa. La seva vida és digna d’una novel·la: coneix Ismael Smith a Nova York, i aquest li presenta Salvador Dalí. Interès per la Bauhaus, treballa amb l’arquitecte Josep Antoni Coderch, es relaciona, durant l’arrencada de Dau al Set, amb Joan Ponç, i més endavant amb l’aquarel·lista Ramón Gaya. Va descobrir la fe ortodoxa... i no va exposar la seva primera individual fins als 42 anys.Forma part d’una secreta tríada del silenci de l’art català contemporani, al costat de Francesc Todó i Xavier Valls, encara que també podria ser el germà secret de Balthus. Aquesta exposició està dominada per aquarel·les, guaixos i litografies entorn de 'La recerca del temps perdut', de Proust. Però si en voleu comprendre més l’esperit que l’ànima, més que Proust, el referent és un vídeo inèdit realitzat per la filla de Marsans on s’evoca el seu particular univers i se’l veu, per primera vegada, pinzell en mà...No oblideu que el tema central de 'La recerca' és la fugissera incertesa de l’amor, no pas la magdalena, trist McGuffin amarat de til·la.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Lucía C. Pino. Torrent Echidna Attractor
Art

Lucía C. Pino. Torrent Echidna Attractor

Aquesta instal·lació de Lucía C. Pino, dins del cicle que investiga l’agència de l’objecte, violenta l’espai, el tensa. Taca el terra del Nivell 0 i forada les dues parets on se suporten uns grans tubs de metall que travessen la peça en una mena de ics en cursiva. Restes de plàstics, làtex i altres residus. Un potent focus il·lumina aquesta construcció que ocupa la part central de l’habitació i condiciona el recorregut. No la podem rodejar del tot. Si ens hi acostem, unes plaques metal·litzades ens retornen el nostre reflex deforme –com aquest 'Torrent Echidna Attractor'– i sembla que som en una sala de miralls.L’artista força la naturalesa dels materials amb els quals treballa i els límits del mateix espai on s’instal·la. Diuen que els objectes ens interpel·len (en llenguatge publicitari, per exemple, ens demanen ser comprats). L’artista se centra en objectes de rebuig –o, com a mínim, que no són necessàriament de desig– i n’augmenta el poder escultural. És una sensació hipnòtica, en la recerca de significats. Davant aquesta obra que supera els preceptes de l’art povera, només hi ha desassossec.A l’entrada, abans de creuar la cortina de plàstic opac que fa de porta, trobareu un llibret amb el text 'Principi d’indiscernibilitat', de Duen Xara Sacchi, on apareixen entre línies algunes pistes més sobre la nova materialitat.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l'Arab Imagé Foundation
Art

Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l'Arab Imagé Foundation

El 1997 Akram Zaatari va cofundar l’Arab Image Foundation (AIF), un projecte impulsat per artistes i fotògrafs durant la postguerra civil libanesa, amb l’objectiu de crear relats alternatius a la història visual oficial escrita aleshores per estrangers. La col·lecció aplega més de 600.000 imatges, entre fotografies domèstiques i d’estudi, del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica que fan visibles els canvis tecnològics, socials i iconogràfics en el món àrab en els darrers cent anys.Zaatari s’apropia del fons de l’AIF com a base per desenvolupar els seus treballs. La seva aproximació a l’arxiu, que es presenta al MACBA amb una vintena d’obres de nova producció, recorda els postulats del manifest post fotogràfic. Per exemple, en la sèrie 'El vehicle', tracta les fotografies com a objectes i no simplement com a imatges i es fixa en les anotacions dels reversos. En el cas de 'L’ombra d’un fotògraf' i 'La imaginació d’un fotògraf', intervé sobre els originals i crea noves significacions. Si us va agradar la mostra 'Trauma' que Joan Fontcuberta va exposar a principi d’any a la galeria Àngels, a prop del museu, no us perdeu ara les espectaculars sèries 'Contra la fotografia', un conjunt de negatius malmesos pel pas del temps, i 'Rostres enfrontats', on apareixen ampliacions de planxes de vidre enganxades accidentalment que ofereixen estranyes parelles per la superposició dels rostres de soldats i civils. Un discurs que qüestiona la definició de fotografia i on planen reflexions sobre la

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Torné Esquius. Poètica quotidiana
Art

Torné Esquius. Poètica quotidiana

No en som gaire conscients, però si poguéssim viatjar al passat descobriríem el valor del silenci. Un silenci gairebé invasiu, tan sols trencat pel pèndol d’algun rellotge, la remor llunyana del vent i tal vegada el record d’un rosari murmurat. Res de música, ni de soroll de motors, ni tan sols piulades de missatgeria instantània. Sempre hi ha hagut poetes del silenci, que no pas silenciosos. Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879 - Flavancourt, França, 1936) és un membre distingit d’aquesta cada vegada més estranya confraria.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Diego Pujal. nublo nobla
Art

Diego Pujal. nublo nobla

Les pintures que presenta Diego Pujal suggereixen formes que ens enfronten a l’enigma de la conformació del sentit i al tamís del nostre propi enteniment. L’artista explora els codis propis del llenguatge pictòric per mitjà d’una pintura no representativa i buscant la complicitat amb el receptor. 

De l'ombra a la lum
Què fer

De l'ombra a la lum

Exposició que duu el mateix títol que el taller que organitza la Fundació Setba, dirigit a dones que han patit violència masclista i que mostra el treball de tres fotògrafes de diferents generacions amb un denominador comú: el fotoperiodisme i el compromís. Les dones que van participar en l’edició de 2016 del projecte, també formen part de l’exposició. Elles han fotografiat les fotògrafes per a la mostra i per al catàleg de la mateixa.

Torné Esquius. Poètica quotidiana
Art

Torné Esquius. Poètica quotidiana

Sempre hi ha hagut poetes del silenci, que no pas silenciosos. Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879 - Flavancourt, França, 1936) és un membre distingit d’aquesta cada vegada més estranya confraria. Hi ha qui el qualifica de naïf. Res menys encertat.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l'Arab Imagé Foundation
Art

Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l'Arab Imagé Foundation

L’exposició reflexiona sobre els vint anys d’història de l'Arab Imagé Foundation, i les múltiples condicions de la fotografia, com a document fotogràfic, objecte, valor material, estètica i memòria. L’expansiu treball d'Akram Zaatari sobre fotografia i col·leccionisme adopta una perspectiva arqueològica: excava en el passat, en fa aflorar noves narratives i les ressitua en la contemporaneïtat.

Blackout. Tres
Art

Blackout. Tres

L’art de Tres (Barcelona, 1956 - Premià de Dalt, 2016) és inabastable. I molt difícil d’explicar amb fidelitat en poques paraules. 'Blackout', el títol de l’exposició, és un terme que s’empra en cinema per definir una fosa a negre, i en medicina per a una síncope. Tres neix després que se li creuessin els cables durant un concert-homenatge al dadaista Cabaret Voltaire, el 1985.Des d’aleshores, es va bolcar en les poètiques del silenci: silenci com a absència, com a protesta i fins i tot com a llenguatge.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!