Art i museus

Museus, galeries, exposicions i tot el que necessites saber per estar al dia

Frederic Amat. Zoòtrop
Art

Frederic Amat. Zoòtrop

L'exposició de La Pedrera mostra les facetes de l'artista en relació amb l’espai i l’arquitectura

Exposicions que comencen
Art

Exposicions que comencen

Les darreres exposicions que se sumen a l'agenda artística de la ciutat.

Temporada de fotografia
Art

Temporada de fotografia

Les mostres de fotografia de la cartellera

RCR, arquitectura de premi
Blog

RCR, arquitectura de premi

Els olotins reben el premi Pritzker d'Arquitectura

Últimes crítiques

Picasso. Retrats
Art

Picasso. Retrats

No sabria dir-vos si el rostre és el mirall de l’ànima o la seva màscara, però encara no conec un sol pintor que hagi retratat algú només mostrant-ne els peus. I si aquest pintor hagués existit, mereixeria anomenar-se Picasso.Ho podeu comprovar a la mostra 'Picasso. Retrats', al museu de l’artista, a través de 81 obres a l’oli, al carbó, gravats i escultures que abasten un llarg periple de 76 anys.Dels primers retrats del pare i la tieta de l’artista (1896), fins als dels seus fills, parelles i amics, tot passant per la colla de la cerveseria dels Quatre Gats –Joaquim Mir, Rusiñol, Ramon Pichot–, crítics i poetes francesos com Gustave Coquiot, Guillaume Apollinaire, Max Jacob; els galeristes Kahnweiler i Ambroise Vollard, genis musicals com Igor Stravinsky i Francis Poulenc. I un personatge constant, el seu bon amic, secretari i factòtum del Museu Picasso de Barcelona, Jaume Sabartés.A partir de determinat moment, Picasso s’autoretrata com a Velázquez, El Greco o Rembrandt. Intueix que els rostres executen coreografies existencials. Són fills de les circumstàncies, intèrprets d’un rol en la comèdia de la vida, més enllà de la frontera entre caricatura i fidelitat objectiva. Ho podem comprovar als seus retrats de dones: la muller oficial, Olga Khokhlova –de serena bellesa clàssica a l’inici de la relació, buida i amargada al final–, parelles fixes com Françoise Gilot o Jacqueline Roque, i les joves amants Marie-Thérèse Walter i Dora Maar. Picasso es converteix, també, una mica

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
La dissidència nostàlgica
Art

La dissidència nostàlgica

Els Astrud canten que “la nostàlgia és una arma” i potser tenen raó quan diuen que “el millor moment de les coses és quan encara no han passat”, quan tot són futuribles i no hi ha experiència per evocar ni mitificar. Estem envoltats de records que no hem viscut, d’històries pretèrites que conservem en la memòria col·lectiva com a fonaments per a la construcció de futurs alternatius.A 'La dissidència nostàlgica', la comissària Joana Hurtado s’aferra als postulats de la teòrica Svetlana Boym i reclama una enyorança reflexiva, lluny de commemoracions: “Cal que ens preguntem en nom de qui, com i per què mirem enrere. Nosaltres decidim quin ús fem del passat, si el volem monolític, unívoc i museïtzat, o si per contra, el volem plural, crític i obert al futur”. El que hi trobareu és un exercici de nostàlgia heterodoxa, on els artistes recorren al passat per traçar nous relats; qüestionant la veracitat dels arxius, la desmemòria, les interpretacions i els equívocs intencionats.Anri Sala interroga sa mare sobre unes imatges sense so on apareix al costat del dictador albanès Enver Hoxha. Deimantas Narkevicius manipula les filmacions del desmantellament d’un monument a Lenin. I Roger Guaus estableix un emotiu diàleg fotogràfic amb el seu pare. No hi podia faltar un tastet del còmic 'Here', de Richard McGuire, que explica allò que ha passat i passarà al racó d’una habitació al llarg de' milers d’anys. De fons, gràcies al vídeo d’Ange Leccia, sona una versió de 'Logical song de Supertram

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Insurreccions
Art

Insurreccions

Una insurrecció, dir no al poder establert, és un acte tan natural com un accident. De la mateixa manera que hi ha pets tel·lúrics o rebequeries meteorològiques. És un tema prou ampli perquè el prestigiós filòsof i historiador de l'art Georges Didi-Huberman hagi construït una mena de discurs amb format d'atles. Un discurs més important que les imatges que el conformen, canviants segons l'indret on descansi aquesta mostra itinerant. En aquesta ocasió estem de sort, Barcelona, la rosa de foc, du la insurrecció al seu ADN.Didi-Huberman és el gran intèrpret, en versió postmoderna, de l'atles d'imatges com a metodologia iconogràfica instaurat per Aby Warburg al primer terç del segle XX. Aquí tenim 300 obres –vídeo, fotografia, pintura, cartell, escultura...–, 90 de les quals procedeixen de col·leccions públiques catalanes: gravats de la Guerra del Francès, cartells i fotografies de la Guerra Civil, reportatges de les manifestacions durant la Transició, escenes de la Setmana Tràgica i obres i testimonis de la Comuna de París, el maig del 68, així com dels indrets que visitarà la mostra: la revolució mexicana, les Madres de la Plaza de Mayo a Buenos Aires, etc. Tot plegat s'articula en cinc grans seccions, cinc moments de la revolta: elements desencadenants (meteorologia), gestos (braços enlaire, llavis que criden), paraules (cartells, grafits), conflictes (vagues, barricades) i desitjos (l'esperança i la continuïtat). Una dissecció de la insurrecció com a fenomen a través de la ico

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Autogestió
Art

Autogestió

Després del 15-M, l’autogestió ha entrat a formar part del nostre vocabulari quotidià, al costat d’obscurs conceptes com 'apoderament' i 'do it yourself'... res que no hagués inventat el romanticisme a finals del XVIII. La Fundació Miró, amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, i sota el comissariat de l’artista Antonio Ortega, dedica una mostra a les pràctiques artístiques autogestionàries entre la dècada del 1960 i avui mateix. L’estètica, com podeu imaginar, és 'povera', mínima i en alguns moments pròpia de Punt Verd.El gran inspirador de les pràctiques autogestionàries en l’art és Gustav Metzger, impulsor d’una fracassada vaga general d’artistes. Metzger programava l’autodestrucció de les seves obres per evitar que el mercat o agents externs en controlessin el significat. Ho podem comprovar en un vídeo a la primera sala. En un espai contigu, Cesari Pietroiusti exposa una recol·lecta d’objectes domèstics realitzada entre els seus veïns, l’única condició era que aquests consideressin l’objecte escollit com a ‘no art’ –no us sona?–. Al peu dels plafons de paret hi ha notes escrites a mà per l’artista Mariona Moncunill. En teoria, haurien d’ajudar a comprendre millor el discurs dels plafons, però creieu-me si us dic que no ho aconsegueixen. Però la senzillesa, la inclusivitat i la radicalitat no impedeixen que hi hagi propostes magnífiques de Miró, Pistoletto, Franz West, Yoko Ono –el seu vídeo de culs és superb!– o Gilbert & George. I és que, en això de l’autogestió, enca

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Més exposicions

Exposicions recomanades

Frederic Amat. Zoòtrop
Art

Frederic Amat. Zoòtrop

Frederic Amat (Barcelona, 1952) és un dels creadors més destacats del panorama artístic català contemporani. La seva concepció oberta de l’art l’ha dut a integrar en el seu treball múltiples llenguatges: la pintura, el dibuix, l’escultura, la instal·lació, la performance, la il·lustració de llibres, l’audiovisual, l’escenografia teatral o les intervencions en espais arquitectònics. L’exposició presenta una selecció de projectes d’intervenció en espais públics, sovint vinculats a l’arquitectura, amb l’objectiu de crear un mapa, una topografia, del seu treball, buscant sempre el component poètic que es deriva de totes les seves obres.

Asier Mendizábal. Concavitat
Art

Asier Mendizábal. Concavitat

El treball d'Asier Mendizábal presta l'atenció en les relacions entre forma, discurs i ideologia i ha dit estar relacionat amb l'escultura constructivista amb les seves arrels en la utopia abstracta de les primeres dècades del segle XX. La qüestió de la senyalització i de la seva importància relativa i la identificació com a emblema social i polític també té un lloc entre els interessos de l'artista. Les obres de Mendizábal no poden interpretar-se a primera vista, ja que s'acumulen capes de significat i, de vegades, es refereixen a múltiples idees que no són de coneixement generalitzat. Mentre que en algunes obres es pot llegir una connotació directa a la història i la realitat recent del País Basc, en altres tria referents que pertanyen a llegats històrics o ideològics.

Picasso. Retrats
Art

Picasso. Retrats

No sabria dir-vos si el rostre és el mirall de l’ànima o la seva màscara, però encara no conec un sol pintor que hagi retratat algú només mostrant-ne els peus. I si aquest pintor hagués existit, mereixeria anomenar-se Picasso.Ho podeu comprovar a la mostra 'Picasso. Retrats', al museu de l’artista, a través de 81 obres a l’oli, al carbó, gravats i escultures que abasten un llarg periple de 76 anys.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Pic Adrian
Art

Pic Adrian

Exposició del pintor, poeta i teòric Pic Adrian, que va néixer a Mointesi, va viure a Bucarest i que va residir a Barcelona des de 1953. Acord amb les seves aportacions teòriques, les pintures d’Adrian, va tenir contacte amb personalitats de la cultura europea com Brancusi, Chagall, Fernand Léger o Pau Casals evolucionen en una intensa depuració fins a concloure en formes geomètriques essencials.

Peu a fora. Expedicions i diàspores: Imagina't que ets un bloc de mantega que es desfà
Art

Peu a fora. Expedicions i diàspores: Imagina't que ets un bloc de mantega que es desfà

'Imagina’t que ets un bloc de mantega que es desfà' proposa una aproximació a la cultura material a partir d’un format expositiu embolcallant i immersiu, centrat en la producció de desitjos, efectes, sentiments i subjectivitat en relació amb els objectes de consum. A través d’unes estratègies de pèrdua de consciència del cos i una sèrie de fenòmens i subcultures presents a Youtube i a les xarxes socials, Eva Fàbregas practica una mena d’equilibri inestable entre la materialitat de l’objecte de consum i la fluïdesa del desig, amb la finalitat de buscar i produir efectes específics en els nostres cossos.

Les 10 expos que has de veure

Arquitectura de Barcelona

10 edificis d'arquitectura singular
Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis barcelonins que han marcat tendència

Descobrim 5 joies modernistes
Què fer

Descobrim 5 joies modernistes

Les obres 'art noveau' menys conegudes

10 edificis amb molt disseny
Museus i institucions

10 edificis amb molt disseny

10 obres que han estat guardonades amb el premi FAD.

25 joies arquitectòniques de BCN
Art

25 joies arquitectòniques de BCN

Un recorregut per 25 edificis emblemàtics de la ciutat

Arquitectura prop del mar
Art

Arquitectura prop del mar

Una passejada pel litoral barceloní amb excusa arquitectònica

La cripta de la colònia Güell
Art

La cripta de la colònia Güell

5 coses que ignoràvem de l'obra més sorprenent d'Antoni Gaudí

Les principals galeries d'art

ProjecteSD
Art

ProjecteSD

El 2003 va obrir portes ProjecteSD, un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

Marlborough
Art

Marlborough

Marlborough naixia a Londres el 1946 de la mà de Frank Lloyd i Harry Fisher (més tard s'incorporaria David Somerset), i la galeria va guanyar prestigi als 50 de mà dels expressionistes alemanys, i per la representació d'artistes com Henry Moore, Francis Bacon i Lucian Freud. Més tard s'obririen les delegacions de Nova York, Tokio i Madrid, i el 2006, la seu de Barcelona.

Trama
Art

Trama

Complementària de l'emblemàtica Sala Parés, Trama va obrir portes l'any 1991 i és l'espai dedicat a l'art contemporani on exposen tabnt artistes consolidats com creadors emergents de l'escena plàstica.

ADN
Art

ADN

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics, noms com Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Més galeries d'art

Els principals museus

Fundació Joan Miró
Museus i institucions

Fundació Joan Miró

Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.

Museu Picasso
Museus i institucions

Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció. Hi ha una sala dedicada als retrats que li va fer Picasso –el més conegut, el del període blau– i els gargots de Sabartés. La millor part del museu és la sèrie completa dels 58 llenços basats en Las Meninas de Velázquez, donada pel propi Picasso després de la mort de Sabartés. L'exposició acaba amb linoliografies, gravats i meravellosa col·lecció de ceràmiques donada per la vídua de Picasso.

Macba. Museu d'Art Contemporani
Museus i institucions

Macba. Museu d'Art Contemporani

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museus i institucions

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. També s’exposa part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que estava al convent de Pedralbes, i el llegat de Francesc Cambó.

Més museus i centres culturals

Art per a tothom

Exposicions gratis
Art

Exposicions gratis

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Els museus més curiosos
Museus i institucions

Els museus més curiosos

Fotografia gratis aquí!
Art

Fotografia gratis aquí!