Teatre i dansa

Fa més de deu anys Àlex Rigola va imaginar un pròleg sense paraules per al 'Hamlet' de Shakespeare: 'European House'. Ara Projecte Ingenu, dirigit per Marc Chornet, ha creat un epíleg –també sense paraules– per a 'La tempesta'. El projecte es diu 'Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta'. Títol menys críptic per a un espectacle marcat per l'evocació d'un temps enyorat, cada vegada més cruel en la seva llunyania i absències.

Disposar de Maria Bayo com a protagonista de 'Master Class' és un luxe. És la primera vegada que aquesta popular peça de Terrence McNally està protagonitzada per una autèntica 'prima donna'. Marc Montserrat-Drukker l'ha envoltada d'una exquisida producció (Jon Berrondo ha creat una fantasia abstracta en blanc i negre de l'auditori de la Juilliard School de Nova York) que cuida tots els detalls en mans del director, que aprofita a fons les possibilitats d'incorporar la veu de la singular "mestra" i, per tant, la dimensió musical del text.

Tres noies i dos nois darrere d'un plàstic transparent equipats amb mòbils i tauletes que emeten en directe per Instagram, un ordinador portàtil petit i un piano electrònic. Estan junts, però es toquen poc. I sovint és per atonyinar-se. Molta fisicitat, molt d'esgarip verbal i violència. Al final, estan sols. Aquest és el seu hàbitat, un món fet d'estrebades, que es mou a batzegades, més de promeses que de realitats, més imaginatiu que real. O no. Perquè l'univers digital ja no és una realitat paral·lela, sinó que és la realitat per a molta gent.