Teatre i dansa

Després de 'Flor de Nit', Gataro (companyia resident de l'Almeria Teatre) ha tornat a recórrer al catàleg musical de Dagoll Dagom per proposar una versió cabaretera de la gran producció que saquejava el fosc univers d'Edgar Allan Poe –sobretot l''Estrany cas del Sr. Valdemar'– per construir una història d'amor i terror. Si la primera adaptació lluïa i fluïa per les naturals concomitàncies entre el cabaret i l'homenatge al Paral·lel, aquest segon intent presenta més dificultats.

Què serà de les relacions humanes en un futur on els robots estaran tan humanitzats com per mantenir relacions sexuals amb els humans? Marc Artigau ho planteja en un text en què confronta una dona de 60 anys que conviu amb una androide i el seu antic amant, qui voldria recuperar la relació i que sent rebuig per aquest robot que s'assembla rabiosament a l’Alba quan era jove.

El mateix text, el mateix director i la mateixa companyia, llevat d'una trista absència. Han passat quinze anys i Javier Daulte s'ha deixat convèncer pel repartiment que va estrenar '4D Òptic' per regalar-li al públic barceloní el més espectacular 'déjà vu' de la cartellera. El temps ha estat un factor a favor del projecte. Els intèrprets –més enllà de les complicitats personals represes– han madurat per acomodar-se millor als seus dobles papers. Es percep un control més gran de l'energia i el coreogràfic caos i ritme que exigeix ​​aquesta producció. I la comèdia no ha perdut ni un gram de la seva capacitat de sorpresa.

Els escape room estan de moda. N'hi ha de tota mena, per a tots el gustos i per a totes les emocions de manera que no és gens estrany que finalment hagi arribat als escenaris. I ho fa amb forma de comèdia de “terror” firmada per Joel Joan (que també actua i dirigeix) i Hèctor Claramunt i amb la decidida voluntat de fer riure caigui qui caigui i peti qui peti. I no es pot negar que els guionistes reparteixen joc i cops tot retratant perfils socials, força tòpics, i polítics de referències nostrades.