Teatre i dansa
Estrenes, crítiques i la cartellera de teatre i dansa de Barcelona
Últimes crítiques
Calma!
Estrenat el febrer de 2019 a Sud-amèrica, el nou espectacle de l'actor, músic, showman i pallasso Guillem Albà és una picada d’ull al públic familiar, a qui bàsicament està destinat aquest entretingut espectacle d’arrels molt targarines (de la Fira de Tàrrega, volem dir) com m'assenyalava un col·lega. Una proposta que vol riure i fer riure tot plantejant les presses de la vida moderna de les quals ningú no sembla escapar.
Europa bull
Europa bull. I molt. Sembla una olla a vapor que als últims anys ha començat a xiular i a fer senyals de fum. Europa retruny, està a punt de petar… I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne, ja sols notem la sordesa del seu compositor. Europa bull. És una olla de grills. Un guirigall de ric-rics, on tanmateix no totes les cançons hi tenen cabuda. Ni tots els cromatismes. Ni tots els acudits.
Esperant Godot
Fins a la penúltima escena, l''Esperant Godot' de Ferran Utzet ens sembla previsible, el clàssic de Samuel Beckett interpretat per dos actors extraordinaris. Res més. Però passa que Didí (Pol López) decideix sortir del rectangle que emmarca l'escena per dirigir-se a la platea. A les fosques, mentre contempla el seu amic, Gogó (Nao Albet), que fa una becaina, diu un dels pocs monòlegs de la peça, un fragment hamletià on parla de la impossibilitat del record.
Mexicatas
Sergi Belbel és dels pocs directors que tant estrena al Teatre Nacional, al Lliure o a la Sala Beckett com a les sales alternatives com la Flyhard o l’Escenari Brossa, a on ara presenta 'Mexicatas'. O 'Mejicatas', com li diuen les vuit actrius durant l’obra. Aquest és un projecte sorgit de la il·lusió de les vuit actrius que van deixar el seu país per arrelar entre nosaltres tot buscant noves oportunitats. I ben segur que una mica més de tranquil·litat de la que podien gaudir a la fascinant però violenta societat mexicana.
Les obres que venen
Calma!
Coincidint amb els 12 anys del naixement de la seva companyia, Guillem Albà presenta 'Calma!', un espectacle total de teatre de creació, amb grans dosis de clown, teatre visual, gestual i de titelles. Un muntatge que recull el color més poètic i visual de Pluja i Trau, i la bogeria més desenfrenada i festiva del pallasso de Marabunta. Un espectacle per aturar-nos una estona, riure i oblidar la pressa a que ens aboca el dia a dia.
West Side Story
Amb partitura de Leonard Bernstein i lletres de Stephen Sondheim, 'West Side Story' és un dels musicals més importants i representatius del teatre universal. Ara arriba una nova adaptació a Barcelona que ens torna a transportar a l'Nova York dels anys 50, on dos joves enamorats es veuen atrapats per l'enfrontament entre dues bandes de carrer, els Jets i els Sharks. La seva lluita per sobreviure en un ambient d'odi, violència i prejudicis dóna forma a una de les històries més emocionants, punyents, belles i rellevants de la història del teatre musical.
Mrs. Dalloway
Blanca Portillo és la protagonista d'una de les obres mestres de Virginia Woolf, on l'autora britànica fa un recorregut de 24 hores en la vida de la Clarissa Dalloway, des que es lleva de bon matí i comença a preparar una festa per al seu marit, fins a l’inici de la festa al vespre. Un recorregut marcat per les hores que toca la campana del rellotge del Big Ben, pel temps que va passant i que porta la Clarissa a anar endavant i endarrere en el temps de la seva vida.
El millor teatre de Barcelona
Què passa al Lliure?
16 preguntes a Blaï Mateu: circ, teatre i més
Ens han emocionat, ens han meravellat, ens han fet creure que tot era possible damunt un escenari, que som només nosaltres qui posem límits a les arts. Els Baró d'Evel són Blai Mateu i Camille Decourtye i ara estaran tres setmanes al Teatre Lliure amb 'Falaise' (penya-segat), la segona part d'un díptic que va començar amb 'Là', on en Blai i la Camille, tots sols, viatjaven del blanc al negre. Aquí són més colla, com a 'Bèsties', i fan front al seu repte més gran: omplir una sala gran de teatre, cosa que no han provat mai. Què hi ha a sobre del penya-segat?Som vuit intèrprets, un cavall i catorze coloms. És la continuïtat de 'Là', la civilització, el que hi ha abans o després de l'apocalipsi. Si allà ens trobàvem en un escenari on no hi havia res, tot just un home i una dona, aquí hi ha vuit persones i uns animals que s'han d'entendre. A 'Là' viatjàveu del blanc al negre. Aquí feu un viatge invers?Més o menys. El blanc, per a nosaltres, sempre ha estat la llum, l'esperança. A 'Falaise' comencem des del negre, la foscor. Si 'Là' pot ser una mena d'Adam i Eva postapocalíptic, 'Falaise' ens l'imaginem gairebé com una última o primera societat. 'Falaise' us acosta a 'Bèsties'?Si tracéssim una cronologia imaginària, d'un món nou, 'Bèsties' vindria després de 'Falaise', ja que aquí construïm un lloc. Quin lloc? Aquest lloc és un castell, un penya-segat. Hi ha una construcció, un paisatge que ha estat manipulat per l'home. I més enllà hi ha el buit. Aquest pas cap al buit que ha
This is real love
"Aleshores, Elena i Max han trencat de veritat?" Elena (Martín) i Max (Grosse Majench) són/eren parella i formen part del Col·lectiu VVAA. En aquest dubte compartit per dos espectadors a la sortida del teatre es troba la fortalesa i la debilitat de 'This is real love', el seu últim projecte. Aquesta estimulant proposta (festa trapeton, ritual new-age, performance, coreografia participativa i Ted Talks) peca de certa característica generacional: no acabar de clavar dents i urpes en els importants temes que toca i denuncia. En aquest cas, la instrumentalització per part del capitalisme de la necessitat de ser estimat, apreciat i reconegut. Amor és poder. El discurs és molt potent i crític, però es dilueix en part en el gran aparell d'accions concentrades en el lacti espai 'sixty' que els serveix d'escenari multifuncional. Una oferta reflexiva tan aclaparadora per la seva energia guerrillera –amb el desvergonyiment mestís d'un videoclip de Rosalía– com frenada per la seva militància pop i la seva tendència al 'colegueo'. I malgrat les seves imperfeccions, no hi ha res tan alliberador com passar per una experiència teatral passada pel seu filtre. Com a mínim cal aplaudir l'inconformisme, la capacitat de reinventar-se i la gosadia d'allunyar-se sempre del que s'esperava. Autoria, direcció i repartiment: Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate i Clara Mata (Col·lectiu VVAA).
Posaré el meu cor en una safata
La actriu, creadora, professora i educadora social Carla Rovira ha estat escollida artista resident d’aquesta temporada al Teatre Lliure. La seva proposta d’estudi tracta de la mort i de com ens hi enfrontem. Autora i directora: Carla Rovira. Intèrprets: Laura Blanch, Ramon Bonvehí i Marc Domingo.
