Teatre i dansa
Estrenes, crítiques i la cartellera de teatre i dansa de Barcelona
Últimes crítiques
Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I
La Calòrica fa 10 anys, i per celebrar-ho recupera el seu primer espectacle, una tragicomèdia sobre el poder i la vergonya, la brevetat de la vida i l'evidència de la mort. La reina Isabel I encara els seus últims dies amb la incertesa de qui la succeirà al capdavant de Castella. La sobirana més temuda i poderosa de la cristiandat només pot deixar la corona a la princesa Joana.
Celebraré mi muerte
Els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg són els únics estats de la Unió Europea on está permesa l’eutanàsia (a Espanya s'està tramitant al Congrés). A la resta és delicte. I és per això que la fiscalia espanyola va demanar fins a deu anys de presó per al metge argentí Marcos Hourmann, qui el 2005 va administrar una injecció letal de clorur potàssic a una dona de 82 anys en estat terminal que patia molt i que demanava morir. La seva decisió va ser fruit del convenciment que qualsevol persona pot decidir quan i com vol morir.
Pensem. (Pausa). A la merda!
Sis personatges (més un) ens proposen passejar amb ells per un parc d’atraccions. Durant la caminada, ens explicaran setze escenes rocambolesques del nostre dia a dia. Setze situacions crucials, necessàries, sorprenents, inversemblants, estrambòtiques, innocents i, fins i tot, surrealistes, que ens parlen sobre allò que ens colpeix, que ens encén, que ens deprimeix i ens entusiasma alhora, i que ens fa cridar: a la merda! I aquesta no és pas una expressió negativa, al contrari! És una crida a engegar-ho tot a rodar i a viure la vida intensament.
Romancero Gitano
La poesia és síntesis. És ànima. És música. És l’obscura arrel indefinible. Són paraules que s’ajunten per crear imatges que calen a l’ànima i ens transporten a un imaginari mai imaginat. I com ho fan els poemes de Federico García Lorca! Lluís Pasqual s’aproxima al 'Romancero' amb les maneres i les paraules del poeta. Tal com ell llegia la seva fabulació lírica als seus amics, Núria Espert ens convoca a una vetllada íntima, directa, que fa virtut de la senzillesa amb l’esplèndid suport dels llums de Pascal Merat.
Les obres que venen
Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers
La dramaturga i actriu Alba Pujol conversa amb el seu pare, catedràtic d’història econòmica, durant el seu últim cicle de quimioteràpia. La pulsió de la mort ens porta a la vida. Una adaptació de les transcripcions d’aquestes converses en les que Cioran, Shakespeare, Lacan, Gil de Biedma, els germans Cohen, el Dr. Benito, Eugenio i Peter Handke ens acompanyen en el viatge.
Romancero Gitano
La reconeguda actriu Núria Espert torna al Teatre Romea, al qual va debutar com actriu amb tretze anys amb un nou espectacle a partir del poemari 'Romancero Gitano' de Federico García Lorca, creat expressament per a ella de la mà del director teatral Lluís Pasqual.
Infanticida
Òpera electrònica a partir de 'La Infanticida' de Víctor Català amb la composició musical de Clara Peya. Un crit d’una dona, la Nela, que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador. Una dona valenta i apassionada que s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera de fer i viure pròpia. Per la necessitat de l’amor, del plaer i d’escapar del context opressor on es troba immersa.
El millor teatre de Barcelona
Què passa al Lliure?
16 preguntes a Blaï Mateu: circ, teatre i més
Ens han emocionat, ens han meravellat, ens han fet creure que tot era possible damunt un escenari, que som només nosaltres qui posem límits a les arts. Els Baró d'Evel són Blai Mateu i Camille Decourtye i ara estaran tres setmanes al Teatre Lliure amb 'Falaise' (penya-segat), la segona part d'un díptic que va començar amb 'Là', on en Blai i la Camille, tots sols, viatjaven del blanc al negre. Aquí són més colla, com a 'Bèsties', i fan front al seu repte més gran: omplir una sala gran de teatre, cosa que no han provat mai. Què hi ha a sobre del penya-segat?Som vuit intèrprets, un cavall i catorze coloms. És la continuïtat de 'Là', la civilització, el que hi ha abans o després de l'apocalipsi. Si allà ens trobàvem en un escenari on no hi havia res, tot just un home i una dona, aquí hi ha vuit persones i uns animals que s'han d'entendre. A 'Là' viatjàveu del blanc al negre. Aquí feu un viatge invers?Més o menys. El blanc, per a nosaltres, sempre ha estat la llum, l'esperança. A 'Falaise' comencem des del negre, la foscor. Si 'Là' pot ser una mena d'Adam i Eva postapocalíptic, 'Falaise' ens l'imaginem gairebé com una última o primera societat. 'Falaise' us acosta a 'Bèsties'?Si tracéssim una cronologia imaginària, d'un món nou, 'Bèsties' vindria després de 'Falaise', ja que aquí construïm un lloc. Quin lloc? Aquest lloc és un castell, un penya-segat. Hi ha una construcció, un paisatge que ha estat manipulat per l'home. I més enllà hi ha el buit. Aquest pas cap al buit que ha
