Teatre i dansa
Estrenes, crítiques i la cartellera de teatre i dansa de Barcelona
Últimes crítiques
Sacarina
Les misèries del teatre són universals. Ja sigui en la bohèmia milanesa en la qual es va inspirar el dramaturg italià Davide Carnevali, com a la Barcelona de les Rambles en la traducció i eficaç adaptació d’Albert Arribas amb moltes referències locals extensibles fins i tot a alguns polítics. I és que per més terrossos de sucre que li posis al cafè, la vida de l’artista és molt dura. Bé ho sap l’Albert.
42 Km
Una nit de festa grossa. Un cap de setmana de descontrol. Alcohol, pastilles, música... Si ja és difícil fer una escena dins una obra que no sembli postissa, amb pocs exemples reeixits (a 'Jerusalem', per exemple), no em puc imaginar el que és aixecar una funció que parli d'això, que només sigui això, tres amics que decideixen donar-ho tot durant un parell de dies a la mítica Ruta del Bakalao. Vet aquí l'atzucac de '42 km', la qual, a més, vol ser “una reflexió profunda” del que va ser l'escena valenciana dels anys 90.
Demà
Que serà de l’amor en un món futur, no gaire llunyà, en el qual les relacions interpersonals han estat modelades per la revolució digital? Però, què volem dir quan diem amor? A l'autora, Helena Tornero, li preocupen ambdues qüestions. 'Demà', doncs, és la història d’una falsa història d’amor. Falsa perquè no és el fruit d’una trobada sentimental sinó d’una relació dictada per un algoritme en un taller paratelevisiu comandat pel que semblen dos androides que han establert les bases d’una parella feliç en una societat que ens recorda la de la pel·lícula 'El show de Truman'.
Gazoline
Les bones intencions generen de vegades infundades suspicàcies. Quan un muntatge teatral està encapçalat pels seus propòsits ètics el fàcil és pensar que tota la resta és secundari, tot i que el text vingui signat per Jordi Casanovas. 'Gazoline' és una producció de Primer Acto, la línia d'actuació de la Fundación Teatro Joven / LaJoven i les Fundacions Edmond Rothschild per a la promoció de la diversitat ètnica i cultural als escenaris.
Les obres que venen
RRR
Trobada insòlita entre l’art indòmit de Frederic Amat aliat, l’experimentació sonora de cabosanroque i la dansa electritzant de La Veronal. Una proposta escènica a tres bandes es va presentar a L’Auditori de Barcelona només dos dies, el 15 i 16 de desembre de 2018 i que ara tenim una nova oportunitat de viure en el marc del festival 'Dansa: Quinzena Metropolitana'.
La gavina
Àlex Rigola es torna a endinsar en l’univers d’Anton Txékhov en aquesta nova adaptació de 'La gavina', on ens convida a reflexionar sobre la pèrdua de direcció davant una realitat que ens arrossega cap als esdeveniments. L’angoixa vital és la gran protagonista d’aquesta peça, una versió íntima i despullada d’una de les grans obres de la dramatúrgia del segle XIX. Versió lliure de l’obra d’Anton Txékhov.
El quadern daurat
La directora i dramaturga Carlota Subirós adapta la gran obra de la Premi Nobel de Literatura 2007 Doris Lessing 'El quadern daurat' seguint la trama de 'Free Women [Dones lliures]' per situar a l’eix central de l’espectacle el paper fonamental d’una dona que, en moments de dura crisi política i personal, lluita sense parar per la seva integritat com a mare soltera, com a comunista compromesa, com a amant que busca una relació sana i no sexista, i com a artista. Una indagació per les diverses personalitats d’un mateix que s’expressen a l’hora d’escriure.
Para que o Céu não caia (Per a què el cel no caigui)
A partir del xaman Davi Kopenawa, de la cultura Yanomani, la coreògrafa i ballarina brasilera Lia Rodrigues fa referència al mite de la fi del món: una dansa ritual en què 10 ballarins evoquen amb els seus ritmes la necessitat de preservar la selva amazònica de les catàstrofes ecològiques. Una peça molt orgànica en què el públic està al mateix pla i que fa servir farina, cafè i cúrcuma sobre els cossos dels ballarins per simbolitzar la natura malmesa.
