Teatre i dansa
Estrenes, crítiques i la cartellera de teatre i dansa de Barcelona
El millor teatre de Barcelona
Últimes crítiques
Els dos cavallers de Verona
Una de les gràcies de l'aventura estival dels Parking Shakespeare és l'equilibri entre l'entreteniment, i el genuí respecte per l'obra del mestre anglès. O potser ho era. De la mà de Jordi Centelles -nou director convidat- han optat aquesta vegada per una drecera que els porti directament a l'alegre disbauxa d'un vodevil 'molinero'. De Shakespeare i 'Els cavallers de Verona' queda una aprimat esquelet argumental. Autèntic festival de gags, ocurrències, cançons, astracanades i caricatures, que deixen en un molt segon pla les tribulacions amoroses de Valentino i Proteo i les seves respectives dames, Sílvia i Júlia. Diversió assegurada, tot i que Centelles podria signar el text com si fos seu.
Cançons per un nou món
Sense fer massa soroll i a poc a poc, Ever M. Blanchet ha convertit els teatre Gaudi i Versus en temples del musical de petit format amb projectes de joves companyies que demostren la seva qualitat, a més de la seva passió per aquest gènere i algunes han aconseguit fer el salt a teatres més grans. N’és la prova 'Songs for a wew world', del nord-americà Jason Robert Brown.
Grec 2017: Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha
L'espectacle ideat per les companyies canadenques Sortie de Secours i Pupulus Mordicus i la catalana Gataro és una proposta estranyament divergent entre el seu sofisticat discurs sobre la metaficció -latent al 'Quixot' de Cervantes- i una posada en escena que no acaba de definir si es dirigeix a un públic adult. La dramatúrgia és una juxtaposició de ficció i realitat en un alambinat bucle que recorre, a més, amb ironia a codis ambigus com el reality-show i el mockumentary.
Grec 2017: Paraules encadenades
Han passat dues dècades des que Jordi Galceran va sorprendre el públic amb una obra de gènere: 'Paraules encadenades'. Un thriller en català pujava a l'escenari en l'última temporada del Romea com a Centre Dramàtic. Gran èxit per a l'autor, que es revelava com un dramaturg connectat amb els renovadors del gènere ('El silenci dels anyells', 'Sospitosos habituals', 'Seven'). Gran èxit per a Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas, la parella protagonista d'una obra que -com a Hollywood- proposava una atmosfera claustrofòbica, combat psicològic i el virtuosisme de calculats girs argumentals per deixar l'espectador desarmat davant el sorprenent desenllaç.
Grec 2017: Un tret al cap
El silenci, focalitzat, concentrat, és un senyal que la història ha enganxat el públic. Una altra és el desig de saber més, de portar al teatre l'ansietat anticipatòria d'un bon llibre. Si el lector és amo de les pàgines, l'espectador està en mans del director. A 'Un tret al cap' té la sort que aquesta responsabilitat és de Pau Miró, també autor del text: una comèdia dramàtica amb el seu 'macguffin' periodístic, la seva esgrima verbal estil Mankiewicz i un notable equilibri entre conflictes privats i públics.
Les obres de setembre
Grec 2017: Un tret al cap
Autor i director: Pau Miró. Amb: Emma Vilarasau, Mar Ulldemolins, Imma Colomer. El silenci, focalitzat, concentrat, és un senyal que la...
Claqué o no
Dramatúrgia i direcció: Roc Esquius. Intèrprets: Isidre Montserrat i Núria Deulofeu. El Cicló (Cicle de Companyies...
Cabaret
Autor: Jose Masteroff. Direcció: Jaime Azpilicueta. Amb: Elena Gadel/Teresa Abarca, Ivan Labanda/José Carlos Campos, Alejadro Tous, Amparo...
Nuel Galán. Sin límites
Especialitzat en la branca de la manipulació, el jove il·lusionista Nuel Galán, deixeble del Mago Pop, presenta un estil fresc i ple...
Entrades de teatre
Escape Show
Basat en les populars 'Escape rooms', jocs interactius on els participants han de trobar pistes i resoldre enigmes per sortir d'habitaciones tancades amb un temps limitat, Escape Room és un espectacle interactiu on els espectadors hauran de resoldre enigmes, observar, superar proves, contestar preguntes, prendre decisions, col·laborar amb la resta de públic a temps real per sortir viu del Poliorama en 90 minuts. Tic tac tic tac.
Un tret al cap
Autor i director: Pau Miró. Amb: Emma Vilarasau, Mar Ulldemolins, Imma Colomer. El dramaturg Pau Miró ens proposa una història tendra i amarga a la vegada, interpretada per tres dones que ens parlen de les formes diverses que pren la censura tant en l’àmbit públic com en el privat.
Paraules encadenades
Autor: Jordi Galceran. Direcció: Sergi Belbel. Amb: David Bagés i Mima Riera. Sergi Belbel dirigeix un dels primers texto de Jordi Galceran. Un thriller psicològic que es va estrenar amb èxit el 1998. Un psicòpata assassí en sèrie, interpretat per David Bagés, després de cometre els seus crims, enregistra en vídeo les seves sensacions. No sent cap remordiment pels seus actes. Ho explica detalladament a la seva 'última' víctima: una infermera i psicòloga que interpreta Mima Riera, que té segrestada i a la qual mostra fotografies de les víctimes. Ell li planteja jugar a un joc aparentment innocent: el de les paraules encadenades. A poc a poc, segrestador i segrestada van mostrant les seves cartes, la seva veritable història…
El preu
Autor: Arthur Miller. Traducció: Neus Bonilla i Carme Camacho. Direcció: Sílvia Munt. Interpretació: Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom. Entra Rosa Renom i queda fixat l'alt estàndard de qualitat de la producció d''El preu' que dirigeix al Goya Sílvia Munt. Han passat només uns minuts des que Pere Arquillué (el seu espòs i oficial de policia) hagi recorregut amb la mirada una muntanya de mobles en venda. És la seva primera gran escena, de cap a peus transformada en dona frustrada resident al somni americà de la dècada de 'Mad Men'. Una aparició estel·lar amb l'alcoholisme insinuat en un lleu abandonament. Una excel·lent interpretació com les del mateix Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco. La comèdia dramàtica d'Arthur Miller enfronta dos germans (Madaula i Arquillué) de desigual sort en la seva persecució de la felicitat. Un cirurgià triomfador que durant anys ha anat deixant anar el llast d'una família abonada al fracàs; un policia a punt de jubilar-se que mai no va ser el científic que va voler ser al fer-se responsable d'un pare –un personatge absent que s'anirà densificant al llarg de la funció– arruïnat al crack del 29. Tots dos han pagat el seu preu en prendre les successives decisions que han marcat l'esdevenir de les seves antagòniques vides. Una dialèctica del retret que el públic presencia sense poder fixar la seva posició respecte per qui prendre partit. Com a contrapunt còmic –i savi– està l'ancià taxador de mobles jueu, tot u
