Teatre i dansa
Estrenes, crítiques i la cartellera de teatre i dansa de Barcelona
El millor teatre de Barcelona
Últimes crítiques
Una Ilíada
Un sol home, damunt d'un escenari, amb les eines adequades, pot ser l'exèrcit grec assetjant Troia, pot ser Aquil·les, Hèctor, Agamèmnon, Andròmaca, Príam. Pot ser fins i tot una ciutat. I aquest el desafiament que s'ha fet Eduard Farelo a l'hora de presentar-nos, tot sol amb l'ajuda del contrabaixista Juan Pablo Balcázar, la 'Ilíada' homèrica. Un intent a voltes reeixit, a voltes no, ja que ens hipnotitza alhora que ens deixondeix.
Només una vegada
Marta Buchaca ha escrit un drama centrat a mostrar el comportament tòxic dels homes que anul·len -amb violència psicològica i física- la personalitat de les dones atrapades en la teranyina sentimenal. Xantatge i segrest que l'autora descriu amb la solvència de qui s'ha informat a fons i la seguretat tècnica de qui domina els mecanismes de l'escriptura dramàtica.
Tricicle. HITS
Tot repassant els esquetxos dels espectacles de Tricicle al llarg de 40 anys (i en són 99, segons ens diuen) n'he trobat alguns de magnífics que no hi són, a 'Hits', el seu comiat des escenaris. És una cosa que li pot passar a qualsevol seguidor d’aquests magnífics pallassos silents que, com li passa a tothom, s'han fet grans i que, amb bon seny i abans de caure en una certa decadència física, han decidit dir adéu.
Ofici de tenebres
Un home surt de presó i descobreix –després anys de condemna per terrorisme– que l'esposa que creia morta viu i que hi ha un fill en comú, ara ja adult. Aquest és només una part del conflicte de 'Ofici de tenebres', drama del periodista polític Joan Rusiñol. No és un text d'un autor novell, però hi ha evidències d'aquesta ansietat natural per reafirmar-dels dramaturgs que comencen, en excés conscients de la responsabilitat de la ficció, especialment quan toquen qüestions sensibles.
Estat decepció
De vegades el com destaca sobre el què. Carla Torres és la responsable (autora i directora) del què i el com d''Estat Decepció'. Text que amb una proposta escènica menys interessant faria més visible una trama que tendeix a la convencionalitat. Una comèdia sobre la corrupció generalitzada (justícia, política, policia) molt familiar. La història que ocupa cada dia els titulars i agita l'opinòdrom de les xarxes socials. Un relat-denúncia en el qual no pot faltar el conflicte personal, amanit amb el social i el generacional.
Les obres que venen
Àngels a Amèrica
La peça més famosa de Tony Kushner fa vint-i-cinc anys i el Teatre Lliure ho celebra portant a escena les dues parts del díptic: s’acosta el mil·lenni i Perestroika. Una mirada actual a la pesta del segle XX en l’era Reagan, amb direcció de David Selvas.
Travy
Actors fills d'actors: sagues i famílies que traspassen l'ofici i el coneixement de les arts de l'escena. La de l'Oriol Pla n'és una, i és a l'Espai Lliure per mostrar-nos la seva intimitat teatral.
20 ballarins pel segle XX
Un arxiu vivent que es presenta a museus d’arreu del món: vint artistes de diferents generacions interpreten, evoquen, s’apropien i transmeten cèlebres solos, ara ja oblidats, del segle passat. Uns solos que originàriament havien estat concebuts o interpretats per alguns dels ballarins, coreògrafs i artistes de performance més significatius de l’escena moderna i postmoderna. Cada artista presenta el seu museu, en què el cos és l’espai definitiu per al museu de la dansa. Per tant, no hi ha ni escenari ni demarcació de l’espai interpretatiu, sinó que els artistes circulen lliurament entre les galeries del museu i altres espais públics.
Els Jocs Florals de Canprosa
L’escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excepcional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel·la... en forma de musical esbojarrat. La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com Prat de la Riba.
Entrades de teatre
Tricicle. HITS
Tot repassant els esquetxos dels espectacles de Tricicle al llarg de 40 anys (i en són 99, segons ens diuen) n'he trobat alguns de magnífics...
Travy
Travy és el nom d’una nissaga d’actors i actrius. Com la de la família d’Oriol Pla. Aquest aixeca el vol després...
La calavera de Connemara
Autor: Martin McDonagh. Traductor: Pau Gener. Direcció: Iván Morales. Amb: Pol López, Oriol Pla, Xavi Sáez i Marta Millà. ...
Shirley Valentine
De les quatre estrelles, una i escaig responen directament a l’esplèndid treball de Mercè Arànega a 'Shirley Valentine', el...
