Japonisme. La fascinació per l'art japonès

Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional.

No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.

Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos coŀleccionaran art japonès i s’inspiraran en aquesta cultura tan exòtica com refinada, aprofitant els avenços estètics del modernisme per tal de reconstruir les lleis de la perspectiva, descobrir el poder de les tintes planes i fins i tot reformular la concepció d’allò natural.

L’exposició del CaixaForum repassa la influència de la cultura japonesa en les arts catalanes, espanyoles i europees. Arrenca amb algunes obres religioses, de jesuïtes, sobre el Japó que va trobar-hi sant Francesc Xavier, per passar de seguida a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888. Allí, a l’estand del sol ixent, tothom va poder admirar –i comprar– porcellanes, quimonos, teles, paravents, gravats... I van néixer les primeres coŀleccions d’art japonès, com la Lindau, la de Mansana o la dels germans Masriera, que inspiraran tota mena de creacions: llibres, cartells, joies, pintura, mobles... I encara fins al primer terç del segle XX, joves artistes com Josep Llorens Artigas, Joan Miró o Salvador Dalí assumiran l’herència d’aquesta subtil però persistent invasió.