La Barceloneta i el port

La Mar Salada és el germà petit del famós restaurant Can Ros i un triangle ben definit: Marc Singla (xef), Albert Enrich (pastisser) i Marta Cid (sala). Si aneu desesperats buscant arrossos autèntics per la Barceloneta, atureu-vos-hi! N’hi fan un dels millors de la ciutat. Però és que, a més, haureu topat amb una de les excel·lents cuines marineres del barri. Cada dia van a buscar a la llotja el peix que serveixen, i al mercat, el que necessiten per seguir sorprenent, encara que alguns plats com l’amanida de pop, el risotto amb base de sèrum de parmesà, el cheesecake amb mango i l’escuma de crema catalana no els poden treure de la carta. No per res el xef, en Marc Singla, va treballar al Bulli.

Els que diuen que la cuina marinera és més saborosa com més a prop ets de les onades del mar tenen tota la raó del món. A Platja Ca La Nuri, amb una història restauradora familiar que es remunta a mitjans del segle passat, ho podreu comprovar a peu de platja. Hi endrapareu delicioses tapes de calamars a l’andalusa, bunyols de bacallà, musclos a la planxa, plats principals de peixos a la brasa, fideuà i arrossos clàssics (paella, negre, mar i muntanya); tot servit amb la brisa del mar i raigs de sol. Un clàssic del barri. A més, és una opció a tenir molt en compte per celebrar àpats de grup.

Casa Costa va ser un restaurant emblemàtic de la Barceloneta dels anys 40, amb una ubicació privilegiada davant de la platja de Sant Miquel. Sempre a les mans de la mateixa família, va anar canviant de nom i de concepte, fins que fa poc, a finals del 2023, va reobrir amb el nom original i amb un toc contemporani. L'única diferència entre el nou Casa Costa i l'antic és que ara jo no fa arrossos i s'ha especialitzat en peixos a la brasa. Llobarros, turbots, escórpores... Tot el que ve del mar té cabuda a la seva carta. Als fogons hi ha el xef Juan Martínez (ex Torre d'Alta Mar). El menjador és ampli i a la terrassa hi caben 60 clients molt afortunats.

L'eslògan del restaurant és "Cuina de mercat d'arrel catalana i mediterrània; bona teca, glops i alegria". Millor definit, impossible. La Fuensanta Hernández (sala) i en Roger Soteras (cuina), els amos, es mouen com peixos a l'aigua en aquest petit i familiar local obert el 2022. Molt arròs -el de peus de porc gratinats amb all i oli i gamba roja és el mar i muntanya més exitós de la carta- i molta cosa que passa per cassola. Un parell d'exemples; fideus amb bacallà, bolets i botifarra negra i romesquet de cueta de rap amb ametlles, escamarlans i bouchots. Peix i marisc de rigorosa temporada i sempre de llotja. Per entrar en gana i d'entrants hi teniu la bomba de pernil, escabetxats i salins. Una meravella de lloc. Aneu-hi!

Amb una vista bonica davant del mar i a tocar del port de Barcelona, el 1881 del grup Sagardi –tota una institució en cuina basca a la capital– s’erigeix com el restaurant del Museu d’Història de Catalunya. Arrossos, marisc i peix del Mediterrani amb receptes del País Basc. No hi podien faltar les cocotxes de lluç ni el bacallà a la brasa, dos tòtems de la cuina del nord, com tampoc la mitjana, en aquest cas de vaca vella, d’uns 400 grams. Per agafar forces i assumir el tiberi que esteu a punt d’endrapar-hi, dirigiu-vos a la terrassa i deixeu-vos imbuir per l’esperit mariner tot assaborint un dels còctels i vermuts mentre us acompanya la brisa embriagadora del mar.

Obert el 1996, el Barceloneta aposta per productes de màxima qualitat per elaborar receptes tradicionals de mar. Com que només toquen matèria primera excel·lent de llotges pròximes, la seva manipulació a la cuina és mínima i tota la importància recau en el tall, la cocció i el punt de sal. Evidentment, la carta canvia amb les temporades de pesca, però diàriament disposen de supremes de peix, clatells i peces de peix senceres. Els arrossos i calderetes complementen l'oferta marinera. L'arròs del Moll és un dels clàssics de la seva carta. El restaurant disposa de quatre salons privats i una terrassa amb vistes espectaculars al Port. No és barat, però ja se sap, la qualitat es paga. Pertany al grup restaurador Olivé Slow Food (Cañete, Paco Meralgo, Pastisseria Baixas). 

Els cuiners Alex Durán i Matteo Spinelli han creat un concepte que ens trasllada a diversos ports del món. Situat en un emplaçament esplèndid del Real Club Marítim de Barcelona, el Fiskebar s’especialitza en peixos i marisc i defensa una cuina estètica que vol agradar a tothom. A la carta, la pasta, les verdures i l’arròs acompanyen els productes del mar, mentre que receptes nòrdiques com l’smørrebrød de salmó, alvocat i rave picant aporten una mirada diferencial. Destaquen els musclos amb beurre blanc, la cerviola amb oli d’oliva verge i la barra freda de niguiris, així com el formatge de Molí de Ger a la brasa. Per acompanyar, disposen d’una àmplia selecció de vins ecològics i orgànics. Del grup Tragaluz.

Sembla que entris a una casa particular de planta baixa de la Barceloneta i que seguis al menjador de casa d’algú. Però no, de fet, ets en una taverna de pescadors com les d’abans. Així, de cara a barraca, és com treballen a Can Maño. No hi busqueu floritures, ni fusions, ni modernors. Aquí és tot molt més senzill però no per això menys bo. El peix fresc es pot menjar fregit o a la planxa, amb all i julivert. O ho compres o ho deixes. Ni filigranes, ni coccions complexes, ni guarnicions exòtiques. Ens encanten les patates fregides casolanes que hi serveixen: van buscades a la ciutat. Les sardines són un clàssic en aquest local de la Barceloneta, punt de trobada de curiosos vinguts de tot arreu.

No demaneu explicacions a aquest restaurant on només sona música amb vinil. Ells mateixos apunten que la carta “canvia amb la lluna i torna com els estels”, el que vol dir que cada dia s’hi pot trobar una experiència radical i diferent. Els projecte està ideat pel xef Michael Pérez, que, després de recórrer ciutats com Nova York, Washington o Tòquio, va obrir un local barceloní trencador. Aquí capgira esquemes amb receptes d’albercocs farcits de sobrassada, tàrtars amb tiramisú i tofus amb ostres. Els vins, menys evasius que els ingredients, aposten sovint per rieslings i Müller-Thurgaus artesans. Només hi trobareu un menú de degustació nocturn, de 8 a 15 plats, i algun brunch efímer que anuncien a les xarxes.

El local del litoral barceloní segueix amb les veles ben desplegades sense perdre l’essència que l’ha fet famós: la frescor dels seus productes i uns arrossos de bandera (Vázquez Montalbán va deixar escrit que aquí hi fan el millor arròs caldós de la Mediterrània). Això és el reialme de l’arròs mariner amb el millor producte: cranc reial, vieires, bou de mar i espardenyes acompanyen un gra immillorable. Atenció a l’apartat de guisats i de cuina de l’àvia! Un exemple de la fama de què gaudeix el trobareu en el mostrari de fotos d’artistes que han passat per les seves taules: Miró, Dalí, Antoni Tàpies, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Sara Montiel i Joan Manuel Serrat.

Això és un fenomen que supera l'àmbit gastronòmic. Aquest restaurant popular no ha sortit de la propietat de la família Solé des de l'any 1944, quan va obrir. No hi ha reserves que valguin: la gent, locals i guiris, fan cua i colzes a partir de les dotze per travessar els seus portals de fusta i agafar lloc. En origen, era una taverna de pescadors on acudia la gent a beure, i cap als anys 50, amb la moda, van començar a servir tapes calentes. S'hi va inventar la bomba de la Barceloneta.

D'aquest lloc ens encanten els cigrons amb calamars, el capipota, les sardines, els bunyols de bacallà... Aquí compartiu taula amb desconeguts i hi ha bon ambient, com a les millors tavernes. Gots de vi a doll i quintos en ampolla i foteu-li!

On: Baluard, 56

La Barceloneta no s’entendria sense establiments com El Vaso de Oro. Els cambrers uniformats són part d’una història ciutadana que també està molt lligada a la gastronomia. Aquí s’ha de menjar a la barra, per no perdre’s cap detall de com s’hi treballa, i demanar una de les canyes més ben tirades de la ciutat.

La tapa que més feligresos atreu, sense dubte, és el saborós filet amb foie- gras, que ningú altre sap equilibrar tan bé. Però també proposen tapes clàssiques que criden l’atenció d’una clientela animada i turística, com ara l’ensaladilla, les braves i els pebrots de Padrón. Les propostes més marineres –gambes, cloïsses, calamarsets– ens recorden que som en un barri de pescadors.

On: Balboa, 6,

El nom d’aquesta bodega ret tribut als seus orígens: fer arribar electricitat a les cases de la Barceloneta. Avui en dia, aquest subministrament s’ha transformat en vermuts casolans i tapes en racions generoses, que es poden gaudir en un ambient distès, casolà i autèntic. Cal tastar-hi l’ensaladilla, la tapa més popular, que elaboren amb patata, cranc i ou, i també la bomba picant, de contundència màxima. Sobre les taules de marbre també hi apareixen platets de truita de patates, croquetes, formatge manxec i embotits curats.

L’èxit de la proposta fa que els caps de setmana es facin cues davant de les portes modernistes de ferro forjat de l’entrada. Aneu-hi amb temps i ganes de festa.

On: Sant Carles, 15

El Bar Leo no és un lloc: és un estat mental. Aquesta bodega de barri compta amb feligresos del bon vermut que no han perdut l’esperança de gaudir d’una Barceloneta autèntica. El nom fa referència a la propietària, la Leo, que amb el seu somriure contagiós i la seva passió per Bambino, el rei de la rumba dramàtica, promou un ambient familiar que sovint frega la disbauxa. També ofereixen tapes amb influències del sud, com ara tires de calamar, croquetes, braves i bombes, si bé el millor és visitar el local per la festa i l’ambient. Des del carrer, amb un vermut a la mà, o des de dins, entonant alguna cançó rumbera.

La vida és curta, ho sabem, però la Leo és eterna.

On: Sant Carles, 34

Aquest temple de la tapa popular aconsegueix que tant veïns com turistes quedin meravellats per l’art del mos petit. Amb una història que supera els setanta anys, per la seva barra de fusta d’aires modernistes hi han passat tota classe de comensals a la recerca de tapes tradicionals: ensaladilla, croquetes de rap i gambes, bombes, braves... Però també mandonguilles, peixet fregit i una de les tapes més reeixides que tenen: el carpaccio de moixama amb oli d’oliva arbequina.

El vermut de la casa és un altre clàssic del local, que se serveix en un got de tub amb sifó, mitja rodanxa de taronja, un parell d’olives i un ingredient secret que hi dona tota la personalitat que es mereix. 

On: Ginebra, 13

El Lokillo és una institució del barri recuperada gràcies a quatre socis que van reformar i reactivar aquest projecte mític ara fa vuit anys. L’esperit irreverent segueix ben viu en una taverna marinera on manen les cerveses, els vermuts i els platets casolans. El plat estrella són les anxoves, netejades al moment, que segueixen la tradició de l’antic bar de pescadors que va precedir l’actual establiment. També tenen bons entrepans, conserves i salaons, així com mandonguilles i fricandó i una ensaladilla que segueix la recepta d’Entrepanes Díaz.

La barra de marbre i les botes originals, sumades a unes rajoles coloristes i a unes fotografies històriques, conformen un entorn casolà perfecte.

On: Mar, 75

Recordeu l'antic bar Cal Papi famós pels seus bunyols de bacallà? Doncs, ara és de la Gladys i en Roger de la Bodega Fermín, a pocs metres de distància. Li han canviat el nom al local, però han conservat l'especialitat originària a mode d'homenatge.

Ofereixen tapes de cuina catalana de mercat i una molt bona selecció de cerveses artesanes de tirador i embotellades. Dels plats nous despunten les braves Negre de la Riba -amb oli picant de diverses menes de bitxos i infusiondes amb romaní- i noves versions de clàssics del receptari català com la botifarra amb mongetes; serveixen la llegum en format de crema i l'acompanyen amb pebrots del padró. El xef és italià, proveu les seves mandonguilles amb pesto.

On: Atlàntida, 65

La Peninsular posa l’èmfasi en el producte de proximitat i ecològic. És una bodega gastronòmica que juga amb la intenció de recuperar la cuina de la Barceloneta preolímpica, l’autèntica, la dels guisats i el producte fresc sense fusions. El cas és que el peix és sempre acabat d’arribar de la llotja: més fresc, impossible.

Tapes i vermuts, truites de patates, croquetes... i tot de procedència molt propera a la ciutat. Cuina bona i ecològica a prop de la platja. Del grup restaurador Taberna y Cafetín (Cerveseria La Llibertària).

On: Mar, 29

Una taverna amb regust de passat però enfocada al present. Hi venen vi a granel i hi trobareu barrils i neveres de fusta antigues que denoten el bon gust per les coses de tota la vida. És un d’aquests llocs de la Barceloneta que destil·len respecte per la tradició i s’agraeix que encara quedin locals així al barri.

A l’hora del vermut s’omple com abans, quan els avis sortien a passejar amb els nets i feien el trago, just abans del tiberi del diumenge. Amb tot, tenen el peu posat en ferm en l’actualitat. Ofereixen un bon assortiment de birres artesanes, algunes de tirador, i sovint en fan presentacions. Bons embotits i formatges i tapes variades perquè piqueu i marideu amb l’alcohol.

On: Sant Carles, 18

Bar Pinyol és un dels últims reductes de la Barceloneta autèntica amb un punt lumpen; ni està en mans d'un grup restaurador ni els seus clients són turistes. Parets folrades amb xarxes de pesca, timons, rems, fotos en blanc i negre dels antics pescadors del barri... i televisor encès, sempre.

Des de la barra quadrada central despatxen des de primera hora del matí fins entrada la nit, cigalons, quintos, vermuts, entrepans i tapes majoritàriament marineres; calamarsets, seitons, sardines, navalles, peixet fregit, gambes, etc. Si no us acabeu de decidir, demaneu el variat. També ofereixen menú del dia i tenen terrassa.

On: Andrea Dòria, 28