The Chanclettes: #DPutuCooL

Gai i lèsbic
3 de 5 estrelles
#DputuCool
#DputuCool

'DPutuCool' és l'espectacle que necessitava El Molino per reivindicar el Paral·lel del segle XXI. Des de la seva reinauguració han desfilat pel seu petit escenari produccions impecables que importaven idees que funcionen en el renascut ambient europeu del burlesc i les varietés. Còpies perfectes. The Chanclettes, que celebren el seu vintè aniversari, mantenen el rigor artístic –el seu treball i tècnica requereixen d'una gran preparació prèvia– i afegeixen una lectura canalla molt barcelonina: identitat ravalera.

Si Fellini va quedar enamorat de l'encant decadent del vell Molino, ara a 'DPutuCool' potser trobaríem John Waters feliç de trobar-se amb el glamour-trash que gasten i celebren Josep Maria Portavella, Josep Coll i Xavier Palomino. Una estètica i sobretot una voluntat llibertària que enllacen amb l'última edat de plata dels cabarets de la ciutat: dues dècades que comencen amb la Cúpula Venus i acaben amb el Barcelona de Noche.

Contra el que podria semblar, aquí no hi ha lloc per a l'ambigüitat, ni sexual, ni política, ni ideològica. Tot està molt clar i el comparteixen amb gran enginy i desvergonyiment, a l'escenari i en els lavabos amb la seva galeria-urinari de retrats seleccionats. Una gran festa del "túrmix playback" –marca de la casa– que podria ser perfecta si trobessin un número final una mica més potent (una autèntica apoteosi) i no distraguessin tant amb photocalls i bingos compartits amb el públic, que només interrompen el ritme de l'espectacle. The Chanclettes són els perfectes amfitrions del nou Molino. Un bon motiu per visitar-los. L'altre és descobrir què va passar entre Heidi, Pere i l'avi.

Per Juan Carlos Olivares

Publicat

LiveReviews|0
1 person listening