Els millors bars de la Barceloneta i el Port

La Cova Fumada al carrer Baluard és un fenomen que supera l'àmbit gastronòmic. Aquest restaurant popular de la Barceloneta no ha sortit de la propietat de la família de Solé des de l'any 1944, quan va obrir. Avui hi ha en Josep Maria Solé al capdavant, i fins fa poc no era estrany veure l'àvia Palmira pelant alls i patates a l'entrada. Aquí no hi ha reserves que valguin: la gent, locals i guiris fan cua i colzes a partir de les dotze per travessar els seus mítics portals de fusta i agafar un lloc. En origen, era una taverna de pescadors on acudia la gent a beure –s'hi portaven el menjar– i pels anys 50, amb la moda, van començar a servir tapes calentes. Sigueu conscients que en aquest lloc i uns pocs més hi ha l'origen de la tapa a Barcelona i els millors esmorzars de ganivet i forquilla.

És un dels grans clàssics locals de tapes de la Barceloneta que compta amb cambrers uniformats amb la vestimenta clàssica, un detall difícil de trobar avui en dia a la ciutat. Feu-vos un lloc a la barra per veure com serveixen, pur espectacle i exercici de nostàlgia dels bars de tota la vida. En queden pocs. A part de ser un dels llocs de referència on tiren bé la canya a Barcelona, també hi gaudireu de tapes de sempre com braves, pebrots de Padrón, ensaladilla, i d’altres més marineres com gambes, cloïsses i calamarsets, tal com mana en un històric barri de pescadors. El plat estrella i que arrossega molts adeptes entre la clientela és el filet amb foie. 

Una de les bodegues més autèntiques de la Barceloneta. Abans, subministrava electricitat al barri. Ara, ofereix un altre tipus d’energia: bon vermut casolà, tapes mítiques i ambient assegurat. L’ensaladilla és la tapa més popular del bar (patata, cranc i ou), però se’ns acudeixen una bona llista d’altres menges que heu de tastar: truita de patates, croquetes, formatge manxec, embotits curats.

El Lokillo és una de les icones de la Barceloneta pretèrita, un dels últims bars on els pescadors es repartien els calés del dia, i ha tornat a la vida. Les estrelles de la carta són unes anxoves increïbles i també els entrepans, les conserves i les salaons de qualitat. No hi falten els vermuts (tenen una dotzena de marques), i tampoc els quintos i les canyes. Les rajoles són meravelloses, les taules de marbre també, la barra s’ha conservat gairebé intacta i encara tenen els frigorífics de fusta i algunes botes.

Recordeu l'antic bar Cal Papi famós pels seus bunyols de bacallà? Doncs, ara és de la Gladys i en Roger de la Bodega Fermín, a pocs metres de distància. Li han canviat el nom al local, però han conservat l'especialitat originària a mode d'homenatge. Ofereixen tapes de cuina catalana de mercat i una molt bona selecció de cerveses artesanes de tirador i embotellades. Dels plats nous despunten les braves Negre de la Riba -amb oli picant de diverses menes de bitxos i infusiondes amb romaní- i noves versions de clàssics del receptari català com la botifarra amb mongetes; serveixen la llegum en format de crema i l'acompanyen amb pebrots del padró. El xef és italià, proveu les seves mandonguilles amb pesto.

La xef canadenca Nikki Freire posa el nom a aquest bar especialitzat en 'comfort food' canadenc que afavoreix la felicitat gastronòmica. El pa de brioix de les hamburgueses gairebé no pot contenir tot el producte que hi ha dins, que sobresurt victoriós convidant a una mossegada ben plaent. El petit local, devot de la música hip-hop, s’ha fet popular entre els visitants canadencs que busquen receptes casolanes a la ciutat. Cal tastar la burger de pollastre fregit Big Jerk, amb 'plantain' cruixent i maionesa picant amb mango, així com les patates fregides 'poutine', típiques del Quebec, i els Mac and Cheese en quatre versions diferents, algunes amb bacó cruixent i d’altres, amb gambes. Per reconfortar-se del tot.

La Peninsular posa l’èmfasi en el producte de proximitat i ecològic. És una bodega gastronòmica que juga amb la intenció de recuperar la cuina de la Barceloneta preolímpica, l’autèntica, la dels guisats i el producte fresc sense fusions. El cas és que el peix és sempre acabat d’arribar de la llotja: més fresc, impossible. Tapes i vermuts, truites de patates, croquetes... i tot de procedència molt propera a la ciutat. Cuina bona i ecològica a prop de la platja. Del grup restaurador Taberna y Cafetín (Cerveseria La Llibertària).

La Leo s’ha convertit en un temple de peregrinació de la Barceloneta. No pots dir que ets 100% barceloní si no has posat un peu en aquest bar! Aquestes parets, que homenatgen el rumber Bambino, han vist de tot ja! La solera i l’ambient del Leo és fascinant. Música, cerveses, vermut i converses interminables amb l’agradable propietària et fan estar enganxat a aquest local: hi vols tornar un dia i un altre, a descobrir què t’hi espera. Pot semblar mundà, però sovint són les coses més terrenals les que donen sentit a la vida, no?

Tapes, tapes i més tapes! La llista de clàssics aquí és interminable. Des de l’ensaladilla, amb pebrot escalivat, una de les més top de Barcelona, fins a les racions que no fallen mai en un lloc així: mandonguilles, bombes, braves, peixet fregit, croquetes (un dels recomanats!)... i tantes i tantes altres tapes que fan d’aquest bar un temple de la tapa popular. A més, tenen una carta de recomanats on podreu trobar des d’un gaspatxo fins a un carpaccio de moixama més que bons! 

Una taverna amb regust de passat però enfocada al present. Hi venen vi a granel i hi trobareu barrils i neveres de fusta antigues que denoten el bon gust per les coses de tota la vida. A l’hora del vermut s’omple com abans i ofereixen un bon assortiment de birres artesanes, algunes de tirador, i sovint en fan presentacions. Bons embotits i formatges i tapes variades perquè piqueu i marideu amb l’alcohol.

La María José Otero, propietària de La Bombeta des de fa 40 anys, assegura amb orgull que van ser els segons a fer bombes a Barcelona, després de La Cova Fumada. A part de degustar les famoses bombes, es pot escollir entre una varietat enorme de tapes a preus raonables: generoses racions de calamars, braves, truita, peix fregit o botifarró.

Bar Pinyol és un dels últims reductes de la Barceloneta autèntica amb un punt lumpen; ni està en mans d'un grup restaurador ni els seus clients són turistes. Parets folrades amb xarxes de pesca, timons, rems, fotos en blanc i negre dels antics pescadors del barri... i televisor encès, sempre. Des de la barra quadrada central despatxen des de primera hora del matí fins entrada la nit, cigalons, quintos, vermuts, entrepans i tapes majoritàriament marineres; calamarsets, seitons, sardines, navalles, peixet fregit, gambes, etc. Si no us acabeu de decidir, demaneu el variat. També ofereixen menú del dia i tenen terrassa.

En un entorn complicat per aturar-se a menjar unes tapes com són les rodalies de la Barceloneta, El Xulo fa el fet, i per punts. El seu cartell crida que "tot és casolà!". I abundant, afegim. Si teniu el rampell hedonista de demanar bombes i braves, veureu que les racions són més pròpies d'un bon bar gallec de l'Hospitalet que no pas d'un bar de tapes de la Barceloneta (i la qualitat és bona: t'arriben ben calentes i amb salses que ni repeteixen ni són de pot). Podeu compartir unes tapes o fer-vos un homenatge a base d'arrossos amb un punt de cocció òptim i peix de llotja a la brasa (amb preus que tampoc s'embranquen). I la terrassa és d'allò més simpàtica, amb un servei amable i veterà.